Diferència entre les revisions de "Adolf Gil i Morte"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 26 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image: | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Adolf Gil i Morte | ||
| + | | image = [[Image:Gilymorte.jpg|200px|Dr. Gil i Morte]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Mege i polític. | ||
| + | | data_naix = [[30 de juliol]] de [[1860]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Soneja]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[7 de juny]] de [[1929]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - † [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | ||
| − | + | == Biografia == | |
| − | + | Adolf Gil i Morte és llicencià en l'any [[1881]] en Medicina i Ciències en l'[[Universitat de Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any [[1889]]. | |
| − | Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]]. | + | Més tart tingué un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la [[Tuberculosis|tuberculosis]], raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Real Acadèmia Nacional de Medicina]]. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]]. Durant els anys de la [[I Guerra Mundial]] pertany al Comité permanent internacional d'Asseguració Social. |
| − | + | == Trayectòria política == | |
| − | En | + | En l'any [[1892]] fon escollit membre de la [[Diputació de Valéncia|Diputació provincial]] pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] - [[Carlet]]. Milità en el Partit Republicà Centraliste de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en [[Unió Republicana]]. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per [[Sueca]] en [[1903]] i per Valéncia en [[1907]] dins de la candidatura pero en [[1908]] dimití i cedí l'escan a [[Félix Azzati|Fèlix Azzati i Descalci]], [[Blasquisme|blasquiste]]. |
| − | + | A raïl de la separació en l'any [[1908]] entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al Partit Reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en l'any [[1918]] el banc de diputat. | |
| + | En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del [[Partit Reformiste|Partido Reformista]] i dins de l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]]. | ||
| + | |||
| + | Fon nomenat fill predilecte de la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1920]] i actualment té un carrer dedicat en el seu nom en [[Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | == Obres == | ||
| + | * Vías de penetración del agua en el organismo (1888) | ||
| + | * Fisiología humana (Valencia, 1899) | ||
| + | * Tratado de fisiología humana y fisiología comparada (1902 y 1903) | ||
| + | |||
| + | == Guardons i distincions == | ||
| + | |||
| + | * El Dr. Gil i Morte, ademés d'haver eixercitat diversos càrrecs polítics i de direcció en distints camps, fon guardonat en l'any [[1920]] en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de Valéncia. | ||
| + | * Per un atre costat, en el seu honor, l'[[Ajuntament de Valéncia]] té registrada una fundació sense fins de lucre en el nom Gil i Morte, la qual té per objectiu fonamental el foment de l'investigació científica i l'arraïlada cultural en Valéncia. No obstant, en l'any [[2011]] es va obrir un periodo d'informació prèvia en relació en l'inici del procediment de regularisació o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil i Morte. | ||
| + | * Un carrer de la ciutat de Valéncia porta el seu nom. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | * Colegio de Médicos de Valencia. ''Valencia Médica'' | ||
| + | * González Rebollo, Ana ''Las Juntas Directivas'' | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [https://www.cervantesvirtual.com/obra/jose-puche-alvarez-18961979-historia-de-un-compromiso-estudio-biografico-y-cientifico-de-un-republicano-espanol--0/ Barona Vilar, José José Puche Álvarez: Historia de un compromiso] | ||
| + | * Perales Birlanga, Germán (2011). Universitat de Valéncia, ed. Católicos y liberales: ''El movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1875-1939)''. p. 35. ISBN 9788437083100 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Gil_y_Morte Adolf Gil i Morte en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Meges]] | ||
[[Categoria:Meges valencians]] | [[Categoria:Meges valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics]] | ||
[[Categoria:Polítics Valencians]] | [[Categoria:Polítics Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XIX]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
Última revisió del 17:12 12 oct 2024
| Adolf Gil i Morte | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mege i polític. | ||
| Naiximent: | 30 de juliol de 1860 | ||
| Lloc de naiximent: | Soneja, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 7 de juny de 1929 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Adolf Gil i Morte (Soneja, 30 de juliol de 1860 - † Valéncia, 7 de juny de 1929) fon un mege i polític valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Adolf Gil i Morte és llicencià en l'any 1881 en Medicina i Ciències en l'Universitat de Valéncia, i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any 1889.
Més tart tingué un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosis, raó per la qual fon nomenat president del Colege de Meges de Valéncia, de l'Institut Mèdic i de la Real Acadèmia Nacional de Medicina. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre 1898 i 1904. Durant els anys de la I Guerra Mundial pertany al Comité permanent internacional d'Asseguració Social.
Trayectòria política[editar | editar còdic]
En l'any 1892 fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de Chiva - Bunyol - Carlet. Milità en el Partit Republicà Centraliste de Nicolás Salmerón i posteriorment ingressà en Unió Republicana. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en 1903 i per Valéncia en 1907 dins de la candidatura pero en 1908 dimití i cedí l'escan a Fèlix Azzati i Descalci, blasquiste.
A raïl de la separació en l'any 1908 entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al Partit Reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en l'any 1918 el banc de diputat.
En les eleccions generals espanyoles de 1918, com a membre del Partido Reformista i dins de l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per Sueca.
Fon nomenat fill predilecte de la ciutat de Valéncia en l'any 1920 i actualment té un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia.
Obres[editar | editar còdic]
- Vías de penetración del agua en el organismo (1888)
- Fisiología humana (Valencia, 1899)
- Tratado de fisiología humana y fisiología comparada (1902 y 1903)
Guardons i distincions[editar | editar còdic]
- El Dr. Gil i Morte, ademés d'haver eixercitat diversos càrrecs polítics i de direcció en distints camps, fon guardonat en l'any 1920 en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de Valéncia.
- Per un atre costat, en el seu honor, l'Ajuntament de Valéncia té registrada una fundació sense fins de lucre en el nom Gil i Morte, la qual té per objectiu fonamental el foment de l'investigació científica i l'arraïlada cultural en Valéncia. No obstant, en l'any 2011 es va obrir un periodo d'informació prèvia en relació en l'inici del procediment de regularisació o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil i Morte.
- Un carrer de la ciutat de Valéncia porta el seu nom.
Referències[editar | editar còdic]
- Colegio de Médicos de Valencia. Valencia Médica
- González Rebollo, Ana Las Juntas Directivas
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Barona Vilar, José José Puche Álvarez: Historia de un compromiso
- Perales Birlanga, Germán (2011). Universitat de Valéncia, ed. Católicos y liberales: El movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1875-1939). p. 35. ISBN 9788437083100