Diferència entre les revisions de "Adolf Gil i Morte"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 19 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:drgil.jpg|thumb|right|200px|Dr. Gil i Morte]]
+
{{Biografia|
 +
| nom = Adolf Gil i Morte
 +
| image = [[Image:Gilymorte.jpg|200px|Dr. Gil i Morte]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Mege i polític.
 +
| data_naix = [[30 de juliol]] de [[1860]] 
 +
| lloc_naix = [[Soneja]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[7 de juny]] de [[1929]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - † [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]].
  
'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En l'any [[1881]] es llicencià en medicina i ciències en l'[[Universitat de Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any [[1889]].
+
== Biografia ==
  
Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la [[Tuberculosis|tuberculosis]], raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]]. Durant els anys de la [[I Guerra Mundial]] pertany al Comité permanent internacional de Segurs Socials.
+
Adolf Gil i Morte és llicencià en l'any [[1881]] en Medicina i Ciències en l'[[Universitat de Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any [[1889]].
 +
 
 +
Més tart tingué un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la [[Tuberculosis|tuberculosis]], raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Real Acadèmia Nacional de Medicina]]. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]]. Durant els anys de la [[I Guerra Mundial]] pertany al Comité permanent internacional d'Asseguració Social.
  
 
== Trayectòria política ==
 
== Trayectòria política ==
  
En l'any [[1892]] fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol]] - [[Carlet]]. Milità en el Partit Republicà Centraliste de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en [[Unió Republicana]]. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en [[1903]] i per Valéncia en [[1907]] dins de la candidatura pero en [[1908]] dimití i cedí l'escan a [[Fèlix Azzati i Descalci]]. [[Blasquisme|blasquista]].  
+
En l'any [[1892]] fon escollit membre de la [[Diputació de Valéncia|Diputació provincial]] pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] - [[Carlet]]. Milità en el Partit Republicà Centraliste de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en [[Unió Republicana]]. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per [[Sueca]] en [[1903]] i per Valéncia en [[1907]] dins de la candidatura pero en [[1908]] dimití i cedí l'escan a [[Félix Azzati|Fèlix Azzati i Descalci]], [[Blasquisme|blasquiste]].  
  
 
A raïl de la separació en l'any [[1908]] entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al Partit Reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en l'any [[1918]] el banc de diputat.
 
A raïl de la separació en l'any [[1908]] entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al Partit Reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en l'any [[1918]] el banc de diputat.
Llínea 13: Llínea 26:
 
En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del [[Partit Reformiste|Partido Reformista]] i dins de l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]].
 
En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del [[Partit Reformiste|Partido Reformista]] i dins de l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]].
  
Va ser nomenat fill predilecte de la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1920]] i actualment te un carrer dedicat en el seu nom en [[Valéncia]].
+
Fon nomenat fill predilecte de la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1920]] i actualment un carrer dedicat en el seu nom en [[Valéncia]].
 +
 
 +
== Obres ==
 +
* Vías de penetración del agua en el organismo (1888)
 +
* Fisiología humana (Valencia, 1899)
 +
* Tratado de fisiología humana y fisiología comparada (1902 y 1903)
 +
 
 +
== Guardons i distincions ==
 +
 
 +
* El Dr. Gil i Morte, ademés d'haver eixercitat diversos càrrecs polítics i de direcció en distints camps, fon guardonat en l'any [[1920]] en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de Valéncia.
 +
* Per un atre costat, en el seu honor, l'[[Ajuntament de Valéncia]] té registrada una fundació sense fins de lucre en el nom Gil i Morte,​ la qual té per objectiu fonamental el foment de l'investigació científica i l'arraïlada cultural en Valéncia. No obstant, en l'any [[2011]] es va obrir un periodo d'informació prèvia en relació en l'inici del procediment de regularisació o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil i Morte.​
 +
* Un carrer de la ciutat de Valéncia porta el seu nom. 
 +
 
 +
== Referències ==
 +
 
 +
* Colegio de Médicos de Valencia. ''Valencia Médica''
 +
* González Rebollo, Ana ''Las Juntas Directivas''
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [https://www.cervantesvirtual.com/obra/jose-puche-alvarez-18961979-historia-de-un-compromiso-estudio-biografico-y-cientifico-de-un-republicano-espanol--0/  Barona Vilar, José José Puche Álvarez: Historia de un compromiso]
 +
* Perales Birlanga, Germán (2011). Universitat de Valéncia, ed. Católicos y liberales: ''El movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1875-1939)''. p. 35. ISBN 9788437083100
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Gil_y_Morte Adolf Gil i Morte en Wikipedia]
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Meges]]
 
[[Categoria:Meges valencians]]
 
[[Categoria:Meges valencians]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics Valencians]]
 
[[Categoria:Polítics Valencians]]
 +
[[Categoria:Sigle XIX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]

Última revisió del 17:12 12 oct 2024

Adolf Gil i Morte
Dr. Gil i Morte
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Mege i polític.
Naiximent: 30 de juliol de 1860
Lloc de naiximent: Soneja, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 7 de juny de 1929
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Adolf Gil i Morte (Soneja, 30 de juliol de 1860 - † Valéncia, 7 de juny de 1929) fon un mege i polític valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Adolf Gil i Morte és llicencià en l'any 1881 en Medicina i Ciències en l'Universitat de Valéncia, i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any 1889.

Més tart tingué un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosis, raó per la qual fon nomenat president del Colege de Meges de Valéncia, de l'Institut Mèdic i de la Real Acadèmia Nacional de Medicina. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre 1898 i 1904. Durant els anys de la I Guerra Mundial pertany al Comité permanent internacional d'Asseguració Social.

Trayectòria política[editar | editar còdic]

En l'any 1892 fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de Chiva - Bunyol - Carlet. Milità en el Partit Republicà Centraliste de Nicolás Salmerón i posteriorment ingressà en Unió Republicana. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en 1903 i per Valéncia en 1907 dins de la candidatura pero en 1908 dimití i cedí l'escan a Fèlix Azzati i Descalci, blasquiste.

A raïl de la separació en l'any 1908 entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al Partit Reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en l'any 1918 el banc de diputat.

En les eleccions generals espanyoles de 1918, com a membre del Partido Reformista i dins de l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per Sueca.

Fon nomenat fill predilecte de la ciutat de Valéncia en l'any 1920 i actualment té un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia.

Obres[editar | editar còdic]

  • Vías de penetración del agua en el organismo (1888)
  • Fisiología humana (Valencia, 1899)
  • Tratado de fisiología humana y fisiología comparada (1902 y 1903)

Guardons i distincions[editar | editar còdic]

  • El Dr. Gil i Morte, ademés d'haver eixercitat diversos càrrecs polítics i de direcció en distints camps, fon guardonat en l'any 1920 en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de Valéncia.
  • Per un atre costat, en el seu honor, l'Ajuntament de Valéncia té registrada una fundació sense fins de lucre en el nom Gil i Morte,​ la qual té per objectiu fonamental el foment de l'investigació científica i l'arraïlada cultural en Valéncia. No obstant, en l'any 2011 es va obrir un periodo d'informació prèvia en relació en l'inici del procediment de regularisació o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil i Morte.​
  • Un carrer de la ciutat de Valéncia porta el seu nom.

Referències[editar | editar còdic]

  • Colegio de Médicos de Valencia. Valencia Médica
  • González Rebollo, Ana Las Juntas Directivas

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]