Diferència entre les revisions de "Melada"
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''melada''' és una conserva de | + | [[Archiu:Sevilleorangemarmalade.jpg|thumb|250px|Melada de taronja en flasco.]] |
| + | [[Archiu:Mermelada casera.png|thumb|250px|Melades caseres de fraula i fruits rojos]] | ||
| + | La '''melada''' és una conserva de fruita cuita en [[sucre]]. La seua composició i preparació és diferent de la gelea o confit. | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| + | Encara que la proporció de fruita i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruita i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruita reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruita continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les [[pomes]], els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les mores d'albarzers, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el mètodo caser consistia en afegir una atra fruita en abundant pectina al dos per cent (pomes o [[suc]] de [[llima]], per eixemple). | ||
| − | + | Mentres en [[Espanya]], [[Mèxic]] i [[Amèrica del Sur]], "melada" és un terme genèric per a estes conserves, en [[Amèrica Central]] i el [[Carip]] s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta". | |
| − | + | Per a les melades venudes envasades, la llegislació de l'[[Unió Europea]] establix que deuran contindre un mínim de 35% de fruita (25% per a algunes frutes roges i el codonyer). Per a la calitat "extra", estos percentages s'eleven respectivament a 45% i 35%. Les melades de cítrics tenen que contindre un mínim de 20% de fruita del que un 75% deurà procedir de la pell. | |
| − | |||
| − | Per a les melades venudes envasades, la llegislació de l'[[Unió Europea]] establix que deuran contindre un mínim de 35% de | ||
La llegislació espanyola establix que les melades deuran contindre un mínim de 30% de fruta, elevant estos percentages a 50% per a la calitat "extra" | La llegislació espanyola establix que les melades deuran contindre un mínim de 30% de fruta, elevant estos percentages a 50% per a la calitat "extra" | ||
| Llínea 15: | Llínea 16: | ||
La paraula "melada" prové de l'[[Portugués|Idioma portugués]] ''marmelada'' que significa "confit de codonyer" (codonyer es diu ''marmelo'' en [[gallec]] i [[portugués]]), i esta a la seua vegada del [[Llatí|llatí]] ''melimelum'' (un tipo de poma) que té el seu orige en el [[Grec|grec]] ''melimelon'' (meli=[[mel]] i Μήλον=meélon=poma). Els grecs de l'antiguetat ya coïen codonyers en mel, segons s'arreplega en el llibre de cuina del romà Apicio. | La paraula "melada" prové de l'[[Portugués|Idioma portugués]] ''marmelada'' que significa "confit de codonyer" (codonyer es diu ''marmelo'' en [[gallec]] i [[portugués]]), i esta a la seua vegada del [[Llatí|llatí]] ''melimelum'' (un tipo de poma) que té el seu orige en el [[Grec|grec]] ''melimelon'' (meli=[[mel]] i Μήλον=meélon=poma). Els grecs de l'antiguetat ya coïen codonyers en mel, segons s'arreplega en el llibre de cuina del romà Apicio. | ||
| − | En l'any [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar | + | En l'any [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar dolços. En l'any [[1480]], la paraula apareix per primera volta en documents en [[Anglés|anglés]], i es va divulgar en el [[sigle XVII]]. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en [[Escòcia]] les famoses melades de [[taronges]] de [[Sevilla]]. La paraula es va estendre per varis països europeus per a designar conserves dolces a soles fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en [[Portugal]] ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer. |
| − | Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' ( | + | Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' (Maria està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en ''marmalade''. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis. |
== Llegislació == | == Llegislació == | ||
En l'[[Unió Europea]], una Directiva del Consell Europeu (79/693/EEC, [[24 de juliol]] de [[1979]]) sobre melades, confits, gelea i crema de [[Castanya|castanyes]] | En l'[[Unió Europea]], una Directiva del Consell Europeu (79/693/EEC, [[24 de juliol]] de [[1979]]) sobre melades, confits, gelea i crema de [[Castanya|castanyes]] | ||
| − | edulcorada regula el | + | edulcorada regula el contingut mínim de frutes, incloent en el concepte «fruta» a les [[tomata|tomates]], el [[ruibarp]], la [[carlota]], la [[carabassa]], la [[ceba]], el [[pepino]], i atres vegetals d'els que s'elaboren melades. Seguix vigent en la nova Directiva del Consell 2001/113/EC, [[20 de decembre]] de [[2001]]. |
| − | |||
| − | |||
| − | La llegislació | + | La llegislació de l'Unió Europea reserva el terme "melada" (i les seues versions locals) a les conserves dolces de cítrics (taronges, llimes, naronges) i diu "confit" o "gelea" (segons el procés d'elaboració i la textura final) a les demés conserves dolces de frutes. En [[Alemanya]] i en [[Àustria]] no es distinguix entre "confit" i "melada" i se sol preferir el terme genèric "melada". Per a estos dos països, la llegislació europea va aclarir la terminologia i es va acordar que s'amprarien els equivalents en [[alemà]] a confit i melada de cítrics (''Konfitüre i Marmelade aus Zitrusfrüchten''). |
| + | La llegislació europea en [[espanyol]] i l'aprovada en Espanya distinguixen entre confit, melada i ''"marmalade"'' per als cítrics (nomenats agres), deixant el terme en [[anglés]] sense traduir. | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Jam}} | ||
| + | {{DGLV|Melada}} | ||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Mermelada Melada en Wikipedia] | ||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Aliments]] | [[Categoria:Aliments]] | ||
Última revisió del 12:55 28 set 2024
La melada és una conserva de fruita cuita en sucre. La seua composició i preparació és diferent de la gelea o confit.
Característiques[editar | editar còdic]
Encara que la proporció de fruita i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruita i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruita reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruita continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les pomes, els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les mores d'albarzers, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el mètodo caser consistia en afegir una atra fruita en abundant pectina al dos per cent (pomes o suc de llima, per eixemple).
Mentres en Espanya, Mèxic i Amèrica del Sur, "melada" és un terme genèric per a estes conserves, en Amèrica Central i el Carip s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta".
Per a les melades venudes envasades, la llegislació de l'Unió Europea establix que deuran contindre un mínim de 35% de fruita (25% per a algunes frutes roges i el codonyer). Per a la calitat "extra", estos percentages s'eleven respectivament a 45% i 35%. Les melades de cítrics tenen que contindre un mínim de 20% de fruita del que un 75% deurà procedir de la pell.
La llegislació espanyola establix que les melades deuran contindre un mínim de 30% de fruta, elevant estos percentages a 50% per a la calitat "extra"
Orige del seu nom[editar | editar còdic]
La paraula "melada" prové de l'Idioma portugués marmelada que significa "confit de codonyer" (codonyer es diu marmelo en gallec i portugués), i esta a la seua vegada del llatí melimelum (un tipo de poma) que té el seu orige en el grec melimelon (meli=mel i Μήλον=meélon=poma). Els grecs de l'antiguetat ya coïen codonyers en mel, segons s'arreplega en el llibre de cuina del romà Apicio.
En l'any 1238, el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia Relleus de les taules, sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar dolços. En l'any 1480, la paraula apareix per primera volta en documents en anglés, i es va divulgar en el sigle XVII. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en Escòcia les famoses melades de taronges de Sevilla. La paraula es va estendre per varis països europeus per a designar conserves dolces a soles fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en Portugal ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer.
Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta María Estuardo, el seu sèquit francés hauria dit "Marie est malade" (Maria està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en marmalade. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis.
Llegislació[editar | editar còdic]
En l'Unió Europea, una Directiva del Consell Europeu (79/693/EEC, 24 de juliol de 1979) sobre melades, confits, gelea i crema de castanyes edulcorada regula el contingut mínim de frutes, incloent en el concepte «fruta» a les tomates, el ruibarp, la carlota, la carabassa, la ceba, el pepino, i atres vegetals d'els que s'elaboren melades. Seguix vigent en la nova Directiva del Consell 2001/113/EC, 20 de decembre de 2001.
La llegislació de l'Unió Europea reserva el terme "melada" (i les seues versions locals) a les conserves dolces de cítrics (taronges, llimes, naronges) i diu "confit" o "gelea" (segons el procés d'elaboració i la textura final) a les demés conserves dolces de frutes. En Alemanya i en Àustria no es distinguix entre "confit" i "melada" i se sol preferir el terme genèric "melada". Per a estos dos països, la llegislació europea va aclarir la terminologia i es va acordar que s'amprarien els equivalents en alemà a confit i melada de cítrics (Konfitüre i Marmelade aus Zitrusfrüchten).
La llegislació europea en espanyol i l'aprovada en Espanya distinguixen entre confit, melada i "marmalade" per als cítrics (nomenats agres), deixant el terme en anglés sense traduir.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Melada.
«Melada». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Melada en Wikipedia