Diferència entre les revisions de "Austràlia"
(Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| capital_població = 367 752 ([[2012]]) | | capital_població = 367 752 ([[2012]]) | ||
| capital_coord = | | capital_coord = | ||
| − | | ciutat_principal = [[ | + | | ciutat_principal = [[Sydney]] [[Archiu:Sydney COA.gif|right|20px]] |
| principals ciutats= | | principals ciutats= | ||
| festa_nacional= | | festa_nacional= | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
| matrícula_avió= | | matrícula_avió= | ||
}} | }} | ||
| − | '''Austràlia''' oficialment | + | '''Austràlia''', oficialment '''Mancomunitat d'Austràlia''' (en [[idioma anglés|anglés]] '''Commonwealth of Australia'''), és un estat de l'[[hemisferi sur]] que conforma el continent més chicotet del [[Terra|món]] i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans [[oceà Pacífic|Pacífic]] i [[Oceà Índic|Índic]]. |
Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas|Christmas]] i [[Illa Norfolk|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor|Timor]] i [[mar d'Arafura|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest. | Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas|Christmas]] i [[Illa Norfolk|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia les mars de [[mar de Timor|Timor]] i [[mar d'Arafura|Arafura]] al nort, la [[mar del Coral]] i la [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest. | ||
| − | [[ | + | [[ File:Australia orange.png|thumb|right|300px|<center>Austràlia</center>]] |
| − | De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el | + | De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el [[mont Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut. |
| − | Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]]. | + | Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[sigle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]]. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Capling, Ann (2013). Australia and the Global Trade System: From Havana to Seattle (en inglés). Cambridge University Press. p. 116 | ||
| + | * Coman, Brian J. (2007). A Loose Canon: Essays on History, Modernity and Tradition (en inglés). Connor Court Publishing Pty Ltd. ISBN 978-0-9802936-2-3 | ||
| + | * Frank Crowley (1973) Modern Australia in Documents, 1939–1970. pp. 222–226. Wren Publishing, Melbourne. ISBN 978-0-17-005300-6 | ||
| + | * The Story of Australia's People, Volumen 1: The Rise and Fall of Ancient Australia, Penguin Books Australia Ltd., Vic., 2015 ISBN 9780670078714 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Davison, Graeme; Hirst, John; Macintyre, Stuart (1998). The Oxford Companion to Australian History (en inglés). Melbourne: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-553597-6. | ||
| + | * Denoon, Donald, et al. (2000). A History of Australia, New Zealand, and the Pacific. Oxford: Blackwell. ISBN 0-631-17962-3. | ||
| + | * Hughes, Robert (1986). The Fatal Shore: The Epic of Australia's Founding. Knopf. ISBN 0-394-50668-5. | ||
| + | Jupp, James (2001). The Australian people: an encyclopedia of the nation, its people, and their origins (en inglés). Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-80789-0. | ||
| + | * Powell, J.M. (1988). An Historical Geography of Modern Australia: The Restive Fringe. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25619-4. | ||
| + | * Robinson, G.M., Loughran, R.J., and Tranter, P.J. (2000). Australia and New Zealand: Economy, Society and Environment. London: Arnold; New York: Oxford University Press. ISBN 0-340-72033-6 paperback, ISBN 0-340-72032-8 hardback. | ||
| + | * Teo, Hsu-Ming; White, Richard (2003). Cultural history in Australia (en inglés). University of New South Wales Press. ISBN 978-0-86840-589-6. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Australià}} | ||
{{Països d'Oceania}} | {{Països d'Oceania}} | ||
Última revisió del 17:32 22 set 2024
.svg)
_(Oceania_centered)_with_borders.svg)
Austràlia, oficialment Mancomunitat d'Austràlia (en anglés Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sur que conforma el continent més chicotet del món i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans Pacífic i Índic.
Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sur-est, i al nort Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia les mars de Timor i Arafura al nort, la mar del Coral i la mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sur i l'oceà Índic a l'oest.
De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de Rússia, Canadà, la China, els Estats Units i Brasil, pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont Kosciusko, en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el Murray, en 2.575 quilómetros de llongitut.
Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Despuix de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el sigle XVII, la mitat oriental del continent va ser reclamada pels britànics en 1770 i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el 6 de giner, 1788. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més varen ser establides successivament en el curs del sigle XIX. L'1 de giner, 1901, les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantengut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la Comunitat Britànica de Nacions. La capital de la federació és Canberra, encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de Sydney, Melbourne, Brisbane i Adelaide.
Referències[editar | editar còdic]
- Capling, Ann (2013). Australia and the Global Trade System: From Havana to Seattle (en inglés). Cambridge University Press. p. 116
- Coman, Brian J. (2007). A Loose Canon: Essays on History, Modernity and Tradition (en inglés). Connor Court Publishing Pty Ltd. ISBN 978-0-9802936-2-3
- Frank Crowley (1973) Modern Australia in Documents, 1939–1970. pp. 222–226. Wren Publishing, Melbourne. ISBN 978-0-17-005300-6
- The Story of Australia's People, Volumen 1: The Rise and Fall of Ancient Australia, Penguin Books Australia Ltd., Vic., 2015 ISBN 9780670078714
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Davison, Graeme; Hirst, John; Macintyre, Stuart (1998). The Oxford Companion to Australian History (en inglés). Melbourne: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-553597-6.
- Denoon, Donald, et al. (2000). A History of Australia, New Zealand, and the Pacific. Oxford: Blackwell. ISBN 0-631-17962-3.
- Hughes, Robert (1986). The Fatal Shore: The Epic of Australia's Founding. Knopf. ISBN 0-394-50668-5.
Jupp, James (2001). The Australian people: an encyclopedia of the nation, its people, and their origins (en inglés). Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-80789-0.
- Powell, J.M. (1988). An Historical Geography of Modern Australia: The Restive Fringe. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25619-4.
- Robinson, G.M., Loughran, R.J., and Tranter, P.J. (2000). Australia and New Zealand: Economy, Society and Environment. London: Arnold; New York: Oxford University Press. ISBN 0-340-72033-6 paperback, ISBN 0-340-72032-8 hardback.
- Teo, Hsu-Ming; White, Richard (2003). Cultural history in Australia (en inglés). University of New South Wales Press. ISBN 978-0-86840-589-6.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
«Australià». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
| |
|---|---|
| Austràlia • Fiji • Kiribati • Illes Marshall • Micronèsia • Nauru • Illes Salomó
Nova Zelanda • Palau • Papua Nova Guinea • Samoa • Tonga • Tuvalu • Vanuatu | |
| Dependències: Illes Cook • Guam • Hawai • Illes Marianes del Nort • Niue • Norfolk • Nova Caledònia • Papua Occidental • Illa de Pasqua • Illes Perifèriques Menors dels EUA • Illes Pitcairn • Polinèsia Francesa • Samoa Nortamericana • Tokelau • Wallis i Futuna | |