Diferència entre les revisions de "Idioma francés"

	Francés; Français
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	França, Bèlgica, Benin, Burquina Faso, Burundi, Camerun, Canadà, Chat, Costa d'Ivori, Gabó, Guinea, Haití, Illes Comores, Luxemburc, Madagascar, Mali, Mònac, Níger, Suïssa, República centreafricana, República democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, Togo, Vanuatu i Yibuti
Regió:	Mundial
Parlants:	127 millons
Rànquing:	13º
Família:	Indoeuropea; Itàlica; Romanç; Itàlica Occidental; Llengües d'oïl; Francés;
	estatus oficial
Llengua oficial de:	França, Bèlgica, Benin, Burquina Faso, Burundi, Camerun, Canadà, Chat, Costa d'Ivori, Gabó, Guinea, Haití, Illes Comores, Luxemburc, Madagascar, Mali, Mònac, Níger, Suïssa, República centreafricana, República democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, Togo, Vanuatu i Yibuti
Regulat per:	Acadèmia Francesa
	còdics de la llengua
ISO 639-1	fr
ISO 639-2	fre/fra
ISO/FDIS 639-3	fra
SIL
	vore també: llengua

Última revisió del 17:00 22 set 2024

El idioma francés (en francés: français) és una llengua romanç parlada en tot el territori de França metropolitanta, junt en atres llengües com el bretó en Bretanya, el occità en el sur del país, l'eusquera, el català i el cors, en Còrsega. En els territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el tahitià, en la Polinèsia Francesa, o en dialectes com el <<créole>> en l'illa de la Reunió (Illa), en Guadalupe o Martinica.

Història de la llengua[editar | editar còdic]

Orige[editar | editar còdic]

El territori de lo que hui és França començà a ser poblat pels gals al voltant del Sigle VII, Sigle VII a. C., els quals parlaven idiomes celtes que no poseïen escritura. Cara al suroest, els aquitans parlaven probablement una llengua precursora de l'eusquera, pero desconeixien l'escritura. En la zona de Massilia (Marsella) els habitants de les colònies gregues parlaven i escrivien en este idioma, pero no varen difondre més allà de ses colònies.

Tots eixos idiomes i atres parlats en l'antiga Gàlia segurament foren desapareixent en la colonisació romana i la progressiva implantació del llatí. En el decliu de l'Imperi Romà, una série de pobles d'orige germànic arribaren a la Gàlia romana. Entre ells, dos s'establiren de modo més consildat: els francs en el nort i els visigots en el sur, en el riu Loira com a frontera. A pesar de que abdós pobles parlaven ses pròpies llengües, pronte adoptaren el llatí parlat per la població. No obstant, l'idioma parlat pels francs està en l'orige del neerlandés que és un idioma germànic parlat hui dia en ses distintes varietats en els Països Baixos, a on se li denomina holandés, en part de Bèlgica i en el nort de França.

Durant molt de temps, l'idioma parlat en el nort de Gàlia (en realitat ya França) és un llatí més o manco evolucionat, en grans influències, fundamentalment fonètiques de l'idioma germànic parlat pels francs. Al sur, l'evolució és diferent, per lo que poc a poc se van diferenciant dos llengües en una frontera que en principi es marcarà en el Loira, encara que a lo llarc de l'història anirà desplaçant-se cada volta més cap al sur, degut a l'espentejament polític d'una França de la qual el seu centre polític estava en París, ya que a partir de la Revolució Francesa la llengua francesa passà a ser un element identificador i igualador de tots els francesos. La langue d'oïl (oïl ha evolucionat a oui) se parlava en la zona nort i el langue d'oc en el sur. La llínea de separació anava del Maciç central a la desembocadura del Loira en Nantes.

El francés antic[editar | editar còdic]

Lo que es coneix com a francés antic se n'anà consolidant a partir del sigle XI, i encara que hui s'estudie tot lo que es parlava al nort del Loira com si es tratara d'una sola llengua, en realitat se tractava de dialectes en elements comuns.

L'influència germànica en l'idioma obligà a usar en el llenguage escrit alguns dígrafs per a reproduir alguns dels sons que utilisaven pero que no havien existit en llatí vulgar. Aixina, la nasalisació, un dels elements fonètics més caracterísitics de l'influència germànica en el francés se va marcant en la escritura per l'us de la n en posició final de sílaba. L'evolució fonètica de la u llatina cara al sò que actualment té en francés obligà aixina mateix a utilisar el dígraf ou per a reproduir el sò original de dita lletra en llatí. Del mateix modo, la forta aspiració de la h ha marcat una de les principals característiques del francés respecte a atres llengües romances: l'existència de la h aspirada.

Eixemple de francés[editar | editar còdic]

Francés: Notre Père: Notre Père, qui es aux cieux, Que ton nom soit sanctifié, Que ton règne vienne, Que ta volonté soit faite Sur la terre comme au ciel. Donne-nous aujourd'hui notre pain de ce jour Perdonne-nous nos offenses, Comme nous pardonnons aussi à ceux qui nous ont offensés Et ne nous coumets pas à la tentation, Mais délivre-nous du mal.

Amen.

Valencià: Pare nostre: Pare nostre, que estàs en lo cel: santificat siga el teu nom. Vinga a nosatres el teu Regne. Faça’s la teua voluntat, aixina en la terra com en lo cel. El pa nostre de cada dia, dona-nos, Senyor, el dia de hui. I perdona les nostres deutes, aixina com nosatres perdonem als nostres deutors. I no nos deixes caure en la tentació, i lliura-nos del mal.

Amen.

Chicotet vocabulari[editar | editar còdic]

Hola: Salut, Bonjour
Adeu: Adieu, Au revoir
¿Com te diuen?: Comment tu t'appelles ?
¿Com estàs?: Comment vas-tu ?, Comment allez-vous ?, Ça va ?
¿Quants anys tens?: Quel âge as-tu ?
Tinc... anys: J'ai ... ans.
Francés, Francesa: Français, française.
Valencià, valenciana: Valencien, valencienne.
Espanyol, espanyola: Espagnol, espagnole.
¿Parles castellà, anglés, alemà, valencià, italià?: Tu parles espagnol/anglais/allemand/valencien/italien ?
¿Qué és açò?: Qu'est-ce que c'est ?
És...: C'est....

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Idioma francés de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma francés.

Llengües de França
Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés

Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 |pronunciació=
 |atresdenominacions=
-|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa de Marfil]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suissa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
+|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerun]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa d'Ivori]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Mali]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
 |regió= Mundial
 |parlants= 127 millons
@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües d'oïl]]<br />
 &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Francés'''<br />
-|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa de Marfil]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suissa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
+|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerun]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa d'Ivori]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Mali]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
 |fontcolor=
 |regulat= [[Acadèmia Francesa]]
@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 |iso3= fra
 |sil=
-|mapa=
+|mapa=[[Image:Map-Francophone World.png|300px]]
 }}
-El '''idioma francés''' (en francés: ''français'') és una llengua romanç parlà en tot el territori de [[França]] metropolitanta, junten atres llengües com el [[bretó]] en [[Bretanya]], el [[ocità]] en el sur del país, el [[eusquera]], el [[català]] i el [[cors]], en [[Còrcega]]. En els territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el [[tahitià]], en la [[Polinèsia Francesa]], o en dialectes com el <<créole>> en la illa de [[la Reunió (Illa)]], en Guadalupe o Martinica.
+El '''idioma francés''' (en francés: ''français'') és una llengua romanç parlada en tot el territori de [[França]] metropolitanta, junt en atres llengües com el [[bretó]] en [[Bretanya]], el [[occità]] en el sur del país, l'[[eusquera]], el [[català]] i el [[cors]], en [[Còrsega]]. En els territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el [[tahitià]], en la [[Polinèsia Francesa]], o en dialectes com el <<créole>> en l'illa de [[la Reunió (Illa)]], en Guadalupe o Martinica.
 == Història de la llengua ==
-=== Origens ===
+=== Orige ===
-El territori d elo que hui és França començà a ser poblat pels gals alrededor del Sigle VII, Sigle VII a. C., els quals parlaven idiomes celtes que no poseien escritura. Cara al suroest, els aquitans parlaven probablement una llengua precursora del eusquera, pero desconeixien la escrfitura. En la zona de '''Massilia''' ([[Marsella]]) els habitants de les colònies gregues parlaven i escrivien en este idioma, pero no varen difundir més allà de ses colònies.
+El territori de lo que hui és França començà a ser poblat pels gals al voltant del Sigle VII, Sigle VII a. C., els quals parlaven idiomes celtes que no poseïen escritura. Cara al suroest, els aquitans parlaven probablement una llengua precursora de l'eusquera, pero desconeixien l'escritura. En la zona de '''Massilia''' ([[Marsella]]) els habitants de les colònies gregues parlaven i escrivien en este idioma, pero no varen difondre més allà de ses colònies.
-Tots eixos idiomes i atres parlats en l'antiga [[Gàlia]] segurament foren desapareguent en la colonisació romana i la progresiva implantació del [[llatí]]. En el decliu del [[Imperi Romà]], una série depobles d'orige germànic arribaren a la Gàlia romana. Entre ells, dos s'establiren de modo més consildat: els francs en el nort i els visigots en el sur, en el riu Loira com a frontera. A pesar de que abdós pobles parlaven ses pròpies llengües, pronte adoptaren el llatí parlat per la població. No obstant, el idioma parlat pels francs està en el orige del [[neerlandés]] que és un idioma germànic parlat hui dia en ses distintes varietats en els [[Països Baixos]], a on se li denomina holandés, en part de [[Bèlgica]] i en el nort de [[França]].
+Tots eixos idiomes i atres parlats en l'antiga [[Gàlia]] segurament foren desapareixent en la colonisació romana i la progressiva implantació del [[llatí]]. En el decliu de l'[[Imperi Romà]], una série de pobles d'orige germànic arribaren a la Gàlia romana. Entre ells, dos s'establiren de modo més consildat: els francs en el nort i els visigots en el sur, en el riu Loira com a frontera. A pesar de que abdós pobles parlaven ses pròpies llengües, pronte adoptaren el llatí parlat per la població. No obstant, l'idioma parlat pels francs està en l'orige del [[neerlandés]] que és un idioma germànic parlat hui dia en ses distintes varietats en els [[Països Baixos]], a on se li denomina holandés, en part de [[Bèlgica]] i en el nort de [[França]].
-Durant molt de temps, el idioma parlat en el nort de Gàlia (en realitat ya França) és un llatí mé so manco evolucionat, en grans influències, fundamentalment fonètiques del idioma germànic parlat pels francs. Al sur, la evolució es diferent, per lo que poc a poc se van diferenciant dos lleng¨^ues en una frontera que en principi se marcarà en el Loira, encara que al llarc de la història anirà desplaçantse cada volta més pac al sur, degu al espentejament polític d'una França de la qual el seu centre polític estava en [[París]], ya que a partir de la [[Revolució Francesa]] la llengua francesa pasà a ser un element identificaor i igualaor de tots els francesos. La [[langue d'oïl]] (oïl ha evolucionat a ''oui'') se parlava en la zona nort i el [[langue d'oc]] en el sur. La llínia de separació anava del [[Maciç central]] a la desembocadura del Loira en Nantes.
+Durant molt de temps, l'idioma parlat en el nort de Gàlia (en realitat ya França) és un llatí més o manco evolucionat, en grans influències, fundamentalment fonètiques de l'idioma germànic parlat pels francs. Al sur, l'evolució és diferent, per lo que poc a poc se van diferenciant dos llengües en una frontera que en principi es marcarà en el Loira, encara que a lo llarc de l'història anirà desplaçant-se cada volta més cap al sur, degut a l'espentejament polític d'una França de la qual el seu centre polític estava en [[París]], ya que a partir de la [[Revolució Francesa]] la llengua francesa passà a ser un element identificador i igualador de tots els francesos. La [[langue d'oïl]] (oïl ha evolucionat a ''oui'') se parlava en la zona nort i el [[langue d'oc]] en el sur. La llínea de separació anava del [[Maciç central]] a la desembocadura del Loira en Nantes.
 === El francés antic ===
-Lo que se coneix com a francés antic se'n anà consolidant a partir del sigle XI, i encara que hui s'estudie tot lo que se parlava al nort del Loira com si se tratara d'una sola llengua, en realitat es tractava de dialectes en elements comuns.
+Lo que es coneix com a francés antic se n'anà consolidant a partir del sigle XI, i encara que hui s'estudie tot lo que es parlava al nort del Loira com si es tratara d'una sola llengua, en realitat se tractava de dialectes en elements comuns.
-La influència germànica en el idioma obligà a usar en el llenguage escrit alguns [[Dígraf|dígrafs]] per a reproduir alguns dels sons que utilisaven pero que no havien existit en llatí vulgar. Aixina, la nasalisació, u dels elements fonètics més caracter´sitics de la influència germànica en el francés se va marcant en la escritura per el us de la n en posciió final de sílaba. La evolució fonètica de la '''u''' llatina cara al so que actualment té en francés obligà aixinamateix a utilisar el dígraf '''ou''' per a reproduir el so original de dita lletra en llatí. Del mateix modo, la forta aspiració de la '''h''' ha marcat una de les principals característiques del francés respecte a atres llengües romances: la existència de la h aspirà.
+L'influència germànica en l'idioma obligà a usar en el llenguage escrit alguns [[Dígraf|dígrafs]] per a reproduir alguns dels sons que utilisaven pero que no havien existit en llatí vulgar. Aixina, la nasalisació, un dels elements fonètics més caracterísitics de l'influència germànica en el francés se va marcant en la escritura per l'us de la n en posició final de sílaba. L'evolució fonètica de la '''u''' llatina cara al sò que actualment té en francés obligà aixina mateix a utilisar el dígraf '''ou''' per a reproduir el sò original de dita lletra en llatí. Del mateix modo, la forta aspiració de la '''h''' ha marcat una de les principals característiques del francés respecte a atres llengües romances: l'existència de la h aspirada.
+== Eixemple de francés ==
+Francés:
+'''Notre Père''':
+Notre Père, qui es aux cieux,
+Que ton nom soit sanctifié,
+Que ton règne vienne,
+Que ta volonté soit faite
+Sur la terre comme au ciel.
+Donne-nous aujourd'hui notre pain de ce jour
+Perdonne-nous nos offenses,
+Comme nous pardonnons aussi à ceux qui nous ont offensés
+Et ne nous coumets pas à la tentation,
+Mais délivre-nous du mal.
+Amen.
+Valencià:
+'''Pare nostre''':
+Pare nostre, que estàs en lo cel:
+santificat siga el teu nom.
+Vinga a nosatres el teu Regne.
+Faça’s la teua voluntat,
+aixina en la terra com en lo cel.
+El pa nostre de cada dia,
+dona-nos, Senyor, el dia de hui.
+I perdona les nostres deutes,
+aixina com nosatres perdonem als nostres deutors.
+I no nos deixes caure en la tentació,
+i lliura-nos del mal.
+Amen.
 == Chicotet vocabulari ==
 * Hola: Salut, Bonjour
 * Adeu: Adieu, Au revoir
-* ¿Com te diuen?: Comment tu t'apelles?
+* ¿Com te diuen?: Comment tu t'appelles ?
-* ¿Com estàs?: Comment ça va?, Comment allez-vous?
+* ¿Com estàs?: Comment vas-tu ?, Comment allez-vous ?, Ça va ?
-* ¿Quants anys tens?: Tu as quel âge?
+* ¿Quants anys tens?: Quel âge as-tu ?
 * Tinc... anys: J'ai ... ans.
 * Francés, Francesa: Français, française.
-* Valencià, valenciana: Valencian, valenciane.
+* Valencià, valenciana: Valencien, valencienne.
 * Espanyol, espanyola: Espagnol, espagnole.
-* ¿Parles espanyol, anglés, alemà, valencià, italià?: Tu parles espagnol/anglais/allemand/valencian/italien?
+* ¿Parles castellà, anglés, alemà, valencià, italià?: Tu parles espagnol/anglais/allemand/valencien/italien ?
-* ¿Qué és açò?: Qu'est-ce que c'est?
+* ¿Qué és açò?: Qu'est-ce que c'est ?
 * És...: C'est....
-== Veja's també ==
+== Vore també ==
-* [[Fonologia del francés]]
 * [[França]]
 * [[Lliteratura francesa]]
+== Referències ==
 {{traduït de|es|Idioma francés}}
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|French language}}
 {{Llengües de França}}
 {{Llengües romàniques}}