Diferència entre les revisions de "Rubén Martínez Dalmau"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Rubén Martínez Dalmau''' ([[Teulada]], [[17 de novembre]] de [[1970]]) és un professor, juriste, politòlec, historiador de l'art, escritor i polític [[Valencians|valencià]].  
+
{{Biografia|
 +
| nom = Rubén Martínez Dalmau
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Juriste, escritor i polític.
 +
| data_naix = [[17 de novembre]] de [[1970]]
 +
| lloc_naix = [[Teulada]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort =
 +
| lloc_mort =
 +
}}
 +
'''Rubén Martínez Dalmau''' ([[Teulada]], [[17 de novembre]] de [[1970]]) és un professor, juriste, politòlec, historiador de l'art, escritor i polític [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Comunisme|comunista]].  
  
 
Ocupà el càrrec de Vicepresident segon i conseller de Vivenda i Arquitectura Bioclimàtica de la [[Generalitat Valenciana]], lloc al que va accedir en [[juny]] de l'any [[2019]] despuix de tancar-se l'acort de coalició entre [[PSPV]], [[Compromís]] i [[Unides-Podem]], que donà lloc al denominat [[Govern del Botànic]] II o del Botànic d'Alacant (lloc a on es firmà dit acort).
 
Ocupà el càrrec de Vicepresident segon i conseller de Vivenda i Arquitectura Bioclimàtica de la [[Generalitat Valenciana]], lloc al que va accedir en [[juny]] de l'any [[2019]] despuix de tancar-se l'acort de coalició entre [[PSPV]], [[Compromís]] i [[Unides-Podem]], que donà lloc al denominat [[Govern del Botànic]] II o del Botànic d'Alacant (lloc a on es firmà dit acort).
Llínea 5: Llínea 16:
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
(Secció per completar)
+
Rubén Martínez Dalmau naixqué en Teulada, en la comarca de la [[Marina Alta]], en l'any 1970, encara que de molt jove es va traslladar en la família a l'entorn del [[Cap de la Nao]], en [[Xàbia]], a on va realisar els estudis d'educació secundària. En [[1988]] es va mudar a la [[ciutat de Valéncia]] per a ingressar com a estudiant en la Facultat de Dret de l'[[Universitat de Valéncia]] a on inicià els seus estudis de [[Dret]]. En [[1989]] va ingressar en l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED) per a donar començ als estudis de [[Ciències polítiques]]. Estudià simultàneament les dos carreres.
 +
 
 +
Als 17 anys va ingressar voluntàriament com a activiste pels drets humans en [[Amnistia Internacional]], a on va coordinar la ret Andina. Fon membre del Comité Eixecutiu Estatal i coordinador del grup local de Valéncia d'Amnistia Internacional. Es va implicar en particular en la Campanya per la Transparéncia en el Comerç d'Armes que varen desenrollar conjuntament Amnistia Internacional, [[Greenpeace]] i Meges del Món ([[1997]]).
 +
 
 +
En l'any [[1992]] es va iniciar en la política universitària i fon elegit claustral en el Claustre de l'Universitat de Valéncia com a representant d'estudiants. En [[1993]] fon un dels fundadors del Centre d'Estudis Polítics i Socials (CEPS), posteriorment Fundació Centre d'Estudis Polítics i Socials, que va treballar intensament en [[Amèrica Llatina]] durant la década del 92.  Eixercí d'assessor dels processos constituents de [[Veneçola]] ([[1999]]), aixina com dels de [[Bolívia]] ([[2006]]-[[2007]]) i [[Equador]] ([[2008]]), a on va formar part dels equips tècnics de redacció de les Constitucions. Assessorà vàries campanyes electorals i eixercí d'observador electoral internacional en diferents processos electorals en la delegació de l'[[Organisació dels Estats Americans]] (OEA) ([[Haití]], [[2001]]). Ya com a professor eixercí el càrrec de vicesecretari de la Facultat de Dret des de [[2001]] fins a [[2004]].
 +
 
 +
Des de [[1999]] residix en el barri del Cabanyal de Valéncia, a on ha participat activament en les lluites veïnals per a preservar el barri de l'ampliació de l'avinguda Blasco Ibáñez que es va propondre en els mandats de [[Rita Barberá]] ([[Partit Popular]]) i que finalment fon declarada illegal pels tribunals.
 +
 
 +
== Obra ==
 +
 
 +
* ''Aspectos constitucionales del Ministerio Fiscal'' (1999)
 +
* ''Cambio político y proceso constituyente en Venezuela'' (2000, con Roberto Viciano Pastor)
 +
* ''La independencia del Banco Central Europeo'' (2005)
 +
* ''Constitución, legitimidad democrática y autonomía de los bancos centrales''. Tirant, Valencia (2005)
 +
* ''Europa y el Mediterráneo. ''Perspectivas  del diálogo intercultural (editor). Publicacions de l'Universitat de Valéncia-Instituto Mediterráneo de Estudios Europeos, Valéncia (2006)
 +
* ''Democracia, participación y voto electrónico'' (2007)
 +
* ''Desafíos constitucionales. La Constitución ecuatoriana del 2008 en perspectiva''. Junt a Ramiro Ávila Santamaría i Agustín Grijalva. Ministerio de Justicia y Derechos Humanos y Tribunal Constitucional del Ecuador. Quito (2008).
 +
* ''El proceso constituyente boliviano (2006-2008) en el marco del nuevo constitucionalismo latinoamericano''. Enlace, La Paz (2008).
 +
* ''Teoría y práctica del poder constituyente'' (editor). Tirant, Valencia (2014)   
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 18: Llínea 47:
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Comunisme]]

Última revisió del 10:18 21 set 2024

Rubén Martínez Dalmau
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Juriste, escritor i polític.
Naiximent: 17 de novembre de 1970
Lloc de naiximent: Teulada, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Rubén Martínez Dalmau (Teulada, 17 de novembre de 1970) és un professor, juriste, politòlec, historiador de l'art, escritor i polític valencià d'ideologia comunista.

Ocupà el càrrec de Vicepresident segon i conseller de Vivenda i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana, lloc al que va accedir en juny de l'any 2019 despuix de tancar-se l'acort de coalició entre PSPV, Compromís i Unides-Podem, que donà lloc al denominat Govern del Botànic II o del Botànic d'Alacant (lloc a on es firmà dit acort).

Biografia[editar | editar còdic]

Rubén Martínez Dalmau naixqué en Teulada, en la comarca de la Marina Alta, en l'any 1970, encara que de molt jove es va traslladar en la família a l'entorn del Cap de la Nao, en Xàbia, a on va realisar els estudis d'educació secundària. En 1988 es va mudar a la ciutat de Valéncia per a ingressar com a estudiant en la Facultat de Dret de l'Universitat de Valéncia a on inicià els seus estudis de Dret. En 1989 va ingressar en l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) per a donar començ als estudis de Ciències polítiques. Estudià simultàneament les dos carreres.

Als 17 anys va ingressar voluntàriament com a activiste pels drets humans en Amnistia Internacional, a on va coordinar la ret Andina. Fon membre del Comité Eixecutiu Estatal i coordinador del grup local de Valéncia d'Amnistia Internacional. Es va implicar en particular en la Campanya per la Transparéncia en el Comerç d'Armes que varen desenrollar conjuntament Amnistia Internacional, Greenpeace i Meges del Món (1997).

En l'any 1992 es va iniciar en la política universitària i fon elegit claustral en el Claustre de l'Universitat de Valéncia com a representant d'estudiants. En 1993 fon un dels fundadors del Centre d'Estudis Polítics i Socials (CEPS), posteriorment Fundació Centre d'Estudis Polítics i Socials, que va treballar intensament en Amèrica Llatina durant la década del 92. Eixercí d'assessor dels processos constituents de Veneçola (1999), aixina com dels de Bolívia (2006-2007) i Equador (2008), a on va formar part dels equips tècnics de redacció de les Constitucions. Assessorà vàries campanyes electorals i eixercí d'observador electoral internacional en diferents processos electorals en la delegació de l'Organisació dels Estats Americans (OEA) (Haití, 2001). Ya com a professor eixercí el càrrec de vicesecretari de la Facultat de Dret des de 2001 fins a 2004.

Des de 1999 residix en el barri del Cabanyal de Valéncia, a on ha participat activament en les lluites veïnals per a preservar el barri de l'ampliació de l'avinguda Blasco Ibáñez que es va propondre en els mandats de Rita Barberá (Partit Popular) i que finalment fon declarada illegal pels tribunals.

Obra[editar | editar còdic]

  • Aspectos constitucionales del Ministerio Fiscal (1999)
  • Cambio político y proceso constituyente en Venezuela (2000, con Roberto Viciano Pastor)
  • La independencia del Banco Central Europeo (2005)
  • Constitución, legitimidad democrática y autonomía de los bancos centrales. Tirant, Valencia (2005)
  • Europa y el Mediterráneo. Perspectivas  del diálogo intercultural (editor). Publicacions de l'Universitat de Valéncia-Instituto Mediterráneo de Estudios Europeos, Valéncia (2006)
  • Democracia, participación y voto electrónico (2007)
  • Desafíos constitucionales. La Constitución ecuatoriana del 2008 en perspectiva. Junt a Ramiro Ávila Santamaría i Agustín Grijalva. Ministerio de Justicia y Derechos Humanos y Tribunal Constitucional del Ecuador. Quito (2008).
  • El proceso constituyente boliviano (2006-2008) en el marco del nuevo constitucionalismo latinoamericano. Enlace, La Paz (2008).
  • Teoría y práctica del poder constituyente (editor). Tirant, Valencia (2014)   

Enllaços externs[editar | editar còdic]