Babe Ruth

Babe Ruth

George Herman Ruth fon un dels jugadors professionals de béisbol de Grans Lligues de major talent i més populars de l'història. Naixqué en Baltimore, Maryland, Estats Units, el 6 de febrer de 1895, i morí en New York, el 16 d'agost de 1948. Ruth despertà de la letàrgia a este deport durant els seus primers anys en els Yankees degut a l'escàndal de jocs arreglats en la temporada de 1919. Des d'ahí formà una llegenda al voltant de la seua persona tant dins com fora del camp: els seus numerosos récorts, anécdotes, la seua passió per la vida nocturna, la seua desmesurada inclinació pel menjar i la beguda que li feen tindre una figura molt llunt de lo que hui diriem deportista i la seua popularitat entre els chiquets i tants atres aspectes el convertiren en un icon estatunidenc per excelència.

Infància i primers anys com jugador

Ruth en la seua etapa com llançador.

Els pares de George tingueren huit fills, dels quals dos sobreviviren l'infància. Quant era un chiquet, ells atenien una taverna i el deixaven assoles valent-se per sí mateix per lo que decidiren dur-lo, als set anys, a un orfandat i reformatori: el St. Mary's Industrial School for Boys de missioners catòlics, on el visitaven rarament. En eixe lloc era calificat com un incorregible per la seua indisposició per a acceptar les regles. Fon un sacerdot de nom Mathías qui assumí el rol de pare de Babe, i l'encarrilà en la vida i en el béisbol.

Els seus inicis foren com un brillant llançador. Apenes en 19 anys, Jack Dunn, propietari dels Baltimore Orioles, reconegué el seu talent i el contractà. Els piloters al vore-lo el nomenaven com el nou babe (bebé) de Jack Dunn, el sobrenom li quedà. Cinc mesos apenes de la seua aplegada a este equip fon adquirit pels Boston Red Sox.

En 1916 Babe aplegà a la Serie Mundial i llançà el quart joc contra els Brooklyn Robins. Cedí una carrera en el primer episodi i no otorgà una carrera més en els catorze innings que durà la partida. És el joc complet més llarc en l'història del béisbol en serie mundial. Dos anys després regressà al clàssic de la primavera d'hivern. No va permetre carrera en el primer joc i cedí carrera fins a l'octau episodi del joc quatre. Estos números, junt als conseguits dos anys abans, feren un total de 29 2/3 innings sense permetre carrera, un récort que durà 43 anys. Ya era un astre dels Red Sox quant el nou propietari Harry Frazee decidí traspassar-lo als New York Yankees, negociació que es per a molts la pijor de l'història del deport professional dels Estats Units. Ya se perfilava com un batejador de potencia.

El seu pas pels Yankees

Just en la temporada del seu debut en els Yankees en 1920, Ruth establí el récort de 59 homeruns en una temporada, sobrepassant la que ell mateix havia impost l'any anterior en 29. Babe era l'estrela de l'equip, a pesar que el seu cos distava de ser el d'un atleta, puix era gros de tronc i de cames flaques. Tanta era la seua popularitat que el camp de joc que compartien els Yankees en els Giants, el Polo Grounds, ya no donà abast. Construïren un nou: el Yankee Stadium, que obri les seues portes en 1923; l'escenari fon conegut per a la posteritat com la casa que Ruth construí.

La fama de Ruth seguí creixquen. En1927 conseguí la marca de 60 homeruns en una temporada, perduraria fins a 1961 quant Roger Maris la sobrepassà en 61; encara que, els anotadors oficials resaltaren que Ruth ho feu en una temporada de 154 jocs; Maris, en canvi, ho feu en una de 162. Els periodistes deportius batejaren a Babe com el gran bambino i the Sultan of swat (algo així com el sultà del bac).

Un fet feu de Ruth un mite. En el joc 3 de la Serie Mundial contra els Chicago Cubs en 1932, en el quint episodi, el pitcher Charlie Root dugué el conte front al bambino 2-2. De pronte este senyalà a les grades en el jardí central, molts interpreten esta senyal a la direcció que donaria a la pilota, atres com un desafiu al pitcher. El cas és que conseguí un homerun, que segons molts, ha sigut el de major llongitut en el Wrigley Field, llar dels Cubs. Els Yankees guanyaren la serie per agranada, la seua tercera en quatre anys. El 29 de setembre de 1934 batejà el seu últim homerun en els Yankees, i el dia següent fon l'últim que vestí l'uniforme.

Se traslladà als Boston Braves on jugaria la seua última temporada en 1935. Jugà i fon a la vegada coach de primera base. El 25 de maig batejà 3 homeruns en Pittsburgh, lo que tancaria la seua marca total de 714 quadrangulars en tota la seua carrera: la major de tots els temps per a l'época. Perduraria fins a que Hank Aaron la sobrepassà en 1974 en 755 homeruns, marca a batuda per Barry Bonds en 2007.

El número de l'uniforme (3) de Babe Ruth, fon retirat en el 1948 pels Yanquis de Nova York.

Anys finals

Des de la mort, en 1929, del manager dels Yankees Miller Huggins, Babe desijava dirigir l'equip. El seu desig no se complí per la fama que carrejava d'irresponsable. Esta fon una de les raons per la que firmà en els Boston Braves, puix després de la temporada esperava pendre las riendes, pero tampoc ho conseguí. Atra vegada tingué l'esperança de fer-ho en els Yankees i també en els Dodgers, pero atra vegada fon descartat. Se retirà definitivament del béisbol en 1936. Per a culminar la seua carrera, eixe mateix any, fon ingressat en el saló de la fama.

La seua activitat fora del camp fon variada. Fon portaveu del Govern dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial per a adquirir bons, visità orfandats i hospitals, i donà conferencies radials.

La fatalitat alcançà al bambino al ser-li diagnosticat càncer en la gola en 1946. Feu la seua última aparició front als fans dels Yankees en un històric homenage el 13 de juny de 1948, als 25 anys de l'obertura de l'estadi; ademés, el número del seu uniforme (3) fon retirat.

Morí el 16 d'agost de 1948 als 53 anys. El seu cos va jaure front a l'entrada del Yankee Stadium durant dos dies en que 100,000 persones el varen vore per última vegada.

En 1999 l'Associated Press l'elegí com l'atleta del segle.

Trivia

Placa de Babe Ruth en el Saló de la Fama del béisbol.

• El 22 d'abril de 1914 debutà com pitcher en les majors otorgant 6 hits en una victòria de 6-0 sobre Buffalo.

• En 1923 fon elegit com el Jugador Més Valiós de la Lliga Americana.

• Jugà deu series mundials, en les que conseguí set títuls.

• En 1919 fon el primer jugador en batejar al menys un quadrangular en cada parc de la lliga.

• 12 vegades primer lloc en homeruns en la Lliga Americana.

• Major percentage de bateig per a un jugador dels Yankees de tots els temps (349).

• Com pitcher tingué una foja de 96-46 i 2.46 en promig de carreres netes permeses.

• Total de jocs en les majors: 2,503.

• Segon en total de homeruns en jocs de serie mundial (15).

• Nomenat a l'equip del segle com Jardiner en 1999.

• Tingué el récort de quadrangulars de per vida ab 714, fins a que Hank Aaron el trencà en 1974.

Estadístiques

Estadístiques de bateig

Temporada	Equip	L	JJ	VB	CA	H	2B	3B	HR	CE	BB	K	BR	OR	AVE
1914	BOS	A	5	10	1	2	1	0	0	2	0	4	0	--	,200
1915	BOS	A	42	92	16	29	10	1	4	21	9	23	0	--	,315
1916	BOS	A	67	136	18	37	5	3	3	15	10	23	0	--	,272
1917	BOS	A	52	123	14	40	6	3	2	12	12	18	0	--	,325
1918	BOS	A	95	317	50	95	26	11	11	66	58	58	6	--	,300
1919	BOS	A	130	432	103	139	34	12	29	114	101	58	7	--	,322
1920	NYY	A	142	458	158	172	36	9	54	137	150	80	14	14	,376
1921	NYY	A	152	540	177	204	44	16	59	171	145	81	17	13	,378
1922	NYY	A	110	406	94	128	24	8	35	99	84	80	2	5	,315
1923	NYY	A	152	522	151	205	45	13	41	131	170	93	17	21	,393
1924	NYY	A	153	529	143	200	39	7	46	121	142	81	9	13	,378
1925	NYY	A	98	359	61	104	12	2	25	66	59	68	2	4	,290
1926	NYY	A	152	495	139	184	30	5	47	146	144	76	11	9	,372
1927	NYY	A	151	540	158	192	29	8	60	164	137	89	7	6	,356
1928	NYY	A	154	536	163	173	29	8	54	142	137	87	4	5	,323
1929	NYY	A	135	499	121	172	26	6	46	154	72	60	5	3	,345
1930	NYY	A	145	518	150	186	28	9	49	153	136	61	10	10	,359
1931	NYY	A	145	534	149	199	31	3	46	163	128	51	5	4	,373
1932	NYY	A	133	457	120	156	13	5	41	137	130	62	2	2	,341
1933	NYY	A	137	459	97	138	21	3	34	103	114	90	4	5	,301
1934	NYY	A	125	365	78	105	17	4	22	84	104	63	1	3	,288
1935	BOS	N	28	72	13	13	0	0	6	12	20	24	0	--	,181

Temporades	JJ	VB	CA	H	2B	3B	HR	CE	BB	K	BR	OR	AVE
22	2503	8399	2174	2873	506	136	714	2213	2062	1330	123	110	,342

L: JJ: Jocs Jugats VB: Vegades al Bat CA: Carreres Anotades H: Hits 2B: Dobles 3B: Triples HR: Home Runs CE: Carreres Espentades BB: Bolets K: Ponches BR: Bases Robades OR: Out Robant Base AVE: Average

Estadístiques de pitcheo

Temporada	Equip	L	J	JI	JC	BL	IL	H	CL	BB	K	G	P	S	EFE
1914	BOS	A	4	3	1	0	23.0	21	10	7	3	2	1	0	3.91
1915	BOS	A	32	28	16	1	217.2	166	59	85	112	18	8	0	2.44
1916	BOS	A	44	41	23	9	323.2	230	63	118	170	23	12	1	1.75
1917	BOS	A	41	38	35	6	326.1	244	73	108	128	24	13	2	2.01
1918	BOS	A	20	19	18	1	166.1	125	41	49	40	13	7	0	2.22
1919	BOS	A	17	15	12	0	133.1	148	44	58	30	9	5	1	2.97
1920	NYY	A	1	1	0	0	4.0	3	2	2	0	1	0	0	4.50
1921	NYY	A	2	1	0	0	9.0	14	9	9	2	2	0	0	9.00
1930	NYY	A	1	1	1	0	9.0	11	3	2	3	1	0	0	3.00
1933	NYY	A	1	1	1	0	9.0	12	5	3	0	1	0	0	5.00

Temporades	J	JI	JC	BL	IL	H	CL	BB	K	G	P	S	EFE
10	163	148	107	17	1221.1	974	309	441	488	94	46	4	2.28

L: J: Jocs JI: Jocs Iniciats JC: Jocs Tancats BL: IL: H: Hits CL: BB: Bolets K: Ponches G: Guanyats P: Perduts S: Salvats EFE: Efectivitat

Veja's també

• Joe DiMaggio
• Lou Gehrig
• Mickey Mantle
• Anexe:Líders en efectivitat en les Grans Lliges

Enllaços externs

• Web Oficial
• Pàgina de Babe Ruth en la web del saló de la fama del béisbol.
• Estadístiques en les grans lliges

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Babe_Ruth de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.