Diferència entre les revisions de "Idioma aranés"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{llengua| | {{llengua| | ||
|nom= Aranés | |nom= Aranés | ||
| − | |nom natiu=Aranés | + | |nom natiu= Aranés |
|pronunciació= | |pronunciació= | ||
|atres denominacions= | |atres denominacions= | ||
|estats= [[Vall d'Aran]] | |estats= [[Vall d'Aran]] | ||
|regió= [[Vall d'Aran]] | |regió= [[Vall d'Aran]] | ||
| − | |parlants= 2.765 | + | |parlants= 2.765 parlants. |
|parlantsnatius= | |parlantsnatius= | ||
|parlantsnonatius= | |parlantsnonatius= | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
[[Gascó]]<br /> | [[Gascó]]<br /> | ||
'''Aranés''' | '''Aranés''' | ||
| − | |nació= Vall d'Aran | + | |nació= [[Vall d'Aran]] |
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
|regulat= [[Conselh Generau d'Aran]] | |regulat= [[Conselh Generau d'Aran]] | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
== Us llingüístic == | == Us llingüístic == | ||
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=50% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;" | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=50% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;" | ||
| − | !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"| Usos llingüístics en la | + | !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"| Usos llingüístics en la Vall d'Aran |
|-bgcolor=#efefef | |-bgcolor=#efefef | ||
!width=22% | | !width=22% | | ||
| Llínea 74: | Llínea 74: | ||
== Principals característiques de l'aranés respecte del gascó == | == Principals característiques de l'aranés respecte del gascó == | ||
| − | * | + | * La F llatina passa a H, focus > huec - foc |
| − | * | + | * La R es desplaça > craba - cabra. |
| − | * | + | * La N intervocàlica desapareix: luna > lua - lluna. |
| − | * | + | * La R inicial incorpora A: ridere > arrir - riure |
| − | *La L final fa vocalisme en u: mele > mèu - mèl | + | * La L final fa vocalisme en u: mele > mèu - mèl |
| − | * | + | * La LL intervocàlica fa R simple: illa > era - ella. |
| − | * | + | * La LL final a TH: castellum > castèth - castell. |
== Enllaços Externs == | == Enllaços Externs == | ||
Última revisió del 15:51 31 ago 2024
| Aranés ' | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | {{{atresdenominacions}}} |
| Parlat en: | Vall d'Aran |
| Regió: | Vall d'Aran |
| Parlants: | 2.765 parlants. |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers. |
| Família: | Indoeuropea |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Vall d'Aran |
| Regulat per: | Conselh Generau d'Aran |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | oc |
| ISO 639-2 | oc, gsc |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
L'aranés (en aranés aranés), és el nom que rep en la Vall d'Aran, (província de Lleida, en Catalunya, Espanya), la llengua occitana parlada en este territori. Se tracta d'una variant del dialecte gascó.
Us llingüístic[editar | editar còdic]
| Usos llingüístics en la Vall d'Aran | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Castellà | Aranés | Català | Atres | ||||
| Llengua materna | 38,8% | 34,2% | 19,4% | 7,6% | |||
| En la llar (de forma exclusiva) | 35,3% | 25,8% | 13,0% | s/d | |||
| En la llar (en atres llengües) | 50,7% | 40,3% | 24,6% | 3,8% | |||
| En el treball (de forma exclusiva) | 30,8% | 9,2% | 7,9% | s/d | |||
| En el treball (en atres llengües) | 63,1% | 34,6% | 43,9% | 1,8% | |||
L'aranés és la llengua materna del 34,2% de la població de la Vall d'Aran. És la segona llengua més usada en la vall despuix del castellà, que és la llengua materna del 38,8% de la població, i per davant del català, que és la llengua materna del 19,4%, segons les senyes del cens de l'any 2001. L'aranés és la llengua materna de 2.785 persones, segons esta mateixa font.
Principals característiques de l'aranés respecte del gascó[editar | editar còdic]
- La F llatina passa a H, focus > huec - foc
- La R es desplaça > craba - cabra.
- La N intervocàlica desapareix: luna > lua - lluna.
- La R inicial incorpora A: ridere > arrir - riure
- La L final fa vocalisme en u: mele > mèu - mèl
- La LL intervocàlica fa R simple: illa > era - ella.
- La LL final a TH: castellum > castèth - castell.
Enllaços Externs[editar | editar còdic]
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |