Diferència entre les revisions de "Woody Allen"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]]'', el primer dels quals es publicà el 25 de novembre de [[1952]]. En [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Després de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emes el 2 de novembre de [[1958]]. | D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]]'', el primer dels quals es publicà el 25 de novembre de [[1952]]. En [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Després de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emes el 2 de novembre de [[1958]]. | ||
[[Image:Woody_Allen_banda.jpg|thumb|left|200px|Woody Allen en la seua banda de [[jazz]]]] | [[Image:Woody_Allen_banda.jpg|thumb|left|200px|Woody Allen en la seua banda de [[jazz]]]] | ||
| − | En [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en 1963 ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]]'' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]]'' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]]'' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]]. | + | En [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en [[1963]] ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]]'' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]]'' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]]'' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]]. |
[[Image:Woody_Allen_estatua.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]] | [[Image:Woody_Allen_estatua.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]] | ||
| − | És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta ultima té un fill, Satchel (naixcut el 10 de decembre de [[1987]]), pero es separà després d'un gran escàndal, en 1993, al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el 22 de decembre de [[1997]]. Com a director, i fins al 2005, realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la primavera d'hivern del [[2008]]. | + | És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta ultima té un fill, Satchel (naixcut el 10 de decembre de [[1987]]), pero es separà després d'un gran escàndal, en [[1993]], al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el 22 de decembre de [[1997]]. Com a director, i fins al [[2005]], realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la primavera d'hivern del [[2008]]. |
En el [[2002]] fon guardonat en el [[Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[2007]] fon investit doctor honoris causa per l'[[Universitat Pompeu Fabra]] per la seua contribució a les arts i la cultura popular. | En el [[2002]] fon guardonat en el [[Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[2007]] fon investit doctor honoris causa per l'[[Universitat Pompeu Fabra]] per la seua contribució a les arts i la cultura popular. | ||
Revisió de 17:28 6 feb 2010
Allan Stewart Konigsberg', més conegut com Woody Allen, (n. Nova York, (1 de decembre de 1935), és un director, guioniste, escritor i actor dels EUA. Ha filmat la major part de les seues películes en Nova York, la seua ciutat natal. És també músic de jazz.
Biografia
D'orige judeu, va nàixer en el districte del Bronx de Nova York, encara que que passà l'infància en Brooklyn. Als catorze anys deprengué a tocar el clarinet i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al New York Post, el primer dels quals es publicà el 25 de novembre de 1952. En 1953 fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de Nova York, que no acabà. Després de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste Sid Caesar, el primer dels quals fon emes el 2 de novembre de 1958.
En 1960 debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en 1963 ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en What's New Pussycat? (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?) (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de 1965). En l'any 1966 estrenà la seua primera obra de teatre, Don't drink the water i va publicar uns primers contes en la revista New Yorker. Com a director la seua primera película fon: Agarra els diners i corre (estrenat el 18 d'agost de 1969) i la seua consagració li va arribar en Annie Hall (estrenat el 20 d'abril de 1977), per la qual conseguí quatre premis Òscar, que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de jazz.
És autor d'un atra obra teatral, Torna-la a tocar, Sam (1969) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: Com acabar d'una en la cultura (1971), Sense plomes (1975) i Side effects (1976).Es va relacionar sentimentalment en les actrius Diane Keaton i Mia Farrow, protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta ultima té un fill, Satchel (naixcut el 10 de decembre de 1987), pero es separà després d'un gran escàndal, en 1993, al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el 22 de decembre de 1997. Com a director, i fins al 2005, realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en Barcelona en Scarlett Johansson, Penélope Cruz i Javier Bardem, que s'ha estrenat en la primavera d'hivern del 2008.
En el 2002 fon guardonat en el Premi Príncip d'Astúries de les Arts i en 2007 fon investit doctor honoris causa per l'Universitat Pompeu Fabra per la seua contribució a les arts i la cultura popular.
Filmografia
Com a director, guioniste i actor (en * les películes en les que ell no actua):
- 1966 ¿Que passa Lliri Tigrat?
- 1969 Agarra els diners i corre
- 1970 Bananes
- 1972 Tot lo que ha volgut saber sempre sobre el sexe, pero mai s'atrevit a preguntar
- 1974 El dormiló
- 1975 L'última nit de Borís Gruichenko
- 1977 Annie Hall
- 1978 Interiors (*)
- 1979 Manhattan
- 1980 Recorts
- 1982 Comedia sexual d'una Nit d'estiu
- 1983 Zelig
- 1984 Broadway Danny Rose
- 1985 La rosa púrpura del Caire (*)
- 1986 Hannah i les seues germanes
- 1987 Dies de ràdio (*)
- 1987 Setembre (*)
- 1988 Un atra dona (*)
- 1989 Històries de Nova York
- 1989 Delictes i faltes
- 1990 Alice (*)
- 1992 Ombres i boira
- 1992 Marits i dones
- 1993 Misteriós assessinat en Manhattan
- 1994 Bales sobre Broadway(*)
- 1995 Poderosa Afrodita
- 1996 Tot lo mon diu "I love you"
- 1997 Desmontant a Harry
- 1998 Celebrity (*)
- 1999 Acorts i desacorts (*)
- 2000 Lladres d'anar per casa
- 2001 La maldicció de l'escorpió de Jade
- 2002 Un final "made in Hollywood"
- 2003 Qualsevol atra cosa
- 2004 Melinda i Melinda (*)
- 2005 Match point (*)
- 2006 Scoop
- 2007 El somi de Cassandra' (*)
- 2008 Vicky Cristina Barcelona
Nominacions i Premis
Premis Oscar
| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2006 | Guió original | Match Point | Candidat |
| 1998 | Guió original | Desmontant a Harry | Candidat |
| 1996 | Guió original | Poderosa Afrodita | Candidat |
| 1995 | Director | Bales sobre Broadway | Candidat |
| 1995 | Guió original | Bales sobre Broadway | Candidat |
| 1993 | Guió original | Marits i dones | Candidat |
| 1991 | Guió original | Alice | Candidat |
| 1990 | Director | Delictes i faltes | Candidat |
| 1990 | Guió original | Delictes i faltes | Candidat |
| 1988 | Guió original | Dies de ràdio | Candidat |
| 1987 | Película | Hannah i les seues germanes | Candidata |
| 1987 | Director | Hannah i les seues germanes | Candidat |
| 1987 | Guió original | Hannah i les seues germanes | Guanyador |
| 1986 | Guió original | La rosa púrpura del Caire | Candidat |
| 1985 | Director | Broadway Danny Rose | Candidat |
| 1985 | Guió original | Broadway Danny Rose | Candidat |
| 1980 | Guió original | Manhattan | Candidat |
| 1979 | Director | Interiors | Candidat |
| 1979 | Guió original | Interiors | Candidat |
| 1978 | Película | Annie Hall | Guanyadora |
| 1978 | Director | Annie Hall | Guanyador |
| 1978 | Actor | Annie Hall | Candidat |
| 1978 | Guió original | Annie Hall | Guanyador |
Globos d'Or
| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2006 | Director | Match Point | Candidat |
| 2006 | Guió | Match Point | Candidat |
| 1987 | Película Comèdia/Musical | Hannah i les seues germanes | Guanyadora |
| 1987 | Director | Hannah i les seues germanes | Candidat |
| 1987 | Guió | Hannah i les seues germanes | Candidat |
| 1986 | Película Comèdia/Musical | La rosa púrpura del Caire | Candidata |
| 1986 | Guió | La rosa púrpura del Caire | Guanyadora |
| 1986 | Película Comèdia/Musical | Zelig | Candidata |
| 1986 | Actor | Zelig | Candidat |
| 1979 | Director | Interiors | Candidat |
| 1979 | Guió | Interiors | Candidat |
| 1978 | Película Comèdia/Musical | Annie Hall | Candidata |
| 1978 | Director | Annie Hall | Candidat |
| 1978 | Actor | Annie Hall | Candidat |
| 1978 | Guió | Annie Hall | Candidat |
Premis BAFTA
| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1997 | Premi Honorífic | ||
| 1996 | Guió original | Bales sobre Broadway | Candidat |
| 1993 | Guió original | Marits i dones | Guanyador |
| 1990 | Película | Delictes i faltes | Candidata |
| 1990 | Director | Delictes i faltes | Candidat |
| 1990 | Guió original | Delictes i faltes | Candidat |
| 1988 | Película | Dies de ràdio | Candidata |
| 1988 | Guió original | Dies de ràdio | Candidat |
| 1987 | Película | Hannah i les seues germanes | Candidata |
| 1987 | Director | Hannah i les seues germanes | Guanyador |
| 1987 | Actor | Hannah i les seues germanes | Candidat |
| 1987 | Guió original | Hannah i les seues germanes | Guanyador |
| 1986 | Película | La rosa púrpura del Caire | Guanyadora |
| 1986 | Guió original | La rosa púrpura del Caire | Guanyador |
| 1985 | Guió original | Broadway Danny Rose | Guanyador |
| 1984 | Guió original | Zelig | Candidat |
| 1980 | Direcció | Manhattan | Candidat |
| 1980 | Actor | Manhattan | Candidat |
| 1980 | Guió original | Manhattan | Guanyador |
| 1978 | Director | Annie Hall | Guanyador |
| 1978 | Actor | Annie Hall | Candidat |
| 1978 | Guió original | Annie Hall | Guanyador |
Festival de Berlín
| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1975 | Orso d'Argent | Per la seua obra | |
| 1975 | Orso d'Or | L'última nit de Borís Gruichenko | Candidata |
Festival de Venècia
| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1995 | Lleó d'Or | Per la seua obra |
Festival de Donostia
| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2004 | Premi Donostia | Per la seua obra |
Enllaços externs
- Fundació Príncep d'Astúries, Príncip d'Astúries de les Arts 2002
- Woody Allen en Barcelona. Rodage d'una película.
- Woody Allen Web
- Good Small Films (Woodypedia no oficial i bloc)
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Woody_Allen de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.