Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
790 bytes afegits ,  16 agost
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:Safrà.jpg|thumb|right|300px|<center>Safrà</center>]]
+
[[File:Crocus sativus2.jpg|thumb|right|300px|<center>Flor del Safrà</center>]]
 
El '''safrà''' (Crocus sativus), és una planta conreada del gènero Crocus dins la família Iridàcea (Iridaceae) i també l'espècia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d'esta planta. L'espècia s'utilisa com a condiment i colorant. Ademés té propietats medicinals.
 
El '''safrà''' (Crocus sativus), és una planta conreada del gènero Crocus dins la família Iridàcea (Iridaceae) i també l'espècia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d'esta planta. L'espècia s'utilisa com a condiment i colorant. Ademés té propietats medicinals.
 
Actualment el safrà és una planta estèril que es reproduïx a través dels bulps.
 
Actualment el safrà és una planta estèril que es reproduïx a través dels bulps.
Llínea 5: Llínea 5:  
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
   −
Safrà deriva del [[llatí]] vulgar safranum i este de l'[[àrap]], en el significat de 'groc'.  
+
Safrà deriva del [[llatí]] vulgar safranum i este de l'[[àrap]], en el significat de '[[groc]]'.  
    
== Orige ==
 
== Orige ==
   −
El safrà conreat prové de l'espècie originària de [[Creta]] nomenada Crocus cartwrightianus a la qual despuix de sigles de selecció genètica es va fer que tinguera els estigmes més llarcs. A Creta es cultiva des de fa uns 3.000 anys. En la [[Comunitat Valenciana]] ya es cultivava a l'[[Edat Mijana]].
+
El safrà conreat prové de l'espècie originària de [[Creta]] nomenada Crocus cartwrightianus a la qual despuix de sigles de selecció genètica es va fer que tinguera els estigmes més llarcs. A Creta es cultiva des de fa uns 3.000 anys. En la [[Comunitat Valenciana]] ya es cultivava a l'[[Edat Mija]].
    
== Cultiu ==
 
== Cultiu ==
Llínea 29: Llínea 29:  
== Composició química i nutrició ==
 
== Composició química i nutrició ==
   −
Químicament conté, entre atres components, picrocrocina, safranol, carotenoides i crocina. Pel seu us en ínfimes quantitats, un pistil per ració, en un plat, és una quantitat habitual, no es pot parlar d'aports significatius en lípits, glúcids, proteïnes ni [[aigua]].
+
Químicament conté, entre atres components, picrocrocina, safranol, carotenoides i crocina. Pel seu us en ínfimes cantitats, un pistil per ració, en un plat, és una cantitat habitual, no es pot parlar d'aports significatius en lípits, glúcids, proteïnes ni [[aigua]].
    
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
 +
 +
[[File:Saffron-spice adjusted.jpg|thumb|right|300px|<center>Filaments de Safrà</center>]]
    
El safrà s'utilisa sobretot a la gastronomia, afegint-se en chicotetes dosis com a condiment i colorant.  
 
El safrà s'utilisa sobretot a la gastronomia, afegint-se en chicotetes dosis com a condiment i colorant.  
 
És un ingredient essencial per a donar color en la [[Paella Valenciana]].
 
És un ingredient essencial per a donar color en la [[Paella Valenciana]].
S'utilisa com a condiment habitual de les picades i per a donar color a plats salats; típicament als [[arròs|arrossos]] i paelles, pastes tradicionals (com els fideus a la cassola, per eixemple) i guisats; com a preparacions dolces; en especial cremes i diverses postres de cullera, o també per a d'atres preparacions (pans de pessic, gelats, etc.) de llimona, que serien blancs sino fora pel colorant.  
+
S'utilisa com a condiment habitual de les picades i per a donar color a plats salats; típicament als [[arròs|arrossos]] i paelles, pastes tradicionals (com els fideus a la cassola, per eixemple) i guisats; com a preparacions dolces; en especial cremes i diverses postres de cullera, o també per a d'atres preparacions (pans de pessic, gelats, etc.) de llimona, que serien blancs sino fora pel colorant.
    
== Atres usos ==
 
== Atres usos ==
   −
En els llibres medievals es parla del safrà com a bo per al [[cor]] i la circulació. En canvi, hui dia l'us mèdic o farmacèutic que té està relacionat en la composició d'alguns coliris i líquits oftalmològics.
+
En els llibres migevals es parla del safrà com a bo per al [[cor]] i la circulació. En canvi, hui dia l'us mèdic o farmacèutic que té està relacionat en la composició d'alguns coliris i líquits oftalmològics.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* «Crocus sativus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
 +
* «Crocus sativus». The Plant List
 +
*  «Saffron» (en [[anglés]]). Meriem Webster
 +
*  Srivastava, R; Ahmed, H.; Dixit, R. K.; Dixit, R. K.; Saraf, S. A. (2010). «Crocus sativus L.: A Comprehensive Review». Pharmacognosy Reviews 4 (8): 200-208. doi:10.4103/0973-7847.70919
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Harper, D (2001), "Saffron", Online Etymology Dictionary
 +
* Katzer, G (2010), "Saffron (Crocus sativus L.)", Gernot Katzer's Spice Pages
 +
* McGee, H (2004), On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen, Scribner, ISBN 0-684-80001-2
    +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Crocus sativus}}
 +
 +
{{Wikispecies|Crocus sativus}}
 +
{{DGLV|Safrà}}
    
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
Llínea 48: Llínea 66:  
[[Categoria:Aliments]]
 
[[Categoria:Aliments]]
 
[[Categoria:Plantes medicinals]]
 
[[Categoria:Plantes medicinals]]
  −
== Referències ==
  −
{{traduït de|ca|All}}
 
22 805

edicions

Menú de navegació