Diferència entre les revisions de "Teodor Llorente"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Teodoro-LLorente-1887.jpg|thumb|250px|Teodor Llorente]]
+
{{Biografia|
'''Teodor Llorente Olivares''' ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1833]] - Valéncia, [[2 de juliol]] de [[1912]]). Va nàixer en el carrer de Serrans de Valéncia, en el típic [[Barri del Carme]]. Jove molt estudiós, es va llicenciar en Jurisprudència en l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1858]].
+
| nom = Teodor Llorente Olivares
 +
| image = [[Image:Teodoro-LLorente-1887.jpg|thumb|250px|Teodor Llorente]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Advocat i escritor.
 +
| data_naix = [[7 de giner]] de [[1833]] 
 +
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[2 de juliol]] de [[1912]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Teodor Llorente Olivares''' ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1833]] - Valéncia, [[2 de juliol]] de [[1912]]). Fon un advocat, escritor, poeta, traductor i polític [[Valencians|valencià]]. El quart fill de Teodor Llorente fon el periodiste i escritor, [[Teodor Llorente i Falcó]].
  
Lliteràriament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en [[castellà]], "Delirios de amor" ([[1853]]). En [[1857]], publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periòdic "El Conciliador". En els primers [[Jocs Florals]] celebrats en Valéncia, fon premiada la seua poesia "La Nova era" ([[1859]]).
+
== Biografia ==
  
En [[1861]], es feu càrrec de la direcció del periòdic "La Opinión" que en [[1866]] passà a ser "[[Las Provincias]]", nom que manté en l'actualitat. En [[1904]] deixà la direcció de Las Provincias al seu fill [[Teodor Llorente i Falcó]]. Fon el segon president de la Societat [[Lo Rat Penat]] i obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals el anys [[1879]], [[1887]] i [[1907]]. Fon Diputat en les Corts i Senador entre [[1891]] i [[1899]] pel partit Conservador en Valéncia.
+
Teodor Llorente naixqué en el carrer de Serrans de la [[ciutat de Valéncia]], en el típic [[Barri del Carme]], el 7 de giner de l'any 1833.  
  
Entre les seues obres també destaquen: "Llibrets de versos" ([[1885]]), "Valéncia" (Guia de 2 volums, [[1888]]), "Cartes de soldat" ([[1886]]), "Pro Patria" ([[1897]]), "Nou llibret de versos" ([[1903]]) "Poetes valencians contemporanis" ([[1905]])....
+
Jove molt estudiós, es va llicenciar en Jurisprudència en l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1858]].
 +
 
 +
Lliteràriament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en [[castellà]], ''Delirios de amor'' ([[1853]]). En [[1857]], publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periòdic ''El Conciliador''. En els primers [[Jocs Florals]] celebrats en Valéncia, fon premiada la seua poesia ''La Nova era'' ([[1859]]).
 +
 
 +
En l'any [[1861]], es feu càrrec de la direcció del periòdic ''La Opinión'' que en [[1866]] passà a ser "[[Las Provincias]]", nom que manté en l'actualitat. En [[1904]] deixà la direcció de ''Las Provincias'' al seu fill, [[Teodor Llorente i Falcó]]. Fon el segon president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]] i obtingué la [[Premi Flor Natural|Flor Natural dels Jocs Florals]] en els anys [[1879]], [[1887]] i [[1907]].
 +
 
 +
Fon Diputat en les Corts i Senador entre [[1891]] i [[1899]] pel partit Conservador en Valéncia.
 +
 
 +
== Obra ==
 +
 
 +
Entre les seues obres també destaquen:  
 +
 
 +
* ''Llibrets de versos'' ([[1885]])
 +
* ''Valéncia'' (Guia en 2 volums, [[1888]])
 +
* ''Cartes de soldat'' ([[1886]])
 +
* ''Pro Patria'' ([[1897]])
 +
* ''Nou llibret de versos'' ([[1903]])
 +
* ''Poetes valencians contemporanis'' ([[1905]])
 +
 
 +
== Reconeiximents ==
  
 
Actualment i des del [[20 de juliol]] de [[1924]] té un monument situat en la Gran Via del [[Marqués del Túria]] en la ciutat de Valéncia.
 
Actualment i des del [[20 de juliol]] de [[1924]] té un monument situat en la Gran Via del [[Marqués del Túria]] en la ciutat de Valéncia.
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Teodor Llorente i Falcó]]
  
 
== Cites ==
 
== Cites ==
  
{{Cita|Nebot proclama la nostra independència llingüística, i califica de tan greu heregia el catalanisar el valencià com el castellanisar-lo|En el pròlec del llibre ''Ortografía Valenciana Clàsica'' ([[1910]]) de [[Josep Nebot i Pérez]]}}
+
{{Cita|''Si es de ley fatal que esta lengua desaparezca de las márgenes del Turia, todavía los versos de nuestro autor, enlazándose a través de cuatro siglos con los del profundo y sublime cantor de Na Teresa, conservarían en la memoria de las gentes los sones de una lengua que llegó a ser clásica antes del Renacimiento, y que ni el abandono de sus hijos ni la parodia vil han logrado despojar de su primitiva nobleza.''|Pròlec de [[Marcelino Menéndez Pelayo]] d'un llibre de Teodor Llorente}}
 
+
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Teodor_Llorente Teodor Llorente]'''
+
{{Commonscat|Teodor_Llorente}}
 
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2017/03/12/58c506bb46163ff2318b461f.html Teodoro Llorente o la dignidad lírica del valenciano - ''El Mundo'']
 
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2017/03/12/58c506bb46163ff2318b461f.html Teodoro Llorente o la dignidad lírica del valenciano - ''El Mundo'']
  
Llínea 24: Llínea 57:
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 +
[[Categoria:Poetes]]
 
[[Categoria:Poetes valencians]]
 
[[Categoria:Poetes valencians]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 13:37 8 ago 2024

Teodor Llorente Olivares
Teodor Llorente
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Advocat i escritor.
Naiximent: 7 de giner de 1833
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 2 de juliol de 1912
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Teodor Llorente Olivares (Valéncia, 7 de giner de 1833 - † Valéncia, 2 de juliol de 1912). Fon un advocat, escritor, poeta, traductor i polític valencià. El quart fill de Teodor Llorente fon el periodiste i escritor, Teodor Llorente i Falcó.

Biografia[editar | editar còdic]

Teodor Llorente naixqué en el carrer de Serrans de la ciutat de Valéncia, en el típic Barri del Carme, el 7 de giner de l'any 1833.

Jove molt estudiós, es va llicenciar en Jurisprudència en l'Universitat de Valéncia en 1858.

Lliteràriament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en castellà, Delirios de amor (1853). En 1857, publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periòdic El Conciliador. En els primers Jocs Florals celebrats en Valéncia, fon premiada la seua poesia La Nova era (1859).

En l'any 1861, es feu càrrec de la direcció del periòdic La Opinión que en 1866 passà a ser "Las Provincias", nom que manté en l'actualitat. En 1904 deixà la direcció de Las Provincias al seu fill, Teodor Llorente i Falcó. Fon el segon president de l'entitat cultural valenciana i centenària Lo Rat Penat i obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals en els anys 1879, 1887 i 1907.

Fon Diputat en les Corts i Senador entre 1891 i 1899 pel partit Conservador en Valéncia.

Obra[editar | editar còdic]

Entre les seues obres també destaquen:

  • Llibrets de versos (1885)
  • Valéncia (Guia en 2 volums, 1888)
  • Cartes de soldat (1886)
  • Pro Patria (1897)
  • Nou llibret de versos (1903)
  • Poetes valencians contemporanis (1905)

Reconeiximents[editar | editar còdic]

Actualment i des del 20 de juliol de 1924 té un monument situat en la Gran Via del Marqués del Túria en la ciutat de Valéncia.

Vore també[editar | editar còdic]

Cites[editar | editar còdic]

Si es de ley fatal que esta lengua desaparezca de las márgenes del Turia, todavía los versos de nuestro autor, enlazándose a través de cuatro siglos con los del profundo y sublime cantor de Na Teresa, conservarían en la memoria de las gentes los sones de una lengua que llegó a ser clásica antes del Renacimiento, y que ni el abandono de sus hijos ni la parodia vil han logrado despojar de su primitiva nobleza.
Pròlec de Marcelino Menéndez Pelayo d'un llibre de Teodor Llorente

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons