Diferència entre les revisions de "Escultura gòtica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 8: Llínea 8:
  
 
L'[[història de l'escultura]] gòtica encara té punts foscs. En algunes époques hi hagué una destrucció massiva de monuments i obres d'art migevals, com per eixemple durant el moviment [[iconoclasta]] que acompanyà la [[Reforma protestant]], i durant la [[Revolució Francesa]]. Per tant, la determinació de la [[cronologia]], la [[genealogia]] i la distribució i propagació geogràfica de l'estil presenta molts buits difícils d'omplir. Cal afegir que quan el gòtic fon ben valorat, a partir de la segona mitat del sigle XIX, per desconeiximent, es feren restauracions inadequades en molts monuments. A pesar d'estos problemes, encara existix una gran colecció d'escultures escampades per tota [[Europa]], fet que demostra la intensa producció dels artistes de l'época.   
 
L'[[història de l'escultura]] gòtica encara té punts foscs. En algunes époques hi hagué una destrucció massiva de monuments i obres d'art migevals, com per eixemple durant el moviment [[iconoclasta]] que acompanyà la [[Reforma protestant]], i durant la [[Revolució Francesa]]. Per tant, la determinació de la [[cronologia]], la [[genealogia]] i la distribució i propagació geogràfica de l'estil presenta molts buits difícils d'omplir. Cal afegir que quan el gòtic fon ben valorat, a partir de la segona mitat del sigle XIX, per desconeiximent, es feren restauracions inadequades en molts monuments. A pesar d'estos problemes, encara existix una gran colecció d'escultures escampades per tota [[Europa]], fet que demostra la intensa producció dels artistes de l'época.   
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references group="n."/>
 
<references group="n."/>

Última revisió del 19:04 30 jul 2024

Escola de Veit Stoss: Altar Rosenkranz, Liebfrauenmünster en Ingolstadt. Fusta policromada, c. 1510.
Image del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre els anys 1510 i 1514.

L'escultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que se desenrollà en l'edat mija, aproximadament des de mijans del sigle XII fins al sigle XVI.[n. 1] Fon un tipo d'escultura que evolucionà a partir de la romànica, i que més avant es «dissoldria» en lo que seria l'escultura del Renaiximent i el manierisme.

Durant el Renaiximent –quan els valors clàssics foren reconsiderats un atre cop–, l'escultura dels sigles immediatament anteriors era considerada com a basta, i se la nomenà «gòtica», ya que es crea que era frut de la cultura dels gots, uns bàrbars responsables de la desaparició de l'Imperi Romà. Pero mai els que vivien a l'época gòtica feren servir esta denominació ni, molt menys, es consideraven bàrbars. Al contrari, l'aparició de l'art gòtic va ser vist com una innovació i fon nomenat opus modernum (obra moderna), sent l'escultura una de les seues expressions més importants. No obstant això, esta valoració negativa es prolongà fins a mijans del sigle XIX, quan sorgí un moviment revivalista, nomenat neogòtic, que recuperà els seus valors. Encara que l'art gòtic no tenia res a vore en els gots, es mantingué el nom despuix de tants anys d'us.

L'escultura gòtica naixqué estretament vinculada a l'arquitectura, com s'observa en la decoració de les grans catedrals i d'atres edificis religiosos, pero en el temps anà guanyant independència. Durant una primera etapa es conreà un estil auster, estilisat, de proporcions allargades i en una apariència general hieràtica, que volia transmetre espiritualitat, alluntant-se de l'anatomia real d'un cos. Pero evolucionà cap a un naturalisme més gran, cap al realisme, a partir d'una absorció progressiva d'influències clàssiques i una observació més profunda de la naturalea. A pesar de tractar-se de forma independent, l'escultura gòtica, inclús a les seues etapes finals, continuà estant integrada en la decoració arquitectònica.

L'història de l'escultura gòtica encara té punts foscs. En algunes époques hi hagué una destrucció massiva de monuments i obres d'art migevals, com per eixemple durant el moviment iconoclasta que acompanyà la Reforma protestant, i durant la Revolució Francesa. Per tant, la determinació de la cronologia, la genealogia i la distribució i propagació geogràfica de l'estil presenta molts buits difícils d'omplir. Cal afegir que quan el gòtic fon ben valorat, a partir de la segona mitat del sigle XIX, per desconeiximent, es feren restauracions inadequades en molts monuments. A pesar d'estos problemes, encara existix una gran colecció d'escultures escampades per tota Europa, fet que demostra la intensa producció dels artistes de l'época.

Referències[editar | editar còdic]

  1. La cronologia del periodo varia significativament segons les fonts consultades.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]