Diferència entre les revisions de "Oliva (Valéncia)"
(→Clima) |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Situat en el llímit meridional de la [[província de Valéncia]]. Pel seu relleu geogràfic es pot dividir en tres zones ben diferenciades: la montanya, el pla ocupat per l'horta i la zona pantanosa al surest. La costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines en tota la seua llongitut. El clima és mediterràneu. | + | Situat en el llímit meridional de la [[província de Valéncia]]. Pel seu relleu geogràfic es pot dividir en tres zones ben diferenciades: la montanya, el pla ocupat per l'horta i la zona pantanosa al surest. La costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines en tota la seua llongitut. El clima és [[mediterràneu]]. |
Part del seu terme municipal està integrat del [[parc natural]] del [[Marjal de Pego-Oliva]]. | Part del seu terme municipal està integrat del [[parc natural]] del [[Marjal de Pego-Oliva]]. | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
| − | Entre Novembre i Febrer poden arribar [[borrasca]]s d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de Decembre estiga ras i | + | Entre Novembre i Febrer poden arribar [[borrasca]]s d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de Decembre estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja. |
| − | Igualment entre Maig i Setembre poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'Agost en | + | Igualment entre Maig i Setembre poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'Agost en 32º, i un dia després 38º. Les temperatures per damunt de 35º A l'Estiu són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies Al Juliol i Agost, pero no de forma contínua. |
Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4t, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies a l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment a l'hivern, a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4t, pero només 1 o 2 dies. | Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4t, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies a l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment a l'hivern, a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4t, pero només 1 o 2 dies. | ||
| Llínea 89: | Llínea 89: | ||
Del seu passat històric es conserven el temple de '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/04/es_04_qt.html Santa Maria la Major]''' (en uns valiosos archius), la '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/07/es_07_qt.html Església de Sant Roc]''' (construïda sobre l'antiga mesquita), la '''Capilla de la [[Rebollet|Virgen del Reboll-te]]''' en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, així com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal. | Del seu passat històric es conserven el temple de '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/04/es_04_qt.html Santa Maria la Major]''' (en uns valiosos archius), la '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/07/es_07_qt.html Església de Sant Roc]''' (construïda sobre l'antiga mesquita), la '''Capilla de la [[Rebollet|Virgen del Reboll-te]]''' en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, així com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal. | ||
| − | De la seua época medieval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Així com l'antic barri mossàrap del que | + | De la seua época medieval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Així com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma. |
Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]]''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el segle XVIII i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults. | Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]]''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el segle XVIII i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults. | ||
Revisió de 13:35 3 feb 2010
Oliva és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el surest de la província de Valéncia, en la comarca de La Safor. Conta en 27.374 habitants (INE 2007).
Geografia
Situat en el llímit meridional de la província de Valéncia. Pel seu relleu geogràfic es pot dividir en tres zones ben diferenciades: la montanya, el pla ocupat per l'horta i la zona pantanosa al surest. La costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines en tota la seua llongitut. El clima és mediterràneu.
Part del seu terme municipal està integrat del parc natural del Marjal de Pego-Oliva.
Clima
El Clima és Mediterràneu-Subtropical, en hiverns suaus i càlits estius. Les temperatures són:
| Giner | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Decembre | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| MAX. | 17º | 19º | 20º | 22º | 25º | 29º | 32º | 34º | 29º | 25º | 20º | 18º |
| MIN. | 7º | 9º | 11º | 13º | 15º | 21º | 22º | 23º | 20º | 15º | 11º | 8º |
| Cm. | 2.70 | 2.75 | 1.95 | 2.80 | 2.85 | 1.10 | 0.75 | 0.80 | 4.30 | 4.10 | 3.20 | 4.60 |
Entre Novembre i Febrer poden arribar borrascas d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de Decembre estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja.
Igualment entre Maig i Setembre poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'Agost en 32º, i un dia després 38º. Les temperatures per damunt de 35º A l'Estiu són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies Al Juliol i Agost, pero no de forma contínua.
Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4t, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies a l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment a l'hivern, a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4t, pero només 1 o 2 dies.
La temperatura mijana anual és de 18.5ºC.
Barris i pedanies
En el terme municipal d'Oliva es troba també el núcleu de població de Plaja d'Oliva (en valencià Plaja d'Oliva). Oliva, conta en els següents barris, que s'identifiquen en les circumscripcions eclesiàstiques:
- - Barri de Santa Maria
- - Barri de Sant Roc
- - Barri de San Francisco
Localitats llimítrofes
El terme municipal d'Oliva llimita en les localitats següents: Alqueria de la Comtesa, Font Encarroz, Piles i Vilallonga, totes elles de la província de Valéncia; L'Atzúvia, Dénia i Pego de la província d'Alacant.
Història
Constituïda en Comtat per Alfons el Magnànim en 1449, el seu primer Comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.
Quan en 1609 la expulsió dels moriscs deixa seca els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, així i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el segle XVIII quan, junt en la resta del desaparegut Regne de Valéncia, s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.
En la divisió provincial de 1822 va ser adscrita a la Província de Xàtiva i en la la divisió de 1833 a la de Alacant, passant definitivament a Valéncia en 1836.
Actualment és un municipi turístic de gran proyecció.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Llopis Sifres | (PSPV-PSOE) |
| 1983 - 1987 | Felipe Oltra | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Pepe Llorens | AP |
| 1991 - 1995 | Vicent Monzonís | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Enrique J. Orquín Morell | PPCV |
| 1999 - 2003 | Enrique J. Orquín Morell | PPCV |
| 2003 - 2007 | Salvador Fuster Mestre | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Salvador Fuster Mestre | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
Oliva conta en una població de 27.374 habitants (INE 2007). Un 18,32% del seu cens està constituït per ciutadans de nacionalidad estrangera.
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 6.984 | 8.779 | 7.956 | 9.619 | 8.995 | 12.178 | 18.407 | 13.343 | 14.579 | 16.772 | 19.580 | 20.311 | 21.001 | 25.318 | 26.844 | 27.374 |
Economia
Tradicionalment ha segut una població eminentment agrícola –en el predomini del cultiu del taronger–, encara que des dels inicis dels anys 90 ha començat a manifestar-se un notable creixement industrial i turístic, que ha relegat el cultiu del taronger a un segon pla i han transformat Oliva en una urbs moderna i cosmopolita.
Monuments
Del seu passat històric es conserven el temple de Santa Maria la Major (en uns valiosos archius), la Església de Sant Roc (construïda sobre l'antiga mesquita), la Capilla de la Virgen del Reboll-te en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, així com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal.
De la seua época medieval podem observar antigues torres de defensa de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en 1598), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Així com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.
Entre els seus monuments civils cal destacar el Aula de Llatinitat també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el segle XVIII i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.
També es poden visitar els museus de la ilustració, el prehistòric, així com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.
Festes locals
- Festes Majors. Celebrava les seues festes el 3 de maig al Santíssim Crist de la Fe i el 8 de setembre a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en San Francisco d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en dissabte o dumenge. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de Moros i Cristians, que se celebra al juliol, i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana.
Atres festes d'interés són la de Moros i Cristians i les Falles. Estes últimes, implantades en la població des de 1981, sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En 1982, es van unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En 1990, naix la Falla Casa d'Alonso i, en 2006, Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, on es van plantar monuments i va haver-hi comissió i fallera majors de 1956 a 1959, sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de Mascletades (del 15 al 19 de març), el Concurs de Teatre en valencià "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en la resta de poblacions on se celebra la festa.
Persones célebres naixcudes en esta localitat
- Gregorio Mayans Síscar (nomenat Bibliotecari Real en 1733),
- Gabriel Císcar, almirall, ministre de Marinament i posteriorment un dels tres regents durant l'absència del monarca en la guerra contra Napoleó.
- Vicente Parra (actor de teatre i cine).
- Manuel Mestre, jugador de fútbol.
- Francisco Brins (poeta, Premi de les Lletres Valencianes en 1967, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en 1999 i acadèmic de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola des de 2006).
Enllaços externs
- Ajuntament d'Oliva
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Oliva_(Valencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| Municipis de La Safor | |
|---|---|
| Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa | |