Diferència entre les revisions de "Mare de Deu del Lledó"
| (No se mostren 12 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un lledoner, baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la Santa Troballa. | + | Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un [[lledoner]], baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la [[Santa Troballa]]. |
En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), [[Pio XI]] ([[1922]]), [[Joan XXIII]] ([[1961]]), [[Pau VI]] ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]]. | En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), [[Pio XI]] ([[1922]]), [[Joan XXIII]] ([[1961]]), [[Pau VI]] ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]]. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
== Image venerada == | == Image venerada == | ||
[[Image:Basílica de la Mare de Deu del Lledó, Castelló.JPG|thumb|200px|La [[Basílica del Lledó]], temple en el que es venera l'image]] | [[Image:Basílica de la Mare de Deu del Lledó, Castelló.JPG|thumb|200px|La [[Basílica del Lledó]], temple en el que es venera l'image]] | ||
| − | La Mare de Deu del Lledó, és una chicoteta image mariana d'alabastre que [[Perot de Granyana]] va trobar mentres llaurava als peus d'un lledoner en [[1366]]. | + | La Mare de Deu del Lledó, és una chicoteta image mariana d'alabastre que [[Perot de Granyana]] va trobar mentres llaurava als peus d'un [[lledoner]] en l'any [[1366]]. |
La figureta era de reduïdes dimensions (6 centímetros aproximadament) i estava mutilada a l'altura de les caderes. Els braços estaven creuats sobre el pit. | La figureta era de reduïdes dimensions (6 centímetros aproximadament) i estava mutilada a l'altura de les caderes. Els braços estaven creuats sobre el pit. | ||
| Llínea 217: | Llínea 217: | ||
== Centenari de la Coronació (1924-2024) == | == Centenari de la Coronació (1924-2024) == | ||
| − | El 4 de maig de l'any 1924 la ciutat de Castelló coronava solemnement a la seua Patrona, la Verge del Lledó. Sa Santitat, el Papa Pio XI, autorisà en l'abril de l'any anterior esta Coronació Pontificia i Canònica, causant la notícia una gran alegria entre els castellonencs que es prepararen per a oferir les millors festes en honor a la Mare de Deu. | + | El 4 de maig de l'any [[1924]] la ciutat de Castelló coronava solemnement a la seua Patrona, la Verge del Lledó. Sa Santitat, el Papa Pio XI, autorisà en l'abril de l'any anterior esta Coronació Pontificia i Canònica, causant la notícia una gran alegria entre els castellonencs que es prepararen per a oferir les millors festes en honor a la Mare de Deu. El lloc elegit per a la Coronació fon la [[Plaça de l'Independència (Castelló)|plaça de l'Independència]] i per a recordar eixe fet es construí la famosa [[La Farola (Castelló)|Farola]] que està situada en el centre d'eixa plaça. |
| − | Durant l'abril i maig de l'any 2024, en la celebració del seu centenari, es | + | Durant l'abril i maig de l'any [[2024]], en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social, folclòric i cultural-, i la Patrona visità totes les parròquies de la ciutat. En l'exposició, celebrada en l'edifici nomenat [[Aules de la Llatinitat (Castelló)|Aules de la Llatinitat, actual edifici de Cultura de la Diputació de Castelló]] es podien contemplar els Mants del Centenari de la Coronació confeccionats per un taller sevillà i pagats per subscripció popular. També en eixa exposició es proyectà la película de 1924 que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca Espanyola de Madrit i recuperada pel la Real Confraria de Lledó. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | * [[Santa Troballa]] | ||
* [[Basílica del Lledó]] | * [[Basílica del Lledó]] | ||
* [[Perot de Granyana]] | * [[Perot de Granyana]] | ||
| Llínea 242: | Llínea 243: | ||
* [https://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/167217 Historia y Gozos de la Virgen de Lidón. Universitat Jaume I] | * [https://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/167217 Historia y Gozos de la Virgen de Lidón. Universitat Jaume I] | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_del_Lled%C3%B3 Mare de Deu del Lledó en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_del_Lled%C3%B3 Mare de Deu del Lledó en Wikipedia] | ||
| + | * [https://obsegorbecastellon.es/mas-de-130-actos-para-conmemorar-el-centenario-de-la-coronacion-de-la-virgen-del-lledo/ Más de 130 actos para conmemorar el Centenario de la Coronación de la Virgen del Lledó - Pàgina web del Bisbat Sogorp-Castelló] | ||
| + | * [https://www.culturavalenciana.es/centenari-de-la-coronacio/ Centenari de la Coronació - [[Xavier Gimeno i Alonso]] - Cultura Valenciana] | ||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] | ||
| + | [[Categoria:Cristianisme]] | ||
[[Categoria:Catolicisme]] | [[Categoria:Catolicisme]] | ||
[[Categoria:Cultura Valenciana]] | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 11:32 25 jul 2024
La Mare de Deu del Lledó o Verge del Lledó, traducció propenca al castellà com a Virgen del Lidón, és una advocació mariana venerada en la ciutat de Castelló de la Plana, de la que és patrona.
L'iglésia catòlica celebra la seua festivitat el primer fi de semana del més de maig, i és venerada en la Basílica del Lledó.
Història[editar | editar còdic]
Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any 1366 mentres un llaurador nomenat Perot de Granyana llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un lledoner, baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de Lledó, sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la Santa Troballa.
En l'any 1375 el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII (1579), Clement XI (1702), Pio XI (1922), Joan XXIII (1961), Pau VI (1966) i finalment l'últim Papa, Benet XVI, qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any 2008.
El Papa Pio XI va proclamar el 8 de novembre de 1922 a l'image patrona de Castelló. En este motiu l'image és colocada en el pit d'una escultura de major tamany, i comença a ser vestida en robages i mants brodats. El mateix pontífex va aprovar la coronació canònica pontifícia de l'image, que va tindre lloc el 4 de maig de 1924 en la plaça de l'Independència (coneguda com La Farola), en una ceremònia oficiada a les dotze del migdia per Francesc Vidal i Barraquer, bisbe de Tarragona. La ciutat es va posar de gala, i el consistori va portar a terme un programa d'activitats compost per corregudes de bous, fires comercials, concerts, misses, processons i atres actes religiosos i culturals.
Durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola els milicians varen controlar els accessos al temple, impedint que la població poguera acostar-se, i la corona en la que havia segut investida en 1924 va ser furtada. Davant el perill que corria l'image, l'alcalde de la ciutat, Sr. Aragonés, va confiar un salvoconducte a l'escultor Joan Batiste Adsuara i al pintor Ramón Paús, per a que traslladaren l'image al Museu de Belles arts. Posteriorment va ser enterrada baix el campanar de l'iglésia de Sant Vicent Ferrer, a on va permanéixer fins a 1938, any en que va ser colocada en el pit de l'image venerada en l'archiprestal de Santa Maria, ya que l'escultura original del sigle XVI havia segut destruïda. Del llibre Història de la Basílica del Lledó (1999) de Josep Miquel Francés Camús. Diputació de Castelló-Universitat Jaume I.
En l'any 1974 es va celebrar el 50º aniversari de la seua coronació, sent traslladada des del seu santuari a la Concatedral de Santa Maria. Per a la celebració l'ajuntament va decidir rememorar el programa d'actes realisats en la seua coronació; ademés, es va oficiar una ceremònia en la que es va tornar a coronar l'image, acte que va tindre lloc en la plaça Major de la ciutat, front a la concatedral de Santa María pel primer bisbe de la Diòcesis de Sogorp-Castelló, Josep Pont i Gol. En el seu 75º aniversari, que va tindre lloc en l'any 1999, va destacar la consagració de la Concatedral de Santa María, recent acabada llavors, la coronació de l'image en la plaça de l'Independència i la visita de la Verge a totes les parròquies de la ciutat.
En motiu de la celebració del 750º aniversari de la fundació de Castelló, ocorregut en l'any 2000 l'image va ser traslladada a la ciutat. El bisbe de la diòcesis Casimiro López Llorente va decretar en l'any 2008 el primer Any Marià de Lledó, instituint la celebració ad aquells anys en els que el dia 4 de maig, data de la coronació de l'image, coincidixca en dumenge. Dins dels actes destacables es troba el trasllat extraordinari de l'image a la ciutat, aixina com el 25º aniversari de la proclamació del santuari com a basílica menor pel Papa Joan Pau II.
Image venerada[editar | editar còdic]
La Mare de Deu del Lledó, és una chicoteta image mariana d'alabastre que Perot de Granyana va trobar mentres llaurava als peus d'un lledoner en l'any 1366.
La figureta era de reduïdes dimensions (6 centímetros aproximadament) i estava mutilada a l'altura de les caderes. Els braços estaven creuats sobre el pit.
La tradició senyala la data de 1366 com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador Perot de Granyana - La Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell.
L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren.
Per a poder ser venerada es va expondre en una custòdia i, més tart, es va colocar en una capelleta dins d'una image mariana de 40 centímetros que datava de 1659, que fon destruïda durant la Guerra Civil, encara que la verge original es va poder salvar.
Se destruí l'image-relicari que la portava pero fon salvada l'image original gràcies a Vicent Ripollés, Joan Batiste Adsuara i Ramón Paús.
Basílica del Lledó[editar | editar còdic]
Despuix de la troballa de l'image es va construir una capella en el mateix lloc, que va ser ampliada posteriorment despuix de l'auge de la devoció. L'actual temple es va començar a construir en l'any 1724 i varen finalisar les obres en 1766, constituint la major iglésia d'àmbit rural de la Comunitat Valenciana. Es dispón en una sola i espayossa nau en capelles laterals i travessia, seguint el model de l'Iglésia del Gesù de Roma (Itàlia). Dispón de cúpula sobre pechines i rocalles; despuix de l'altar major es localisa el camarí, corresponent al barroc valencià.
El 3 de març de 1983 el Papa Joan Pau II va elevar el santuari a la categoria de basílica menor.
Goigs a la Mare de Deu del Lledó[editar | editar còdic]
Del poble de Castelló
sigau llum i auxiliadora,
de l'amor nostre Senyora
Mare de Deu del Lledó. (tornada)
Sou l'hort tancat ahon creixia
la flor del Déu humanat;
de la eterna Caritat
sou la Esposa ¡oh verge pia!
Vós sola en la Concepció
sou de l'infern triunfadora, (tornada)
Sou clar estrel, llum i guía
que mostra´l port a la nau;
sou l'arc-iris de la pau
¡oh Santa Verge Maria!
Sou la dorada Mansió
en que Deu complagut mora, (tornada)
D´amor puríssim la mel
en Vós trobem dolça Mare;
sou l'escut qui nos ampare
i sou la porta del Cel.
Sou de Deu la bendició,
Sou del día etern l'aurora, (tornada)
Del vostre amor un cantar
és tota la nostra historia;
Castelló ha begut sa glòria
ací al peu del vostre altar.
Es la vostra protección
de sa grandea penyora, (tornada)
Vostra santa mà deté
de Deu la justa vengança;
Vós sou la nostra esperança
i el sol de la nostra Fe.
Sou bàlsem i curació
del qui vostre auxili implora, (tornada)
A la plan beneïx
vostra mà, i del vostre amor
és un cantar cada flor
que´n esta terra florix.
Sancera la creació
vos diu ací triunfadora, (tornada)
¡Doneu vostre amor en signe
de salvació als vostres fills!
¡Trobe en Vós en los perills
tot home auxili benigne!
Trobe oìt tota oració
i conhort tot lo qui plora, (tornada)
Per a tota enfermetat
sigau Vós la medicina;
¡oh sanadora piscina
de la lepra del pecat!
¡Trobe en Vós consolació
lo cor qui del Cel s´anyora! (tornada)
Protegiu los nostres camps,
beneiu la nostra terra,
aparteu d'ací la guerra,
la fam, la pesta i los llamps.
Tot treball honrat i bo
trobe en Vós sa protectora, (tornada)
En Vós valor lo soldat
trobe, i lo qui estudia ciencia,
trobe el pobre en Vos paciencia
i vega el ric Caritat.
Trobe´l sacerdot la unció
de nostra fe defensora, (tornada)
Beneiu nostra alegria,
consoleu nostra tristor
i sempre del vostre amor
ompliu-nos, Verge María.
Tingam vostra protección
ara i de la mort a l'hora, (tornada)
Del poble de Castelló
sigau llum i auxiliadora,
de l'amor nostre Senyora
Mare de Deu del Lledó.
Lletra: D. Lluís Revest i Corzo Música: D. Vicent Ripollés i Pérez (Canonge de Valéncia i fill de Castelló)
Festes de la Verge del Lledó[editar | editar còdic]
Des de la seua coronació, el primer fi de semana de maig se celebra la festivitat en honor a l'image. En el programa d'actes s'inclouen actes religiosos i culturals, destacant la festa llitúrgica, que té lloc el dissabte anterior al primer dumenge de maig, un tríduo, un certamen lliterari o la tradicional provessó en l'image.
Centenari del Patronat[editar | editar còdic]
Des de fa 100 anys, concretament el 8 de novembre de l'any 1922, el Papa Pio XI proclamà canònicament a la Mare de Deu del Lledó com a patrona de la ciutat de Castelló de la Plana. Eixe reconeiximent confirmà el sentiment que tingué tot el poble des de sigles arrere.
La Confraria de Nostra Senyora del Lledó programà una série d'actes, tan culturals com religiosos, com a commemoració del centenari des del 1 al 13 de novembre de 2022.
Centenari de la Coronació (1924-2024)[editar | editar còdic]
El 4 de maig de l'any 1924 la ciutat de Castelló coronava solemnement a la seua Patrona, la Verge del Lledó. Sa Santitat, el Papa Pio XI, autorisà en l'abril de l'any anterior esta Coronació Pontificia i Canònica, causant la notícia una gran alegria entre els castellonencs que es prepararen per a oferir les millors festes en honor a la Mare de Deu. El lloc elegit per a la Coronació fon la plaça de l'Independència i per a recordar eixe fet es construí la famosa Farola que està situada en el centre d'eixa plaça.
Durant l'abril i maig de l'any 2024, en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social, folclòric i cultural-, i la Patrona visità totes les parròquies de la ciutat. En l'exposició, celebrada en l'edifici nomenat Aules de la Llatinitat, actual edifici de Cultura de la Diputació de Castelló es podien contemplar els Mants del Centenari de la Coronació confeccionats per un taller sevillà i pagats per subscripció popular. També en eixa exposició es proyectà la película de 1924 que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca Espanyola de Madrit i recuperada pel la Real Confraria de Lledó.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Beltrán, A. - Marco, F. (enero-marzo 1987). «La Mare de Déu del Lledó. Estudio Arqueológico». Centre d'Estudis de la Plana (9): 7-66.
- 250 años de la basílica del Lledó, Levante EMV, 11 de setembre de 2016
- Sarthou Carreres, Carlos. F. Carreras y Candi. Geografía General del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. Barcelona: Establecimiento Editorial de Alberto Martín, 1913, p. 383
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Francés Camús, Josep Miquel (1999). Historia de la Basílica del Lledó. Diputación de Castellón-Universidad Jaume I
- Revest Corzo, Luis (1925). Madona Sancta Maria del Lledó: Notas trecentistas [1379-1384]. Castellón de la Plana. p. 31-39.citado por Sánchez Gozalbo, A. (1995), 'Lledó en la História', Diputació de Castellón, Castellón de la Plana 1995
- Sánchez Gozalbo, Ángel (1995). Escrito en Castellón de la Plana. Lledó en la História. Diputació de Castelló
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mare de Deu del Lledó.