Diferència entre les revisions de "Llosa de Ranes"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Llosa de Ranes''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]].  
+
[[Archiu:La Llosa de Ranes des del castell de Xàtiva.JPG|250px|miniaturadeimagen|Llosa de Ranes des del castell de Xàtiva.]]
 +
'''Llosa de Ranes''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]].
  
−
Conta en una població de 3.687 habitants segons el [[INE]] de l'any [[2021]].
+
== Geografia ==
 +
Integrat en la comarca de La Costera, se situa a 60 quilómetros de [[Valéncia]], la capital provincial. El terme municipal està travessat per la carretera autonòmica CV-58 (antiga N-340 entre els pK 848-849 i 852-853) i per l'Autovia del Mediterràneu (A-7). L'antiga carretera nacional creua el port de Càrcer (175 metros) en el pK 852 abans de passar a la vall del Xúquer.
 +
 
 +
El relleu del municipi presenta dos parts ben diferenciades. La mitat septentrional està ocupada per una série de cerros (Serreta del Randero) la màxima elevació del qual la constituïx el Creu de la Saliva (341 metros), sobre el que s'alcen les ruïnes de l'[[ermita]] de Santa Ana. La mitat meridional la forma un pla sedimentari en altures inferiors als cent metros i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sur corren els barrancs d'aigües temporals de Foya i del Bot, tributaris del [[riu Cànyoles]]. La població està edificada en la falda d'un cerro, lo que dona orige a la pendent que presenten alguns carrers, a una altura de 109 metros sobre el nivell de la mar. L'altitut oscila entre els 341 metros al nort i els 80 metros al sur.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
| Alcalde_1 = Salvador Delgado de Molina Casanova
 +
| Partit_1 = [[AIV]]
 +
| Alcalde_2 = Salvador Delgado de Molina Casanova
 +
| Partit_2 = [[AP]]
 +
| Alcalde_3 = Salvador Delgado de Molina Casanova
 +
| Partit_3 = [[UV]]
 +
| Alcalde_4 = Antonio Sanfélix Juan
 +
| Partit_4 = [[PP]]
 +
| Alcalde_5 = Antonio Sanfélix Juan
 +
| Partit_5 = [[PP]]
 +
| Alcalde_6 = Ramón Climent López
 +
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_7 = Evarist Aznar Teruel
 +
| Partit_7 = [[PP]]
 +
| Alcalde_8 = Evarist Aznar Teruel
 +
| Partit_8 = [[PP]]
 +
| Alcalde_9 = Evarist Aznar Teruel
 +
| Partit_9 = [[PP]]
 +
| Alcalde_10 = Evarist Aznar Teruel
 +
| Partit_10 = [[PP]]
 +
| Alcalde_11 = Evarist Aznar Teruel
 +
| Partit_11 = [[PP]]
 +
| Alcalde_12 = Salvi Pardo Escuriet
 +
| Partit_12 = [[PP]]
 +
}}
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
Conta en una població de 3.652 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
 +
 
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
 
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2012]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 3.607 || align=center| 3.589 || align=center| 3.644 || align=center| 3.640 || align=center| 3.686 || align=center| 3.622 || align=center| 3.694 || align=center| 3.725 || align=center| 3.712 || align-center| 3.742 || align=center| 4.066 || align=center| 3.652
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 +
== Economia ==
 +
L'economia del municipi es basa en l'agricultura, indústria i els servicis.
 +
 
 +
Els principals cultius són els cítrics i frutals ([[Pruna (Frut)|prunes]] i [[Caqui|caquis]]). Els terrenys no cultivats tenen mont baix i bones pinades en les umbries que miren a la vall del [[riu Xúquer]]. Hi ha ganado [[Vaca|vacú]], [[Porc|porcí]], [[Cabra|caprino]] i avícola, pero en chicotetes proporcions.
 +
 
 +
És molt popular el [[formage]] fresc de torcaboca. La seua producció en massa i les seues distincions internacionals, han supost una gran font d'ingressos per a la població, com també ho són l'indústria de carrosseries d'automòvil, matalafs i moble de bany, que creen decenes de llocs de treball en la comarca.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [https://www.lallosaderanes.es/landing Ajuntament de Llosa de Ranes]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Llosa  INE. Població de Llosa de Ranes]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 16:14 14 jul 2024

Llosa de Ranes des del castell de Xàtiva.

Llosa de Ranes és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el suroest de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.

Geografia[editar | editar còdic]

Integrat en la comarca de La Costera, se situa a 60 quilómetros de Valéncia, la capital provincial. El terme municipal està travessat per la carretera autonòmica CV-58 (antiga N-340 entre els pK 848-849 i 852-853) i per l'Autovia del Mediterràneu (A-7). L'antiga carretera nacional creua el port de Càrcer (175 metros) en el pK 852 abans de passar a la vall del Xúquer.

El relleu del municipi presenta dos parts ben diferenciades. La mitat septentrional està ocupada per una série de cerros (Serreta del Randero) la màxima elevació del qual la constituïx el Creu de la Saliva (341 metros), sobre el que s'alcen les ruïnes de l'ermita de Santa Ana. La mitat meridional la forma un pla sedimentari en altures inferiors als cent metros i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sur corren els barrancs d'aigües temporals de Foya i del Bot, tributaris del riu Cànyoles. La població està edificada en la falda d'un cerro, lo que dona orige a la pendent que presenten alguns carrers, a una altura de 109 metros sobre el nivell de la mar. L'altitut oscila entre els 341 metros al nort i els 80 metros al sur.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Salvador Delgado de Molina Casanova AIV
1983 - 1987 Salvador Delgado de Molina Casanova AP
1987 - 1991 Salvador Delgado de Molina Casanova UV
1991 - 1995 Antonio Sanfélix Juan PP
1995 - 1999 Antonio Sanfélix Juan PP
1999 - 2003 Ramón Climent López PSPV-PSOE
2003 - 2007 Evarist Aznar Teruel PP
2007 - 2011 Evarist Aznar Teruel PP
2011 - 2015 Evarist Aznar Teruel PP
2015 - 2019 Evarist Aznar Teruel PP
2019 - 2023 Evarist Aznar Teruel PP
2023 Salvi Pardo Escuriet PP

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 3.652 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012 2022
3.607 3.589 3.644 3.640 3.686 3.622 3.694 3.725 3.712 3.742 4.066 3.652

Economia[editar | editar còdic]

L'economia del municipi es basa en l'agricultura, indústria i els servicis.

Els principals cultius són els cítrics i frutals (prunes i caquis). Els terrenys no cultivats tenen mont baix i bones pinades en les umbries que miren a la vall del riu Xúquer. Hi ha ganado vacú, porcí, caprino i avícola, pero en chicotetes proporcions.

És molt popular el formage fresc de torcaboca. La seua producció en massa i les seues distincions internacionals, han supost una gran font d'ingressos per a la població, com també ho són l'indústria de carrosseries d'automòvil, matalafs i moble de bany, que creen decenes de llocs de treball en la comarca.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Costera
L'Alcúdia de Crespins  •  Barcheta  •  Canals  •  Cerdà  •  Estubeny  •  La Font de la Figuera  •  La Granja de la Costera  •  Génoves  •  Llanera de Ranes  •  Lloc Nou d'En Fenollet  •  Llosa de Ranes  •  Moixent  •  Montesa  •  Novetlè  •  Roglà i Corberà  •  Torrella  •  Vallada  •  Vallés  •  Xàtiva
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llosa_de_Ranes&oldid=335965»