Canvis

=== Evolució: el principi central de la biologia ===

=== Evolució: el principi central de la biologia ===

Un dels conceptes centrals de la biologia és que tota vida descendix d’un antepassat comú que ha seguit el procés de la evolució. De fet, esta és una de les raons per la que els organismes biològics exhibixen una similitut tan cridanera en les unitats i processos que s’han discutit en la secció anterior. [[Charles Darwin]] va conceptualisar i publicar la teoria de la evolució en la qual un dels principis és la selecció natural (a Alfred Russell Wallace se li sol reconéixer com a co-descobridor d’este concepte). En la cridada síntesis moderna de la teoria evolutiva, la deriva genètica fon acceptada com atre mecanisme fonamental implicat en el procés.

Un dels conceptes centrals de la biologia és que tota vida descendix d’un antepassat comú que ha seguit el procés de la evolució. De fet, esta és una de les raons per la que els organismes biològics exhibixen una similitut tan cridanera en les unitats i processos que s’han discutit en la secció anterior. [[Charles Darwin]] va conceptualisar i publicar la teoria de la evolució en la qual un dels principis és la selecció natural (a Alfred Russell Wallace se li sol reconéixer com a co-descobridor d’este concepte). En la nomenada síntesis moderna de la teoria evolutiva, la deriva genètica fon acceptada com atre mecanisme fonamental implicat en el procés.

=== Els cromosomes ===

=== Els cromosomes ===

Sabem que l’ADN, sustància fonamental del material cromàtic difús (aixina s’observa en la cèlula de repòs),està organisat estructural i funcionalment junt a certes proteïnes i certs constituents en formes d’estructures abastonejades cridades [[Cromosoma|cromosomes]]. Les unitats d’ADN són les responsables de les característiques estructurals i metabòliques de la cèlula i de la transmissió d’estos caràcters d’una cèlula a un atra. Estes reben el nom de gens i estan colocades en un orde llineal a lo llarc dels [[cromosoma|cromosomes]].

Sabem que l’ADN, sustància fonamental del material cromàtic difús (aixina s’observa en la cèlula de repòs),està organisat estructural i funcionalment junt a certes proteïnes i certs constituents en formes d’estructures abastonejades nomenades [[Cromosoma|cromosomes]]. Les unitats d’ADN són les responsables de les característiques estructurals i metabòliques de la cèlula i de la transmissió d’estos caràcters d’una cèlula a un atra. Estes reben el nom de gens i estan colocades en un orde llineal a lo llarc dels [[cromosoma|cromosomes]].

=== Els gens ===

=== Els gens ===

Arbre filogenètic dels sers vius basat en senyes sobre el seu rARN. Els tres regnes principals de sers vius apareixen clarament diferenciats: bacteries, archaea i eucariotes tal i com foren descrits inicialment per Carl Woese. Atres arbres basats en senyes genètiques d'atre tipo resulten similars pero poden agrupar alguns organismes en branques llaugerament diferents, presumiblement degut a la ràpida evolució del rARN. La relació exacta entre els tres grups principals d'organismes permaneix encara com a un important tema de debat.

Arbre filogenètic dels sers vius basat en senyes sobre el seu rARN. Els tres regnes principals de sers vius apareixen clarament diferenciats: bacteries, archaea i eucariotes tal i com foren descrits inicialment per Carl Woese. Atres arbres basats en senyes genètiques d'atre tipo resulten similars pero poden agrupar alguns organismes en branques llaugerament diferents, presumiblement degut a la ràpida evolució del rARN. La relació exacta entre els tres grups principals d'organismes permaneix encara com a un important tema de debat.

A pesar de l'unitat subjacent, la vida exhibix una increible diversitat en morfologia, comportament i cicles vitals. Per a afrontar esta diversitat, els biòlecs intenten classificar totes les formes de vida. Esta classificació científica reflectix els arbres evolutius (arbres filogenètics) dels diferents organismes. Dites classificacions són competència de les disciplines de la sistemàtica i la taxonomia. La taxonomia coloca als organismes en grups cridats taxa, mentres que la sistemàtica tracta de trobar les seues relacions.

A pesar de l'unitat subjacent, la vida exhibix una increible diversitat en morfologia, comportament i cicles vitals. Per a afrontar esta diversitat, els biòlecs intenten classificar totes les formes de vida. Esta classificació científica reflectix els arbres evolutius (arbres filogenètics) dels diferents organismes. Dites classificacions són competència de les disciplines de la sistemàtica i la taxonomia. La taxonomia coloca als organismes en grups nomenats taxa, mentres que la sistemàtica tracta de trobar les seues relacions.

Tradicionalment, els sers vius s'han classificat en sis regnes:

Tradicionalment, els sers vius s'han classificat en sis regnes:

*Eubacteria

* Eubacteria

*Archaea

* Archaea

*Protista

* Protista

*Fungi

* Fungi

*Plantae

* Plantae

*Animalia  

* Animalia  

No obstant, actualment este sistema de sis regnes se creu desfasat. Entre las idees més modernes, generalment s'accepta el sistema de tres dominis:

No obstant, actualment este sistema de sis regnes se creu desfasat. Entre las idees més modernes, generalment s'accepta el sistema de tres dominis:

*Archaea (originalment Archaebacteria)

* Archaea (originalment Archaebacteria)

*[[Bacteria]] (originalment Eubacteria)

* [[Bacteria]] (originalment Eubacteria)

*[[Eucariota]]  

* [[Eucariota]]  

Estos àmbits reflectixen si les cèlules posseïxen núcleu o no, aixina com les diferencies en l’exterior de les cèlules. Hi ha també una série de "paràsits" intracelulars que, en térmens d’activitat metabòlica són cada vegada "menys vius":

Estos àmbits reflectixen si les cèlules posseïxen núcleu o no, aixina com les diferencies en l’exterior de les cèlules. Hi ha també una série de "paràsits" intracelulars que, en térmens d’activitat metabòlica són cada vegada "menys vius":

*[[Virus]]  

* [[Virus]]  

*Viroides  

* Viroides  

*[[Prió|Prions]]  

* [[Prió|Prions]]  

El recent descobriment d'una nova classe de virus, denominat mimivirus, ha causat que es proponga l'existència d'un quart domini degut a les sues característiques particulars, en el que per ara sol estaria inclòs eixe organisme.

El recent descobriment d'una nova classe de virus, denominat mimivirus, ha causat que es proponga l'existència d'un quart domini degut a les sues característiques particulars, en el que per ara sol estaria inclòs eixe organisme.

=== Organismes en interacció ===

=== Organismes en interacció ===

L'ecologia estudia la distribució i l'abundància de organismes vius i les interaccions d'estos organismes en el seu entorn. L'entorn d’un organisme inclou tant el seu hàbitat, que es poden descriure com la suma de factors abiòtics locals en el [[clima]] i la geologia, aixina com en els atres organismes en els quals compartixen eixe hàbitat. Les interaccions entre organismes poden ser inter- o intraespecífiques, i estes relacions es poden classificar segon si per a cada u dels agents en interacció resulta beneficiosa, perjudicial o neutra.

L'ecologia estudia la distribució i l'abundància d'organismes vius i les interaccions d'estos organismes en el seu entorn. L'entorn d’un organisme inclou tant el seu hàbitat, que es poden descriure com la suma de factors abiòtics locals en el [[clima]] i la geologia, aixina com en els atres organismes en els quals compartixen eixe hàbitat. Les interaccions entre organismes poden ser inter- o intraespecífiques, i estes relacions es poden classificar segon si per a cada u dels agents en interacció resulta beneficiosa, perjudicial o neutra.

Un dels pilars fonamentals de l'ecologia és estudiar el fluix d'energia que es propaga a través de la ret tròfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritívors, perdent calitat dita energia en el procés al dissipar-se en forma de calor. La principal aportació d'energia als ecosistemes és l'energia provinent del [[sol]], pero les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aquàtics) tenen una eficiència fotosintètica llimitada, al igual que els herbívors i els carnívors tenen una eficàcia heterotròfica. Esta és la raó per la qual un ecosistema sempre podrà mantindre un major número i cantitat de herbívors que de carnívors, i és per lo que es coneix a les rets tròfiques també com "piràmides", i és per això que els ecosistemes tenen una capacitat de carrega llimitada (i la mateixa raó per la que es necessita molt més territori per a produir carn que vegetals).

Un dels pilars fonamentals de l'ecologia és estudiar el fluix d'energia que es propaga a través de la ret tròfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritívors, perdent calitat dita energia en el procés al dissipar-se en forma de calor. La principal aportació d'energia als ecosistemes és l'energia provinent del [[sol]], pero les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aquàtics) tenen una eficiència fotosintètica llimitada, al igual que els herbívors i els carnívors tenen una eficàcia heterotròfica. Esta és la raó per la qual un ecosistema sempre podrà mantindre un major número i cantitat de herbívors que de carnívors, i és per lo que es coneix a les rets tròfiques també com "piràmides", i és per això que els ecosistemes tenen una capacitat de carrega llimitada (i la mateixa raó per la que es necessita molt més territori per a produir carn que vegetals).

   

   

2. ↑ Histoquímica: definición en el DRAE  

2. ↑ Histoquímica: definición en el DRAE  

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

Buican, Denis (1995). Historia de la biología, Madrid, Acento Editorial.  

* Buican, Denis (1995). Historia de la biología, Madrid, Acento Editorial.  

 

* Campbell, N. (2000). Biology: Concepts and Connections [3ª ed.]. Benjamin/Cummings. Llibre de text de nivell universitari (en anglés)

Campbell, N. (2000). Biology: Concepts and Connections [3ª ed.]. Benjamin/Cummings. Llibre de text de nivell universitari (en anglés).

* Kimball, J. W. [http://www.ultranet.com/~jkimball/BiologyPages Kimball's Biology Pages]. Llibre de text on-line (en anglés)

Kimball, J. W. [http://www.ultranet.com/~jkimball/BiologyPages Kimball's Biology Pages]. Llibre de text on-line (en anglés).

* Maddison, David R. The Tree of Life. Proyecte distribuït i multi-autor en informació sobre filogènia i biodiversitat

 

* Margulis, L. y K. N. Schwartz (1985). Cinco reinos. Guía ilustrada de los phyla de la vida sobre la Tierra. Barcelona, Labor

Maddison, David R. The Tree of Life. Proyecte distribuït i multi-autor en informació sobre filogènia i biodiversitat.

* Otto, James H. y Towle, Albert. (1992). Biología moderna. [11ª ed.]. McGraw Hill/ Interamericana de México. México D.F., México. ISBN 0-03-071292-0

* Tudge, Colin. La variedad de la Vida. Historia de todas las criaturas de la tierra. Un extenso y prolijo manual que recoge la clasificación de todos los grupos importantes que existen, o han existido, sobre la tierra

Margulis, L. y K. N. Schwartz (1985). Cinco reinos. Guía ilustrada de los phyla de la vida sobre la Tierra. Barcelona, Labor.

* VV.AA. (2004). Biología general [4ª ed.]. Ediciones Universidad de Navarra. Barañáin, España. ISBN 84-313-0719-6#

 

Otto, James H. y Towle, Albert. (1992). Biología moderna. [11ª ed.]. McGraw Hill/ Interamericana de México. México D.F., México. ISBN 0-03-071292-0.

 

Tudge, Colin. La variedad de la Vida. Historia de todas las criaturas de la tierra. Un extenso y prolijo manual que recoge la clasificación de todos los grupos importantes que existen, o han existido, sobre la tierra.

VV.AA. (2004). Biología general [4ª ed.]. Ediciones Universidad de Navarra. Barañáin, España. ISBN 84-313-0719-6#

{{Ciències naturals}}

{{Ciències naturals}}