Diferència entre les revisions de "Francisco Camps"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 17: Llínea 17:
 
[[File:Flickr - europeanpeoplesparty - EPP CONVENTION ON CLIMATE CHANGE IN MADRID (6-7 FEBRUARY 2008) (117).jpg|thumb|220px|Francisco Camps en una convenció del Partit Popular Europeu, en l'any [[2008]] en [[Madrit]]]]
 
[[File:Flickr - europeanpeoplesparty - EPP CONVENTION ON CLIMATE CHANGE IN MADRID (6-7 FEBRUARY 2008) (117).jpg|thumb|220px|Francisco Camps en una convenció del Partit Popular Europeu, en l'any [[2008]] en [[Madrit]]]]
  
−
[[Image:Camps_pujol_llengua.jpg|thumb|220px|right|]]
+
[[File:Francisco Camps ninot.jpg|thumb|220px|[[Ninot]] de [[falla]], representant a Francisco Camps]]
 +
La seua infància transcorregué en la localitat de [[Borbotó]], una pedania de [[Valéncia]], en plena [[Horta Nort]]. Llicenciat en [[Dret]], inicià la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'[[Ajuntament de Valéncia]], en el primer mandat de [[Rita Barberá]] com a alcaldesa de la ciutat en l'any [[1991]].
  
 +
En l'any [[1996]] va obtindre un escà de diputat per [[circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] i un any despuix fon nomenat conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Com a tal, entre els anys [[1997]] i [[1998]], fon l'encarregat de crear la pancatalanista [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]].
  
−
Sa infància transcorregué en el municipi de [[Borbotó]], una pedania de [[Valéncia]], en plena [[Horta Nort]]. Llicenciat en [[Dret]], inicià la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'[[Ajuntament de Valéncia]], en el primer mandat de [[Rita Barberá]] com a alcaldesa de la ciutat en [[1991]].  
+
En l'any 1996 fon firmat en Reus el nomenat [[Pacte de Reus]] entre Jordi Pujol llavors president de Catalunya, [[Eduardo Zaplana]] que era president de la [[Generalitat Valenciana]] i el seu Conseller de Cultura, Francisco Camps. El Pacte de Reus sería el punt de partida de la creació de la pancatalanista [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]].  
  
−
En [[1996]] va obtindre un escà de diputat per [[circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] i un any despuix fon nomenat conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Com a tal, entre [[1997]] i [[1998]], fon l'encarregat de crear la pancatalanista [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]].
+
En l'any [[1999]] fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de [[José María Aznar]]. En les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions de 2000]] fon triat diputat del [[Congrés dels Diputats|Congres]] i vicepresident primer de la cambra. En abril de l'any [[2002]], tornà a la [[Comunitat Valenciana]] com [[delegat del Govern d'Espanya]]. El [[9 de juliol]] de [[2002]], [[Eduardo Zaplana]] abandonà la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a [[José Luis Olivas Martínez]], i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de [[2003]], Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de [[president de la Generalitat Valenciana]].
  
−
L'any 1996 fon firmat en Reus el nomenat [[Pacte de Reus]] entre Jordi Pujol llavors president de Catalunya, [[Eduardo Zaplana]] que era president de la [[Generalitat Valenciana]] i el seu Conseller de Cultura, Francisco Camps. El Pacte de Reus sería el punt de partida de la creació de la pancatalanista [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]].  
+
Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en l'any [[2004]] fon triat president del [[PPCV]]. En l'actualitat les relacions de Francisco Camps i [[Eduardo Zaplana]] s'han reduït considerablement, al punt que el president del [[Partit Popular]], [[Mariano Rajoy]], hagué d'intervindre (febrer de l'any [[2007]]).
  
−
En [[1999]] fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de [[José María Aznar]]. En les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions de 2000]] fon triat diputat del [[Congrés dels Diputats|Congres]] i vicepresident primer de la cambra. En abril del [[2002]], tornà a la [[Comunitat Valenciana]] com [[delegat del Govern d'Espanya]]. El [[9 de juliol]] de [[2002]], [[Eduardo Zaplana]] abandonà la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a [[José Luis Olivas Martínez]], i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de [[2003]], Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de [[president de la Generalitat Valenciana]].
+
En l'any [[2006]], Camps reformà dos aspectes de l'[[ Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]]. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El [[27 de maig]] de [[2007]], Francisco Camps, com a candidat del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del [[PSPV-PSOE]] i els 7 de [[Compromís pel País Valencià]].
  
−
Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en [[2004]] fon triat president del [[PPCV]]. En l'actualitat les relacions de [[Francisco Camps]] i [[Eduardo Zaplana]] s'han reduït considerablement, al punt que el president del [[Partit Popular]], [[Mariano Rajoy]], hagué d'intervindre (febrer del [[2007]]).
+
A principis de l'any [[2009]], el juge [[Baltasar Garzón]] estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la [[Fiscalia Anticorrupció]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/implica/presidente/valenciano/Francisco/Camps/trama/corrupta/elpepiesp/20090219elpepinac_17/Tes La fiscalia implica el president [[valencià]], '''Francisco Camps''', en la trama corrupta], ''[[El País]] '', 19 de febrer del [[2009]].</ref> podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de [[corrupció]] del [[Cas Gürtel]]. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=592796&idseccio_PK=1008 Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia], ''[[El Periòdic de Catalunya]] '', 6 de març del 2009.</ref>. Finalment el [[20 de juliol]] de [[2011]] Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.
  
−
En [[2006]], Camps reformà dos aspectes de l'[[ Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]]. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El [[27 de maig]] de [[2007]], [[Francisco Camps]], com a candidat del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del [[PSPV-PSOE]] i els 7 de [[Compromís pel País Valencià]].
+
=== Acadèmia Valenciana de la Llengua ===
  
−
A principis de [[2009]], el juge [[Baltasar Garzón]] estimà que '''Francisco Camps''', d'acort en l'informe de la [[Fiscalia Anticorrupció]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/implica/presidente/valenciano/Francisco/Camps/trama/corrupta/elpepiesp/20090219elpepinac_17/Tes La fiscalia implica el president [[valencià]], '''Francisco Camps''', en la trama corrupta], ''[[El País]] '', 19 de febrer del [[2009]].</ref> podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de [[corrupció]] del [[Cas Gürtel]]. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=592796&idseccio_PK=1008 Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia], ''[[El Periòdic de Catalunya]] '', 6 de març del 2009.</ref>. Finalment el [[20 de juliol]] de [[2011]] Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.
+
En l'any [[2006]], el [[PPCV]], baix el govern de Francisco Camps i el [[PSOE-PSPV]] de [[Joan Ignasi Pla]] en l'oposició, aprovaren la reforma de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] que incloïa a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, [[2005]], que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les [[Corts Valencianes]] i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).
 +
 
 +
== Cas Gürtel ==
 +
 
 +
A principis de l'any [[2009]], el juge de l'Audiència Nacional [[Baltasar Garzón]] va imputar a Francisco Camps com a supost implicat en la trama de corrupció del denominat [[cas Gürtel]], d'acort en l'informe de la Fiscalia Anticorrupció. Al ser Camps [[Fur parlamentari|aforat]] com a parlamentari autonòmic, el juge Garzón es va vore obligat a inhibir-se en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]] (TSJCV) conforme a lo dispost en la Llei d'Enjuïciament Criminal espanyola.
 +
 
 +
El [[15 de maig]] de 2009 Camps fon novament imputat en el cas Gürtel —en esta ocasió pel TSJCV— per la comissió d'un delicte de soborn per una suposta acceptació de dàdiva (l'acceptació d'uns trages de marca valorats en 12.000 euros).
 +
 
 +
Despuix d'una primera declaració, cinc dies més tart, el [[20 de maig]] el TSJCV va decidir mantindre les imputacions contra Camps, i tres mesos despuix el propi TSJCV archivaria la causa, acordant el seu sobreseïment lliure. No obstant, l'edició digital del diari ''[[El País]]'' del [[26 de setembre]] aludix al ple coneiximent de la trama per part de Francisco Camps, exhibint unes senyes contingudes en uns informes policials que el TSJCV es va negar a valorar com a prova.
 +
 
 +
Francisco Camps va destituir al secretari del [[PPCV]] i persona de confiança, [[Ricardo Costa]], com a resultat de la pressió eixercida per la cúpula nacional del seu partit per a desvincular al propi PP de la trama de corrupció.
 +
 
 +
En [[maig]] de [[2010]] una sentència del [[Tribunal Suprem]] va ordenar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana a reobrir l'investigació del cas contra Camps per la comissió d'un delicte de soborn impropi, en haver acceptat dotze trages, quatre americanes, cinc parells de sabates i quatre corbates per un valor total de 14.021,50 euros, en calitat de representant públic, presuntament de la trama Gürtel.
 +
 
 +
A pesar de tot açò, [[Mariano Rajoy]] va reafirmar a Camps com a candidat del PP a la [[Generalitat Valenciana]], i les llistes del PPCV per a les eleccions autonòmiques varen presentar a nou implicats en la trama Gürtel (Camps entre ells) i en el [[cas Brugal]]. Mesos despuix de la seua dimissió com a president de la Generalitat en [[juliol]] de [[2011]], es va celebrar el juí contra ell i contra Ricardo Costa. Finalment, fon absolt dels càrrecs el [[25 de giner]] de [[2012]]. L'expresident de la Generalitat Valenciana i el exsecretari del Partit Popular de Valéncia, Ricardo Costa, foren declarats no culpables. En [[abril]] de [[2013]] el Tribunal Suprem va ratificar el veredicte del jurat popular en lo que va quedar tancat el"cas dels trages".
 +
 
 +
Durant la celebració del juí per la branca valenciana del cas Gürtel en l'[[Audiència Nacional]], el [[24 de giner]] de [[2018]] Ricardo Costa, antic colaborador de Francisco Camps, va declarar: "Sí, és cert que el PP es finançava en diners negres". Per la seua banda, Camps es va expressar en sentit contrari davant els mijos de comunicació: "Yo negue la finançació illegal del Partit Popular". En paralel ad este creuament de declaracions, alvançaven investigacions del Ministeri Fiscal sobre "Associacions Populars" en [[Alacant]] i atres llocs de la [[Comunitat Valenciana]]. En este juí de l'Audiència Nacional, Camps va declarar com a testic el [[7 de març]] de [[2018]], quan va respondre a la pregunta "¿Quí li va enviar a Pérez?" en estes paraules: "El president del partit. [[Eduardo Zaplana]].
 +
 
 +
Finalment, el [[29 de maig]] de l'any [[2024]], la Justícia va absoldre de tot càrrec a l'expresident de la Generalitat relacionat en la branca valenciana del Cas Gürtel, quedant sense càrrecs judicials pendents i demostrant la seua inocència total en relació a les trames de corrupció en el PP valencià.
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|''Como presidente de la Comunidad Valenciana está defendiendo a capa y espada los intereses de la misma, cifrados en estos momentos, en el Plan Hidrológico, trasvase del Ebro, el AVE y otros bienes materiales necesarios a la Comunidad. Pero no es fácil conseguir esos objetivos, habiendo derribado previamente los cimientos sobre los que aquellos debieron edificarse. Ha diluido, Camps, las bases de la personalidad valenciana. Se ha entregado a las exigencias separatistas catalanas que a una despliegan su flámula con los socialistas. Y entre ambas dos formaciones nos han tomado a los valencianos el pelo, el que el Presidente se ha dejado tomar. Aceptar hoy si, mañana no, los mismos conceptos, denota falta de serenidad, de equidad y otras cosas. Y esos conceptos son, nada menos, que los equivalentes al mantenimiento del respeto a una comunidad humana: la valenciana.''
 +
 
 +
''Nadie que algún interés ponga en conocer la vida actual valenciana, puede poner en duda que el conseller de Cultura Esteban González Pons, es un procatalanista de mucha valía en la contribución al aherrojamiento de la dignidad valenciana. Con la anuencia del señor presidente, que lo mantiene en el cargo, para el que se ha agenciado un conseller de las mismas características que su antecesor, que era el propio Camps, ya entonces prologando un libro en el que, entre otras falsedades se dice que la obra cumbre del arte ibérico, la valenciana Dama de Elche, pertenece a la cultura catalana, abogando a favor de la ilusoria mentira de los "países catalanes". Con otras muchas actuaciones antivalencianas que nos abstenemos de citar.''
 +
 
 +
''Mientras González Pons critica a Pascual Maragall y a Pla por "querer crear la Gran Cataluña", acto seguido, "subvenciona a grupos antivalencianos". Lo mismo Camps, que ya cansado de acariciar al catalanismo, tal vez por no revertir sus caricias en positivas ilusiones esperadas, arremete contra el PSOE por negociar un pacto con ERC, que "habla de independencia y de "països catalans". El mismo lenguaje usado por él.''|''La dormilona de Camps'' (Decembre, 2014), per [[Agustí Franch i Franch]] (Bechí, 1927-2009)}}
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Pacte de Reus]]
 +
* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL)
 +
* [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
{{listaref}}
+
<references/>
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
 
*[http://www.franciscocamps.Com Pàgina web de Francisco Camps]
 
*[http://www.franciscocamps.Com Pàgina web de Francisco Camps]
 
*[http://www.ppcv.com/ficha.php?id=1 qui és qui en el PP de la Comunitat Valenciana]
 
*[http://www.ppcv.com/ficha.php?id=1 qui és qui en el PP de la Comunitat Valenciana]
 +
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1659&tit=Camps%20legaliz%F3%20el%20catal%E1n%20y%20el%20catalanismo Camps legalizó el catalán y el catalanismo - [[Baltasar Bueno]] - Associació Cardona Vives de Castelló]
 +
*[https://www.elespanol.com/valencia/20240530/gurtel-formula-francisco-camps-absuelto-todas-imputaciones-anos-investigaciones/858914405_0.html Ni Gürtel ni la Fórmula 1: Francisco Camps, absuelto de todas las imputaciones tras 15 años de investigaciones - ''El Español'']
  
 
{{Successió
 
{{Successió

Última revisió del 16:18 5 jun 2024

Francisco Enrique Camps Ortiz
Francisco Camps (2009).jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Polític
Naiximent: 28 d'agost de 1962
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Francisco Enrique Camps Ortiz (Valéncia, 28 d'agost de 1962) és un polític valencià del Partit Popular (PP). Fon el quart president de la Generalitat Valenciana en l'etapa autonòmica iniciada despuix de la Transició espanyola. El seu successor fon Alberto Fabra, designat despuix de la dimissió de Francisco Camps com a president de la Generalitat Valenciana. Està casat i té tres fills.

Biografia[editar | editar còdic]

Francisco Camps en una convenció del Partit Popular Europeu, en l'any 2008 en Madrit
Ninot de falla, representant a Francisco Camps

La seua infància transcorregué en la localitat de Borbotó, una pedania de Valéncia, en plena Horta Nort. Llicenciat en Dret, inicià la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'Ajuntament de Valéncia, en el primer mandat de Rita Barberá com a alcaldesa de la ciutat en l'any 1991.

En l'any 1996 va obtindre un escà de diputat per Valéncia i un any despuix fon nomenat conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Com a tal, entre els anys 1997 i 1998, fon l'encarregat de crear la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En l'any 1996 fon firmat en Reus el nomenat Pacte de Reus entre Jordi Pujol llavors president de Catalunya, Eduardo Zaplana que era president de la Generalitat Valenciana i el seu Conseller de Cultura, Francisco Camps. El Pacte de Reus sería el punt de partida de la creació de la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En l'any 1999 fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de José María Aznar. En les eleccions de 2000 fon triat diputat del Congres i vicepresident primer de la cambra. En abril de l'any 2002, tornà a la Comunitat Valenciana com delegat del Govern d'Espanya. El 9 de juliol de 2002, Eduardo Zaplana abandonà la presidència de la Generalitat Valenciana per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a José Luis Olivas Martínez, i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de 2003, Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de president de la Generalitat Valenciana.

Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en l'any 2004 fon triat president del PPCV. En l'actualitat les relacions de Francisco Camps i Eduardo Zaplana s'han reduït considerablement, al punt que el president del Partit Popular, Mariano Rajoy, hagué d'intervindre (febrer de l'any 2007).

En l'any 2006, Camps reformà dos aspectes de l'Estatut d'Autonomia Valencià de 1982. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El 27 de maig de 2007, Francisco Camps, com a candidat del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del PSPV-PSOE i els 7 de Compromís pel País Valencià.

A principis de l'any 2009, el juge Baltasar Garzón estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la Fiscalia Anticorrupció,[1] podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de corrupció del Cas Gürtel. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.[2]. Finalment el 20 de juliol de 2011 Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.

Acadèmia Valenciana de la Llengua[editar | editar còdic]

En l'any 2006, el PPCV, baix el govern de Francisco Camps i el PSOE-PSPV de Joan Ignasi Pla en l'oposició, aprovaren la reforma de l'Estatut d'Autonomia que incloïa a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, 2005, que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les Corts Valencianes i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).

Cas Gürtel[editar | editar còdic]

A principis de l'any 2009, el juge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va imputar a Francisco Camps com a supost implicat en la trama de corrupció del denominat cas Gürtel, d'acort en l'informe de la Fiscalia Anticorrupció. Al ser Camps aforat com a parlamentari autonòmic, el juge Garzón es va vore obligat a inhibir-se en favor del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) conforme a lo dispost en la Llei d'Enjuïciament Criminal espanyola.

El 15 de maig de 2009 Camps fon novament imputat en el cas Gürtel —en esta ocasió pel TSJCV— per la comissió d'un delicte de soborn per una suposta acceptació de dàdiva (l'acceptació d'uns trages de marca valorats en 12.000 euros).

Despuix d'una primera declaració, cinc dies més tart, el 20 de maig el TSJCV va decidir mantindre les imputacions contra Camps, i tres mesos despuix el propi TSJCV archivaria la causa, acordant el seu sobreseïment lliure. No obstant, l'edició digital del diari El País del 26 de setembre aludix al ple coneiximent de la trama per part de Francisco Camps, exhibint unes senyes contingudes en uns informes policials que el TSJCV es va negar a valorar com a prova.

Francisco Camps va destituir al secretari del PPCV i persona de confiança, Ricardo Costa, com a resultat de la pressió eixercida per la cúpula nacional del seu partit per a desvincular al propi PP de la trama de corrupció.

En maig de 2010 una sentència del Tribunal Suprem va ordenar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana a reobrir l'investigació del cas contra Camps per la comissió d'un delicte de soborn impropi, en haver acceptat dotze trages, quatre americanes, cinc parells de sabates i quatre corbates per un valor total de 14.021,50 euros, en calitat de representant públic, presuntament de la trama Gürtel.

A pesar de tot açò, Mariano Rajoy va reafirmar a Camps com a candidat del PP a la Generalitat Valenciana, i les llistes del PPCV per a les eleccions autonòmiques varen presentar a nou implicats en la trama Gürtel (Camps entre ells) i en el cas Brugal. Mesos despuix de la seua dimissió com a president de la Generalitat en juliol de 2011, es va celebrar el juí contra ell i contra Ricardo Costa. Finalment, fon absolt dels càrrecs el 25 de giner de 2012. L'expresident de la Generalitat Valenciana i el exsecretari del Partit Popular de Valéncia, Ricardo Costa, foren declarats no culpables. En abril de 2013 el Tribunal Suprem va ratificar el veredicte del jurat popular en lo que va quedar tancat el"cas dels trages".

Durant la celebració del juí per la branca valenciana del cas Gürtel en l'Audiència Nacional, el 24 de giner de 2018 Ricardo Costa, antic colaborador de Francisco Camps, va declarar: "Sí, és cert que el PP es finançava en diners negres". Per la seua banda, Camps es va expressar en sentit contrari davant els mijos de comunicació: "Yo negue la finançació illegal del Partit Popular". En paralel ad este creuament de declaracions, alvançaven investigacions del Ministeri Fiscal sobre "Associacions Populars" en Alacant i atres llocs de la Comunitat Valenciana. En este juí de l'Audiència Nacional, Camps va declarar com a testic el 7 de març de 2018, quan va respondre a la pregunta "¿Quí li va enviar a Pérez?" en estes paraules: "El president del partit. Eduardo Zaplana.

Finalment, el 29 de maig de l'any 2024, la Justícia va absoldre de tot càrrec a l'expresident de la Generalitat relacionat en la branca valenciana del Cas Gürtel, quedant sense càrrecs judicials pendents i demostrant la seua inocència total en relació a les trames de corrupció en el PP valencià.

Cites[editar | editar còdic]

Como presidente de la Comunidad Valenciana está defendiendo a capa y espada los intereses de la misma, cifrados en estos momentos, en el Plan Hidrológico, trasvase del Ebro, el AVE y otros bienes materiales necesarios a la Comunidad. Pero no es fácil conseguir esos objetivos, habiendo derribado previamente los cimientos sobre los que aquellos debieron edificarse. Ha diluido, Camps, las bases de la personalidad valenciana. Se ha entregado a las exigencias separatistas catalanas que a una despliegan su flámula con los socialistas. Y entre ambas dos formaciones nos han tomado a los valencianos el pelo, el que el Presidente se ha dejado tomar. Aceptar hoy si, mañana no, los mismos conceptos, denota falta de serenidad, de equidad y otras cosas. Y esos conceptos son, nada menos, que los equivalentes al mantenimiento del respeto a una comunidad humana: la valenciana.

Nadie que algún interés ponga en conocer la vida actual valenciana, puede poner en duda que el conseller de Cultura Esteban González Pons, es un procatalanista de mucha valía en la contribución al aherrojamiento de la dignidad valenciana. Con la anuencia del señor presidente, que lo mantiene en el cargo, para el que se ha agenciado un conseller de las mismas características que su antecesor, que era el propio Camps, ya entonces prologando un libro en el que, entre otras falsedades se dice que la obra cumbre del arte ibérico, la valenciana Dama de Elche, pertenece a la cultura catalana, abogando a favor de la ilusoria mentira de los "países catalanes". Con otras muchas actuaciones antivalencianas que nos abstenemos de citar.

Mientras González Pons critica a Pascual Maragall y a Pla por "querer crear la Gran Cataluña", acto seguido, "subvenciona a grupos antivalencianos". Lo mismo Camps, que ya cansado de acariciar al catalanismo, tal vez por no revertir sus caricias en positivas ilusiones esperadas, arremete contra el PSOE por negociar un pacto con ERC, que "habla de independencia y de "països catalans". El mismo lenguaje usado por él.
La dormilona de Camps (Decembre, 2014), per Agustí Franch i Franch (Bechí, 1927-2009)

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ La fiscalia implica el president valencià, Francisco Camps, en la trama corrupta, El País , 19 de febrer del 2009.
  2. ↑ Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia, El Periòdic de Catalunya , 6 de març del 2009.

Enllaços externs[editar | editar còdic]


Predecessor:
José Luis Olivas Martínez 		Emblema de la Generalitat Valenciana.svg
President de la Generalitat Valenciana
2003-2011 		Successor:
Alberto Fabra Part
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Francisco_Camps&oldid=325417»