Diferència entre les revisions de "Vallés"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | El relleu a penes presenta accidents geogràfics d'interés. Per la seua mitat meridional i oriental passa el | + | El relleu a penes presenta accidents geogràfics d'interés. Per la seua mitat meridional i oriental passa el [[Riu Canyoles]] i els seus arrastres han depositat potents sediments cuaternaris molt fèrtils per al cultiu. |
El clima és de tipo mediterràneu. | El clima és de tipo mediterràneu. | ||
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-567. | Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-567. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | Se supon que en un principi Vallés va ser un chicotet llogaret o [[alqueria]] àrap que va créixer entorn a les rambles del riu i a eixe molí que, en diversos aspectes i distints usos ha estat sempre ahí, a la vora del riu Canyoles. Diu la tradició, que entre els anys [[1243]] i [[1244]], any de la conquista de [[Xàtiva]], va ser Vallés Plaça d'Armes, del rei [[Jaume I]], és dir, el lloc a on el rei tenia acampat al seu eixèrcit i des d'a on formava les seues tropes abans d'acometre qualsevol atac o incursió. | ||
| + | |||
| + | La primera notícia que es té de Vallés com tal no apareix fins a l'any [[1421]], d'eixe any data un dels més antics morabeties trobats fins a la data. El morabetit és una espècie de cens en el que es consignava el tribut o contribució, que pagava cada una de les cases que conformaven el conjunt de pobles o alqueries pertanyents a l'antic [[Regne de Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | Despuix de l'expulsió dels moriscs permaneixeria desert per lo manco dos anys, els transcorreguts fins al [[16 de juliol]] de [[1611]], data de la carta de repoblament del poble, otorgada per Bernat Sanz. Vallés va ser ocupat en esta data per cristians vells procedents de Xàtiva, els quals varen seguir pertanyent a la parròquia de Cerdá. | ||
| + | |||
| + | A mitan del [[sigle XVIII]] el senyorío de Vallés, correspon al marquesat de Mascarell. | ||
| + | |||
| + | La constitució de Vallés en municipi independent i el seu deslligament dels Sanz, es produïx possiblement durant el [[sigle XIX]], encara que estos no es desvinculen totalment del poble. | ||
== Administració == | == Administració == | ||
Última revisió del 18:25 15 maig 2024
Vallés és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el suroest de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.
Geografia[editar | editar còdic]
El relleu a penes presenta accidents geogràfics d'interés. Per la seua mitat meridional i oriental passa el Riu Canyoles i els seus arrastres han depositat potents sediments cuaternaris molt fèrtils per al cultiu.
El clima és de tipo mediterràneu.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-567.
Història[editar | editar còdic]
Se supon que en un principi Vallés va ser un chicotet llogaret o alqueria àrap que va créixer entorn a les rambles del riu i a eixe molí que, en diversos aspectes i distints usos ha estat sempre ahí, a la vora del riu Canyoles. Diu la tradició, que entre els anys 1243 i 1244, any de la conquista de Xàtiva, va ser Vallés Plaça d'Armes, del rei Jaume I, és dir, el lloc a on el rei tenia acampat al seu eixèrcit i des d'a on formava les seues tropes abans d'acometre qualsevol atac o incursió.
La primera notícia que es té de Vallés com tal no apareix fins a l'any 1421, d'eixe any data un dels més antics morabeties trobats fins a la data. El morabetit és una espècie de cens en el que es consignava el tribut o contribució, que pagava cada una de les cases que conformaven el conjunt de pobles o alqueries pertanyents a l'antic Regne de Valéncia.
Despuix de l'expulsió dels moriscs permaneixeria desert per lo manco dos anys, els transcorreguts fins al 16 de juliol de 1611, data de la carta de repoblament del poble, otorgada per Bernat Sanz. Vallés va ser ocupat en esta data per cristians vells procedents de Xàtiva, els quals varen seguir pertanyent a la parròquia de Cerdá.
A mitan del sigle XVIII el senyorío de Vallés, correspon al marquesat de Mascarell.
La constitució de Vallés en municipi independent i el seu deslligament dels Sanz, es produïx possiblement durant el sigle XIX, encara que estos no es desvinculen totalment del poble.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Antonio Martínez Abron | UCD |
| 1983 - 1987 | Salvador Marti Fuentes | AP-PDP-UL-UV |
| 1987 - 1991 | Leopoldo García Badia | PSOE |
| 1991 - 1995 | Leopoldo García Badia | PSOE |
| 1995 - 1999 | Juan Jesús Ubeda Ferrero | PP |
| 1999 - 2003 | Ricardo José Martínez Agusti | PP |
| 2003 - 2007 | Ricardo José Martínez Agusti (2003-2005)
José Luis Herrero Postigo (2005-2007) |
PP |
| 2007 - 2011 | José Luis Herrero Postigo | PP |
| 2011 - 2015 | José Luis Herrero Postigo | PP |
| 2015 - 2019 | José Javier Sisternes Benavent | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | José Javier Sisternes Benavent | PSPV-PSOE |
| 2023 | José Javier Sisternes Benavent | PSPV-PSOE |
Demografía[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població de 151 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2018 | 2021 | 2023 | |||||||
| 117 | 100 | 101 | 103 | 101 | 102 | 100 | 95 | 92 | 133 | 157 | 152 | 151 | |||||||
Economia[editar | editar còdic]
Es viu fonamentalment de l'agricultura. Dins de les terres de seca es cultiven oliveres i garroferes i en regadiu es troben tarongers, hortaliça i dacsa. Carix d'indústries.
Festes locals[editar | editar còdic]
- Festes Patronals. Celebra les seues festes a partir del 24 de juny, en honor a Sant Joan Bautista.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Vallés
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
- INE. Població de Vallés
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vallés.
| Municipis de La Costera | |
|---|---|
| L'Alcúdia de Crespins • Barcheta • Canals • Cerdà • Estubeny • La Font de la Figuera • La Granja de la Costera • Génoves • Llanera de Ranes • Lloc Nou d'En Fenollet • Llosa de Ranes • Moixent • Montesa • Novetlè • Roglà i Corberà • Torrella • Vallada • Vallés • Xàtiva | |