Diferència entre les revisions de "Hertzi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''herzi''' <ref>{{cita DRAE|hercio|fechaacceso=21 de marzo de 2015}}</ref> o '''''hertz'''''<ref>{{cita DRAE|hertz|fechaacceso=21 de marzo de 2015}}</ref> (s...»)
 
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
L''''herzi''' <ref>{{cita DRAE|hercio|fechaacceso=21 de marzo de 2015}}</ref> o '''''hertz'''''<ref>{{cita DRAE|hertz|fechaacceso=21 de marzo de 2015}}</ref>
+
L''''hertzi'''<ref>{{DGLV|Hertzi}}</ref> (símbol '''Hz''') és l'unitat de [[freqüència]] del [[Sistema Internacional d'Unitats]].<ref>[[Oficina Internacional de Pesos y Medidas]]: [http://www.bipm.org/utils/common/pdf/si_brochure_8.pdf ''Le Système international d'unités / The International System of Units''] (sistema internacional de unidades), 8.ª edición, 2006.</ref>
(símbol '''Hz''') és l'unitat de [[freqüència]] del [[Sistema Internacional d'Unitats]]. <ref>[[Oficina Internacional de Pesos y Medidas]]: [http://www.bipm.org/utils/common/pdf/si_brochure_8.pdf ''Le Système international d'unités / The International System of Units''] (sistema internacional de unidades), 8.ª edición, 2006.</ref>
 
  
Nomenat en honor al físic alemà [[Heinrich Rudolf Hertz]] (1857-1894), que va descobrir la propagació de les [[radiació electromagnètica|ones electromagnètiques]]. El nom va ser establit per la [[Comissió Electrotècnica Internacional]] (IEC per les seues sigles en anglés) en 1930.<ref>{{cita web |url= http://www.iec.ch/about/history/overview/|título= Historia de la Comisión Electrotécnica Internacional|fechaacceso=1 de mayo |añoacceso=2012 |editorial= IEC|idioma= inglés}}</ref> Est va ser adoptat en 1960 per la [[Conferència General de Pesos i Mesures|*CGPM]] (Conférence Générale dones Poids et Mesures: Conferència General de Pesos i Mesures), reemplaçant el nom anterior de ''cps'' (''cicles per segon''), aixina com els seus múltiples relacionats:
+
Nomenat en honor al físic [[Alemanya|alemà]] [[Heinrich Rudolf Hertz]] ([[1857]]-[[1894]]), que va descobrir la propagació de les [[radiació electromagnètica|ones electromagnètiques]]. El nom va ser establit per la [[Comissió Electrotècnica Internacional]] (IEC per les seues sigles en anglés) en [[1930]].<ref>{{cita web |url= http://www.iec.ch/about/history/overview/|título= Historia de la Comisión Electrotécnica Internacional|fechaacceso=1 de mayo |añoacceso=2012 |editorial= IEC|idioma= inglés}}</ref> Est va ser adoptat en [[1960]] per la [[Conferència General de Pesos i Mesures|CGPM]] (Conférence Générale dones Poids et Mesures: Conferència General de Pesos i Mesures), reemplaçant el nom anterior de ''cps'' (''cicles per segon''), aixina com els seus múltiples relacionats:
* [[kHz|kc/s]] (*kilociclos per segon),
+
* [[kHz|kc/s]] (kilocicles per segon),
* [[*MHz|Mc/s]] (*megaciclos per segon), i
+
* [[*MHz|Mc/s]] (megacicles per segon), i
 
* Gc/s (gigaciclo per segon).
 
* Gc/s (gigaciclo per segon).
 
El terme ''cicle per segon'' va ser completament reemplaçat per ''herzi'' en la [[anys 1970|década de 1970]].
 
El terme ''cicle per segon'' va ser completament reemplaçat per ''herzi'' en la [[anys 1970|década de 1970]].
  
Un herzi representa un cicle per cada [[segon]], entenent ''cicle'' com la repetició d'un succés. Per eixemple, l'herzi s'aplica en [[física]] a la medició de la cantitat de voltes per un segon que es repetix una [[ona (física)|ona]] (ya siga [[ona sonora|sonora]] o [[ona electromagnètica|electromagnètica]]) o pot aplicar-se també, entre atres usos, a les ones de mar que apleguen a la plaja per segon o a les vibracions d'un sòlit. La magnitut que medix l'herzi es denomina [[freqüència (física)|freqüència]] i és, en este sentit, l'inversa del [[periodo d'oscilació|periodo]]. Un herzi és la freqüència d'una oscilació que sofrix una [[partícula puntual|partícula]] en un periodo d'un segon.
+
Un herzi representa un cicle per cada [[segon]], entenent ''cicle'' com la repetició d'un succés. Per eixemple, l'herzi s'aplica en [[física]] a la medició de la cantitat de voltes per un segon que es repetix una [[ona (física)|ona]] (ya siga [[ona sonora|sonora]] o [[ona electromagnètica|electromagnètica]]) o pot aplicar-se també, entre atres usos, a les ones de mar que apleguen a la [[plaja]] per segon o a les vibracions d'un sòlit. La magnitut que medix l'herzi es denomina [[freqüència (física)|freqüència]] i és, en este sentit, l'inversa del [[periodo d'oscilació|periodo]]. Un herzi és la freqüència d'una oscilació que sofrix una [[partícula puntual|partícula]] en un periodo d'un segon.
  
 
{{Equació|<math>f  = \frac{1}{T} = \mathrm{Hz = s^{-1} = \frac{1}{s}}</math>||}}
 
{{Equació|<math>f  = \frac{1}{T} = \mathrm{Hz = s^{-1} = \frac{1}{s}}</math>||}}
  
 
== Múltiples de l'herzi ==
 
== Múltiples de l'herzi ==
A continuació una taula dels múltiples i submúltiples del [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]] (Sistema Internacional d'Unitats).
+
A continuació una taula dels múltiples i submúltiples del [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]] (Sistema Internacional d'Unitats).  
  
 
{{Múltiples del Sistema Internacional
 
{{Múltiples del Sistema Internacional
Llínea 28: Llínea 27:
 
{{SI unitat minúscula|Heinrich Rudolf Hertz|herzi|Hz}}
 
{{SI unitat minúscula|Heinrich Rudolf Hertz|herzi|Hz}}
  
== Vejau també ==
+
== Vore també ==
 
* [[Llongitut d'ona]]
 
* [[Llongitut d'ona]]
 
* [[Pulsació]]
 
* [[Pulsació]]
Llínea 34: Llínea 33:
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{llistaref}}
+
<references />
 
 
== Enllaços externs ==
 
{{*Wikcionario}}
 
  
 +
[[Categoria:Física]]
 
[[Categoria:Unitats de freqüència]]
 
[[Categoria:Unitats de freqüència]]
 
[[Categoria:Unitats derivades del Sistema Internacional]]
 
[[Categoria:Unitats derivades del Sistema Internacional]]

Última revisió del 14:57 7 abr 2024

L'hertzi[1] (símbol Hz) és l'unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.[2]

Nomenat en honor al físic alemà Heinrich Rudolf Hertz (1857-1894), que va descobrir la propagació de les ones electromagnètiques. El nom va ser establit per la Comissió Electrotècnica Internacional (IEC per les seues sigles en anglés) en 1930.[3] Est va ser adoptat en 1960 per la CGPM (Conférence Générale dones Poids et Mesures: Conferència General de Pesos i Mesures), reemplaçant el nom anterior de cps (cicles per segon), aixina com els seus múltiples relacionats:

  • kc/s (kilocicles per segon),
  • Mc/s (megacicles per segon), i
  • Gc/s (gigaciclo per segon).

El terme cicle per segon va ser completament reemplaçat per herzi en la década de 1970.

Un herzi representa un cicle per cada segon, entenent cicle com la repetició d'un succés. Per eixemple, l'herzi s'aplica en física a la medició de la cantitat de voltes per un segon que es repetix una ona (ya siga sonora o electromagnètica) o pot aplicar-se també, entre atres usos, a les ones de mar que apleguen a la plaja per segon o a les vibracions d'un sòlit. La magnitut que medix l'herzi es denomina freqüència i és, en este sentit, l'inversa del periodo. Un herzi és la freqüència d'una oscilació que sofrix una partícula en un periodo d'un segon.

{{{1}}}

</math>||}}

Múltiples de l'herzi[editar | editar còdic]

A continuació una taula dels múltiples i submúltiples del SI (Sistema Internacional d'Unitats).

Plantilla:Múltiples del Sistema Internacional

Plantilla:SI unitat minúscula

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]