Diferència entre les revisions de "Orson Welles"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Los Àngeles]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]] | | lloc_mort = [[Los Àngeles]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''George Orson Welles''', conegut popularment com a '''Orson Welles''' ([[Kenosha]], [[Wisconsin]], [[Estats Units]], [[6 de maig]] de [[1915]] - [[Los Àngeles]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]], [[10 d'octubre]] de [[1985]]), fon un actor, director, guioniste, productor i locutor de ràdio nortamericana. | + | '''George Orson Welles''', conegut popularment com a '''Orson Welles''' ([[Kenosha]], [[Wisconsin]], [[Estats Units]], [[6 de maig]] de [[1915]] - † [[Los Àngeles]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]], [[10 d'octubre]] de [[1985]]), fon un actor, director, guioniste, productor i locutor de ràdio nortamericana. |
Orson Welles està considerat com un dels artistes més versàtils del [[sigle XX]] en el camp del [[teatre]], la [[ràdio]] i el [[cine]], va alcançar l'èxit als vintitrés anys gràcies a l'obra radiofònica "La guerra dels móns", que va causar commoció en els [[Estats Units]] quan molts escoltants del programa varen pensar que es tractava d'una retransmissió verdadera d'una invasió [[extraterrestre]]. Este sensacional debut li va valdre un contracte per a tres películes en l'estudi cinematogràfic RKO, que li va otorgar llibertat absoluta en les seues realisacions. A pesar d'estos beneficis, solament un dels seus proyectes prevists va poder vore la llum: ''Citizen Kane'' (Ciutadà Kane) (1941), la seua película més exitosa. | Orson Welles està considerat com un dels artistes més versàtils del [[sigle XX]] en el camp del [[teatre]], la [[ràdio]] i el [[cine]], va alcançar l'èxit als vintitrés anys gràcies a l'obra radiofònica "La guerra dels móns", que va causar commoció en els [[Estats Units]] quan molts escoltants del programa varen pensar que es tractava d'una retransmissió verdadera d'una invasió [[extraterrestre]]. Este sensacional debut li va valdre un contracte per a tres películes en l'estudi cinematogràfic RKO, que li va otorgar llibertat absoluta en les seues realisacions. A pesar d'estos beneficis, solament un dels seus proyectes prevists va poder vore la llum: ''Citizen Kane'' (Ciutadà Kane) (1941), la seua película més exitosa. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
En l'any [[2002]] fon elegit pel British Film Institute com el millor director de l'història del cine. | En l'any [[2002]] fon elegit pel British Film Institute com el millor director de l'història del cine. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Moltes persones són lo prou educades com per a no parlar en la boca plena, pero no els preocupa fer-ho en el cap buit.|Orson Welles}} | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Bogdanovic, Peter y Welles, Orson: Ciudadano Welles, 556 págs. Grijalbo, Barcelona, 1994. ISBN 978-8425325656 libro-entrevista | ||
| + | * Esteve Riambau, Orson Welles. El espectáculo sin límites, Fabregat, Barcelona, 1985 | ||
| + | * Esteve Riambau, Orson Welles. Una España inmortal, Filmoteca Española/Filmoteca Valencia, Madrid/Valencia, 1993 | ||
| + | * Herrero Sánchez, David: Ciudadano Wells, Convivia Literaria no. 1 (febrero de 2006), págs. 31-32 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 11:45 4 abr 2024
| George Orson Welles | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Orson Welles en l'any 1937 | |||
| Nacionalitat: | Estatunidenca | ||
| Ocupació: | Actor, director, guioniste, productor i locutor de ràdio. | ||
| Naiximent: | 6 de maig de 1915 | ||
| Lloc de naiximent: | Kenosha, Wisconsin, Estats Units | ||
| Defunció: | 10 d'octubre de 1985 | ||
| Lloc de defunció: | Los Àngeles, Califòrnia, Estats Units | ||
George Orson Welles, conegut popularment com a Orson Welles (Kenosha, Wisconsin, Estats Units, 6 de maig de 1915 - † Los Àngeles, Califòrnia, Estats Units, 10 d'octubre de 1985), fon un actor, director, guioniste, productor i locutor de ràdio nortamericana.
Orson Welles està considerat com un dels artistes més versàtils del sigle XX en el camp del teatre, la ràdio i el cine, va alcançar l'èxit als vintitrés anys gràcies a l'obra radiofònica "La guerra dels móns", que va causar commoció en els Estats Units quan molts escoltants del programa varen pensar que es tractava d'una retransmissió verdadera d'una invasió extraterrestre. Este sensacional debut li va valdre un contracte per a tres películes en l'estudi cinematogràfic RKO, que li va otorgar llibertat absoluta en les seues realisacions. A pesar d'estos beneficis, solament un dels seus proyectes prevists va poder vore la llum: Citizen Kane (Ciutadà Kane) (1941), la seua película més exitosa.
En l'any 1946, baix la sospita de ser comuniste, la seua carrera en Hollywood es va estancar i es va vore obligat a traslladar-se a Europa, a on va treballar com a actor per a finançar les seues produccions, cosa característica del periodo del macartisme, durant el qual numerosos personages de la vida pública varen ser acusats de pertànyer ad esta corrent ideològica i, en això, ser enemics dels Estats Units. Sobre l'época, el mateix Welles va escriure: «Lo mal de l'esquerra nortamericana és que va traïcionar per a salvar les seues piscines. I no va haver unes dretes nortamericanes en la meua generació. No existien intelectualment. Solament hi havia esquerres i estes es varen traïcionar. Perque les esquerres no varen ser destruïdes per McCarthy; varen ser elles mateixes les que es varen demolir donant pas a una nova generació de nihilistes». Pese a la seua persecució i pel seu triumfo en Europa, en 1958 Welles va poder tornar a Hollywood per al rodage de la seua película Touch of Evil entre atres títuls de capital rellevància en la seua carrera.
Entre els seus molts atres proyectes destaca la producció i direcció de películes com Macbeth (1948), Otelo (1952) -adaptacions d'obres teatrals de William Shakespeare-, El procés (1962) -adaptada del llibre homònim de Franz Kafka- i F for Fake (1973), entre unes atres.
La seua última aparició fon en la televisió, fent un cemeig en la telesérie "Llum de lluna"; va morir cinc dies abans de l'emissió del capítul. La seua fama va créixer despuix de la seua mort en l'any 1985 i ara se li considera un dels més grans directors de cine i teatre del sigle XX.
En l'any 2002 fon elegit pel British Film Institute com el millor director de l'història del cine.
Cites[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bogdanovic, Peter y Welles, Orson: Ciudadano Welles, 556 págs. Grijalbo, Barcelona, 1994. ISBN 978-8425325656 libro-entrevista
- Esteve Riambau, Orson Welles. El espectáculo sin límites, Fabregat, Barcelona, 1985
- Esteve Riambau, Orson Welles. Una España inmortal, Filmoteca Española/Filmoteca Valencia, Madrid/Valencia, 1993
- Herrero Sánchez, David: Ciudadano Wells, Convivia Literaria no. 1 (febrero de 2006), págs. 31-32