Diferència entre les revisions de "Coca salada"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Coques.JPG|thumb|Coques salades]]
 
[[File:Coques.JPG|thumb|Coques salades]]
 
+
[[Archiu:Coca de tomate y atún.jpg|miniaturadeimagen|Coca destapada de tonyina]]
 +
[[Archiu:Cocs de magre i llonganisses.jpg|miniaturadeimagen|Coques de magre i llonganisses]]
 
La '''Coca salada''', és especialment popular entre les especialitats culinaries [[valencianes]]. A l'igual que la [[paella]], hi ha cantitat de varietats diferents segons les zones d'a on són originaries.  
 
La '''Coca salada''', és especialment popular entre les especialitats culinaries [[valencianes]]. A l'igual que la [[paella]], hi ha cantitat de varietats diferents segons les zones d'a on són originaries.  
  
 
Per un costat es presenta ací el tipo de pastes o masses i per l'atre les farcidures que es lo que en sí diferencia a les coques. Totes les coques es couen a forn mig pero en la temperatura més forta en la base ya que les farcidures, al ser humits, humixen les pastes, sobre tot les bases.
 
Per un costat es presenta ací el tipo de pastes o masses i per l'atre les farcidures que es lo que en sí diferencia a les coques. Totes les coques es couen a forn mig pero en la temperatura més forta en la base ya que les farcidures, al ser humits, humixen les pastes, sobre tot les bases.
 +
[[Archiu:Cocas de magro y embutidos de cerdo.jpg|miniaturadeimagen|Coques de magre i embutits (Torreblanca)]]
  
 
==La pasta de la coca==
 
==La pasta de la coca==
Llínea 15: Llínea 17:
 
Hi ha molts més tipos de pastes i la majoria d'elles són variants sobre tot de la primera a la qual se li afig [[llet]], [[manteca]], etc.
 
Hi ha molts més tipos de pastes i la majoria d'elles són variants sobre tot de la primera a la qual se li afig [[llet]], [[manteca]], etc.
  
==Coca Farcida==
+
==Coca farcida==
 
Este tipo de coca es fa en qualsevol tipo de pasta de les anteriors segons les zones i les costums. També varia la farcidura que consistix per lo general per un fregit de [[tomaca]], [[ceba]], [[albargina]] i [[all|alls]]. Hi ha qui li afig molletes de [[tonyina]] o trossos de qualsevol saladura.
 
Este tipo de coca es fa en qualsevol tipo de pasta de les anteriors segons les zones i les costums. També varia la farcidura que consistix per lo general per un fregit de [[tomaca]], [[ceba]], [[albargina]] i [[all|alls]]. Hi ha qui li afig molletes de [[tonyina]] o trossos de qualsevol saladura.
  
 
+
==Coca florejada==
==Coca Florejada==
 
 
 
 
Consistix en una coca feta de pasta senzilla, és dir, que tinga [[rent]]. S'esten la pasta en una llanda i es posen els ingredients damunt. Estos poden ser trossos de: [[tomaca]] natural o en salmorra, de [[pebrera]] natural o en salmorra, [[llonganiça]] vermella o blanca o de les dos, [[botifarra|botifarres]] i d'[[anchoves]] o qualsevol saladura.
 
Consistix en una coca feta de pasta senzilla, és dir, que tinga [[rent]]. S'esten la pasta en una llanda i es posen els ingredients damunt. Estos poden ser trossos de: [[tomaca]] natural o en salmorra, de [[pebrera]] natural o en salmorra, [[llonganiça]] vermella o blanca o de les dos, [[botifarra|botifarres]] i d'[[anchoves]] o qualsevol saladura.
 
El nom li ve pel colorit que te degut als seus ingredients.
 
El nom li ve pel colorit que te degut als seus ingredients.
  
==Coca de Tonyina==
+
==Coca de tonyina==
 
Esta coca es tipica de la comarca de [[L'Alacanti]]. Este tipo de coca és tapada o farcida i la farcidura consistix en prou [[ceba]] fregida mesclada en abundants molletes de [[tonyina]]. Hi ha qui li afig [[pesol|pesols]].
 
Esta coca es tipica de la comarca de [[L'Alacanti]]. Este tipo de coca és tapada o farcida i la farcidura consistix en prou [[ceba]] fregida mesclada en abundants molletes de [[tonyina]]. Hi ha qui li afig [[pesol|pesols]].
  
==Coca Salada==
+
==Coca salada==
 
Este tipo de coca és com l'anterior, és dir sense tapar. Els ingredients són tomaca fregida en alls que posa damunt de la pasta i, damunt de la tomaca, trossos d'[[anchova]], o melva, o [[sardina]] de caixco o qualsevol tipo de saladura o una varietat d'este. També poden portar [[Embotit|embotits]].
 
Este tipo de coca és com l'anterior, és dir sense tapar. Els ingredients són tomaca fregida en alls que posa damunt de la pasta i, damunt de la tomaca, trossos d'[[anchova]], o melva, o [[sardina]] de caixco o qualsevol tipo de saladura o una varietat d'este. També poden portar [[Embotit|embotits]].
  
==Coca de Molletes==
+
==Coca de molletes==
 
[[File:Coca de mollitas.jpg|thumb|Coca de molletes]]
 
[[File:Coca de mollitas.jpg|thumb|Coca de molletes]]
 
Per ad este tipo de coca s'utilisa la pasta semifulloldrada o be pasta de fulloldre que es cobrix per damunt per les molletes es fan de la següent manera: 1/2 quilo de farina, 1/2 got d'oli i un poc de sal; es mesclen tots els ingredients pero sense apretar per a que queden les molletes caracteristiques. Es puncha per tota la coca i es cou a forn mig.
 
Per ad este tipo de coca s'utilisa la pasta semifulloldrada o be pasta de fulloldre que es cobrix per damunt per les molletes es fan de la següent manera: 1/2 quilo de farina, 1/2 got d'oli i un poc de sal; es mesclen tots els ingredients pero sense apretar per a que queden les molletes caracteristiques. Es puncha per tota la coca i es cou a forn mig.
Llínea 36: Llínea 36:
 
Hi ha qui li posa per damunt trossets d'anchoves substituint la sal en l'elaboració de les molletes.
 
Hi ha qui li posa per damunt trossets d'anchoves substituint la sal en l'elaboració de les molletes.
  
==Coca de Pebrera==
+
==Coca de pebrera==
 
Este tipo de coca és destapada i els ingredients de la farcidura consistixen en pebreres i albargines torrades al forn, se'ls lleva la pell, es mescla i es condimenta en un poc d'oli d'oliva, sal i [[all]]. Es posa per damunt de la coca, es deixa fermentar i es cou a forn mig.
 
Este tipo de coca és destapada i els ingredients de la farcidura consistixen en pebreres i albargines torrades al forn, se'ls lleva la pell, es mescla i es condimenta en un poc d'oli d'oliva, sal i [[all]]. Es posa per damunt de la coca, es deixa fermentar i es cou a forn mig.
  
[[Categoria:Gastronomia]]
 
 
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Coques]]
 
 
[[Categoria:Coques salades]]
 
[[Categoria:Coques salades]]
[[Categoria:Aliments]]
 

Última revisió del 16:11 16 feb 2024

Coques salades
Coca destapada de tonyina
Coques de magre i llonganisses

La Coca salada, és especialment popular entre les especialitats culinaries valencianes. A l'igual que la paella, hi ha cantitat de varietats diferents segons les zones d'a on són originaries.

Per un costat es presenta ací el tipo de pastes o masses i per l'atre les farcidures que es lo que en sí diferencia a les coques. Totes les coques es couen a forn mig pero en la temperatura més forta en la base ya que les farcidures, al ser humits, humixen les pastes, sobre tot les bases.

Coques de magre i embutits (Torreblanca)

La pasta de la coca[editar | editar còdic]

Són moltes i variades les pastes que s'utilisen de base per a fer esta especialitat, ací anem a presentar-vos algunes per a que pogau fer els diferents tipos de coques.

  • Pasta senzilla: 1/2 quilo de farina, 1/2 got d'aigua, 1/4 de got d'oli, 25 gr. de rent i un poc de sal.
  • Pasta sense rent: 1 got d'aigua, 1 got d'oli, 25 gr. de sal, un paper de llimonada i 700 gr. de farina.
  • Pasta a la cervesa: igual que l'anterior substituint l'aigua per cervesa.
  • Pasta semifulloldrada: 1 quilog de farina, 400 gr. d'aigua, 25 gr. de sal i 300 gr. de manteca, margarina o manteca. S'assaona tot excepte el greix que se li donen dos voltes com si d'un fulloldre es tractara.

Hi ha molts més tipos de pastes i la majoria d'elles són variants sobre tot de la primera a la qual se li afig llet, manteca, etc.

Coca farcida[editar | editar còdic]

Este tipo de coca es fa en qualsevol tipo de pasta de les anteriors segons les zones i les costums. També varia la farcidura que consistix per lo general per un fregit de tomaca, ceba, albargina i alls. Hi ha qui li afig molletes de tonyina o trossos de qualsevol saladura.

Coca florejada[editar | editar còdic]

Consistix en una coca feta de pasta senzilla, és dir, que tinga rent. S'esten la pasta en una llanda i es posen els ingredients damunt. Estos poden ser trossos de: tomaca natural o en salmorra, de pebrera natural o en salmorra, llonganiça vermella o blanca o de les dos, botifarres i d'anchoves o qualsevol saladura. El nom li ve pel colorit que te degut als seus ingredients.

Coca de tonyina[editar | editar còdic]

Esta coca es tipica de la comarca de L'Alacanti. Este tipo de coca és tapada o farcida i la farcidura consistix en prou ceba fregida mesclada en abundants molletes de tonyina. Hi ha qui li afig pesols.

Coca salada[editar | editar còdic]

Este tipo de coca és com l'anterior, és dir sense tapar. Els ingredients són tomaca fregida en alls que posa damunt de la pasta i, damunt de la tomaca, trossos d'anchova, o melva, o sardina de caixco o qualsevol tipo de saladura o una varietat d'este. També poden portar embotits.

Coca de molletes[editar | editar còdic]

Coca de molletes

Per ad este tipo de coca s'utilisa la pasta semifulloldrada o be pasta de fulloldre que es cobrix per damunt per les molletes es fan de la següent manera: 1/2 quilo de farina, 1/2 got d'oli i un poc de sal; es mesclen tots els ingredients pero sense apretar per a que queden les molletes caracteristiques. Es puncha per tota la coca i es cou a forn mig.

Hi ha qui li posa per damunt trossets d'anchoves substituint la sal en l'elaboració de les molletes.

Coca de pebrera[editar | editar còdic]

Este tipo de coca és destapada i els ingredients de la farcidura consistixen en pebreres i albargines torrades al forn, se'ls lleva la pell, es mescla i es condimenta en un poc d'oli d'oliva, sal i all. Es posa per damunt de la coca, es deixa fermentar i es cou a forn mig.