L'Alacantí
| Alacantí Campo de Alicante | |
 | |
| País |  Espanya
|
| Província | Alacant |
| Capital | Alacant |
| Municipi | 10 |
| Àrea | 674 km² |
| Habitants Densitat |
455 292 hab.. 675,51 hab./km² |
 | |
L'Alacantí és una comarca del sur de la Comunitat Valenciana (Espanya), en la província d'Alacant. També rep els noms de Camp d'Alacant, comarca d'Alacant i una de les seues zones, Horta d'Alacant.
Geografia[editar | editar còdic]
La comarca presenta dos espais clarament diferenciats a nivell demogràfic, social, econòmic i de marc físic: d'una banda està la Horta d'Alacant, àrea molt densament poblada repartida sobre una superfície quasi plana, i per un atre costat uns municipis perifèrics, situats en altura, entre els que es troba una subcomarca formada per Xixona i La Torre de les Maçanes, el Canal de Xixona, també nomenat Foya de Xixona o Vall de Xixona.
La comarca històrica de l'Horta d'Alacant se correspon en la conurbació d'Alacant, un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a San Joan, Muchamel, San Vicent i Campello (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: Elig, Santa Pola i Crevillent). Centrada sobre la ciutat d'Alacant, el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km2. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la Horta d'Alacant consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu Monnegre.
A banda d'Agost, el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la Canal de Xixona, en Xixona, La Torre de les Maçanes, Busot, i Aigües. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'Alacant i atres comarques (respectivament, la Canal de Xixona en el Alcoyà, Agost en el vall del Vinalopó i Busot i Aigües en la Marina Baixa). Excepte Xixona, població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'Alacant. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km2, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.
Configuració històrica[editar | editar còdic]
Conquista cristiana[editar | editar còdic]
La conquista cristiana de l'Alacantí es va realisar entre els anys 1245 i 1246. Segons el Tractat d'Almizra acordat entre la Corona d'Aragó i el Regne de Castella en 1244, el Canal de Xixona passava al Regne de Valéncia (el castell de Xixona va ser conquistat per les tropes de Jaume I d'Aragó cap a 1245), mentres que l'Horta d'Alacant passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de Múrcia (conquistant l'infant El senyor Alfonso, despuix Alfons X, la ciutat d'Alacant en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i 1247 o 1248). De fet, la llínea que tradicionalment ha separat la Vall de Xixona de l'Horta d'Alacant forma part de la llínea fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat.
En 1296, Jaume II d'Aragó va invadir el Regne de Múrcia, baix domini castellà, en la consegüent ocupació del restant de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en Fernando de la Porca, qui va oferir a Jaume II d'Aragó el Regne de Múrcia a canvi del seu soport.
Durant l'acció militar per a prendre el castell de Santa Bàrbara, va morir en la seua defensa el seu alcait Nicolás Pérez, fidel a Ferran IV de Castella en la crisis dinàstica, pero la conquista se va vore facilitada per la presència d'un percentage considerable de població d'orige catalanoaragonés. Des de llavors, el Camp d'Alacant (excepte la vall de Xixona, ya baix control aragonés) passa a formar part del Regne de Valéncia, en la Procuració general de Oriola, sent esta anexió ratificada per la sentència arbitral de Torrellas en 1304 i el tractat d'Elig en 1305. Durant la guerra dels dos Pedros (1356-1369), Alacant va tornar a estar de nou fugaçment en mans castellanes, durant aproximadament un mes.
Història de la configuració municipal[editar | editar còdic]
Quan en 1490 Ferran II d'Aragó, el Catòlic, va otorgar el títul de ciutat a la vila d'Alacant, l'Alacantí o Camp d'Alacant estava dividit en dos térmens municipals: el de Alacant, en el que estaven inclosos els actuals municipis de San Joan, Muchamel, San Vicent, Campello, agost, Busot i Aigües, i el de Xixona, que incloïa a La Torre de les Maçanes. La configuració administrativa que hui coneixem és el resultat d'un procés segregacionista que va afectar tant el primitiu municipi d'Alacant com al de Xixona.
A finals del sigle XVI varen conseguir el títul de "universitat" Muchamel i Sant Joan. En este títul, no es conseguia la total i completa segregació, pero sí que era el primer pas cap a la independència municipal. En el sigle XVII Muchamel es va independisar completament d'Alacant, pero als 25 anys va demanar ser agregada al consell d'Alacant, no tornant a independisar-se completament fins a 1775. Per la seua banda, l'universitat de Sant Joan i Benimagrell va demanar també ser reabsorbida per la ciutat d'Alacant en 1619, independisant-se definitivament en 1779.
Per la seua banda, de Muchamel es va independisar també en 1789 el lloc de Peñacerrada, que va tornar a reintegrar-se en el seu municipi matriu en 1846.
Durant el sigle XVIII es va produir un important procés roturador i una recuperació demogràfica que se va acompanyar en la creació o potenciació de núcleus fins llavors marginals, coincidint en un fenomen de recolonisació interior espontàneu. El creiximent poblacional d'alguns d'ells va ser espectacular, lo que va ocasionar unes favorables condicions econòmiques que varen portar despuix de la independència municipal. Aixina, Busot, agost i Villafranqueza es varen independisar definitivament d'Alacant durant este sigle.
La Torre de les Maçanes i el lloc de La Sarja es varen independisar al seu torn de Xixona durant el sigle XVIII. La Sarja, a causa del descens de la seua població, va tornar a ser reabsorbit en el sigle XIX per Xixona.
En el sigle XIX, es varen independisar d'Alacant els municipis de Sant Vicent del Raspeig i d'Aigües, i en 1901 Campello. Per la seua banda, en 1932 Villafranqueza va ser anexada per la ciutat d'Alacant.
D'este procés segregacionista s'explica la presència de dos enclavaments del terme municipal d'Alacant separats del restant, un entre Muchamel, Sant Vicent del Raspeig, Xixona, Busot i Campello, i un atre entre Busot, Aigües i Relleu. D'atra banda, s'explica aixina l'existència d'una subcomarca composta per Xixona i La Torre de les Maçanes, l'orige de la qual deriva d'una separació administrativa secular.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Gosálvez Pérez V i atres, comarca l'Alacantí. 1990, Edita Mancomunitat de l'Alacantí
- Hinojosa Montalvo J, Les terres alacantines en l'Edat Mija. 1996, Edita Institut de cultura Juan Gil Albert
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Senyes i sifres de la comarca de l'Alacantí. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
- Ajuntament d'Alacant
- Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig
- Ajuntament de Campello
- Ajuntament de Sant Joan d'Alacant
- Ajuntament de Muchamel
- Ajuntament d'agost
- Ajuntament de Busot
| Municipis de L'Alacantí | |
|---|---|
| Agost • Aigües de Busot • Alacant • Busot • El Campello • Muchamel • Sant Joan d'Alacant • Sant Vicent del Raspeig • La Torre de les Maçanes • Xixona | |
