Diferència entre les revisions de "Sidra"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''sidra''' és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada en el suc fermentat de la poma. Es tracta d'una beguda molt estesa p...».) |
|||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''sidra''' és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada en el suc fermentat de la [[poma]]. | + | [[File:Sidra - El Gaitero.JPG|thumb|right|300px|<center>Botella de Sidra</center>.]] |
| + | La '''sidra''' és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada en el [[suc]] fermentat de la [[poma]]. Se tracta d'una beguda molt estesa per tot lo món, aixina en [[Europa]] es troba en numerosos estats: [[Alemanya]], [[França]], [[Espanya]], [[Itàlia]], [[Escòcia]] i [[Anglaterra]]. | ||
| − | En [[Amèrica]], també es produïx en algunes regions de diversos països, provablement a causa de | + | En [[Amèrica]], també es produïx en algunes regions de diversos països, provablement a causa de l'influència de l'immigració espanyola del [[sigle]] passat: per eixemple en [[Mèxic]], en les ciutats de Huejotzingo i Zacatlán, de l'estat de Puebla i en [[Argentina]], sobretot en les províncies de Rio Negro, San Juan i Santa Fe. |
| − | Cal diferenciar la sidra natural de | + | Cal diferenciar la sidra natural de la bromosa. En general, mentres que al nort d'Espanya es consumix majoritàriament la sidra natural, en el restant del món és més habitual consumir sidra bromosa (que es pareix més al [[cava]] o a la [[cervesa]]). |
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | * [https://sidradeasturias.es/ Consejo Regulador de la D.O.P. "Sidra de Asturias"] | ||
| + | * [https://ria.asturias.es/RIA/bitstream/123456789/278/1/Archivo.pdf Mangas Alonso, Juan J. (1996). Guía práctica de elaboración de la sidra artesana (PDF). Centro de Investigación Aplicada y Tecnología Agroalimentaria. pp. 2-32] | ||
| + | * [https://www.euskonews.eus/0282zbk/gaia28205es.html «La sidra asturiana. Antxon Agirre. Euskonews.com»] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * French, R.K. Robert Hale Ltd, ed. The history and Virtues of Cider (en [[anglés]]). ISBN 978-0709091226 | ||
| + | * Rodríguez Fernández, Perfecto. El léxico de la sidra y el vino en la diplomática medieval asturiana en latín (siglos VIII-XIII) (1983). Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos n.º 109-110 | ||
| + | * «Sidra asturiana, mitos y verdades». Planeta Vino (N°8). 2006 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Sidra}} | ||
[[Categoria:Begudes]] | [[Categoria:Begudes]] | ||
[[Categoria:Begudes alcohòliques]] | [[Categoria:Begudes alcohòliques]] | ||
Última revisió del 10:15 8 gin 2024
La sidra és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada en el suc fermentat de la poma. Se tracta d'una beguda molt estesa per tot lo món, aixina en Europa es troba en numerosos estats: Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Escòcia i Anglaterra.
En Amèrica, també es produïx en algunes regions de diversos països, provablement a causa de l'influència de l'immigració espanyola del sigle passat: per eixemple en Mèxic, en les ciutats de Huejotzingo i Zacatlán, de l'estat de Puebla i en Argentina, sobretot en les províncies de Rio Negro, San Juan i Santa Fe.
Cal diferenciar la sidra natural de la bromosa. En general, mentres que al nort d'Espanya es consumix majoritàriament la sidra natural, en el restant del món és més habitual consumir sidra bromosa (que es pareix més al cava o a la cervesa).
Referències[editar | editar còdic]
- Consejo Regulador de la D.O.P. "Sidra de Asturias"
- Mangas Alonso, Juan J. (1996). Guía práctica de elaboración de la sidra artesana (PDF). Centro de Investigación Aplicada y Tecnología Agroalimentaria. pp. 2-32
- «La sidra asturiana. Antxon Agirre. Euskonews.com»
Bibliografia[editar | editar còdic]
- French, R.K. Robert Hale Ltd, ed. The history and Virtues of Cider (en anglés). ISBN 978-0709091226
- Rodríguez Fernández, Perfecto. El léxico de la sidra y el vino en la diplomática medieval asturiana en latín (siglos VIII-XIII) (1983). Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos n.º 109-110
- «Sidra asturiana, mitos y verdades». Planeta Vino (N°8). 2006
