Diferència entre les revisions de "Rafelcofer"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Rafelcofer 01.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Rafelcofer]] | [[Archiu:Rafelcofer 01.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Rafelcofer]] | ||
'''Rafelcofer''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], que pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]]. | '''Rafelcofer''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], que pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]]. | ||
| + | |||
| + | == Geografia == | ||
| + | Situat en el centre de la planura que forma la vall del Serpis i a la dreta del curs del mateix. | ||
| + | |||
| + | El relleu és pla i solament comença a notar-se certa elevació per la seua banda meridional, a mida que nos acostem a les faldes de la Serra Gallinera, que tanca a l'Horta de Gandia pel sur. | ||
| + | |||
| + | El terme municipal de Rafelcofer és majorment pla, llevat una porció del mont del Rabat (167 m) fins al mojó trifinio en [[Alqueria de la Comtesa]] i [[La Font d'En Carròs]] al suroest. L'atre accident físic destacat és el barranc de Palmera, que voreja el caixco urbà pel nort, contínua cap a Alqueria de la Comtesa i el poble que li dona el nom. L'aigua per al rec procedix del [[riu Serpis]] i és distribuïda per mig de [[séquies]]. | ||
| + | |||
| + | Des de Valéncia s'accedix a esta localitat, per carretera, a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-679. | ||
| + | |||
| + | === Localitats limítrofes === | ||
| + | El terme municipal de Rafelcofer llimita en les següents localitats: [[Almoines]], Alqueria de la Comtesa, [[Bellreguart]], [[Beniarjó]], [[Beniflá]] i La Font d'En Carròs, totes elles de la província de Valéncia. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Revisió de 19:48 30 nov 2023
Rafelcofer és un municipi de la Comunitat Valenciana, que pertany a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.
Geografia
Situat en el centre de la planura que forma la vall del Serpis i a la dreta del curs del mateix.
El relleu és pla i solament comença a notar-se certa elevació per la seua banda meridional, a mida que nos acostem a les faldes de la Serra Gallinera, que tanca a l'Horta de Gandia pel sur.
El terme municipal de Rafelcofer és majorment pla, llevat una porció del mont del Rabat (167 m) fins al mojó trifinio en Alqueria de la Comtesa i La Font d'En Carròs al suroest. L'atre accident físic destacat és el barranc de Palmera, que voreja el caixco urbà pel nort, contínua cap a Alqueria de la Comtesa i el poble que li dona el nom. L'aigua per al rec procedix del riu Serpis i és distribuïda per mig de séquies.
Des de Valéncia s'accedix a esta localitat, per carretera, a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-679.
Localitats limítrofes
El terme municipal de Rafelcofer llimita en les següents localitats: Almoines, Alqueria de la Comtesa, Bellreguart, Beniarjó, Beniflá i La Font d'En Carròs, totes elles de la província de Valéncia.
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 1.386 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2022 | |||||||||
| 1.434 | 1.468 | 1.437 | 1.390 | 1.403 | 1.406 | 1.389 | 1.395 | 1.405 | 1.505 | 1.386 | |||||||||
Economia
Fins a finals del sigle XIX va tindre relativa importància el cultiu de la vinya moscatell per a la confecció de pansa, pero, despuix de la filoxera i en l'introducció intensiva del taronger, ha segut este arbre el que configura el paisage agrari. Atres cultius de l'horta són les creïlles, les judía, la dacsa i l'alfals. El secà es refugia en el sur i el seu percentage és insignificant i sense valor econòmic. El sol cultivat representa un elevat percentage. Les estructures presenta un elevat índex de minifundisme.
L'absència d'indústries ha motivat en els últims anys un cert èxodo de la població en edat de treballar, que emigra cap a les zones industrials i comercials d'Oliva i Gandia en busca de llocs de treball.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Rafelcofer
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Rafelcofer
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rafelcofer.
| Municipis de La Safor | |
|---|---|
| Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa | |