Diferència entre les revisions de "Nàquera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 27 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
 
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]]
 
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]]
−
|image_província = [[Image:Localisació de Nàquera respecte de la Comunitat.png|165px]]
+
|image_província = [[File:Localització de Nàquera respecte del País Valencià.png   |165px]]
 
|nom = Nàquera
 
|nom = Nàquera
 
|image_escut = [[File:Escut de Nàquera.svg|65px]]
 
|image_escut = [[File:Escut de Nàquera.svg|65px]]
Llínea 12: Llínea 12:
 
|superfície = 38,7 km²
 
|superfície = 38,7 km²
 
|altitut = 242 msnm
 
|altitut = 242 msnm
−
|població = 6.205 hab. (INE 2018)
+
|població = 7.728 hab. (2022)
−
|densitat = 160,33 hab./km²
+
|densitat = 199,68 hab./km²
 
|gentilici = Naquereny/a
 
|gentilici = Naquereny/a
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
Llínea 19: Llínea 19:
 
|festes = Del 1 al 4 d'octubre  
 
|festes = Del 1 al 4 d'octubre  
 
|alcalde = Ricardo Arnal Pavía
 
|alcalde = Ricardo Arnal Pavía
−
|uep = [http://www.naquera.com Web Oficial de Nàquera]
+
|web = [http://www.naquera.com Web Oficial de Nàquera]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
  
−
'''Nàquera'''  (en [[castellà]] ''Náquera'') és un municipi de la [[província de Valéncia]] situat en la comarca del [[Camp de Túria]], pertanyent a la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].
+
'''Nàquera'''  (en [[castellà]] ''Náquera''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] situat en la comarca del [[Camp de Túria]], pertanyent a la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].
  
 
==Geografia==
 
==Geografia==
Llínea 40: Llínea 40:
  
 
La presència islàmica ha deixat calcigades que van des de la toponímia de numerosos ingredients fins a l'urbanisme del primitiu núcleu de la població.
 
La presència islàmica ha deixat calcigades que van des de la toponímia de numerosos ingredients fins a l'urbanisme del primitiu núcleu de la població.
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Eduardo Pérez Ibáñez
 +
  | Partit_1 = [[AP]]
 +
  | Alcalde_2 = Eduardo Pérez Ibáñez
 +
  | Partit_2 = [[AP]]
 +
  | Alcalde_3 = Ernesto Pérez Navarro
 +
  | Partit_3 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_4 = Salvador Pérez Navarro
 +
  | Partit_4 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_5 = Juan Bautista Martínez Cotino
 +
  | Partit_5 = [[UV]]
 +
  | Alcalde_6 = Salvador Pérez Navarro
 +
  | Partit_6 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_7 = Ricardo Arnal Pavía
 +
  | Partit_7 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_8 = Ricardo Arnal Pavía
 +
  | Partit_8 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_9 = Damián Ibáñez Navarro
 +
  | Partit_9 = UPdN - Unión Popular de Náquera
 +
  | Alcalde_10 = Damián Ibáñez Navarro
 +
  | Partit_10 = UPdN - Unión Popular de Náquera
 +
  | Alcalde_11 = Damián Ibáñez Navarro
 +
  | Partit_11 = UPdN - Unión Popular de Náquera
 +
  | Alcalde_12 = Iván Expósito Caballero
 +
  | Partit_12 = [[VOX]]
 +
}}
  
 
==Demografia==
 
==Demografia==
 +
Conta en 7.728 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]].
 +
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
Llínea 47: Llínea 77:
  
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 1.738 || align=center| 1.511 || align=center| 1.820 || align=center| 2.075 || align=center| 2.377 || align=center| 2.783 || align=center| 3.141 || align=center| 3.770 || align=center| 4.143 || align=center| 4.918 || align=center| 6.205
+
| align=center| 1.738 || align=center| 1.511 || align=center| 1.820 || align=center| 2.075 || align=center| 2.377 || align=center| 2.783 || align=center| 3.141 || align=center| 3.770 || align=center| 4.143 || align=center| 4.918 || align=center| 6.205 || align=center| 7.728
  
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
==Economia==
 
==Economia==
Llínea 59: Llínea 90:
  
 
==Monuments==
 
==Monuments==
−
*'''Ermita de San Francisco'''. Construïda entre els anys [[1917]] i [[1922]].
+
* '''Ermita de San Francisco'''. Construïda entre els anys [[1917]] i [[1922]].
−
*'''Iglésia de la Mare de Deu de l'Encarnació'''. És d'estil academiciste, d'una sola nau en sis capelles laterals. El campanar és de construcció posterior. Dos quadros de l'escola de [[Joan de Joanes]] flanquegen l'altar major. Anteriorment fon l'antiga mesquita, situada al ''Pla de Fossar''.
+
* '''Iglésia de la Mare de Deu de l'Encarnació'''. És d'estil academiciste, d'una sola nau en sis capelles laterals. El campanar és de construcció posterior. Dos quadros de l'escola de [[Joan de Joanes]] flanquegen l'altar major. Anteriorment fon l'antiga mesquita, situada al ''Pla de Fossar''.
  
 
==Llocs d'interés==
 
==Llocs d'interés==
−
*'''''Cova dels Estudiants'''''. Situada prop de la cima dels ''Trencalls'' i la senda dels estudiants, molt pròxima al poblat ibèric, conservava en el seu interior restes d'un taller de falsificació de moneda del [[sigle XVII]].
+
* '''''Cova dels Estudiants'''''. Situada prop de la cima dels ''Trencalls'' i la senda dels estudiants, molt pròxima al poblat ibèric, conservava en el seu interior restes d'un taller de falsificació de moneda del [[sigle XVII]].
−
*'''''Pi de Salt'''''. Pi centenari. Els seus voltants constituïxen un lloc de gran bellea en el mar al fondo de l'horisó.
+
* '''''Pi de Salt'''''. Pi centenari. Els seus voltants constituïxen un lloc de gran bellea en el mar al fondo de l'horisó.
  
 
==Festes locals==
 
==Festes locals==
−
Les festes patronals se celebren de l'1 al 4 d'[[octubre]] en honor de l'Encarnació i de San Francisco d'Assís. Encara que en el mes d'[[agost]] es realisa la presentació de la reina i la seua cort d'honor. En setembre són numerosos els actes que se celebren els caps de semana, com verbenes, concerts, [[bous al carrer]] (en l'agost) i la tradicional cavalcada.
+
Les festes patronals se celebren de l'1 al 4 d'[[octubre]] en honor de l'Encarnació i de San Francisco d'Assís. Encara que en el més d'[[agost]] es realisa la presentació de la reina i la seua cort d'honor. En setembre són numerosos els actes que se celebren els caps de semana, com verbenes, concerts, [[bous al carrer]] (en l'agost) i la tradicional cavalcada.
  
 
==Atres==
 
==Atres==
−
L'any [[2004]] va ser un fatídic any, en el que un [[12 d'agost]] (21:30) va haver-hi un gran incendi forestal que va arrasar 750 Hi ha. De bosc i que es va quedar a escassos metros del núcleu urbà el qual per raons de seguritat es va desallojar la població. Escasses dos semanes despuix en una tempestat d'estiu es va crear una cèlula tempestuosa que va derrocar arbres en grans precipitació i vents huracanats i va perjudicar més la montanya despuix de l'incendi.
+
L'any [[2004]] va ser un any fatídic, en el que un [[12 d'agost]] (21:30) va haver un gran incendi forestal que va arrasar 750 Hi ha. de bosc i que es va quedar a escassos metros del núcleu urbà el qual per raons de seguritat es va desallojar a la població. Escasses dos semanes despuix en una tempestat d'estiu es va crear una cèlula tempestuosa que va derrocar arbres en grans precipitació i vents huracanats i va perjudicar més la montanya despuix de l'incendi.
 +
 
 +
A partir d'ací, escomencen les llabors de reforestació del bosc, junt en la construcció d'un sistema de bombejament d'aigua per a sofocar un possible incendi. Per eixe mèrit mesos despuix fon premiat pel Ministeri de Mig Ambient. En l'actualitat ya es veuen chicotetes zones verdes i matolls.
  
−
A partir d'ací, comencen les llabors de reforestació del bosc, junt en la construcció d'un sistema de bombejament d'aigua per a sofocar un possible incendi. Per eixe mèrit mesos despuix fon premiat pel ministeri de mig ambient.  
+
== Vore també ==
−
En l'actualitat ya es veuen chicotetes zones verdes i matolls.
+
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://www.naquera.es/ Ajuntament de Nàquera]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Nàquera INE. Població de Nàquera]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
−
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
+
{{commonscat|Nàquera}}
−
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
−
*[http://www.naquera.com/ Pàgina Web de la Localitat]
 
−
*[http://www.sierracalderona.Org/ Informació Turística de la població i del seu entorn (Fundació Sierra Calderona)]
 
−
*[http://www.naqueraonline.com/ Informació, notícies i la veritat sobre Náquera]
 
  
−
== Referències ==
 
−
{{Traduït de|es|Náquera}}
 
 
{{Municipis del Camp de Túria}}
 
{{Municipis del Camp de Túria}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 10:24 20 oct 2023

Nàquera
Provmap-valencia2.png Escut de Nàquera.svg
Localització de Nàquera respecte del País Valencià.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: Camp de Túria
• Partit judicial: Llíria
Ubicació: 39°39′N, 0°25′O
• Altitut: 242 msnm
Superfície: 38,7 km²
Població: 7.728 hab. (2022)
• Densitat: 199,68 hab./km²
Gentilici: Naquereny/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46119
Festes majors: Del 1 al 4 d'octubre
Alcalde: Ricardo Arnal Pavía
Pàgina web: Web Oficial de Nàquera


Nàquera (en castellà Náquera), és un municipi de la província de Valéncia situat en la comarca del Camp de Túria, pertanyent a la Comunitat Valenciana, Espanya.

Geografia[editar | editar còdic]

Situada en els contraforts de la Serra Calderona. El seu clima és de tipo mediterràneu. La zona del terme no cultivada és molt boscosa, en abundància de vida salvage i una gran diversitat de vegetació autòctona mediterrànea.

S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de la CV-35 i prenent despuix la CV-310, se pot accedir per l'AP 7(eixida de Massalfassar), pel bypass, pel camí de Moncà o per la pista d'Ademús i pel nort se pot accedir per Torres Torres, passant per Serra.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal de Nàquera llimita en les localitats següents: Albalat dels Tarongers, Bétera, Moncada, Museros, El Puig, Rafelbunyol, Sagunt, Segart i Serra totes elles en la província de Valéncia

Història[editar | editar còdic]

L'existència de peces i elements prehistòrics en llocs com la cova dels estudiants.

De l'época romana trobem una vila d'exportació agrícola en les voltants del barranc del Prat.

La presència islàmica ha deixat calcigades que van des de la toponímia de numerosos ingredients fins a l'urbanisme del primitiu núcleu de la població.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Eduardo Pérez Ibáñez AP
1983 - 1987 Eduardo Pérez Ibáñez AP
1987 - 1991 Ernesto Pérez Navarro PP
1991 - 1995 Salvador Pérez Navarro PP
1995 - 1999 Juan Bautista Martínez Cotino UV
1999 - 2003 Salvador Pérez Navarro PP
2003 - 2007 Ricardo Arnal Pavía PP
2007 - 2011 Ricardo Arnal Pavía PP
2011 - 2015 Damián Ibáñez Navarro UPdN - Unión Popular de Náquera
2015 - 2019 Damián Ibáñez Navarro UPdN - Unión Popular de Náquera
2019 - 2023 Damián Ibáñez Navarro UPdN - Unión Popular de Náquera
2023 Iván Expósito Caballero VOX

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 7.728 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2018 2022
1.738 1.511 1.820 2.075 2.377 2.783 3.141 3.770 4.143 4.918 6.205 7.728

Economia[editar | editar còdic]

L'economia de Nàquera està basada principalment en la transformació de productes metàlics i en el sector de la fusta. També en l'agricultura en la qual destaquen entre els cultius de secà: oliveres, armelers, vinyes i garroferes i en la terres de regadius els tarongers.

Pero principalment tota el seu economia se basa en el gran turisme que rep la població (en l'estiu es triplica la població Aprox. 12000 Hab.).

Monuments[editar | editar còdic]

  • Ermita de San Francisco. Construïda entre els anys 1917 i 1922.
  • Iglésia de la Mare de Deu de l'Encarnació. És d'estil academiciste, d'una sola nau en sis capelles laterals. El campanar és de construcció posterior. Dos quadros de l'escola de Joan de Joanes flanquegen l'altar major. Anteriorment fon l'antiga mesquita, situada al Pla de Fossar.

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

  • Cova dels Estudiants. Situada prop de la cima dels Trencalls i la senda dels estudiants, molt pròxima al poblat ibèric, conservava en el seu interior restes d'un taller de falsificació de moneda del sigle XVII.
  • Pi de Salt. Pi centenari. Els seus voltants constituïxen un lloc de gran bellea en el mar al fondo de l'horisó.

Festes locals[editar | editar còdic]

Les festes patronals se celebren de l'1 al 4 d'octubre en honor de l'Encarnació i de San Francisco d'Assís. Encara que en el més d'agost es realisa la presentació de la reina i la seua cort d'honor. En setembre són numerosos els actes que se celebren els caps de semana, com verbenes, concerts, bous al carrer (en l'agost) i la tradicional cavalcada.

Atres[editar | editar còdic]

L'any 2004 va ser un any fatídic, en el que un 12 d'agost (21:30) va haver un gran incendi forestal que va arrasar 750 Hi ha. de bosc i que es va quedar a escassos metros del núcleu urbà el qual per raons de seguritat es va desallojar a la població. Escasses dos semanes despuix en una tempestat d'estiu es va crear una cèlula tempestuosa que va derrocar arbres en grans precipitació i vents huracanats i va perjudicar més la montanya despuix de l'incendi.

A partir d'ací, escomencen les llabors de reforestació del bosc, junt en la construcció d'un sistema de bombejament d'aigua per a sofocar un possible incendi. Per eixe mèrit mesos despuix fon premiat pel Ministeri de Mig Ambient. En l'actualitat ya es veuen chicotetes zones verdes i matolls.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Camp de Túria
Benaguasil  •  Benissanó  •  Bétera  •  Casinos  •  L'Eliana  •  Gàtova  •  Llíria  •  Loriguilla  •  Marines  •  Nàquera  •  Olocau  •  La Pobla de Vallbona  •  Ribarroja del Túria  •  Sant Antoni de Benaixeve  •  Serra  •  Vilamarchant
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nàquera&oldid=289790»