Diferència entre les revisions de "Regió"
(Text reemplaça - 'començos' a 'començaments') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[File:Location-Asia-UNsubregions.png|thumb|300px|Regions d'[[Asia]]]] | ||
| + | |||
Una '''regió''' pot referir-se a una «porció de territori» constituïda per aspectes com el clima, topografia o administració. Aixina mateix, pot referir-se a les «característiques geogràfiques, històriques i socials» d'una [[Nació|nació]]. | Una '''regió''' pot referir-se a una «porció de territori» constituïda per aspectes com el clima, topografia o administració. Aixina mateix, pot referir-se a les «característiques geogràfiques, històriques i socials» d'una [[Nació|nació]]. | ||
| − | Pot tractar-se d'un àrea o extensió determinada de terra més gran que les subregions o subdivisions que la constituïxen, ya es tracte d'un continent com [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica]], [[Àfrica]], aixina com una part de dit continent ([[Europa Central]] o [[Amèrica del Sur]]), un país o conjunt de | + | Pot tractar-se d'un àrea o extensió determinada de terra més gran que les subregions o subdivisions que la constituïxen, ya es tracte d'un continent com [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica]], [[Àfrica]], aixina com una part de dit continent ([[Europa Central]] o [[Amèrica del Sur]]), un país o conjunt de països, una conca, com la conca de l'[[Orinoco]] o del [[Danubi]], una cordillera o regió montanyosa, etc., i major que un lloc específic. |
| − | Aixina, una regió pot ser vista com el conjunt continu d'unitats més | + | Aixina, una regió pot ser vista com el conjunt continu d'unitats més chicotetes (per eixemple, «els països d'Amèrica Llatina») o com la secció d'un tot més gran (com «les regions polars de la Terra»). Aixina, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala, per lo que podem considerar l'existència de regions de molt divers tamany, des de regions supranacionals (per eixemple, [[Comunitat Europea]], Regió Andina, etc.) fins a menudes comarques o una reduïda vall de montanya. |
Les regions són definides de manera abstracta delimitant àrees d'una o més característiques comunes, ya siguen d'orde físic, humà o funcional. Com una forma de descriure àrees espacials, el concepte de regions és important i àmpliament usat entre les moltes branques de la geografia, cada una de les quals pot descriure àrees en térmens regionals. Per eixemple, el terme ecorregió és un terme usat en biogeografia, regió cultural en la geografia cultural, regió natural en geografia física, entre atres eixemples. L'estudi de les regions en sí mateixes és objecte de la geografia regional. | Les regions són definides de manera abstracta delimitant àrees d'una o més característiques comunes, ya siguen d'orde físic, humà o funcional. Com una forma de descriure àrees espacials, el concepte de regions és important i àmpliament usat entre les moltes branques de la geografia, cada una de les quals pot descriure àrees en térmens regionals. Per eixemple, el terme ecorregió és un terme usat en biogeografia, regió cultural en la geografia cultural, regió natural en geografia física, entre atres eixemples. L'estudi de les regions en sí mateixes és objecte de la geografia regional. | ||
| − | En l'organisació territorial de molts | + | En l'organisació territorial de molts països, el terme regió designa una divisió política del territori d'un [[Estat]] a partir de l'espai regional definit segons els criteris establits oficialment, que generalment poden ser caràcters ètnics, demogràfics, històrics, culturals, econòmics o circumstàncies especials de clima, relleu o topografia, administració, govern, etc. |
En [[Geometria|geometria]], una regió és un tros del pla que està comprés entre tres o més rectes. | En [[Geometria|geometria]], una regió és un tros del pla que està comprés entre tres o més rectes. | ||
| − | Etimològicament, el terme regió procedix de regir i el seu antecedent immediat és el concepte de [[Regne|regne]]. En el [[sigle XIX]] el nom dels | + | Etimològicament, el terme regió procedix de regir i el seu antecedent immediat és el concepte de [[Regne|regne]]. En el [[sigle XIX]] el nom dels països es confonia en el de regnes, encara que no es tractara de monarquies. |
== Tipos de regions == | == Tipos de regions == | ||
| Llínea 28: | Llínea 30: | ||
Com s'ha senyalat abans, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala. D'ací que les subdivisions que poden fer-se d'una regió també poden variar de tamany, característiques i de funcions, tant econòmiques com a administratives o urbanes. | Com s'ha senyalat abans, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala. D'ací que les subdivisions que poden fer-se d'una regió també poden variar de tamany, característiques i de funcions, tant econòmiques com a administratives o urbanes. | ||
| − | * El [[Municipi|municipi]] és una institució naixcuda en l'Edat Antiga durant l'expansió romana, procés que va tindre uns clars precedents en l'administració de les ciutats gregues, fins a tal punt de que este terme, d'orige llatí, podria considerar-se com una institució característica de la cultura grecorromana. La seua administració sempre ha seguit una espècie de règim més o menys democràtic fins als nostres dies i s'ha vingut desenrollant i millorant a través de l'[[Edat Mija]] i, sobretot, de l'[[Edat Moderna]], quan els imperis espanyol i portugués varen crear mils de municipis en Amèrica i en atres continents. Consta d'un territori (terme municipal en [[Espanya]]), un govern que sol ser electe pels habitants (consell municipal, compost pels edils o regidors i dirigit per un alcalde o president del consell municipal) i una série de normes i regles de convivència i administració, creades generalment a través de la costum (lleis consuetudinàries). | + | * El [[Municipi|municipi]] és una institució naixcuda en l'Edat Antiga durant l'expansió romana, procés que va tindre uns clars precedents en l'administració de les ciutats gregues, fins a tal punt de que este terme, d'orige [[llatí]], podria considerar-se com una institució característica de la cultura grecorromana. La seua administració sempre ha seguit una espècie de règim més o menys democràtic fins als nostres dies i s'ha vingut desenrollant i millorant a través de l'[[Edat Mija]] i, sobretot, de l'[[Edat Moderna]], quan els imperis espanyol i portugués varen crear mils de municipis en Amèrica i en atres continents. Consta d'un territori (terme municipal en [[Espanya]]), un govern que sol ser electe pels habitants (consell municipal, compost pels edils o regidors i dirigit per un alcalde o president del consell municipal) i una série de normes i regles de convivència i administració, creades generalment a través de la costum (lleis consuetudinàries). |
| − | * La [[Comarca|comarca]] sol ser un àrea inicialment fronteriça i poc poblada (a lo manco en els seus | + | * La [[Comarca|comarca]] sol ser un àrea inicialment fronteriça i poc poblada (a lo manco en els seus començaments) i que per lo general, coincidix en lo que es denomina regió natural, ya que les seues característiques predominants en un principi són més físiques que humanes. |
* Per últim, la regió ha tingut un significat relativament ambigu i canviant: en un principi s'ha referit a un àrea baix sobirania d'un rei o d'una persona en un títul semblant, per a convertir-se en époques molt més recents, en un territori administratiu en característiques diverses, dins d'un estat. | * Per últim, la regió ha tingut un significat relativament ambigu i canviant: en un principi s'ha referit a un àrea baix sobirania d'un rei o d'una persona en un títul semblant, per a convertir-se en époques molt més recents, en un territori administratiu en característiques diverses, dins d'un estat. | ||
| Llínea 46: | Llínea 48: | ||
[[Categoria:Administració]] | [[Categoria:Administració]] | ||
[[Categoria:Divisió territorial]] | [[Categoria:Divisió territorial]] | ||
| + | [[Categoria:Sociologia política]] | ||
| + | [[Categoria:Dret constitucional]] | ||
Última revisió del 18:09 24 set 2023
Una regió pot referir-se a una «porció de territori» constituïda per aspectes com el clima, topografia o administració. Aixina mateix, pot referir-se a les «característiques geogràfiques, històriques i socials» d'una nació.
Pot tractar-se d'un àrea o extensió determinada de terra més gran que les subregions o subdivisions que la constituïxen, ya es tracte d'un continent com Europa, Àsia, Amèrica, Àfrica, aixina com una part de dit continent (Europa Central o Amèrica del Sur), un país o conjunt de països, una conca, com la conca de l'Orinoco o del Danubi, una cordillera o regió montanyosa, etc., i major que un lloc específic.
Aixina, una regió pot ser vista com el conjunt continu d'unitats més chicotetes (per eixemple, «els països d'Amèrica Llatina») o com la secció d'un tot més gran (com «les regions polars de la Terra»). Aixina, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala, per lo que podem considerar l'existència de regions de molt divers tamany, des de regions supranacionals (per eixemple, Comunitat Europea, Regió Andina, etc.) fins a menudes comarques o una reduïda vall de montanya.
Les regions són definides de manera abstracta delimitant àrees d'una o més característiques comunes, ya siguen d'orde físic, humà o funcional. Com una forma de descriure àrees espacials, el concepte de regions és important i àmpliament usat entre les moltes branques de la geografia, cada una de les quals pot descriure àrees en térmens regionals. Per eixemple, el terme ecorregió és un terme usat en biogeografia, regió cultural en la geografia cultural, regió natural en geografia física, entre atres eixemples. L'estudi de les regions en sí mateixes és objecte de la geografia regional.
En l'organisació territorial de molts països, el terme regió designa una divisió política del territori d'un Estat a partir de l'espai regional definit segons els criteris establits oficialment, que generalment poden ser caràcters ètnics, demogràfics, històrics, culturals, econòmics o circumstàncies especials de clima, relleu o topografia, administració, govern, etc.
En geometria, una regió és un tros del pla que està comprés entre tres o més rectes.
Etimològicament, el terme regió procedix de regir i el seu antecedent immediat és el concepte de regne. En el sigle XIX el nom dels països es confonia en el de regnes, encara que no es tractara de monarquies.
Tipos de regions[editar | editar còdic]
Les regions poden ser:
- Regió geogràfica
- Regió econòmica
- Regió cultural
- Regió històrica
- Regió urbana
- Regió social
Municipi, comarca i regió[editar | editar còdic]
Com s'ha senyalat abans, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala. D'ací que les subdivisions que poden fer-se d'una regió també poden variar de tamany, característiques i de funcions, tant econòmiques com a administratives o urbanes.
- El municipi és una institució naixcuda en l'Edat Antiga durant l'expansió romana, procés que va tindre uns clars precedents en l'administració de les ciutats gregues, fins a tal punt de que este terme, d'orige llatí, podria considerar-se com una institució característica de la cultura grecorromana. La seua administració sempre ha seguit una espècie de règim més o menys democràtic fins als nostres dies i s'ha vingut desenrollant i millorant a través de l'Edat Mija i, sobretot, de l'Edat Moderna, quan els imperis espanyol i portugués varen crear mils de municipis en Amèrica i en atres continents. Consta d'un territori (terme municipal en Espanya), un govern que sol ser electe pels habitants (consell municipal, compost pels edils o regidors i dirigit per un alcalde o president del consell municipal) i una série de normes i regles de convivència i administració, creades generalment a través de la costum (lleis consuetudinàries).
- La comarca sol ser un àrea inicialment fronteriça i poc poblada (a lo manco en els seus començaments) i que per lo general, coincidix en lo que es denomina regió natural, ya que les seues característiques predominants en un principi són més físiques que humanes.
- Per últim, la regió ha tingut un significat relativament ambigu i canviant: en un principi s'ha referit a un àrea baix sobirania d'un rei o d'una persona en un títul semblant, per a convertir-se en époques molt més recents, en un territori administratiu en característiques diverses, dins d'un estat.
Regionalisme[editar | editar còdic]
Pierre George definix el regionalisme com una «ideologia política l'objectiu de la qual és la promoció de l'autonomia regional». L'eixemple d'Espanya és molt interessant en este sentit.