Diferència entre les revisions de "Càrcer"
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
|} | |} | ||
</center> | </center> | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | L'agricultura és l'activitat més important. Basada en el monocultiU i comerç de la [[taronja]]. Pel que fa a l'indústria, este sector està dedicat majoritàriament a la transformació dels cítrics. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 16:41 6 set 2023
Càrcer (en castellà Cárcer), és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta. Es troba ubicat, aixina mateix, en la Vall de Càrcer.
Geografia
Les seues terres es troben regades pels rius Xúquer al nort, i el riu Sellent a l’oest. Es troba aigües baix de la Presa de Tous, enclavat entre tres montanyes que, formant una barrera natural, separen les comarques de la Canal de Navarrés i la Costera.
Des de Valéncia, s’accedix a esta localitat a través de la A-7 i despuix prenent la CV-560.
Localitats limítrofs
El terme municipal de Càrcer llimita en les localitats següents: Alcàntera, Antella, Cotes, Gavarda, Xàtiva i Sellent, totes elles de la província de Valéncia.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Miguel Daries Gomis | Independent, AEI |
| 1983 - 1987 | Laureano Suñer Carbonell | PSPV |
| 1987 - 1991 | Ricardo Lloret Ibáñez | PSPV |
| 1991 - 1995 | José Carbonell Fons | PSPV |
| 1995 - 1999 | Jose AntºJuanes (MOCIÓ)
Aurelio Hernández |
PSPV |
| 1999 - 2003 | Aurelio Hernández Monar | PP |
| 2003 - 2007 | Demetrio Enriq. Benavent Lodroño | PP |
| 2007 - 2011 | Marta Hernandis Martínez | PP |
| 2011 - 2015 | Marta Hernandis Martínez | PP |
| 2015 - 2019 | Josep Botella Pardo | (PSOE) |
| 2019 - 2023 | Josep Botella Pardo | ACC (PSOE) |
| 2023 | Vicente Tomás Lloret Suñer | PP |
Demografia
Conta en 1.808 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2018 | 2022 | ||||||||
| 2.058 | 2.005 | 2.010 | 2.022 | 2.034 | 2.070 | 2.018 | 2.026 | 2.040 | 2.095 | 1.876 | 1.808 | ||||||||
Economia
L'agricultura és l'activitat més important. Basada en el monocultiU i comerç de la taronja. Pel que fa a l'indústria, este sector està dedicat majoritàriament a la transformació dels cítrics.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Càrcer
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Càrcer
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Càrcer.
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |