Diferència entre les revisions de "Turcmenistan"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 4: Llínea 4:
 
|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Turkmenistan.svg|70px]]
 
|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Turkmenistan.svg|70px]]
 
|image_situacio = [[Archiu:Turkmenistan_on_the_globe_(Turkmenistan_centered).svg|209px]]
 
|image_situacio = [[Archiu:Turkmenistan_on_the_globe_(Turkmenistan_centered).svg|209px]]
−
|capital =
+
|capital = [[Aşgabat]]
 
|ciutat més poblada =
 
|ciutat més poblada =
 
|forma de Govern =
 
|forma de Govern =
Llínea 22: Llínea 22:
 
|Membre de: =
 
|Membre de: =
 
}}
 
}}
−
'''Turcmenistan''', oficialment la '''República de Turcmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazakstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspia]]. Va ser una de les repúbliques constituents de l'[[URSS]] de [[1925]] a [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan]].
+
El '''Turcmenistan''',<ref>{{Països RACV}}</ref> oficialment la '''República de Turcmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazakstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspia]]. Va ser una de les repúbliques constituents de la [[URSS]] des de l'any [[1925]] fimns a l'any [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan]]. Des de l'any [[1991]] la seua capital és [[Aşgabat]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 28: Llínea 28:
 
El territori del Turcmenistan ha estat poblat des de l'antiguetat. Les tribus turcomanes dedicades a la criança de [[cavall|cavalls]] varen arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les montanyes [[massiç de l'Altai|Altai]], i es varen establir a les afores del desert de [[Karakum]], arribant fins a [[Pèrsia]], [[Síria]] i [[Anatòlia]].  
 
El territori del Turcmenistan ha estat poblat des de l'antiguetat. Les tribus turcomanes dedicades a la criança de [[cavall|cavalls]] varen arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les montanyes [[massiç de l'Altai|Altai]], i es varen establir a les afores del desert de [[Karakum]], arribant fins a [[Pèrsia]], [[Síria]] i [[Anatòlia]].  
  
−
L'eixèrcit [[Rússia|rus]] va fer la seua entrada en el territori entre les décades de [[anys 1860|1860]] i [[anys 1870|1870]]. En l'any [[1869]], es va crear el port de [[Krasnovodsk]], i ya en l'any [[1874]] es va consolidar la presència russa en la creació del districte militar de [[Transcàspia]]. Anexionat per l'[[imperi Rus]] entre els anys [[1865]] i [[1885]], en [[1890]] el control rus sobre Turcmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar de l'any 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fon integrat al [[govern general del Turquestan]] en 1889.
+
L'eixèrcit [[Rússia|rus]] va fer la seua entrada en el territori entre les décades de [[anys 1860|1860]] i [[anys 1870|1870]]. En l'any [[1869]], es va crear el port de [[Krasnovodsk]], i ya en l'any [[1874]] es va consolidar la presència russa en la creació del districte militar de [[Transcàspia]]. Anexionat per l'[[imperi Rus]] entre els anys [[1865]] i [[1885]], en [[1890]] el control rus sobre Turcmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar de l'any 1869 al [[1881]] i com a govern civil del [[1881]] al [[1889]], fon integrat al [[govern general del Turquestan]] en 1889.
  
 
En l'any [[1917]] varen arribar aires de revolució, i durant la guerra civil ([[1918]]-[[1920]]), Turcmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establida l'[[Unió Soviètica]], el territori de [[Transcàspia]] (reorganisat des de l'any [[1921]] com a [[Turquestan Rus|Turquestan]] juntament en el restant del [[govern general del Turquestan]]) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de l'any [[1922]] a ser una de les repúbliques constituents de l'Unió, incloent la RSSA del Turquestan. El [[19 de setembre]] de 1924 la [[república Popular de Bukharà]] i la [[República Popular Soviètica de Coràsmia]] o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i en 1925 dissoltes per a ser integrades a la [[RSS de l'Uzbekistan]]. El [[27 d'octubre]] de [[1924]] es va decidir crear la [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan|república Socialista Soviètica Turcomana]] i en [[febrer]] de [[1925]] es va reunir en [[Askhabad]] un congrés constituent panturcomà de sòviets que va crear el Partit Comuniste del Turcmenistan. El [[13 de maig]] de [[1925]] la república va entrar en l'[[Unió Soviètica]].
 
En l'any [[1917]] varen arribar aires de revolució, i durant la guerra civil ([[1918]]-[[1920]]), Turcmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establida l'[[Unió Soviètica]], el territori de [[Transcàspia]] (reorganisat des de l'any [[1921]] com a [[Turquestan Rus|Turquestan]] juntament en el restant del [[govern general del Turquestan]]) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de l'any [[1922]] a ser una de les repúbliques constituents de l'Unió, incloent la RSSA del Turquestan. El [[19 de setembre]] de 1924 la [[república Popular de Bukharà]] i la [[República Popular Soviètica de Coràsmia]] o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i en 1925 dissoltes per a ser integrades a la [[RSS de l'Uzbekistan]]. El [[27 d'octubre]] de [[1924]] es va decidir crear la [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan|república Socialista Soviètica Turcomana]] i en [[febrer]] de [[1925]] es va reunir en [[Askhabad]] un congrés constituent panturcomà de sòviets que va crear el Partit Comuniste del Turcmenistan. El [[13 de maig]] de [[1925]] la república va entrar en l'[[Unió Soviètica]].
  
−
Durant aquella época, es varen fixar les fronteres de la república soviètica, i es varen desenrollar ambiciosos proyectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de l'Unió Soviètica. També es varen crear sistemes de regadiu i, poc a poc, la producció de [[cotó]] i [[petròleu]] es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La colectivisació va ser desastrosa pels turcomans encara nómades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels [[basmachis]] que va durar fins a l'any [[1930]]. L'establiment de les granges colectives va portar a una revolta general en l'any [[1928]] que va durar fins a [[1932]], i fon finalment sofocada; en 1937-1938 les porgues estalinistes varen afectar als quadros del partit comuniste.
+
Durant aquella época, es varen fixar les fronteres de la república soviètica, i es varen desenrollar ambiciosos proyectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de l'Unió Soviètica. També es varen crear sistemes de regadiu i, poc a poc, la producció de [[cotó]] i [[petròleu]] es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La colectivisació va ser desastrosa pels turcomans encara nómades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels [[basmachis]] que va durar fins a l'any [[1930]]. L'establiment de les granges colectives va portar a una revolta general en l'any [[1928]] que va durar fins a [[1932]], i fon finalment sofocada; en [[1937]]-[[1938]] les porgues estalinistes varen afectar als quadros del partit comuniste.
  
−
Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Turkmenistan es va convertir en un estat independent el [[27 d'octubre]] de [[1991]] per declaració del Sòviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turkmenistan. Un referèndum va confirmar l'independència pel 94,1% del vots. El controvertit president [[Saparmurat Niàzov]], antic primer secretari del Partit Comuniste i president del Sòviet Suprem (des del 7 de giner de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fon declarat president el dia de l'independència, el [[27 d'octubre]] de [[1990]]. Va entrar a la [[Comunitat d'Estats Independents]] el [[21 de decembre ]] de [[1991]] i va ingressar a la [[ONU]] el [[2 de març]] de [[1992]]. La nova constitució fon adoptada per referèndum el [[8 de maig]] de [[1992]]. El [[21 de juny]] de [[1992]] Niàzov fon reelegit president, i el seu mandat fon prorrogat pel parlament (por un sol vot) el decembre de [[1993]], allargant-lo fins a l'any 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El [[28 de decembre ]] de [[1999]] fon declarat president vitalici. Va morir el [[21 de decembre ]] de [[2006]] i el va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fon elegit en una elecció formal el [[11 de febrer]] de [[2007]] i en setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics encara que en la pràctica el control el seguix tenint el partit Comuniste del Turcmenistan rebatejat com a Partit Democràtic de Turcmenistan.
+
Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Turcmenistan es va convertir en un estat independent el [[27 d'octubre]] de [[1991]] per declaració del Sòviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turcmenistan. Un referèndum va confirmar l'independència pel 94,1% del vots. El controvertit president [[Saparmurat Niàzov]], antic primer secretari del Partit Comuniste i president del Sòviet Suprem (des del 7 de giner de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fon declarat president el dia de l'independència, el [[27 d'octubre]] de [[1990]]. Va entrar a la [[Comunitat d'Estats Independents]] el [[21 de decembre ]] de [[1991]] i va ingressar a la [[ONU]] el [[2 de març]] de [[1992]]. La nova constitució fon adoptada per referèndum el [[8 de maig]] de [[1992]]. El [[21 de juny]] de [[1992]] Niàzov fon reelegit president, i el seu mandat fon prorrogat pel parlament (por un sol vot) el decembre de [[1993]], allargant-lo fins a l'any 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El [[28 de decembre ]] de [[1999]] fon declarat president vitalici. Va morir el [[21 de decembre ]] de [[2006]] i el va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fon elegit en una elecció formal el [[11 de febrer]] de [[2007]] i en setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics encara que en la pràctica el control el seguix tenint el partit Comuniste del Turcmenistan rebatejat com a Partit Democràtic de Turcmenistan.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Listaref}}
 
{{Listaref}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Azerbaijan}}
  
 
{{Països URSS}}
 
{{Països URSS}}
 
{{Països d'Àsia}}
 
{{Països d'Àsia}}
  
 +
[[Categoria:Turcmenistan]]
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països d'Àsia]]
 
[[Categoria:Països d'Àsia]]

Última revisió del 22:41 3 set 2023

Türkmenistan Respublikasy
República de Turcmenistan
Flag of Turkmenistan.svg Emblem of Turkmenistan.svg
Turkmenistan on the globe (Turkmenistan centered).svg
Capital: Aşgabat
Ciutat més poblada:
Forma de Govern:
President:
Llengües:
Ubicació:
Altitut:
Superfície:
Població:
Densitat:
Gentilici: Turcomà, -ana[1]
Moneda:
Prefix Telefònic:
Us Horari:
Domini de Internet:
Membre de:


El Turcmenistan,[2] oficialment la República de Turcmenistan, és un estat d'Àsia central que llimita al nort en Kazakstan i Uzbekistan, al sur-est en Afganistan, al sur en Iran i a l'oest en la mar Càspia. Va ser una de les repúbliques constituents de la URSS des de l'any 1925 fimns a l'any 1991 baix el nom de República Socialista Soviètica de Turcmenistan. Des de l'any 1991 la seua capital és Aşgabat.

Història[editar | editar còdic]

Artícul principal → Història del Turcmenistan.

El territori del Turcmenistan ha estat poblat des de l'antiguetat. Les tribus turcomanes dedicades a la criança de cavalls varen arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les montanyes Altai, i es varen establir a les afores del desert de Karakum, arribant fins a Pèrsia, Síria i Anatòlia.

L'eixèrcit rus va fer la seua entrada en el territori entre les décades de 1860 i 1870. En l'any 1869, es va crear el port de Krasnovodsk, i ya en l'any 1874 es va consolidar la presència russa en la creació del districte militar de Transcàspia. Anexionat per l'imperi Rus entre els anys 1865 i 1885, en 1890 el control rus sobre Turcmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar de l'any 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fon integrat al govern general del Turquestan en 1889.

En l'any 1917 varen arribar aires de revolució, i durant la guerra civil (1918-1920), Turcmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establida l'Unió Soviètica, el territori de Transcàspia (reorganisat des de l'any 1921 com a Turquestan juntament en el restant del govern general del Turquestan) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de l'any 1922 a ser una de les repúbliques constituents de l'Unió, incloent la RSSA del Turquestan. El 19 de setembre de 1924 la república Popular de Bukharà i la República Popular Soviètica de Coràsmia o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i en 1925 dissoltes per a ser integrades a la RSS de l'Uzbekistan. El 27 d'octubre de 1924 es va decidir crear la república Socialista Soviètica Turcomana i en febrer de 1925 es va reunir en Askhabad un congrés constituent panturcomà de sòviets que va crear el Partit Comuniste del Turcmenistan. El 13 de maig de 1925 la república va entrar en l'Unió Soviètica.

Durant aquella época, es varen fixar les fronteres de la república soviètica, i es varen desenrollar ambiciosos proyectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de l'Unió Soviètica. També es varen crear sistemes de regadiu i, poc a poc, la producció de cotó i petròleu es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La colectivisació va ser desastrosa pels turcomans encara nómades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels basmachis que va durar fins a l'any 1930. L'establiment de les granges colectives va portar a una revolta general en l'any 1928 que va durar fins a 1932, i fon finalment sofocada; en 1937-1938 les porgues estalinistes varen afectar als quadros del partit comuniste.

Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Turcmenistan es va convertir en un estat independent el 27 d'octubre de 1991 per declaració del Sòviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turcmenistan. Un referèndum va confirmar l'independència pel 94,1% del vots. El controvertit president Saparmurat Niàzov, antic primer secretari del Partit Comuniste i president del Sòviet Suprem (des del 7 de giner de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fon declarat president el dia de l'independència, el 27 d'octubre de 1990. Va entrar a la Comunitat d'Estats Independents el 21 de decembre de 1991 i va ingressar a la ONU el 2 de març de 1992. La nova constitució fon adoptada per referèndum el 8 de maig de 1992. El 21 de juny de 1992 Niàzov fon reelegit president, i el seu mandat fon prorrogat pel parlament (por un sol vot) el decembre de 1993, allargant-lo fins a l'any 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El 28 de decembre de 1999 fon declarat president vitalici. Va morir el 21 de decembre de 2006 i el va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fon elegit en una elecció formal el 11 de febrer de 2007 i en setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics encara que en la pràctica el control el seguix tenint el partit Comuniste del Turcmenistan rebatejat com a Partit Democràtic de Turcmenistan.

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑
  2. ↑ Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Països que pertanygueren a la URSS · Flag of the Soviet Union.svg
Armènia · Azerbaijan · Bielorrússia · Estònia · Geòrgia · Kazakstan · Kirguistan · Letònia · Lituània · Moldàvia · Rússia · Tajikistan · Turcmenistan · Ucrània · Uzbekistan



 
Països d'Àsia		 Asia (orthographic projection).svg
Afganistan  •  Aràbia Saudita  •  Azerbaijan  •  Barein  •  Bangla Desh  •  Butan  •  Brunei  •  Camboja  •  Catar  •  China  •  Corea del Nort  •  Corea del Sur  •  Emirats Àraps Units  •  Filipines  •  Índia  •  Indonèsia  •  Iran  •  Irac  •  Israel  •  Japó  •  Jordània  •  Kazakstan  •  Kirguistan  •  Kuwait  •  Laos  •  Líban  •  Malàsia  •  Maldives  •  Mongòlia  •  Myanmar  •  Nepal  •  Oman  •  Pakistan  •  Singapur  •  Síria  •  Sri Lanka  •  Tajikistan  •  Tailàndia  •  Taiwan  •  Timor Oriental  •  Turcmenistan  •  Turquia  •  Uzbekistan  •  Vietnam  •  Yemen
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Turcmenistan&oldid=281036»