Diferència entre les revisions de "Dàlia"
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada') |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
La majoria de les dalies són plantes herbàcees o arbustives, a voltes trepadores. Les herbàcees són anuals, puix el seu fullage desapareix en l'[[hivern]], pero les seues raïls tuberoses queden enterrades, d'a on broten noves plantes en la següent estació de pluges. Les arbustives són perennes i en lo general tenen raïls tuberoses molt desenrollades. Els seus talls són buits (d'ahí el seu nom en Náhuatl “Acocoxóchitl”) o compactes i, les fulles són opostes o verticilades (s'originen al voltant d'un mateix punt i es distribuïxen en diferents direccions), simples a tres voltes compostes. El fullage varia entre làmines sanceres i làmines dividides. | La majoria de les dalies són plantes herbàcees o arbustives, a voltes trepadores. Les herbàcees són anuals, puix el seu fullage desapareix en l'[[hivern]], pero les seues raïls tuberoses queden enterrades, d'a on broten noves plantes en la següent estació de pluges. Les arbustives són perennes i en lo general tenen raïls tuberoses molt desenrollades. Els seus talls són buits (d'ahí el seu nom en Náhuatl “Acocoxóchitl”) o compactes i, les fulles són opostes o verticilades (s'originen al voltant d'un mateix punt i es distribuïxen en diferents direccions), simples a tres voltes compostes. El fullage varia entre làmines sanceres i làmines dividides. | ||
| − | Les flors estan formades de vàries estructures (compostes): flors lígulades (en forma de llengua) ubicades a l'exterior, l'apariència del qual és similar a la d'un pétal ([[Blanc|blanques]], morades, [[Groc|grogues]] o [[Roig|roges]]); i les tubulars o flors de disc (grogues o morades), que pareixen un plat, abdós estan dispostes sobre una base comuna | + | Les flors estan formades de vàries estructures (compostes): flors lígulades (en forma de llengua) ubicades a l'exterior, l'apariència del qual és similar a la d'un pétal ([[Blanc|blanques]], morades, [[Groc|grogues]] o [[Roig|roges]]); i les tubulars o flors de disc (grogues o morades), que pareixen un plat, abdós estan dispostes sobre una base comuna nomenada receptàcul. |
En l'actualitat, les dalies que nosatres cridem dobles han incrementat el número i tamany de flors lígulades. Els fruts són secs d'una sola llavor. Els fulls semblen ser més diversos entre les espècies, que les mateixes flors. | En l'actualitat, les dalies que nosatres cridem dobles han incrementat el número i tamany de flors lígulades. Els fruts són secs d'una sola llavor. Els fulls semblen ser més diversos entre les espècies, que les mateixes flors. | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
* [http://http://daliaoacocoxochitl.com.mx/.com.mx/ Daliaoacocoxochitl.com] | * [http://http://daliaoacocoxochitl.com.mx/.com.mx/ Daliaoacocoxochitl.com] | ||
* [http://www.ibiologia.unam.mx/plantasnuevaespana/pdf/historia_de_las_plantas_I_1_1.pdf#page=26 Plantas de Nueva España] | * [http://www.ibiologia.unam.mx/plantasnuevaespana/pdf/historia_de_las_plantas_I_1_1.pdf#page=26 Plantas de Nueva España] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| Llínea 63: | Llínea 57: | ||
* Sorensen, P. D. Revision of the genus Dahlia (Compositae, Heliantheae- Coreopsidinae). Rhodora 71: 309-416, 1969 | * Sorensen, P. D. Revision of the genus Dahlia (Compositae, Heliantheae- Coreopsidinae). Rhodora 71: 309-416, 1969 | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Dahlia (cultivars)}} | ||
| + | {{Wikispecies|Dahlia}} | ||
| + | {{DGLV|Dàlia}} | ||
| + | |||
| + | * [http://www.dahlia.org/guide/dahlmain.html Dahlia.org] | ||
| + | * [http://www.botanik.de/image-galleries/dahlien Botanik.de] | ||
| + | * [http://www.eattheweeds.com/dahlia-pinnata/ Dahlia Pinnata] | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Última revisió del 17:33 28 ago 2023
Les dàlies (Dahlia) són un gènero de plantes en flor de la família Asteraceae. És la flor nacional de Rússia i Mèxic. La dalia és una flor molt apreciada per la seua bellea ornamental. A lo llarc de l'història s'han pagat grans sumes de diners per a adquirir llavors de les varietats més belles. Inclús es va crear la Societat Nacional de la Dalia en Gran Bretanya en l'any 1780.
Característiques[editar | editar còdic]
Són plantes perennes d'arrel tuberosa i flors esplèndides, originàries del Mèxic, Amèrica Central i Colòmbia.
N'hi han unes 36 espècies i aproximadament 20 cultivats híbrits de molts colors variata i moltes formes diferents, molt apreciades com a plantes de jardí i de test que s'han estés per tot lo món.
Els asteques cultivaven les dàlies com a aliment i també per ceremònies i decoracions.
Les dàlies són importants com a font d'aliment dels cucs de moltes palometes, com la Phlogophora meticulosa, Korscheltellus lupulina, Hepialus humuli i Noctua pronuba.
El nom del gènero prové d'Anders Dahl, botànic suec del sigle XVIII.
En japonés es coneix com a Tenjikubotan, que significa "peònia de l'Índia". En indi, la dàlia es coneix en el nom de "belia".
Descripció[editar | editar còdic]
La majoria de les dalies són plantes herbàcees o arbustives, a voltes trepadores. Les herbàcees són anuals, puix el seu fullage desapareix en l'hivern, pero les seues raïls tuberoses queden enterrades, d'a on broten noves plantes en la següent estació de pluges. Les arbustives són perennes i en lo general tenen raïls tuberoses molt desenrollades. Els seus talls són buits (d'ahí el seu nom en Náhuatl “Acocoxóchitl”) o compactes i, les fulles són opostes o verticilades (s'originen al voltant d'un mateix punt i es distribuïxen en diferents direccions), simples a tres voltes compostes. El fullage varia entre làmines sanceres i làmines dividides.
Les flors estan formades de vàries estructures (compostes): flors lígulades (en forma de llengua) ubicades a l'exterior, l'apariència del qual és similar a la d'un pétal (blanques, morades, grogues o roges); i les tubulars o flors de disc (grogues o morades), que pareixen un plat, abdós estan dispostes sobre una base comuna nomenada receptàcul.
En l'actualitat, les dalies que nosatres cridem dobles han incrementat el número i tamany de flors lígulades. Els fruts són secs d'una sola llavor. Els fulls semblen ser més diversos entre les espècies, que les mateixes flors.
Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]
Diferents tipos de dàlies:
_-_Flickr_-_Alejandro_Bayer.jpg)
.jpeg)
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cavanilles A. J. Icones et Descriptiones Plantarum 1: 57, 1791.
- Flora. Historia ilustrada de las flores de jardín. Autor: Brent Elliot. The Royal Horticultural Society. Editorial Cartago, Palma de Mallorca
- Huxley, A.; M. Griffiths; M. Levy. Dictionary of Gardening 2. The New Royal Horticultural Society, 1999.
- Reyes, J. y G. Treviño. Historia y cultivo del género Dahlia (Compositae). Boletín Amaranto. Año 6 Número 3. 8 y 9 pp., 1993.
- Saar, D. E; P.D. Sorensen y J. P. Hjerting. Dahlia campanulata and D. cuspidate, (Asteraceae, Coreopsideae): Two New Species from Mexico. Acta Botánica Mexicana 64: 19-24, 2003
- Sorensen, P. D. Revision of the genus Dahlia (Compositae, Heliantheae- Coreopsidinae). Rhodora 71: 309-416, 1969
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dàlia.
Wikispecies té un artícul sobre Dàlia.
«Dàlia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).