Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| == Tipos de sistemes == | | == Tipos de sistemes == |
− | === En règims cridats democràtics === | + | === En règims nomenats democràtics === |
| * En un [[presidencialisme|sistema presidencialiste]], el cap d'Estat (el [[president]]) és també el [[cap de Govern]], sent el cap del [[poder eixecutiu]] del país. | | * En un [[presidencialisme|sistema presidencialiste]], el cap d'Estat (el [[president]]) és també el [[cap de Govern]], sent el cap del [[poder eixecutiu]] del país. |
− | * En un [[Parlamentarisme|règim parlamentari]], en canvi, el [[cap de Govern]] (cridat usualment [[primer ministre]], [[president del Govern]] o [[canceller]]) és elegit pel [[parlament]] del que depén; i el cap d'Estat (que no té [[poder eixecutiu]] algun) pot ser un president elegit pel [[parlament]] o un [[monarca]] hereditari. En este últim cas, normalment és un [[Monarca|rei]], pero també pot ser un [[príncip]], com el cas de [[Mónaco]], un [[Emperador (Títul)|emperador]] com en [[Japó]] o ostentar un atre [[títul nobiliari]]. | + | * En un [[Parlamentarisme|règim parlamentari]], en canvi, el [[cap de Govern]] (nomenat usualment [[primer ministre]], [[president del Govern]] o [[canceller]]) és elegit pel [[parlament]] del que depén; i el cap d'Estat (que no té [[poder eixecutiu]] algun) pot ser un president elegit pel [[parlament]] o un [[monarca]] hereditari. En este últim cas, normalment és un [[Monarca|rei]], pero també pot ser un [[príncip]], com el cas de [[Mónaco]], un [[Emperador (Títul)|emperador]] com en [[Japó]] o ostentar un atre [[títul nobiliari]]. |
| * En un [[semipresidencialisme|règim semipresidencialiste]], com en [[França]], el [[cap de govern]] (el primer ministre) depén del [[parlament]], i el cap de l'Estat (el president) és elegit per sufragi universal. | | * En un [[semipresidencialisme|règim semipresidencialiste]], com en [[França]], el [[cap de govern]] (el primer ministre) depén del [[parlament]], i el cap de l'Estat (el president) és elegit per sufragi universal. |
| | | |
Llínea 12: |
Llínea 12: |
| * En un [[règim autoritari]], el cap de l'Estat és un [[dictador]] (que pot prendre per a sí diversos noms: ''[[president]]'', ''[[caudill]]'', ''[[lord protector]]'',...), que habitualment (no sempre) alcança el poder per mig d'un colp d'estat que derroca un orde previ, pero que una volta en el poder passa a ostentar-ho de forma absoluta. | | * En un [[règim autoritari]], el cap de l'Estat és un [[dictador]] (que pot prendre per a sí diversos noms: ''[[president]]'', ''[[caudill]]'', ''[[lord protector]]'',...), que habitualment (no sempre) alcança el poder per mig d'un colp d'estat que derroca un orde previ, pero que una volta en el poder passa a ostentar-ho de forma absoluta. |
| | | |
− | * En un [[teocràcia|sistema teocràtic]] el cap d'Estat és al mateix temps el màxim jerarca d'una religió específica, com és el cas del [[Ciutat del Vaticà|Vaticà]] a on el [[Papa]] és el cap d'Estat, [[Iran]] a on lo és el [[Líder Suprem d'Iran|Ayatola Líder Suprem]] o com era antigament el cas del [[Tibet]] en el [[Dalái Llepe]]. | + | * En un [[teocràcia|sistema teocràtic]] el cap d'Estat és al mateix temps el màxim jerarca d'una religió específica, com és el cas del [[Ciutat del Vaticà|Vaticà]] a on el [[Papa]] és el cap d'Estat, [[Iran]] a on lo és el [[Líder Suprem d'Iran|Ayatola Líder Suprem]] o com era antigament el cas del [[Tíbet]] en el [[Dalái Llepe]]. |
| | | |
| * En una república oligàrquica o aristocràtica, per eixemple, la [[República de Venècia]] o l'antiga [[República romana]], el cap de l'Estat és un magistrat (el [[dux]], els [[cònsul romà|cònsuls]]) elegit, habitualment per un periodo de temps llimitat, per mig de sufragi restringit a un grup tancat de persones que conformen l'aristocràcia o oligarquia. | | * En una república oligàrquica o aristocràtica, per eixemple, la [[República de Venècia]] o l'antiga [[República romana]], el cap de l'Estat és un magistrat (el [[dux]], els [[cònsul romà|cònsuls]]) elegit, habitualment per un periodo de temps llimitat, per mig de sufragi restringit a un grup tancat de persones que conformen l'aristocràcia o oligarquia. |