Diferència entre les revisions de "Cap d'Estat"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''cap d'Estat''' és l'autoritat superior d'un país.<ref>{{Cita DRAE|cap, fa d'Estat}}</ref> És qui, en principi, representa l'unitat d'un país...») |
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''cap d'Estat''' és | + | El '''cap d'Estat''' és el president o màxim representant d’un [[Estat|país]].<ref>{{DGLV|Cap}}</ref> És qui, en principi, representa l'unitat d'un país i la seua continuïtat davant l'Estat mateix i internacionalment. Es diu per tant, que és el representant i responsable del país davant el poble i el món. Les funcions específiques dels caps d'Estat varien d'acort al sistema polític de cada Estat. És important denotar que este, en ser la màxima personificació de l'Estat determina, ''per se'', el tipo d'Estat de que es tracta, [[monarquia]] si és un [[monarca]], o [[república]] si és un [[president]] o un comité. |
== Tipos de sistemes == | == Tipos de sistemes == | ||
| − | === En règims | + | === En règims nomenats democràtics === |
* En un [[presidencialisme|sistema presidencialiste]], el cap d'Estat (el [[president]]) és també el [[cap de Govern]], sent el cap del [[poder eixecutiu]] del país. | * En un [[presidencialisme|sistema presidencialiste]], el cap d'Estat (el [[president]]) és també el [[cap de Govern]], sent el cap del [[poder eixecutiu]] del país. | ||
| − | * En un [[Parlamentarisme|règim parlamentari]], en canvi, el [[cap de Govern]] ( | + | * En un [[Parlamentarisme|règim parlamentari]], en canvi, el [[cap de Govern]] (nomenat usualment [[primer ministre]], [[president del Govern]] o [[canceller]]) és elegit pel [[parlament]] del que depén; i el cap d'Estat (que no té [[poder eixecutiu]] algun) pot ser un president elegit pel [[parlament]] o un [[monarca]] hereditari. En este últim cas, normalment és un [[Monarca|rei]], pero també pot ser un [[príncip]], com el cas de [[Mónaco]], un [[Emperador (Títul)|emperador]] com en [[Japó]] o ostentar un atre [[títul nobiliari]]. |
* En un [[semipresidencialisme|règim semipresidencialiste]], com en [[França]], el [[cap de govern]] (el primer ministre) depén del [[parlament]], i el cap de l'Estat (el president) és elegit per sufragi universal. | * En un [[semipresidencialisme|règim semipresidencialiste]], com en [[França]], el [[cap de govern]] (el primer ministre) depén del [[parlament]], i el cap de l'Estat (el president) és elegit per sufragi universal. | ||
| + | === En atres casos === | ||
| + | * En un règim [[absolutiste]], com lo és, per eixemple, [[Aràbia Saudita]], el cap de l'Estat és un [[monarca]] no electe popularment, que alcança el tro per llaços sanguíneus en el seu antecessor, o, rares voltes, per mig d'elecció del mateix d'entre un reduït grup de persones (que conformen lo que pròpiament es diu aristocràcia, cas del [[Colege cardenalici]]). Del cap de l'Estat emanen molt habitualment tots els demés poders de l'Estat, actuant com un [[Autocracia|autócrata]]. | ||
| − | |||
| − | |||
* En un [[règim autoritari]], el cap de l'Estat és un [[dictador]] (que pot prendre per a sí diversos noms: ''[[president]]'', ''[[caudill]]'', ''[[lord protector]]'',...), que habitualment (no sempre) alcança el poder per mig d'un colp d'estat que derroca un orde previ, pero que una volta en el poder passa a ostentar-ho de forma absoluta. | * En un [[règim autoritari]], el cap de l'Estat és un [[dictador]] (que pot prendre per a sí diversos noms: ''[[president]]'', ''[[caudill]]'', ''[[lord protector]]'',...), que habitualment (no sempre) alcança el poder per mig d'un colp d'estat que derroca un orde previ, pero que una volta en el poder passa a ostentar-ho de forma absoluta. | ||
| − | * En un [[teocràcia|sistema teocràtic]] el cap d'Estat és al mateix temps el màxim | + | |
| + | * En un [[teocràcia|sistema teocràtic]] el cap d'Estat és al mateix temps el màxim jerarca d'una religió específica, com és el cas del [[Ciutat del Vaticà|Vaticà]] a on el [[Papa]] és el cap d'Estat, [[Iran]] a on lo és el [[Líder Suprem d'Iran|Ayatola Líder Suprem]] o com era antigament el cas del [[Tíbet]] en el [[Dalái Llepe]]. | ||
| + | |||
* En una república oligàrquica o aristocràtica, per eixemple, la [[República de Venècia]] o l'antiga [[República romana]], el cap de l'Estat és un magistrat (el [[dux]], els [[cònsul romà|cònsuls]]) elegit, habitualment per un periodo de temps llimitat, per mig de sufragi restringit a un grup tancat de persones que conformen l'aristocràcia o oligarquia. | * En una república oligàrquica o aristocràtica, per eixemple, la [[República de Venècia]] o l'antiga [[República romana]], el cap de l'Estat és un magistrat (el [[dux]], els [[cònsul romà|cònsuls]]) elegit, habitualment per un periodo de temps llimitat, per mig de sufragi restringit a un grup tancat de persones que conformen l'aristocràcia o oligarquia. | ||
| − | * En un règim censitari, la jefatura de l'Estat pot adoptar la forma de qualsevol dels règims democràtics, pero és elegida per la part de la població inclosa en el cens, del com s'exclou habitualment als habitants de l'Estat de rendes més baixes, etc. Este tipo de règim va existir, per eixemple, en el Regne Unit durant els sigles XVIII i bona part del XIX. | + | |
| + | * En un règim censitari, la jefatura de l'Estat pot adoptar la forma de qualsevol dels règims democràtics, pero és elegida per la part de la població inclosa en el cens, del com s'exclou habitualment als habitants de l'Estat de rendes més baixes, etc. Este tipo de règim va existir, per eixemple, en el Regne Unit durant els [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i bona part del [[sigle XIX|XIX]]. | ||
== Funcions == | == Funcions == | ||
Les funcions del '''Cap d'Estat''' varien d'acort a la [[forma de govern]] que establix la [[Constitució]] de cada país. És dir, té competències diferents segons l'ordenament de cada Estat. | Les funcions del '''Cap d'Estat''' varien d'acort a la [[forma de govern]] que establix la [[Constitució]] de cada país. És dir, té competències diferents segons l'ordenament de cada Estat. | ||
| + | |||
* En els casos en que el càrrec és electiu, en general, la seua llegitimitat és equiparable al del [[cap de govern]], i la constitució sol entregar-li certes atribucions o poders. Existixen casos molt especials, tant en el sistema d'elecció, com en les seues atribucions, com en el cas de [[Ciutat del Vaticà]]. | * En els casos en que el càrrec és electiu, en general, la seua llegitimitat és equiparable al del [[cap de govern]], i la constitució sol entregar-li certes atribucions o poders. Existixen casos molt especials, tant en el sistema d'elecció, com en les seues atribucions, com en el cas de [[Ciutat del Vaticà]]. | ||
| − | * En els casos en els que el càrrec no és electiu, les seues funcions poden ser merament representatives i en un poder bàsicament simbòlic ([[Espanya]], [[ | + | |
| + | * En els casos en els que el càrrec no és electiu, les seues funcions poden ser merament representatives i en un poder bàsicament simbòlic ([[Espanya]], [[Països Baixos]], [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Suècia]] o [[Regne Unit]]), o pot reunir gran cantitat de poders ([[Marroc]] o certs països [[Àsia|asiàtics]]). | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 24: | Llínea 29: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | <references /> | |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Heads of state}} | {{Commonscat|Heads of state}} | ||
| + | [[Categoria:Societat]] | ||
| + | [[Categoria:Política]] | ||
[[Categoria:Caps d'Estat| ]] | [[Categoria:Caps d'Estat| ]] | ||
{{Traduït de|es|Jefe de Estado}} | {{Traduït de|es|Jefe de Estado}} | ||
Última revisió del 15:46 28 ago 2023
El cap d'Estat és el president o màxim representant d’un país.[1] És qui, en principi, representa l'unitat d'un país i la seua continuïtat davant l'Estat mateix i internacionalment. Es diu per tant, que és el representant i responsable del país davant el poble i el món. Les funcions específiques dels caps d'Estat varien d'acort al sistema polític de cada Estat. És important denotar que este, en ser la màxima personificació de l'Estat determina, per se, el tipo d'Estat de que es tracta, monarquia si és un monarca, o república si és un president o un comité.
Tipos de sistemes[editar | editar còdic]
En règims nomenats democràtics[editar | editar còdic]
- En un sistema presidencialiste, el cap d'Estat (el president) és també el cap de Govern, sent el cap del poder eixecutiu del país.
- En un règim parlamentari, en canvi, el cap de Govern (nomenat usualment primer ministre, president del Govern o canceller) és elegit pel parlament del que depén; i el cap d'Estat (que no té poder eixecutiu algun) pot ser un president elegit pel parlament o un monarca hereditari. En este últim cas, normalment és un rei, pero també pot ser un príncip, com el cas de Mónaco, un emperador com en Japó o ostentar un atre títul nobiliari.
- En un règim semipresidencialiste, com en França, el cap de govern (el primer ministre) depén del parlament, i el cap de l'Estat (el president) és elegit per sufragi universal.
En atres casos[editar | editar còdic]
- En un règim absolutiste, com lo és, per eixemple, Aràbia Saudita, el cap de l'Estat és un monarca no electe popularment, que alcança el tro per llaços sanguíneus en el seu antecessor, o, rares voltes, per mig d'elecció del mateix d'entre un reduït grup de persones (que conformen lo que pròpiament es diu aristocràcia, cas del Colege cardenalici). Del cap de l'Estat emanen molt habitualment tots els demés poders de l'Estat, actuant com un autócrata.
- En un règim autoritari, el cap de l'Estat és un dictador (que pot prendre per a sí diversos noms: president, caudill, lord protector,...), que habitualment (no sempre) alcança el poder per mig d'un colp d'estat que derroca un orde previ, pero que una volta en el poder passa a ostentar-ho de forma absoluta.
- En un sistema teocràtic el cap d'Estat és al mateix temps el màxim jerarca d'una religió específica, com és el cas del Vaticà a on el Papa és el cap d'Estat, Iran a on lo és el Ayatola Líder Suprem o com era antigament el cas del Tíbet en el Dalái Llepe.
- En una república oligàrquica o aristocràtica, per eixemple, la República de Venècia o l'antiga República romana, el cap de l'Estat és un magistrat (el dux, els cònsuls) elegit, habitualment per un periodo de temps llimitat, per mig de sufragi restringit a un grup tancat de persones que conformen l'aristocràcia o oligarquia.
- En un règim censitari, la jefatura de l'Estat pot adoptar la forma de qualsevol dels règims democràtics, pero és elegida per la part de la població inclosa en el cens, del com s'exclou habitualment als habitants de l'Estat de rendes més baixes, etc. Este tipo de règim va existir, per eixemple, en el Regne Unit durant els sigles XVIII i bona part del XIX.
Funcions[editar | editar còdic]
Les funcions del Cap d'Estat varien d'acort a la forma de govern que establix la Constitució de cada país. És dir, té competències diferents segons l'ordenament de cada Estat.
- En els casos en que el càrrec és electiu, en general, la seua llegitimitat és equiparable al del cap de govern, i la constitució sol entregar-li certes atribucions o poders. Existixen casos molt especials, tant en el sistema d'elecció, com en les seues atribucions, com en el cas de Ciutat del Vaticà.
- En els casos en els que el càrrec no és electiu, les seues funcions poden ser merament representatives i en un poder bàsicament simbòlic (Espanya, Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Suècia o Regne Unit), o pot reunir gran cantitat de poders (Marroc o certs països asiàtics).
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cap d'Estat.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Jefe de Estado de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.