Diferència entre les revisions de "Armela"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'què' a 'qué')
 
(No es mostren 45 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Mandorle sgusciate.jpg|300px|thumbnail|Armeles]]
 
[[Archiu:Mandorle sgusciate.jpg|300px|thumbnail|Armeles]]
−
L''''armela''' és el fruit de l'[[armeler]] (''Prunus dulcis''), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit [[drupaci]], per eixemple, l'«armela» del [[préssec]]. Posseeix una película de color canyella que l'envolta, ademés d'una closca exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduix a un 40%.<ref name ="usda"/>
+
L''''armela''',<ref>{{DGLV|Armela}}</ref> és el fruit de l'[[armeler]] (''Prunus dulcis''), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit [[drupaci]], per eixemple, l'«armela» del [[préssec]]. Posseeix una película de color canella que l'envolta, ademés d'una corfa exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduïx a un 40%.<ref name ="usda"/>
  
−
El terme ''armela '' procedix d'una arabisació de '' màndorla '' i esta de la paraula llatina ''amyndăla'', que per la seua part és una variació d'''amygdăla''.<ref Name=rae/>
+
El terme ''armela '' procedix d'una arabisació de '' màndorla '' i esta de la paraula llatina ''amyndăla'', que per la seua part és una variació d'''amygdăla''. Dialectalment també se li diu amela<ref>{{DGLV|Amela}}</ref>, almela<ref>{{DGLV|Almela}}</ref> o almel-la,<ref>{{DGLV|Almel-la}}</ref><ref>Esta última forma, almel-la, era la forma recomanada per Lluís Fullana, qui l'escrivia "almella".</ref>
  
 
== Varietats ==
 
== Varietats ==
Llínea 9: Llínea 9:
 
També reben atres denominacions:
 
També reben atres denominacions:
 
* L{{'}}''armela mollar'', a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
 
* L{{'}}''armela mollar'', a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
−
* L{{'}}''armela amarga'', que és verinosa perqué conté [[amigdalina]], un glucòsit cianogenètic qué, en mastegar-la, entra en contacte en la [[saliva]] i es llibera l'[[àcit cianhídric]]. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una quantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'[[amigdalina]] es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les [[llavors]] de totes les espècies del gènero ''[[prunus]]''.
+
* L{{'}}''armela amarga'', que és verinosa perqué conté [[amigdalina]], un glucòsit cianogenètic qué, en mastegar-la, entra en contacte en la [[saliva]] i es llibera l'[[àcit cianhídric]]. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una cantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'[[amigdalina]] es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les [[llavors]] de totes les espècies del gènero ''[[prunus]]''.
  
 
== Ús alimentari ==
 
== Ús alimentari ==
−
Cada 100 [[gram|g]] d'armela comuna aporten un valor energètic de 2.408 [[Quilojoule per mol|kJ]] o 575 [[caloria|kcal]], ademés de les respectives dosis de vitamines [[vitamina B1|B1]] o [[tiamina]] (0,211 [[mil·ligram|mg]]), [[vitamina B2|B2]] o [[riboflavina]] (1,014 mg), [[vitamina B3|B3]] o [[niacina]] (3,385 mg), [[àcit pantotènic|B5]] o [[àcit pantotènic]] (0,469 mg), [[vitamina B6|B6]] (0,143 mg), [[vitamina B9|B9]] o [[folat]] (50 [[miligram|mg]]) i una important quantitat de [[vitamina E]] (26,22 mg).<ref name=usda>{{citar ref|títol = Nuts, almonds. Nutrient Data Laboratory.|url = http://www.nal.usda.gov/fnic/foodcomp/cgi-bin/list_nut_edit.pl|consulta=4 de juny de 2011|autor = USDA|obra = USDA National Nutrient Database for Standard Reference|llengua = anglès}}</ref> També és important l'aportació de minerals essencials com el [[zinc]], [[ferro]], [[calci]], [[magnesi]], [[fòsfor]] i [[potassi]].
+
Cada 100 [[gram|g]] d'armela comuna aporten un valor energètic de 2.408 [[Quilojoule per mol|kJ]] o 575 [[caloria|kcal]], ademés de les respectives dosis de vitamines [[vitamina B1|B1]] o [[tiamina]] (0,211 [[mil·ligram|mg]]), [[vitamina B2|B2]] o [[riboflavina]] (1,014 mg), [[vitamina B3|B3]] o [[niacina]] (3,385 mg), [[àcit pantotènic|B5]] o [[àcit pantotènic]] (0,469 mg), [[vitamina B6|B6]] (0,143 mg), [[vitamina B9|B9]] o [[folat]] (50 [[miligram|mg]]) i una important cantitat de [[vitamina E]] (26,22 mg).<ref name=usda>{{citar ref|títol = Nuts, almonds. Nutrient Data Laboratory.|url = http://www.nal.usda.gov/fnic/foodcomp/cgi-bin/list_nut_edit.pl|consulta=4 de juny de 2011|autor = USDA|obra = USDA National Nutrient Database for Standard Reference|llengua = anglès}}</ref> També és important l'aportació de minerals essencials com el [[zinc]], [[ferro]], [[calci]], [[magnesi]], [[fòsfor]] i [[potassi]].
  
 
En la [[cuina valenciana]] l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els [[torró|torrons]] de [[Xixona]], els [[Massapà|massapans]], els [[pastissos]], etc. Ademés també se'n fan [[gelats]] i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'[[orchata d'armela]]. Naturalment, també es mengen simplement soles com a [[aperitiu]] sec.
 
En la [[cuina valenciana]] l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els [[torró|torrons]] de [[Xixona]], els [[Massapà|massapans]], els [[pastissos]], etc. Ademés també se'n fan [[gelats]] i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'[[orchata d'armela]]. Naturalment, també es mengen simplement soles com a [[aperitiu]] sec.
Llínea 21: Llínea 21:
  
 
== Sifres de producció ==
 
== Sifres de producció ==
−
L'any [[2011]], la producció d'armeles fon d'1.942.242 tones, situant a [[Espanya]] com la segona productora mundial, darrere dels [[Estats Units]], que controla la mitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'armela de l'any [[2011]] foren:<ref Name=fao>{{ref-web|títol=FAOSTAT|url=http://faostat.fao.org/site/567/DesktopDefault.aspx?PageID=567#ancor|consulta= 2 de setembre de 2013|autor = Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació}}</ref> La producció en [[Espanya]] es concentra en les comunitats del litoral mediterrani: [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears|Balears]] ([[Mallorca]]), [[Regió de Múrcia]], [[Catalunya]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. La producció total de l'any [[2009]] fon de 282.100 tonellades.<ref Name=fao/>
+
En l'any [[2011]], la producció d'armeles fon d'1.942.242 tonellades, situant a [[Espanya]] com a la segona productora mundial, darrere dels [[Estats Units]], que controla la mitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'armela de l'any [[2011]] foren:<ref Name=fao>{{ref-web|títol=FAOSTAT|url=http://faostat.fao.org/site/567/DesktopDefault.aspx?PageID=567#ancor|consulta= 2 de setembre de 2013|autor = Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació}}</ref> La producció en [[Espanya]] es concentra en les comunitats del litoral jmediterràneu: [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears|Balears]] ([[Mallorca]]), [[Regió de Múrcia]], [[Catalunya]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. La producció total de l'any [[2009]] fon de 282.100 tonellades.<ref Name=fao/>
  
 
:{|Class = "wikitable sortable"
 
:{|Class = "wikitable sortable"
Llínea 27: Llínea 27:
 
! País !! Producció (Ohms) !! Percentage del total
 
! País !! Producció (Ohms) !! Percentage del total
 
|-
 
|-
−
|{{Bandera|Estats Units}}[[Estats Units]]||{{formatnum: 731.236}}||37,64%
+
|{{flagicon|United States}} [[Estats Units]]||{{formatnum: 731.236}}||37,64%
 
|-
 
|-
−
|{{Bandera|Espanya}}[[Espanya]]||{{formatnum: 211.717}}||10,94%
+
|{{Flagicon|Spain}} [[Espanya]]||{{formatnum: 211.717}}||10,94%
 
|-
 
|-
−
|{{Bandera|Iran}}[[Iran]]||{{formatnum: 167.609}}||8,62%
+
|{{flagicon|Iran}} [[Iran]]||{{formatnum: 167.609}}||8,62%
 
|-
 
|-
−
|{{Bandera|Síria}}[[Síria]]||{{formatnum: 130.296}}||6,71%
+
|{{flagicon|Syria}} [[Síria]]||{{formatnum: 130.296}}||6,71%
 
|-
 
|-
−
|{{Bandera|Itàlia}}[[Itàlia]]||{{formatnum: 104.790}}||5,39%
+
|{{flagicon|Italy}} [[Itàlia]]||{{formatnum: 104.790}}||5,39%
 
|-
 
|-
−
|{{Bandera|Marroc}}[[Marroc]]||{{formatnum: 96.231}}||4,95%
+
|[[Image:Flag_of_Morocco.svg|20px]] [[Marroc]]||{{formatnum: 96.231}}||4,95%
 
|-
 
|-
−
|{{Bandera|Turquia}}[[Turquia]]||{{formatnum: 69.838}}||3,59%
+
|{{flagicon|Turkey}} [[Turquia]]||{{formatnum: 69.838}}||3,59%
 
|-
 
|-
−
|{{Bandera|Tunísia}}[[Tunísia]]||{{formatnum: 61.000}}||3,14%
+
|{{flagicon|Tunisia}} [[Tunísia]]||{{formatnum: 61.000}}||3,14%
 
|-
 
|-
−
|{{Bandera|Afghanistan}}[[Afghanistan]]||{{formatnum: 60.611}}||3,12%
+
|[[Image:Flag_of_Afghanistan.svg|20px]] [[Afganistan]]||{{formatnum: 60.611}}||3,12%
 
|-
 
|-
−
|{{Bandera|China}}[[China]]||{{formatnum: 42.000}}||2,16%
+
|{{flagicon|China}} [[China]]||{{formatnum: 42.000}}||2,16%
 
|-
 
|-
 
|}
 
|}
Llínea 52: Llínea 52:
 
* [[Fruit sec]]
 
* [[Fruit sec]]
  
−
== Notes i referències ==
+
== Referències i referències ==
 
<references/>  
 
<references/>  
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Almonds}}
 
{{Commonscat|Almonds}}
 +
{{Wikispecies|Prunus amygdalus}}
  
 
[[Categoria:Fruts secs]]
 
[[Categoria:Fruts secs]]

Última revisió del 01:33 20 ago 2023

Armeles

L'armela,[1] és el fruit de l'armeler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per eixemple, l'«armela» del préssec. Posseeix una película de color canella que l'envolta, ademés d'una corfa exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduïx a un 40%.[2]

El terme armela procedix d'una arabisació de màndorla i esta de la paraula llatina amyndăla, que per la seua part és una variació d'amygdăla. Dialectalment també se li diu amela[3], almela[4] o almel-la,[5][6]

Varietats[editar | editar còdic]

  • La Marcona és la varietat més coneguda. Es tracta d'una armela redona i grossa, dolça i en poc de percentage d'amargor. És una de les més utilisades, la més cara i la més demandada per l'indústria rebostera i torronera. Una volta extreta la closca, es torra fins que adquirix el to desijat per a l'elaboració de torrons durs o tous. Servix de base per a les Indicacions Geogràfiques Protegides Torró de Xixona i Torró d'Alacant. Aixina, en tindre en la seua composició menys oli, s'acostuma a utilisar-se per a la producció d'armeles fregides.

També reben atres denominacions:

  • L'armela mollar, a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
  • L'armela amarga, que és verinosa perqué conté amigdalina, un glucòsit cianogenètic qué, en mastegar-la, entra en contacte en la saliva i es llibera l'àcit cianhídric. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una cantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'amigdalina es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les llavors de totes les espècies del gènero prunus.

Ús alimentari[editar | editar còdic]

Cada 100 g d'armela comuna aporten un valor energètic de 2.408 kJ o 575 kcal, ademés de les respectives dosis de vitamines B1 o tiamina (0,211 mg), B2 o riboflavina (1,014 mg), B3 o niacina (3,385 mg), B5 o àcit pantotènic (0,469 mg), B6 (0,143 mg), B9 o folat (50 mg) i una important cantitat de vitamina E (26,22 mg).[2] També és important l'aportació de minerals essencials com el zinc, ferro, calci, magnesi, fòsfor i potassi.

En la cuina valenciana l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els torrons de Xixona, els massapans, els pastissos, etc. Ademés també se'n fan gelats i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'orchata d'armela. Naturalment, també es mengen simplement soles com a aperitiu sec.

Atres usos[editar | editar còdic]

L'oli d'este fruit és utilisat com emolient, i l'essència d'armeles amargues, en perfumeria, pel seu aroma. També té atres usos l'armelló, que és el fruit tendre i immadur.

Sifres de producció[editar | editar còdic]

En l'any 2011, la producció d'armeles fon d'1.942.242 tonellades, situant a Espanya com a la segona productora mundial, darrere dels Estats Units, que controla la mitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'armela de l'any 2011 foren:[7] La producció en Espanya es concentra en les comunitats del litoral jmediterràneu: Comunitat Valenciana, Balears (Mallorca), Regió de Múrcia, Catalunya, Andalusia i Aragó. La producció total de l'any 2009 fon de 282.100 tonellades.[7]

País Producció (Ohms) Percentage del total
Flag of the United States.png Estats Units 731,236 37,64%
Flag of Spain.png Espanya 211,717 10,94%
Flag of Iran.png Iran 167,609 8,62%
Flag of Syria.png Síria 130,296 6,71%
Flag of Italy (1946–2003).png Itàlia 104,790 5,39%
Flag of Morocco.svg Marroc 96,231 4,95%
Flag of Turkey.png Turquia 69,838 3,59%
Flag of Tunisia.png Tunísia 61,000 3,14%
Flag of Afghanistan (2013–2021).svg Afganistan 60,611 3,12%
Flag of China.png China 42,000 2,16%

Vore també[editar | editar còdic]

Referències i referències[editar | editar còdic]

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 Plantilla:Citar ref
  3. ↑
  4. ↑
  5. ↑
  6. ↑ Esta última forma, almel-la, era la forma recomanada per Lluís Fullana, qui l'escrivia "almella".
  7. ↑ 7,0 7,1 Error en el títul o la url.Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació. «». [Consulta: 2 de setembre de 2013].

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Armela&oldid=276451»