Diferència entre les revisions de "Vicente Altava Alegre"
| Llínea 67: | Llínea 67: | ||
En l'any [[1965]], convidat pel professor Van Riel, participà en el coloqui celebrat en l'Institut de Medicina Tropical Príncip Lleopolt d'Amberes (Bèlgica) en motiu del cinquantenari del descobriment de la [[leptospira]]. Intervingué en la comunicació ''Epizootia y epidemiologia de la leptospirosis de origen murino en el medio agrícola. Profilaxis'' en el ''International Colloquium over Leptospirosis. Antwerpen'' (Amberes, Bèlgica). | En l'any [[1965]], convidat pel professor Van Riel, participà en el coloqui celebrat en l'Institut de Medicina Tropical Príncip Lleopolt d'Amberes (Bèlgica) en motiu del cinquantenari del descobriment de la [[leptospira]]. Intervingué en la comunicació ''Epizootia y epidemiologia de la leptospirosis de origen murino en el medio agrícola. Profilaxis'' en el ''International Colloquium over Leptospirosis. Antwerpen'' (Amberes, Bèlgica). | ||
| + | |||
| + | En [[1971]] és nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Medicina de l'Universitat de Valéncia, el seu discurs d'investidura fon ''Valoración en la medicina práctica de la capacidad de esfuerzo en insuficiencia cardiaca y respiratoria latentes''. | ||
| + | |||
| + | En [[1974]] en la X reunió Luso-Espanyola d'Endocrionologia es convidat a participar en una taula redona sobre la papada o gotirló encara que esta reunió no es pogué celebrar pel desencadenament de la [[Revolució portuguesa]]. | ||
Posteriorment, el Dr. Altava viajà a [[Alemània de l'Est]], [[Bèlgica]], [[Holanda]] i [[Itàlia]] per a contactar en atres científics europeus. També viajà vàries voltes a Roma, acompanyat algunes voltes de la seua dòna i del Dr. Barrera. | Posteriorment, el Dr. Altava viajà a [[Alemània de l'Est]], [[Bèlgica]], [[Holanda]] i [[Itàlia]] per a contactar en atres científics europeus. També viajà vàries voltes a Roma, acompanyat algunes voltes de la seua dòna i del Dr. Barrera. | ||
Revisió de 10:51 18 ago 2023
| Vicente Altava Alegre | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mege. | ||
| Naiximent: | 26 de juny de 1908 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 17 de juliol de 1993 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicente Altava Alegre (Castelló de la Plana, 26 de juny de 1908 - † 17 de juliol de 1993), fon un mege valencià.
Biografia
Vicent Altava naix en la ciutat de Castelló de la Plana, el 26 de juny de l'any 1908, en el carrer San Francisco (abans carrer Talecons), un carrer situat en el centre de la vila. Els seus pares, Carmen i Vicent, pertanyien a una família de llauradors.
Inicià els seus estudis en el colege de les monges de Nostra Senyora de la Consolació (1912-1917) i despuix en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló (1917-1924). Obtingué el bachiller el 29 de juny de 1924, als setze anys. Una volta acabats els seus estudis de bachiller, es matricula en la Facultat de Medicina de Valéncia. Vicent Altava es llicencià en Medicina per l'Universitat de Valéncia en l'any 1931, a on va obtindre la calificació de sobreixent i la concessió de premi extraordinari de fi de carrera. Obtingué el grau de Llicenciat en Medicina i Cirugia el 6 de juliol de 1931.
Colegiat professionalment en març de 1932, des de juny de 1942 fins a abril de 1943, va ocupar el càrrec de tesorer-contador del Colege Oficial de Meges de Castelló, càrrec que deixà per a ocupar la presidència de dita institució en la que va permanéixer fins a l'any 1945.
Els seus treballs d'investigació varen rebre per primera volta resò nacional en 1942 pel seu estudi publicat en Medicina Española sobre l'aportació a la génesis hipofisaria de les cardiopaties metabòliques. I a l'any següent fon nomenat cap de Medicina interna de l'hospital (1943), organisme en el que, en l'any 1954, va crear el Centre d'Estudis Mèdic-Biològics que va contar en la colaboració de notables professionals; de les investigacions fetes allí varen eixir molts dels treballs científics realisats i dirigits per ell.
Des d'abril de 1943 a febrer de 1945 ocupà càrrecs en el Colege de Meges de Castelló. Fon vocal com a tesorer-contador i president del mateix durant un any.
Hospital Provincial
Abans d'En Vicent Altava va eixercir el Doctor Clarà (1859-1946), un mege natural de Torreblanca i alumne de la Facultat de Medicina de Valéncia, que fon director de l'hospital i molt reconegut en Castelló per la seua llabor en les epidèmies de còlera, en 1885 i en 1918 de la mal nomenada "gripe española" ya que al parèixer s'originà en els Estats Units, concretament en Kansas. Molts castellonencs emmalaltiren i morgueren mils de persones per la nomenada "cucaracha".
Pocs anys despuix, sería Vicent Altava, el que tendria que enfrontar-se a una atra amenaça sanitària que fon nomenada "Enfermetat de l'arròs", de fet ad ell se li coneixia com "el mege de l'enfermetat de l'arròs". Una enfermetat endèmica com a conseqüència de l'implantació del cultiu de l'arròs en zones humides del terme municipal i que sempre s'havia atribuït al paludisme. Per lo tant, Vicent Altava, tingué que enfrontar-se a una malaltia desconeguda. Tingué que estudiar el cultiu del cereal i les seues peculiaritats, aixina com, el tema laboral dels seus treballadors.
La dedicació científica i personal de Vicent Altava a l'estudi, prevenció i tractament de la leptospirosis, impulsà el desenroll d'atres especialitats mèdiques en Castelló. En l'any 1962, Altava havia format en l'Hospital un grup d'especialistes que li seguien en la seua activitat clínica. Contava en este equip en Manuel Barrera Roures (medicina interna), Fernando Bernat (neumòlec), Emilio Gómez (digestòlec), Vicent Muriach (reumatòlec), Jesús Calderón (farmacèutic), Enrique Tejedo (cardiòlec), J. Pérez San Félix (siquiatre), Miguel Royo (patòlec), José Vicente Beltrán Orenga (radiòlec) i ademés, universitaris, que en una ciutat chicoteta i sense Facultat, estaven disposts a donar el seu esforç a canvi de la satisfacció de que els seus coneiximents foren útils per a la societat castellonenca. Dit equip estava envoltat dels seus treballs i constituí una etapa d'intensa llabor docent. Gràcies ad eixa llabor de conjunt es desenrollaren algunes tècniques diagnòstiques com espirometria, broncografia, broncoscòpia, biòpsies bronquials i pleurals, hepàtiques i renals, arteriografies renals, perifèriques i cerebrals, linfografies, etc... sent pioners en la Comunitat Valenciana i per aquella época desconegudes en la pràctica clínca en la província de Castelló.
Pero este grup d'especialistes que Altava formà en l'hospital, en nomenament exclusiu honorífic, no estava vinculat a l'administració del Centre, es a dir, sense retribució econòmica. Això se mirà en cert recel per un companyer de la plantilla de l'hospital, que posava en evidència els seus resultats i treballs, per lo que s'obligà a desfer-lo en 1964 i prohibir les visites a l'hospital dels compenyers voluntaris, en el silenci de la Diputació de Castelló, a la que perteneixia el centre.
En el seu discurs de nomenament com a acadèmic de número de la Real Acadèmia de Medicina de l'Universitat de Valéncia, Altava, en 1971, expressà el seu disgust pel trencament de l'equip en l'Hospital i l'acert d'haver organisat un laboratori en sa casa per a seguir treballant i estudiant en eficàcia.
L'activitat de l'equip portà a presentar sèt comunicacions en la VII reunió de medicina de Llevant, celebrada en Valéncia i publicacions en la Revista Ibérica de Endocrinología.
Leptospirosis
Especialiste en medicina interna, endocrinologia i nutrició, va destacar en l'investigació de la leptospirosis o “malaltia de l'arròs”, endèmica en Castelló com a conseqüència de la gran implantació de dit cultiu en la zona pantanosa del seu terme municipal, contra la que va desenrollar una vacuna.
En l'any 1948, Vicent Altava, es desplaça a Varsòvia i Lublin (Polònia) per a visitar al mege polac, el Dr. Parnás, que estava realisant estudis sobre la bactèria i aixina contrastar les seues sospites. Segons l'erudit castellonenc Ribés Pla:
A la seua tornada a Castelló, entusiasmat pels descobriments, es dedica de ple a l'estudi de la leptospirosis i en l'any 1953 publica Nuevas ideas sobre leptospirosis de los arrozales. Epidemiología.
Construïx en sa casa un laboratori i un viver de rates, aportant ell totes les despeses. En l'any 1954 funda eixe laboratori com a Centre d'Estudis Mèdic-Biològics, d'a on ixqueren molts treballs. Els seus colaboradors foren: el Dr. Ignacio Villalonga, que s'encarregava dels anàlisis serològics; el Dr. César Marín, biòlec i catedràtic de l'Ribalta de Castelló que traduïa els texts de les revistes estrangeres que es rebien; el jove mege, Manuel Barrera Roures, qui acompanyà sempre a Vicent Altava; Pilar Gil, directora del laboratori de l'Hospital Provincial de Castelló; el botànic Calduch i el dibuixant Almela que també formava part de l'equip. Tot el treball del laboratori es centrà en l'investigació, en el seu propi domicili del Passeig Ribalta, que permití proyectar tot lo realisats a àmbits nacionals i internacionals.
Publicaren 53 treballs de medicina preventiva i clínica i 9 estudis monogràfics sobre Leptospirosis i Leptospiras. En 1954, Altava, publica Aspectos epidemiológicos actuales sobre leptospirosis en los arrozales de Castellón en la Revista de Sanidad e Higiene Pública.
Ademés d'esta activitat acadèmica i d'investigació, gràcies als talponers que caçavem les rates els dumenges pel matí i les portaven a sa casa. Despuix d'estudis i experiments inèdits de la malaltia, li va permetre reproduir la vacuna en el seu laboratori. Publicà Vacunación como profilaxis de la Leptospirosis de los arrozales de Castellón RSHP 1955. En eixe mateix any, també publica Estudio serológico de 253 trabajadores en los arrozales de Castellón de la Plana frente a catorce tipos de Leptospiras, en la Revista de Sanidad e Higiene Pública.
Vicent Altava contactà en un mege italià, Dr. Brenno Babudieri, director de l'Institut Superior de Sanitat de Roma, a on es centralisaven les variants serològiques de la Leptospira en tota l'àrea del Mediterràneu. El Dr. Babudieri havia posat en pràctica una vacuna modificada com a profilaxis de la Leptospirosis. Babudieri també fon convidat a Castelló, estudiant les experiències i els casos clínics del Dr. Altava i sobretot, analisant els resultats de la vacuna d'Altava que havia creat i distribuït entre els treballadors dels arrossars, salvant vides i prevenint la malaltia i pràcticament erradicar-la de Castelló.
En 1956 es feu un curtmetrage d'una duració de 20 minuts sobre "la leptospirosis en los arrozales", acompanyant-lo d'una música de l'afamat pianiste de Vinaròs, Leopoldo Querol. Dit curtmetrage o documenal s'expongué en Lisboa, en el Congrés Internacional de Bacteriologia en 1957. També se proyectaria en l'Institut de Medicina i Higiene Rural de Lublin (Polònia) en 1988 i en l'Institut de Medicina Tropical de Rostock (anterior República Democràtica d'Alemània) a petició del director i professor J. Kuthe. També se proyectaria en l'Institut Superior de Sanitat de Roma i en la Facultat de Medicina de Padua, a petició del professor Austoni.
En 1957, a petició de la FAO, publica la monografia Crecimiento y alimentación de los Castellonenses, en la que basà la seua tesis doctoral. La FAO li va donar el soport en la publicació de les seues tesis i conclusions en 1957, sobre alimentació i creiximent. Pero la paraula leptospirosis és la que unix en el temps el nom d'Altava i de tots els seus colaboradors als definitius alvanços en el món mèdic sobre la malaltia de les rates, la coneguda com a "malaltia de l'arròs". Fon un clam la proliferació de la malaltia que afectava als llauradors dels arrossars de l'antiga zona del lluent, entre Castelló i Benicàssim.
En l'any 1958 fon nomenat membre associat del Subcomité Leptospira del Comité Internacional de Nomenclatura, compost per dotze membres permanents i vintiquatre associats. En 1960 se li va concedir la Creu en Placa de l'Orde Civil de Sanitat.
Va participar en els Symposium Est-Oest sobre Leptospirosis humana i animal celebrats en Lublin Polònia en 1958 i 1962, convidat pel Dr. J. Parnás, este simposi contava en 4 ponents de l'Est i 8 de l'Oest. Encara que no pogué assistir en l'any 1962 per haver sofrit una fractura del muscle, envià la seua comunicació sobre La desratización como profilaxis de la Leptospirosis en los arrozales.
En 1964 fon convidat pel director general de Sanitat a elaborar part de les ponències sobre reconsideració global de la situació sanitària en Espanya.
En l'any 1965, convidat pel professor Van Riel, participà en el coloqui celebrat en l'Institut de Medicina Tropical Príncip Lleopolt d'Amberes (Bèlgica) en motiu del cinquantenari del descobriment de la leptospira. Intervingué en la comunicació Epizootia y epidemiologia de la leptospirosis de origen murino en el medio agrícola. Profilaxis en el International Colloquium over Leptospirosis. Antwerpen (Amberes, Bèlgica).
En 1971 és nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Medicina de l'Universitat de Valéncia, el seu discurs d'investidura fon Valoración en la medicina práctica de la capacidad de esfuerzo en insuficiencia cardiaca y respiratoria latentes.
En 1974 en la X reunió Luso-Espanyola d'Endocrionologia es convidat a participar en una taula redona sobre la papada o gotirló encara que esta reunió no es pogué celebrar pel desencadenament de la Revolució portuguesa.
Posteriorment, el Dr. Altava viajà a Alemània de l'Est, Bèlgica, Holanda i Itàlia per a contactar en atres científics europeus. També viajà vàries voltes a Roma, acompanyat algunes voltes de la seua dòna i del Dr. Barrera.
En el temps, el cultiu de l'arròs fon desapareguent be per imposicions o inclús per dificultats per a obtindre l'adop i per l'implantació dels cítrics i urbanisació del litoral.
Política
Fon regidor de l'Ajuntament de Castelló de forma intermitent i en contra de la seua voluntat, entre els anys 1948-1954 i 1966-1968, per exigències de l'administració local del moment. Esta disposició administrativa era d'obligat compliment com a representació en el consistori del nomenat "terç familiar" (llegislació de 1943). Encara que fon propost per a alcalde, sempre renuncià a dit càrrec.
Llengua valenciana
Castelló, en aquells temps, a lo llarc del sigle XIX i principis del XX, es repoblà de moltes gents de la província, alguns provinents de masos o pobles del Maestrat i també d'atres poblacions que volien trobar unes atres possibilitats en la capital. Molts d'ells, parlaven el seu idioma valencià i feyen grans esforços per parlar en castellà. Sobretot quan anaven al mege o a organismes oficials de l'época, perque els pareixia més adequat. En Vicent lis dia:
Ell amava la seua llengua vernàcula, el valencià, i la cultura i història del seu poble. Vicent Altava es centrava en la seua família, en el seu treball i en la cultura del seu poble.
Eixe localisme no li impedí contactar en els alvanços científics del moment a través de les revistes i els viages ad atres paísos. Ademés de ser especialiste en endocrinologia i nutrició, fon un gran estudiós de l'antropologia humana.
Reconeiximents
- En l'any 1960 se li va concedir la Creu en placa de l'Orde Civil de Sanitat.
- En 1971 fon nomenat acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia.
- En 1988, el Colege de Meges de Castelló li va dedicar una de les aules d'estudi.
Obra
Vicent Altava ha escrit moltes obres sobre temàtica mèdica i els seus treballs d'investigació.
Bibliografia
- MIRALLES ENRIQUE, Mª Dolores. D. Vicente Altava. El mege de la malaltia de l'arròs. Un cientific valencià de Castelló (Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), Valéncia, 2023). Discurs llegit el dia 20 d'abril de 2023 en la seua recepció com a acadèmica de número de la RACV.