Diferència entre les revisions de "Alfara de la Baronia"
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
<!--Alcaldia entre 1999 i 2003--> | <!--Alcaldia entre 1999 i 2003--> | ||
| − | | Alcalde_6 = | + | | Alcalde_6 = Miguel E. Coret Herrera |
| − | | Partit_6 = | + | Josefa Serra Molina |
| + | | Partit_6 = [[PP]] | ||
<!--Alcaldia entre 2003 i 2007--> | <!--Alcaldia entre 2003 i 2007--> | ||
| Llínea 82: | Llínea 83: | ||
<!--Alcaldia entre 2015 i 2019--> | <!--Alcaldia entre 2015 i 2019--> | ||
| − | | Alcalde_10 = | + | | Alcalde_10 = Carlos Herrera Martí |
| − | | Partit_10 = [[ | + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] |
<!--Alcaldia entre 2019 i 2023--> | <!--Alcaldia entre 2019 i 2023--> | ||
| − | | Alcalde_11 = | + | | Alcalde_11 = Carlos Herrera Martí |
| − | | Partit_11 = [[ | + | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] |
<!--Alcaldia des de 2023--> | <!--Alcaldia des de 2023--> | ||
| − | | Alcalde_12 = | + | | Alcalde_12 = Carlos Herrera Martí |
| − | | Partit_12 = [[ | + | | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]] |
}} | }} | ||
Revisió de 16:15 12 ago 2023
| Alfara de la Baronia | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | El Camp de Morvedre | |||
| • Partit judicial: | Sagunt | |||
| Ubicació: | 38°45′53″N 0°21′17″O | |||
| • Altitut: | 70 msnm | |||
| Superfície: | 11,7 km² | |||
| Població: | 606 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 45,73 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alfarenc/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46594 | |||
| Festes majors: | Ultima semana d'agost | |||
| Alcalde: | José E. Terrádez Navarro (PPCV) | |||
| Pàgina web: | Web oficial d'Alfara de la Baronia | |||
Alfara de la Baronia (conegut anteriorment com Alfara d'Algímia), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre.
Geografia
Situat al noroest de la comarca de El Camp de Morvedre, en el vall del riu Palància. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal són el Picaio (388 m.), la Costera (261 m.) i la dita popularment Montanyeta de l'Ermita (229 m.), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 Ha.) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també tomello, romer i un poc d'espart.
S'accedix a este poble des de Valéncia a través de la A-23 prenent despuix la CV-327 despuix de travessar la localitat veïna d'Algímia d'Alfara.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Alfara de la Baronia llimita en les següents poblacions: Algar, Sagunt i Algímia d'Alfara en la província de Valéncia i Sogorp en la província de Castelló.
Història
La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.
En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al Ager Saguntinus.
La zona no va sofrir, en el sigle V, ni l'invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'Imperi Romà, (sigle III) moment en el que la població del Ager Saguntum se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Despuix de la dominació musulmana, en 1233, el rei Jaume I d'Aragó aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del Palància. Despuix de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'Algímia d'Alfara, passà a formar part de la Baronia de Torres Torres. En 1249, Jaume I feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en Torres Torres, de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any 1270 se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).
En l'any 1609, Alfara quedà despoblada per l'expulsió dels moriscs. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de Torres Torres Miguel Vallterra.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | n/d |
| 1983 - 1987 | n/d | n/d |
| 1987 - 1991 | n/d | n/d |
| 1991 - 1995 | n/d | n/d |
| 1995 - 1999 | n/d | n/d |
| 1999 - 2003 | Miguel E. Coret Herrera
Josefa Serra Molina |
PP |
| 2003 - 2007 | José E. Terrádez Navarro | PPCV |
| 2007 - 2011 | José E. Terrádez Navarro | PPCV |
| 2011 - 2015 | José E. Terrádez Navarro | PPCV |
| 2015 - 2019 | Carlos Herrera Martí | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Carlos Herrera Martí | PSPV-PSOE |
| 2023 | Carlos Herrera Martí | PSPV-PSOE |
Demografia
Alfara de la Baronia conta en 606 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
Durant el sigle XVIII aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a 1940, any en que tornà a créixer gràcies a l'increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la Font d'Arguines. En 1970 la població era de 850 habitants. Des d'eixa data, la població ha descendit considerablement.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2017 | 2022 | ||||||||
| 548 | 534 | 522 | 509 | 499 | 502 | 488 | 487 | 498 | 515 | 535 | 606 | ||||||||
Economia
Està basada tradicionalment en l'agricultura. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la taronja per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'indústria i als servicis. Actualment l'indústria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha segut tancada.
Monuments
Monuments religiosos
- Ermita de la Verge dels Afligits. Edifici construït en el sigle XVII. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la Comunitat Valenciana.
- Iglésia de Sant Agustí. Iniciada la seua construcció a finals del sigle XVI. En 1799, se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a Cristóbal Bueso la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de Joaquim Oliet Cruella. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura són motius principals de les seues obres.
Monuments civils
- La cisterna. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la Sequia Major de Sagunt. Se creu haver segut construïda a finals del sigle XVIII, durant l'etapa de Floridablanca, qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la seda per a arreplegar fondos per a la seua construcció.
Festes patronals
Alfara de la Baronia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.
- Festa de Sant Agustí, titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.
- Verge dels Afligits té lloc la festa el 8 de setembre. La vesprà, la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.
Vore també
Referències
- Ajuntament d'Alfara de la Baronia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Alfara de la Baronia
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alfara de la Baronia.
| Municipis de El Camp de Morvedre | |
|---|---|
| Albalat dels Tarongers • Alfara de la Baronia • Algar • Algímia d'Alfara • Benavites • Benifairó de les Valls • Canet d'En Berenguer • Estivella • Faura • Gilet • Petrés • Quart de les Valls • Quartell • Segart • Sagunt • Torres Torres | |