Diferència entre les revisions de "Ángela Ruiz Robles"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
| ocupació = Mestra, inventora i escritora. | | ocupació = Mestra, inventora i escritora. | ||
| data_naix = [[28 de març]] de [[1895]] | | data_naix = [[28 de març]] de [[1895]] | ||
| − | | lloc_naix = [[Villamanín]], [[Lleó]], [[Castella | + | | lloc_naix = [[Villamanín]], [[Lleó]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]] |
| data_mort = [[27 d'octubre]] de [[1975]] | | data_mort = [[27 d'octubre]] de [[1975]] | ||
| lloc_mort = [[Ferrol]], [[La Corunya]], [[Galícia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Ferrol]], [[La Corunya]], [[Galícia]], [[Espanya]] | ||
Revisió de 11:44 7 jul 2023
| Ángela Ruiz Robles | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mestra, inventora i escritora. | ||
| Naiximent: | 28 de març de 1895 | ||
| Lloc de naiximent: | Villamanín, Lleó, Castella i Lleó, Espanya | ||
| Defunció: | 27 d'octubre de 1975 | ||
| Lloc de defunció: | Ferrol, La Corunya, Galícia, Espanya | ||
Ángela Ruiz Robles (Villamanín, Lleó, 28 de març de 1895 - Ferrol, La Corunya, 27 d'octubre de 1975) fon una mestra, escritora i inventora espanyola. Fon l'inventora d'una enciclopèdia mecànica que be podria considerar-se com el primer llibre electrònic de l'història, alvançant-se en vint anys al dispositiu dissenyat en 1971 pel nortamericà Michael Hart i en més de mig sigle als actuals i-books.
Biografia
Naixcuda en la població lleonesa de Villamanín el 28 de març de l'any 1895, filla d'Elena Robles i del farmacèutic Feliciano Ruiz. Realisà els seus estudis superiors en l'Escola de Magisteri de Lleó, a on va impartir les seues primeres classes de taquigrafia, mecanografia i contabilitat mercantil entre els anys 1915 i 1916.
En l'any 1917 fon docent i directora en l'Escola de Gordón, en Lleó. En 1918 va obtindre la plaça de mestra en Santa Eugenia de Mandiá, un llogaret pròxim a Ferrol. Estigué allí fins a 1928. El 18 de decembre de 1925 va rebre «una distinció especial pels seus indiscutibles mèrits en agraïment a la seua dedicació i l'atenció desinteressada» promoguda pels seus veïns. En 1934 va realisar una important llabor com a gerent de l'Escola Nacional de Chiquetes de l'Hospici. En 1945 fon professora de l'Escola Obrera gratuïta. En 1948 ensenyà taquigrafia, ortografia, gramàtica i mecanografia en el Colege Ibáñez Martín. En 1959 va accedir al càrrec de directora, que va mantindre fins a la seua jubilació.
Entre 1938 i 1946 escrigué, donà conferències, edità i reedità la major part de la seua obra científica, un total de setze llibres. Els seus tres primers són: Compendi d'ortografia castellana, Ortografia castellana i Taquigrafia martiniana abreviada moderna.
També va impartir classes a opositors d'aduana, correus, telégrafs i per a l'ingrés en alts estudis mercantils en l'acadèmia per a adults de la seua propietat, Elmaca.