Ondara

Ondara
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província d'Alacant
• Comarca:	Marina Alta
• Partit judicial:	Dénia
Ubicació:	38°49′37″N 0°01′03″O
• Altitut:	36
Superfície:	10,41
Població:	6.815 (INE 2018)
• Densitat:	637,08
Gentilici:
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	03760
Festes majors:
Alcalde:	Zeus Serrano Soler (Compromís)
Pàgina web:

Plaça del Convent, en Ondara.

Ondara és un municipi valencià situat en la comarca de La Marina Alta, en la província d'Alacant.

Història

Els primers vestigis d'assentaments humans pròxims a Ondara es localisen en les coves del Colom i del Corp (paleolític mijà) i la cova Fosca (eneolític) en la serra de Segaria, i en el cim d'esta, en un poblat ibèric.

Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a Dénia, l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, on s'han recuperat numerosos vestigis.

Tant el poble (cridat llavors Ondia) com el seu castell són d'orige musulmà. Existix constatació documental de que el Sit Campeador va ocupar temporalment el castell, des d'a on va amenaçar en 1089 la ciutat de Dénia, que pertanyia en eixe moment al rei de Lleida de la dinastia hudí Al Mundir al-Hayib.

Posteriorment, fon atacada per Alfons I el Batallador en el curs de la seua expedició militar per Andalusia en 1125. No obstant, és el rei Jaume I d'Aragó qui va entrar en el lloc el 6 de juny de 1244 i l'anexiona al Regne de Valéncia. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any 1323 es varen donar, població i terme, pel rei Jaume II al seu fill Pedro, Infant d'Aragó.

A principis del sigle XVI, Ondara serà escenari d'alguns passages bèlics de la guerra de les Germanies (1520-1523). Varen estar Vicente Peris, líder del moviment agermanat, i el Marqués de Zenete, germà de Diego Hurtado de Mendoza, virrei de Valéncia, per l'atre bando.

La població va seguir sent majoritàriament de religió islàmica fins a l'expulsió dels moriscs en 1609, despuix de l'expulsió la població va passar d'uns 1.000 a 200 habitants. Nous pobladors procedents d'atres llocs de la comarca i de les Balears varen vindre llavors a omplir el buit demogràfic produït.

El sigle XVII serà un periodo de llenta recuperació demogràfica i econòmica, en alguns brots de pesta bubònica, fins a aplegar a la Guerra de Successió, a on la seua participació activa a favor de l'Archiduc Carles d'Àustria, li va supondre, despuix de la derrota, una venjança per les tropes borbòniques. Ondara fon cremada i saquejada.

El cultiu de la pansa fon el motor del creiximent urbanístic del sigle XIX, que es va vore truncat per l'epidèmia de filoxera de principis del sigle XX; esta va acabar en l'economia local i va condenar als ondarencs a l'emigració, sobretot a l'Argentina i a l'Argèlia francesa.

Geografia

Clima

Té un clima típicament mediterràneu, en hiverns suaus i estius calorosos, sent la temperatura mija anual de 18 °C.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 7.080 habitants.

Economia

La seua economia és bàsicament agrícola (cítrics), pero la seua proximitat a núcleus turístics importants (Dénia, Xàbia, etc...) fa que jugue un paper important el sector servicis. L'artesania a pur de vímen i palla, constituïx de la mateixa manera que en les localitats veïnes de Gata de Gorgos i Pedreguer, una verdadera indústria.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Moncho Salort	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Antoni Ramis Bolufer	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Antoni Ramis Bolufer Robert Miralles i Cebrià	PSPV-PSOE IU-UPV
1991 - 1995	Robert Miralles Cebrià	UPV
1995 - 1999	Robert Miralles Cebrià	UPV-BNV
1999 - 2003	Josep Grimalt Mestre José Joaquín Ferrando Soler	BNV PP
2003 - 2007	José Joaquín Ferrando Soler	PP
2007 - 2011	José Joaquín Ferrando Soler	PP
2011 - 2015	José Joaquín Ferrando Soler	PP
2015 - 2019	Zeus Serrano Soler	Compromís
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Monuments i llocs d'interés

• Torre del rellonge. És l'única torre que queda en peu de les quatre en que contava l'antic castell musulmà d'Ondara. Torre del Rellonge és d'estil musulmà, i està arrematada en un campanar i en el rellonge, que en l'actualitat encara funciona manualment, en un impressionant mecanisme de principis de sigle XX i un campanar artístic.

• Plaça de Bous. Fon construïda entre finals del sigle XIX i principis del XX en alguns elements d'estil arabesc i en una sòlida estructura de mamposteria i morter. Fon inaugurada el 28 d'octubre de 1901, fon destruïda casi completament en la Guerra Civil Espanyola i reconstruïda en 1957.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ondara.