Diferència entre les revisions de "Babe Ruth"
m (→Anys finals) |
|||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Babe Ruth 1922.jpeg|thumb|right|200px|<center>'''Babe Ruth'''</center>]] |
| − | '''George Herman Ruth''' fon un dels jugadors professionals de [[béisbol]] de [[Grans Lligues]] de major talent i més populars de l'història. Naixqué en [[Baltimore]], [[Maryland]], [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], el [[6 de febrer]] de [[1895]], i morí en [[New York]], el [[16 d'agost]] de [[1948]]. Ruth despertà de la letàrgia a este deport durant els seus primers anys en els [[New York Yankees|Yankees]] degut a l'escàndal de jocs arreglats en la temporada de [[1919]]. Des d'ahí formà una llegenda al voltant de la seua persona tant dins com fora del camp: els seus numerosos récorts, anécdotes, la seua passió per la vida nocturna, la seua desmesurada inclinació pel menjar i la beguda que li feen tindre una figura molt llunt de lo que hui diriem deportista i la seua popularitat entre els chiquets i tants atres aspectes el convertiren en un icon [[Estats Units d'Amèrica| | + | '''George Herman Ruth''' fon un dels jugadors professionals de [[béisbol]] de [[Grans Lligues]] de major talent i més populars de l'història. Naixqué en [[Baltimore]], [[Maryland]], [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], el [[6 de febrer]] de [[1895]], i morí en [[New York]], el [[16 d'agost]] de [[1948]]. |
| + | |||
| + | Ruth despertà de la letàrgia a este deport durant els seus primers anys en els [[New York Yankees|Yankees]] degut a l'escàndal de jocs arreglats en la temporada de l'any [[1919]]. Des d'ahí formà una llegenda al voltant de la seua persona tant dins com fora del camp: els seus numerosos récorts, anécdotes, la seua passió per la vida nocturna, la seua desmesurada inclinació pel menjar i la beguda que li feen tindre una figura molt llunt de lo que hui diriem deportista i la seua popularitat entre els chiquets i tants atres aspectes el convertiren en un icon [[Estats Units d'Amèrica|nortamericà]] per excelència. | ||
==Infància i primers anys com jugador== | ==Infància i primers anys com jugador== | ||
| − | [[ | + | [[File:Babe Ruth pitching.jpg|240px|thumb|left|Ruth en la seua etapa com llançador.]] |
| − | Els pares de George tingueren huit fills, dels quals dos sobreviviren l'infància. Quant era un chiquet, ells atenien una taverna i el deixaven assoles valent-se per sí mateix per lo que decidiren dur-lo, als set anys, a un orfandat i reformatori: el ''St. Mary's Industrial School for Boys'' de missioners catòlics, on el visitaven rarament. En eixe lloc era calificat com un incorregible per la seua indisposició per a acceptar les regles. | + | Els pares de George tingueren huit fills, dels quals dos sobreviviren l'infància. Quant era un chiquet, ells atenien una taverna i el deixaven assoles valent-se per sí mateix per lo que decidiren dur-lo, als set anys, a un orfandat i reformatori: el ''St. Mary's Industrial School for Boys'' de missioners catòlics, a on el visitaven rarament. En eixe lloc era calificat com un incorregible per la seua indisposició per a acceptar les regles. |
Fon un sacerdot de nom Mathías qui assumí el rol de pare de Babe, i l'encarrilà en la vida i en el béisbol. | Fon un sacerdot de nom Mathías qui assumí el rol de pare de Babe, i l'encarrilà en la vida i en el béisbol. | ||
Els seus inicis foren com un brillant llançador. Apenes en 19 anys, Jack Dunn, propietari dels [[Baltimore Orioles]], reconegué el seu talent i el contractà. Els piloters al vore-lo el nomenaven com el nou '''''babe''''' (bebé) de Jack Dunn, el sobrenom li quedà. Cinc mesos apenes de la seua aplegada a este equip fon adquirit pels [[Boston Red Sox]]. | Els seus inicis foren com un brillant llançador. Apenes en 19 anys, Jack Dunn, propietari dels [[Baltimore Orioles]], reconegué el seu talent i el contractà. Els piloters al vore-lo el nomenaven com el nou '''''babe''''' (bebé) de Jack Dunn, el sobrenom li quedà. Cinc mesos apenes de la seua aplegada a este equip fon adquirit pels [[Boston Red Sox]]. | ||
| − | En [[1916]] Babe aplegà a la [[Serie Mundial]] i llançà el quart joc contra els ''Brooklyn Robins''. Cedí una carrera en el primer episodi i no otorgà una carrera més en els catorze ''innings'' que durà la partida. És el joc complet més llarc en l'història del béisbol en | + | En l'any [[1916]] Babe aplegà a la [[Serie Mundial]] i llançà el quart joc contra els ''Brooklyn Robins''. Cedí una carrera en el primer episodi i no otorgà una carrera més en els catorze ''innings'' que durà la partida. És el joc complet més llarc en l'història del béisbol en série mundial. |
| − | Dos anys | + | |
| + | Dos anys més tart regressà al clàssic de la primavera d'hivern. No va permetre carrera en el primer joc i cedí carrera fins a l'octau episodi del joc quatre. Estos números, junt als conseguits dos anys abans, feren un total de 29 2/3 innings sense permetre carrera, un récort que durà 43 anys. Ya era un astre dels ''Red Sox'' quant el nou propietari Harry Frazee decidí traspassar-lo als ''New York Yankees'', negociació que es per a molts la pijor de l'història del deport professional dels Estats Units. Ya se perfilava com un batejador de potencia. | ||
==El seu pas pels Yankees== | ==El seu pas pels Yankees== | ||
| + | [[File:Babe Ruth2.jpg|thumb|left|195px|El número de l'uniforme (3) de [[Babe Ruth]], fon retirat en l'any [[1948]] pels [[New York Yankees|Yanquis de Nova York]]]] | ||
| + | |||
Just en la temporada del seu debut en els ''Yankees'' en [[1920]], Ruth establí el récort de 59 ''homeruns'' en una temporada, sobrepassant la que ell mateix havia impost l'any anterior en 29. | Just en la temporada del seu debut en els ''Yankees'' en [[1920]], Ruth establí el récort de 59 ''homeruns'' en una temporada, sobrepassant la que ell mateix havia impost l'any anterior en 29. | ||
| + | |||
Babe era l'estrela de l'equip, a pesar que el seu cos distava de ser el d'un atleta, puix era gros de tronc i de cames flaques. Tanta era la seua popularitat que el camp de joc que compartien els ''Yankees'' en els ''Giants'', el ''Polo Grounds'', ya no donà abast. Construïren un nou: el ''Yankee Stadium'', que obri les seues portes en [[1923]]; l'escenari fon conegut per a la posteritat com ''la casa que Ruth construí''. | Babe era l'estrela de l'equip, a pesar que el seu cos distava de ser el d'un atleta, puix era gros de tronc i de cames flaques. Tanta era la seua popularitat que el camp de joc que compartien els ''Yankees'' en els ''Giants'', el ''Polo Grounds'', ya no donà abast. Construïren un nou: el ''Yankee Stadium'', que obri les seues portes en [[1923]]; l'escenari fon conegut per a la posteritat com ''la casa que Ruth construí''. | ||
| − | La fama de Ruth seguí creixquen. En[[ 1927]] conseguí la marca de 60 ''homeruns'' en una temporada, perduraria fins a [[1961]] quant Roger Maris la sobrepassà en 61; encara que, els anotadors oficials resaltaren que Ruth ho feu en una temporada de 154 jocs; Maris, en canvi, ho feu en una de 162. Els periodistes deportius batejaren a Babe com ''el gran bambino'' i ''the Sultan of swat'' (algo aixina com el sultà del bac). | + | La fama de Ruth seguí creixquen. En l'any [[1927]] conseguí la marca de 60 ''homeruns'' en una temporada, perduraria fins a [[1961]] quant Roger Maris la sobrepassà en 61; encara que, els anotadors oficials resaltaren que Ruth ho feu en una temporada de 154 jocs; Maris, en canvi, ho feu en una de 162. Els periodistes deportius batejaren a Babe com ''el gran bambino'' i ''the Sultan of swat'' (algo aixina com el sultà del bac). |
| + | |||
| + | Un fet feu de Ruth un [[mit]]. En el joc 3 de la Serie Mundial contra els [[Chicago Cubs]] en l'any [[1932]], en el quint episodi, el pitcher Charlie Root dugué el conte front al bambino 2-2. De pronte este senyalà a les grades en el jardí central, molts interpreten esta senyal a la direcció que donaria a la pilota, atres com un desafiu al pitcher. El cas és que conseguí un ''homerun'', que segons molts, ha segut el de major llongitut en el ''Wrigley Field'', llar dels ''Cubs''. Els ''Yankees'' guanyaren la série per agranada, la seua tercera en quatre anys. | ||
| − | |||
El [[29 de setembre]] de [[1934]] batejà el seu últim ''homerun'' en els ''Yankees'', i el dia següent fon l'últim que vestí l'uniforme. | El [[29 de setembre]] de [[1934]] batejà el seu últim ''homerun'' en els ''Yankees'', i el dia següent fon l'últim que vestí l'uniforme. | ||
| − | Se traslladà als ''Boston Braves'' on jugaria la seua última temporada en [[1935]]. Jugà i fon a la vegada ''coach'' de primera base. El [[25 de maig]] batejà 3 ''homeruns'' en Pittsburgh, lo que tancaria la seua marca total de 714 quadrangulars en tota la seua carrera: la major de tots els temps per a l'época. Perduraria fins a que [[Hank Aaron]] la sobrepassà en [[1974]] en 755 homeruns, marca a batuda per [[Barry Bonds]] en [[2007]]. | + | Se traslladà als ''Boston Braves'' on jugaria la seua última temporada en l'any [[1935]]. Jugà i fon a la vegada ''coach'' de primera base. El [[25 de maig]] batejà 3 ''homeruns'' en Pittsburgh, lo que tancaria la seua marca total de 714 quadrangulars en tota la seua carrera: la major de tots els temps per a l'época. Perduraria fins a que [[Hank Aaron]] la sobrepassà en [[1974]] en 755 homeruns, marca a batuda per [[Barry Bonds]] en [[2007]]. |
| − | |||
| − | |||
==Anys finals== | ==Anys finals== | ||
| − | Des de la mort, en [[1929]], del manager dels ''Yankees'' Miller Huggins, Babe desijava dirigir l'equip. El seu desig no se complí per la fama que carrejava d'irresponsable. Esta fon una de les raons per la que firmà en els ''Boston Braves'', puix despuix de la temporada esperava pendre las riendes, pero tampoc ho conseguí. Atra vegada tingué l'esperança de fer-ho en els ''Yankees'' i també en els ''Dodgers'', pero atra vegada fon descartat. Se retirà definitivament del béisbol en [[1936]]. Per a culminar la seua carrera, eixe mateix any, fon ingressat en el saló de la fama. | + | Des de la mort, en l'any [[1929]], del manager dels ''Yankees'' Miller Huggins, Babe desijava dirigir l'equip. El seu desig no se complí per la fama que carrejava d'irresponsable. Esta fon una de les raons per la que firmà en els ''Boston Braves'', puix despuix de la temporada esperava pendre las riendes, pero tampoc ho conseguí. Atra vegada tingué l'esperança de fer-ho en els ''Yankees'' i també en els ''Dodgers'', pero atra vegada fon descartat. Se retirà definitivament del béisbol en [[1936]]. Per a culminar la seua carrera, eixe mateix any, fon ingressat en el saló de la fama. |
La seua activitat fora del camp fon variada. Fon portaveu del Govern dels Estats Units durant la [[Segona Guerra Mundial]] per a adquirir bons, visità orfandats i hospitals, i donà conferencies radials. | La seua activitat fora del camp fon variada. Fon portaveu del Govern dels Estats Units durant la [[Segona Guerra Mundial]] per a adquirir bons, visità orfandats i hospitals, i donà conferencies radials. | ||
| − | La [[fatalitat]] l'alcançà al ser-li diagnosticat [[càncer]] en la gola en [[1946]]. Feu la seua última aparició front als fans dels ''Yankees'' en un històric homenage el [[13 de juny]] de [[1948]], als 25 anys de l'obertura de l'estadi; ademés, el número del seu uniforme (3) fon retirat. | + | La [[fatalitat]] l'alcançà al ser-li diagnosticat [[càncer]] en la gola en l'any [[1946]]. Feu la seua última aparició front als fans dels ''Yankees'' en un històric homenage el [[13 de juny]] de [[1948]], als 25 anys de l'obertura de l'estadi; ademés, el número del seu uniforme (3) fon retirat. |
Morí el [[16 d'agost]] de [[1948]] als 53 anys. El seu cos va jaure front a l'entrada del ''Yankee Stadium'' durant dos dies en que 100,000 persones el varen vore per última vegada. | Morí el [[16 d'agost]] de [[1948]] als 53 anys. El seu cos va jaure front a l'entrada del ''Yankee Stadium'' durant dos dies en que 100,000 persones el varen vore per última vegada. | ||
| − | En [[1999]] l'''Associated Press'' l'elegí com l'atleta del sigle. | + | En l'any [[1999]] l'''Associated Press'' l'elegí com l'atleta del sigle. |
==Trivia== | ==Trivia== | ||
| − | [[ | + | [[File:Babe Ruth Plaque commons.jpg|thumb|200px|Placa de Babe Ruth en el Saló de la Fama del béisbol]] |
*El [[22 d'abril]] de [[1914]] debutà com pitcher en les majors otorgant 6 hits en una victòria de 6-0 sobre Buffalo. | *El [[22 d'abril]] de [[1914]] debutà com pitcher en les majors otorgant 6 hits en una victòria de 6-0 sobre Buffalo. | ||
| Llínea 44: | Llínea 49: | ||
*Jugà deu series mundials, en les que conseguí set títuls. | *Jugà deu series mundials, en les que conseguí set títuls. | ||
| − | *En [[1919]] fon el primer jugador en batejar al menys un quadrangular en cada parc de la lliga. | + | *En l'any [[1919]] fon el primer jugador en batejar al menys un quadrangular en cada parc de la lliga. |
*12 vegades primer lloc en ''homeruns'' en la Lliga Americana. | *12 vegades primer lloc en ''homeruns'' en la Lliga Americana. | ||
| Llínea 54: | Llínea 59: | ||
*Total de jocs en les majors: 2,503. | *Total de jocs en les majors: 2,503. | ||
| − | *Segon en total de'' homeruns'' en jocs de | + | *Segon en total de'' homeruns'' en jocs de série mundial (15). |
*Nomenat a l'equip del sigle com Jardiner en [[1999]]. | *Nomenat a l'equip del sigle com Jardiner en [[1999]]. | ||
| − | *Tingué el récort de quadrangulars de per vida en 714, fins a que [[Hank Aaron]] el trencà en 1974. | + | *Tingué el récort de quadrangulars de per vida en 714, fins a que [[Hank Aaron]] el trencà en l'any [[1974]]. |
==Estadístiques== | ==Estadístiques== | ||
Última revisió del 22:42 28 nov 2022
George Herman Ruth fon un dels jugadors professionals de béisbol de Grans Lligues de major talent i més populars de l'història. Naixqué en Baltimore, Maryland, Estats Units, el 6 de febrer de 1895, i morí en New York, el 16 d'agost de 1948.
Ruth despertà de la letàrgia a este deport durant els seus primers anys en els Yankees degut a l'escàndal de jocs arreglats en la temporada de l'any 1919. Des d'ahí formà una llegenda al voltant de la seua persona tant dins com fora del camp: els seus numerosos récorts, anécdotes, la seua passió per la vida nocturna, la seua desmesurada inclinació pel menjar i la beguda que li feen tindre una figura molt llunt de lo que hui diriem deportista i la seua popularitat entre els chiquets i tants atres aspectes el convertiren en un icon nortamericà per excelència.
Infància i primers anys com jugador[editar | editar còdic]
Els pares de George tingueren huit fills, dels quals dos sobreviviren l'infància. Quant era un chiquet, ells atenien una taverna i el deixaven assoles valent-se per sí mateix per lo que decidiren dur-lo, als set anys, a un orfandat i reformatori: el St. Mary's Industrial School for Boys de missioners catòlics, a on el visitaven rarament. En eixe lloc era calificat com un incorregible per la seua indisposició per a acceptar les regles. Fon un sacerdot de nom Mathías qui assumí el rol de pare de Babe, i l'encarrilà en la vida i en el béisbol.
Els seus inicis foren com un brillant llançador. Apenes en 19 anys, Jack Dunn, propietari dels Baltimore Orioles, reconegué el seu talent i el contractà. Els piloters al vore-lo el nomenaven com el nou babe (bebé) de Jack Dunn, el sobrenom li quedà. Cinc mesos apenes de la seua aplegada a este equip fon adquirit pels Boston Red Sox.
En l'any 1916 Babe aplegà a la Serie Mundial i llançà el quart joc contra els Brooklyn Robins. Cedí una carrera en el primer episodi i no otorgà una carrera més en els catorze innings que durà la partida. És el joc complet més llarc en l'història del béisbol en série mundial.
Dos anys més tart regressà al clàssic de la primavera d'hivern. No va permetre carrera en el primer joc i cedí carrera fins a l'octau episodi del joc quatre. Estos números, junt als conseguits dos anys abans, feren un total de 29 2/3 innings sense permetre carrera, un récort que durà 43 anys. Ya era un astre dels Red Sox quant el nou propietari Harry Frazee decidí traspassar-lo als New York Yankees, negociació que es per a molts la pijor de l'història del deport professional dels Estats Units. Ya se perfilava com un batejador de potencia.
El seu pas pels Yankees[editar | editar còdic]
Just en la temporada del seu debut en els Yankees en 1920, Ruth establí el récort de 59 homeruns en una temporada, sobrepassant la que ell mateix havia impost l'any anterior en 29.
Babe era l'estrela de l'equip, a pesar que el seu cos distava de ser el d'un atleta, puix era gros de tronc i de cames flaques. Tanta era la seua popularitat que el camp de joc que compartien els Yankees en els Giants, el Polo Grounds, ya no donà abast. Construïren un nou: el Yankee Stadium, que obri les seues portes en 1923; l'escenari fon conegut per a la posteritat com la casa que Ruth construí.
La fama de Ruth seguí creixquen. En l'any 1927 conseguí la marca de 60 homeruns en una temporada, perduraria fins a 1961 quant Roger Maris la sobrepassà en 61; encara que, els anotadors oficials resaltaren que Ruth ho feu en una temporada de 154 jocs; Maris, en canvi, ho feu en una de 162. Els periodistes deportius batejaren a Babe com el gran bambino i the Sultan of swat (algo aixina com el sultà del bac).
Un fet feu de Ruth un mit. En el joc 3 de la Serie Mundial contra els Chicago Cubs en l'any 1932, en el quint episodi, el pitcher Charlie Root dugué el conte front al bambino 2-2. De pronte este senyalà a les grades en el jardí central, molts interpreten esta senyal a la direcció que donaria a la pilota, atres com un desafiu al pitcher. El cas és que conseguí un homerun, que segons molts, ha segut el de major llongitut en el Wrigley Field, llar dels Cubs. Els Yankees guanyaren la série per agranada, la seua tercera en quatre anys.
El 29 de setembre de 1934 batejà el seu últim homerun en els Yankees, i el dia següent fon l'últim que vestí l'uniforme.
Se traslladà als Boston Braves on jugaria la seua última temporada en l'any 1935. Jugà i fon a la vegada coach de primera base. El 25 de maig batejà 3 homeruns en Pittsburgh, lo que tancaria la seua marca total de 714 quadrangulars en tota la seua carrera: la major de tots els temps per a l'época. Perduraria fins a que Hank Aaron la sobrepassà en 1974 en 755 homeruns, marca a batuda per Barry Bonds en 2007.
Anys finals[editar | editar còdic]
Des de la mort, en l'any 1929, del manager dels Yankees Miller Huggins, Babe desijava dirigir l'equip. El seu desig no se complí per la fama que carrejava d'irresponsable. Esta fon una de les raons per la que firmà en els Boston Braves, puix despuix de la temporada esperava pendre las riendes, pero tampoc ho conseguí. Atra vegada tingué l'esperança de fer-ho en els Yankees i també en els Dodgers, pero atra vegada fon descartat. Se retirà definitivament del béisbol en 1936. Per a culminar la seua carrera, eixe mateix any, fon ingressat en el saló de la fama.
La seua activitat fora del camp fon variada. Fon portaveu del Govern dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial per a adquirir bons, visità orfandats i hospitals, i donà conferencies radials.
La fatalitat l'alcançà al ser-li diagnosticat càncer en la gola en l'any 1946. Feu la seua última aparició front als fans dels Yankees en un històric homenage el 13 de juny de 1948, als 25 anys de l'obertura de l'estadi; ademés, el número del seu uniforme (3) fon retirat.
Morí el 16 d'agost de 1948 als 53 anys. El seu cos va jaure front a l'entrada del Yankee Stadium durant dos dies en que 100,000 persones el varen vore per última vegada.
En l'any 1999 l'Associated Press l'elegí com l'atleta del sigle.
Trivia[editar | editar còdic]
- El 22 d'abril de 1914 debutà com pitcher en les majors otorgant 6 hits en una victòria de 6-0 sobre Buffalo.
- En 1923 fon elegit com el Jugador Més Valiós de la Lliga Americana.
- Jugà deu series mundials, en les que conseguí set títuls.
- En l'any 1919 fon el primer jugador en batejar al menys un quadrangular en cada parc de la lliga.
- 12 vegades primer lloc en homeruns en la Lliga Americana.
- Major percentage de bateig per a un jugador dels Yankees de tots els temps (349).
- Com pitcher tingué una foja de 96-46 i 2.46 en promig de carreres netes permeses.
- Total de jocs en les majors: 2,503.
- Segon en total de homeruns en jocs de série mundial (15).
- Nomenat a l'equip del sigle com Jardiner en 1999.
- Tingué el récort de quadrangulars de per vida en 714, fins a que Hank Aaron el trencà en l'any 1974.
Estadístiques[editar | editar còdic]
Estadístiques de bateig[editar | editar còdic]
| Temporada | Equip | L | JJ | VB | CA | H | 2B | 3B | HR | CE | BB | K | BR | OR | AVE |
| 1914 | BOS | A | 5 | 10 | 1 | 2 | 1 | 0 | 0 | 2 | 0 | 4 | 0 | -- | ,200 |
| 1915 | BOS | A | 42 | 92 | 16 | 29 | 10 | 1 | 4 | 21 | 9 | 23 | 0 | -- | ,315 |
| 1916 | BOS | A | 67 | 136 | 18 | 37 | 5 | 3 | 3 | 15 | 10 | 23 | 0 | -- | ,272 |
| 1917 | BOS | A | 52 | 123 | 14 | 40 | 6 | 3 | 2 | 12 | 12 | 18 | 0 | -- | ,325 |
| 1918 | BOS | A | 95 | 317 | 50 | 95 | 26 | 11 | 11 | 66 | 58 | 58 | 6 | -- | ,300 |
| 1919 | BOS | A | 130 | 432 | 103 | 139 | 34 | 12 | 29 | 114 | 101 | 58 | 7 | -- | ,322 |
| 1920 | NYY | A | 142 | 458 | 158 | 172 | 36 | 9 | 54 | 137 | 150 | 80 | 14 | 14 | ,376 |
| 1921 | NYY | A | 152 | 540 | 177 | 204 | 44 | 16 | 59 | 171 | 145 | 81 | 17 | 13 | ,378 |
| 1922 | NYY | A | 110 | 406 | 94 | 128 | 24 | 8 | 35 | 99 | 84 | 80 | 2 | 5 | ,315 |
| 1923 | NYY | A | 152 | 522 | 151 | 205 | 45 | 13 | 41 | 131 | 170 | 93 | 17 | 21 | ,393 |
| 1924 | NYY | A | 153 | 529 | 143 | 200 | 39 | 7 | 46 | 121 | 142 | 81 | 9 | 13 | ,378 |
| 1925 | NYY | A | 98 | 359 | 61 | 104 | 12 | 2 | 25 | 66 | 59 | 68 | 2 | 4 | ,290 |
| 1926 | NYY | A | 152 | 495 | 139 | 184 | 30 | 5 | 47 | 146 | 144 | 76 | 11 | 9 | ,372 |
| 1927 | NYY | A | 151 | 540 | 158 | 192 | 29 | 8 | 60 | 164 | 137 | 89 | 7 | 6 | ,356 |
| 1928 | NYY | A | 154 | 536 | 163 | 173 | 29 | 8 | 54 | 142 | 137 | 87 | 4 | 5 | ,323 |
| 1929 | NYY | A | 135 | 499 | 121 | 172 | 26 | 6 | 46 | 154 | 72 | 60 | 5 | 3 | ,345 |
| 1930 | NYY | A | 145 | 518 | 150 | 186 | 28 | 9 | 49 | 153 | 136 | 61 | 10 | 10 | ,359 |
| 1931 | NYY | A | 145 | 534 | 149 | 199 | 31 | 3 | 46 | 163 | 128 | 51 | 5 | 4 | ,373 |
| 1932 | NYY | A | 133 | 457 | 120 | 156 | 13 | 5 | 41 | 137 | 130 | 62 | 2 | 2 | ,341 |
| 1933 | NYY | A | 137 | 459 | 97 | 138 | 21 | 3 | 34 | 103 | 114 | 90 | 4 | 5 | ,301 |
| 1934 | NYY | A | 125 | 365 | 78 | 105 | 17 | 4 | 22 | 84 | 104 | 63 | 1 | 3 | ,288 |
| 1935 | BOS | N | 28 | 72 | 13 | 13 | 0 | 0 | 6 | 12 | 20 | 24 | 0 | -- | ,181 |
| Temporades | JJ | VB | CA | H | 2B | 3B | HR | CE | BB | K | BR | OR | AVE |
| 22 | 2503 | 8399 | 2174 | 2873 | 506 | 136 | 714 | 2213 | 2062 | 1330 | 123 | 110 | ,342 |
L: JJ: Jocs Jugats VB: Vegades al Bat CA: Carreres Anotades H: Hits 2B: Dobles 3B: Triples HR: Home Runs CE: Carreres Espentades BB: Bolets K: Ponches BR: Bases Robades OR: Out Robant Base AVE: Average
Estadístiques de pitcheo[editar | editar còdic]
| Temporada | Equip | L | J | JI | JC | BL | IL | H | CL | BB | K | G | P | S | EFE |
| 1914 | BOS | A | 4 | 3 | 1 | 0 | 23.0 | 21 | 10 | 7 | 3 | 2 | 1 | 0 | 3.91 |
| 1915 | BOS | A | 32 | 28 | 16 | 1 | 217.2 | 166 | 59 | 85 | 112 | 18 | 8 | 0 | 2.44 |
| 1916 | BOS | A | 44 | 41 | 23 | 9 | 323.2 | 230 | 63 | 118 | 170 | 23 | 12 | 1 | 1.75 |
| 1917 | BOS | A | 41 | 38 | 35 | 6 | 326.1 | 244 | 73 | 108 | 128 | 24 | 13 | 2 | 2.01 |
| 1918 | BOS | A | 20 | 19 | 18 | 1 | 166.1 | 125 | 41 | 49 | 40 | 13 | 7 | 0 | 2.22 |
| 1919 | BOS | A | 17 | 15 | 12 | 0 | 133.1 | 148 | 44 | 58 | 30 | 9 | 5 | 1 | 2.97 |
| 1920 | NYY | A | 1 | 1 | 0 | 0 | 4.0 | 3 | 2 | 2 | 0 | 1 | 0 | 0 | 4.50 |
| 1921 | NYY | A | 2 | 1 | 0 | 0 | 9.0 | 14 | 9 | 9 | 2 | 2 | 0 | 0 | 9.00 |
| 1930 | NYY | A | 1 | 1 | 1 | 0 | 9.0 | 11 | 3 | 2 | 3 | 1 | 0 | 0 | 3.00 |
| 1933 | NYY | A | 1 | 1 | 1 | 0 | 9.0 | 12 | 5 | 3 | 0 | 1 | 0 | 0 | 5.00 |
| Temporades | J | JI | JC | BL | IL | H | CL | BB | K | G | P | S | EFE |
| 10 | 163 | 148 | 107 | 17 | 1221.1 | 974 | 309 | 441 | 488 | 94 | 46 | 4 | 2.28 |
L: J: Jocs JI: Jocs Iniciats JC: Jocs Tancats BL: IL: H: Hits CL: BB: Bolets K: Ponches G: Guanyats P: Perduts S: Salvats EFE: Efectivitat
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Web Oficial
- Pàgina de Babe Ruth en la web del saló de la fama del béisbol.
- Estadístiques en les grans lliges
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Babe_Ruth de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.