Diferència entre les revisions de "Croàcia"
(Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes') |
|||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| nom_oficial = República de Croàcia | | nom_oficial = República de Croàcia | ||
Republika Hrvatska | Republika Hrvatska | ||
| − | | image_bandera = | + | | image_bandera = Flag of Croatia.svg |
| − | | image_escut = | + | | image_escut = Croatian_Coat_of_Arms.svg |
| − | | image_escut_tamany = | + | | image_escut_tamany = 100px |
| − | | image_mapa = | + | | image_mapa = EU-Croatia.svg |
| lema_nacional =<small>''Lijepa naša domovino'' (''Nostra bella terra'')</small> | | lema_nacional =<small>''Lijepa naša domovino'' (''Nostra bella terra'')</small> | ||
| himne_nacional =''Lijepa naša domovino'' | | himne_nacional =''Lijepa naša domovino'' | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
| nota1 = | | nota1 = | ||
}} | }} | ||
| − | La '''República de Croàcia''' (en [[Idioma croata|croata]]: ''Republika Hrvatska'', ''Hrvatska'' [xř̩.ʋaː.ʦkaː]) | + | La '''República de Croàcia''' (en [[Idioma croata|croata]]: ''Republika Hrvatska'', ''Hrvatska'' [xř̩.ʋaː.ʦkaː]) és un país ubicat en [[Europa]] central que es troba geogràficament rodejat per la Plana Panònica, el surest d'[[Europa]] i el [[mar Mediterràneu]]. La seua capital, que al mateix temps és el seu centre financer, universitari i comercial, és [[Zagrep]], en un milló d'habitants en la seua zona metropolitana. |
| − | Croàcia llimita en [[Eslovènia]] i [[Hongria]], pel nort, [[Sèrbia]] pel nort-est, [[Bòsnia i Herzegovina]] pel est i [[Mont-negre]] pel sur. Cap al | + | Croàcia llimita en [[Eslovènia]] i [[Hongria]], pel nort, [[Sèrbia]] pel nort-est, [[Bòsnia i Herzegovina]] pel est i [[Mont-negre]] pel sur. Cap al suroest Croàcia bordeja el [[mar Adriàtic]] i compartix també una frontera marítima en [[Itàlia]], en el [[golf de Trieste]]. |
| − | '''Croàcia''' és membre de les [[Nacions Unides]], | + | '''Croàcia''' és membre de les [[Nacions Unides]], l'Organisació per a la Seguritat i Cooperació en [[Europa]], el Consell d'[[Europa]] i és un membre no permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides pel periodo [[2008]]-[[2009]]. El país també és membre de l'[[Unió Europea]] des de l'[[1 de juliol]] de [[2013]] i de l'[[OTAN]] des de [[1 d'abril]] de [[2009]], convertint-se aixina en la segona nació ex-yugoslava en ingressar en esta aliança militar i en la UE despuix d'[[Eslovènia]]. Adicionalment, el país és un membre fundador de l'[[Unió per al Mediterràneu]] des de la seua creació en l'any[[2008]]. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
=== Història antiga === | === Història antiga === | ||
| − | Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. | + | Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Les restes principals corresponen a la [[Cultura de Hallstatt]]. Els primers pobladors en cultura pròpia són els [[iliris]], que varen conviure en diverses branques celtes a partir del sigle IV aC. Els croats que donarien nom al país varen arribar en el sigle VII, en mig d'onades de cristianisació de la zona. En l'any 925 conseguiren el nomenament oficial de regne independent, baix el comandament de Tomislav de Croàcia. |
| − | En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el [[feudalisme]], fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la [[Batalla de Mohács (1526)]], a on els otomans varen | + | En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el [[feudalisme]], fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la [[Batalla de Mohács (1526)]], a on els otomans varen escomençar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tart, baix el poder de la [[Dinastia dels Habsburc]]. En l'any [[1868]] va recuperar l'autonomia. |
=== Història recent === | === Història recent === | ||
| − | {{ | + | {{AP|Guerra de la independència croata}} |
| − | En | + | En l'història recent era una república de [[República Federal Socialista de Yugoslàvia]], de la qual es va declarar independent en l'any [[1991]]. Des de llavors se produí un conflicte civil en la població [[sèrbia]] que, ajudada pel govern yugoslau, comportà una lluita de quatre anys fins que es proclamà la fi de la guerra el [[1995]]. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es completà en [[1998]] baix la supervisió de les [[Nacions Unides]]. |
| − | Croàcia demanà l'entrada en l'[[Unió Europea]] en l'any [[2003]] i fon acceptada com país candidat en el [[2004]]. Les negociacions | + | Croàcia demanà l'entrada en l'[[Unió Europea]] en l'any [[2003]] i fon acceptada com a país candidat en el [[2004]]. Les negociacions escomençaren el [[17 de març]] del [[2005]] i conclogueren l'[[1 de juliol]] del [[2011]]. |
| − | El [[22 de giner]] de l'any [[2012]] organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Encara que tingué una participació | + | El [[22 de giner]] de l'any [[2012]] organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Encara que tingué una participació d'a soles el 47%, guanyà àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'[[1 de juliol]] del [[2013]]. |
| − | + | L'1 de juliol de 2013 se convertí en l'estat número 28 de l'[[Unió Europea]]. | |
== Política == | == Política == | ||
| − | El govern de Croàcia és una república i el seu president actual és Ivo Josipović des | + | El govern de Croàcia és una república i el seu president actual és Ivo Josipović des de l'any [[2010]]. És el tercer President de Croàcia. Josipović es va iniciar en política en la secció croata de la Lliga dels Comunistes de Yugoslàvia. Va tindre un paper decisiu en la transformació democràtica d'este partit, com a autor dels estatuts del nou partit SDP. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
[[Archiu:Afores dubrovnik 2.JPG|thumb|300px|[[Costa]] sur de Croàcia.]] | [[Archiu:Afores dubrovnik 2.JPG|thumb|300px|[[Costa]] sur de Croàcia.]] | ||
| − | Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i | + | Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i tossals en la zona continental del nort i el nort-est (Croàcia central i [[Eslavònia]], part de la planura de [[Pannònia]]); montanyes de bosc dens en Lika i Gorski Kotar, que són part dels [[Alps Dinàrics]]; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, en una flota d'illes ([[península d'Ístria]], la costa septentrional i [[Dalmàcia]]). En l'extrem nordest transcorre el [[Danubi]], que marca la frontera en [[Sèrbia]], mentres que el seu afluent [[Drava]] separa Croàcia d'Hongria. |
| − | Dins | + | Dins del país podem distinguir les següents unitats orogràfiques: |
| − | * De nort a sur, els [[Alps Dinàrics]], en | + | * De nort a sur, els [[Alps Dinàrics]], en cadenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina en el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m). |
| − | * La [[Planura Pannònica]], que comprén gran part d'Eslavònia, a l'est del país, en | + | * La [[Planura Pannònica]], que comprén gran part d'Eslavònia, a l'est del país, en montanyes com les Bilo Boh, en els pics de Czerni Vhr (827 m), el Japull (954 m) i Brezovo Polje (987 m). |
* La [[Planura dalmàtica]], a la costa | * La [[Planura dalmàtica]], a la costa | ||
* La conca endorreica de Lecko Polje | * La conca endorreica de Lecko Polje | ||
| − | * Les | + | * Les montanyes de Karnten, al nort, en el Joancica (1.061 m). |
* Els Kurts Liburnik, en el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m). | * Els Kurts Liburnik, en el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m). | ||
| Llínea 95: | Llínea 95: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
{{AP|Economia de Croàcia}} | {{AP|Economia de Croàcia}} | ||
| − | + | En quant a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les darassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació en Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada en el turisme del parc de [[Llacs de Plitvice|Plitvice]] i la vila de Dubrovnik, en la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país. | |
== Subdivisió administrativa == | == Subdivisió administrativa == | ||
| Llínea 102: | Llínea 102: | ||
{{AP|Comtats de Croàcia}} | {{AP|Comtats de Croàcia}} | ||
| − | Cada comtat té una assamblea que està composta pels representants elegits per vot popular, per mig del [[Mètodo D'Hondt|escrutini proporcional plurinominal]], durant un periodo de quatre anys. L'assamblea elegix la direcció eixecutiva del comtat, decidix els [[presupost]]os | + | Cada comtat té una assamblea que està composta pels representants elegits per vot popular, per mig del [[Mètodo D'Hondt|escrutini proporcional plurinominal]], durant un periodo de quatre anys. L'assamblea elegix la direcció eixecutiva del comtat, decidix els [[presupost]]os anuals, les propietats del comtat, etc. |
El [[governador]] del comtat és el ''župan'', que té fins a dotze diputats, nomenats ''dožupan''. El ''župan'' presidix el govern eixecutiu del comtat, i representa al comtat en assunts exteriors. | El [[governador]] del comtat és el ''župan'', que té fins a dotze diputats, nomenats ''dožupan''. El ''župan'' presidix el govern eixecutiu del comtat, i representa al comtat en assunts exteriors. | ||
La ciutat més gran és [[Zagrep]], única que supera el milló d'habitants. | La ciutat més gran és [[Zagrep]], única que supera el milló d'habitants. | ||
| − | La seguixen [[Split]] (350.000), [[Rijeka]] (250.000) i [[Osijek]] (150.000). | + | La seguixen [[Split]] (350.000), [[Rijeka]] (250.000) i [[Osijek]] (150.000). Despuix les seguixen ciutats més chicotetes com [[Zadar]], [[Pula]], [[Šibenik]], [[Varaždin]], [[Sisak]], [[Karlovac]] i [[Dubrovnik]]. |
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Croatia}} | ||
| + | |||
| + | |||
| + | {{Països Europa}} | ||
{{UE}} | {{UE}} | ||
Última revisió del 07:41 18 nov 2022
| República de Croàcia
Republika Hrvatska | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La República de Croàcia (en croata: Republika Hrvatska, Hrvatska [xř̩.ʋaː.ʦkaː]) és un país ubicat en Europa central que es troba geogràficament rodejat per la Plana Panònica, el surest d'Europa i el mar Mediterràneu. La seua capital, que al mateix temps és el seu centre financer, universitari i comercial, és Zagrep, en un milló d'habitants en la seua zona metropolitana.
Croàcia llimita en Eslovènia i Hongria, pel nort, Sèrbia pel nort-est, Bòsnia i Herzegovina pel est i Mont-negre pel sur. Cap al suroest Croàcia bordeja el mar Adriàtic i compartix també una frontera marítima en Itàlia, en el golf de Trieste.
Croàcia és membre de les Nacions Unides, l'Organisació per a la Seguritat i Cooperació en Europa, el Consell d'Europa i és un membre no permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides pel periodo 2008-2009. El país també és membre de l'Unió Europea des de l'1 de juliol de 2013 i de l'OTAN des de 1 d'abril de 2009, convertint-se aixina en la segona nació ex-yugoslava en ingressar en esta aliança militar i en la UE despuix d'Eslovènia. Adicionalment, el país és un membre fundador de l'Unió per al Mediterràneu des de la seua creació en l'any2008.
Història[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Història de Croàcia.
Història antiga[editar | editar còdic]
Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Les restes principals corresponen a la Cultura de Hallstatt. Els primers pobladors en cultura pròpia són els iliris, que varen conviure en diverses branques celtes a partir del sigle IV aC. Els croats que donarien nom al país varen arribar en el sigle VII, en mig d'onades de cristianisació de la zona. En l'any 925 conseguiren el nomenament oficial de regne independent, baix el comandament de Tomislav de Croàcia.
En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el feudalisme, fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la Batalla de Mohács (1526), a on els otomans varen escomençar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tart, baix el poder de la Dinastia dels Habsburc. En l'any 1868 va recuperar l'autonomia.
Història recent[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Guerra de la independència croata.
En l'història recent era una república de República Federal Socialista de Yugoslàvia, de la qual es va declarar independent en l'any 1991. Des de llavors se produí un conflicte civil en la població sèrbia que, ajudada pel govern yugoslau, comportà una lluita de quatre anys fins que es proclamà la fi de la guerra el 1995. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es completà en 1998 baix la supervisió de les Nacions Unides.
Croàcia demanà l'entrada en l'Unió Europea en l'any 2003 i fon acceptada com a país candidat en el 2004. Les negociacions escomençaren el 17 de març del 2005 i conclogueren l'1 de juliol del 2011.
El 22 de giner de l'any 2012 organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Encara que tingué una participació d'a soles el 47%, guanyà àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'1 de juliol del 2013.
L'1 de juliol de 2013 se convertí en l'estat número 28 de l'Unió Europea.
Política[editar | editar còdic]
El govern de Croàcia és una república i el seu president actual és Ivo Josipović des de l'any 2010. És el tercer President de Croàcia. Josipović es va iniciar en política en la secció croata de la Lliga dels Comunistes de Yugoslàvia. Va tindre un paper decisiu en la transformació democràtica d'este partit, com a autor dels estatuts del nou partit SDP.
Geografia[editar | editar còdic]
Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i tossals en la zona continental del nort i el nort-est (Croàcia central i Eslavònia, part de la planura de Pannònia); montanyes de bosc dens en Lika i Gorski Kotar, que són part dels Alps Dinàrics; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, en una flota d'illes (península d'Ístria, la costa septentrional i Dalmàcia). En l'extrem nordest transcorre el Danubi, que marca la frontera en Sèrbia, mentres que el seu afluent Drava separa Croàcia d'Hongria. Dins del país podem distinguir les següents unitats orogràfiques:
- De nort a sur, els Alps Dinàrics, en cadenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina en el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).
- La Planura Pannònica, que comprén gran part d'Eslavònia, a l'est del país, en montanyes com les Bilo Boh, en els pics de Czerni Vhr (827 m), el Japull (954 m) i Brezovo Polje (987 m).
- La Planura dalmàtica, a la costa
- La conca endorreica de Lecko Polje
- Les montanyes de Karnten, al nort, en el Joancica (1.061 m).
- Els Kurts Liburnik, en el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m).
Entre els rius, podem destacar els Dunaj, Drava, Sava, Lonja, Kupa, Una, Cetina, Glina, Zrmaja i Bosut, tots ells de la conca danubiana. Els únics llacs destacades del país són els dels parcs naturals de Plitvice i Krka, vora la costa dàlmata.
Economia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Economia de Croàcia.
En quant a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les darassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació en Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada en el turisme del parc de Plitvice i la vila de Dubrovnik, en la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país.
Subdivisió administrativa[editar | editar còdic]
1 Zagreb (Zagrebačka)
2 Krapina-Zagorje (Krapinsko-zagorska)
3 Sisak-Moslavina (Sisačko-moslavačka)
4 Karlovac (Karlovačka)
5 Varaždin (Varaždinska)
6 Koprivnica-Križevci (Koprivničko-križevačka)
7 Bjelovar-Bilogora (Bjelovarsko-bilogorska)
8 Primorje-Gorski Kotar (Primorsko-goranska)
9 Lika-Senj (Ličko-senjska županija)
10 Virovitica-Podravina (Virovitičko-podravska)
11 Požega-Eslavònia (Požeško-slavonska)
12 Brod-Posavina (Brodsko-posavska)
13 Zadar (Zadarska)
14 Osijek-Baranja (Osječko-baranjska)
15 Šibenik-Knin (Šibensko-kninska)
16 Vukovar-Srijem (Vukovarsko-srijemska)
17 Split-Dalmàcia (Splitsko-dalmatinska)
18 Istria (Istarska)
19 Dubrovnik-Neretva (Dubrovačko-neretvanska)
20 Međimurje (Međimurska)
21 Zagreb (Grad Zagreb)
- Artícul principal → Comtats de Croàcia.
Cada comtat té una assamblea que està composta pels representants elegits per vot popular, per mig del escrutini proporcional plurinominal, durant un periodo de quatre anys. L'assamblea elegix la direcció eixecutiva del comtat, decidix els presupostos anuals, les propietats del comtat, etc.
El governador del comtat és el župan, que té fins a dotze diputats, nomenats dožupan. El župan presidix el govern eixecutiu del comtat, i representa al comtat en assunts exteriors.
La ciutat més gran és Zagrep, única que supera el milló d'habitants. La seguixen Split (350.000), Rijeka (250.000) i Osijek (150.000). Despuix les seguixen ciutats més chicotetes com Zadar, Pula, Šibenik, Varaždin, Sisak, Karlovac i Dubrovnik.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Croàcia.
| Països d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||