Minsk

Iglésia dels Sants Simó i Elena

Minsk (en bielorús, Мінск; en rus, Минск) és la capital i ciutat més gran de Bielorrússia. Es troba situada en el centre del país, i és travessada pels rius Nyamiha i Svíslach. És la sèu administrativa de la Comunitat d'Estats Independents (CEI).

Minsk s'estén en un àrea de 509 qm² en la que segons estimacions per a l'any 2020 habiten un total de 2.020.600 persones. Com a capital de l'Estat, Minsk té un estatus administratiu especial dins de Bielorrússia i és ademés la capital del vóblast de Minsk i del districte homònim.

Les primeres referències històriques de la ciutat daten de 1067, quan se li nomena com a ciutat provincial en el principat de Polotsk. L'assentament es va desenrollar en els rius que ho travessen. En 1242, Minsk es va convertir en part del Gran Ducat de Lituània i va rebre el títul de ciutat en 1499.

Des de 1569 fon la capital del Voivodato de Minsk, en la República de les Dos Nacions o Mancomunitat de Polònia-Lituània. En 1793 fon una de les regions anexionades per l'Imperi rus com a conseqüència de la Segona partició de Polònia. Entre 1919 i 1991, despuix de la Revolució russa, Minsk fon la capital de la República Socialista Soviètica de Bielorrússia i posteriorment, en 1991, de Bielorrússia despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica.

Història

Al voltant del sigle X, el príncip Rahvalod (o Rogvolod), d'orige vikingo, governà un territori conegut com Principat de Polatsk, al que pertanyia la zona que ocupa l'actual ciutat de Minsk. La primera menció escrita a la ciutat baix el nom de Minsk apareix en l'any 1067, i està correlacionada en la lluita dinàstica entre el Principat de Polatsk i el Rus de Kiev.

Entre els anys 1101 i 1242 la ciutat seria l'epicentre del Principat de Minsk, a excepció d'un breu periodo comprés entre 1129 i 1146 quan va pertànyer al Rus de Kiev. Posteriorment, en 1326, Minsk cau baix el domini del Gran Ducat de Lituània, regió que despuix passà a ser part de la mancomunitat polac-lituana, de la qual en 1499 va rebre els seus privilegis de ciutat (Dret de Magdeburgo).<*ref>Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Minsk city executive committee. Consultat el 30 de juny de 2017.(en anglés) A partir de 1569 la ciutat es convertix en la capital del Voivodado de Minsk, una divisió administrativa del Gran Ducat. En 1655 durant El Diluvi Minsk fon conquistada pel sar Allunte I de Rússia, pero fon reconquistada pel rei Juan II Casimir Vasa en 1667.

En 1793, la ciutat fon anexada a l'Imperi rus, com a conseqüència de la segona partició de Polònia. En 1919 i 1920 la ciutat fon controlada per la segona república polaca, durant el curs de la Guerra polac-soviètica. La ciutat és finalment cedida a Rússia per mig del pacte de Pau de Riga, i es convertix en la capital de la RSS de Bielorússia, una de les repúbliques que constituïen l'URSS.

Gran part de la ciutat fon destruïda durant els bombardejos alemans en la segona guerra mundial. En efecte, durant l'invasió alemana a l'URSS en 1941 (Operació Barbarroja), Minsk fon invadida de colp i repent. La ciutat fon bombardejada pels alemans des del primer dia de la guerra i fon invadida quatre dies més tart. Els nazis convertiren la ciutat en el centre administratiu del *Reichskommissariat *Ostland i varen començar a reprimir durament a la població, especialment la comunista i la judeua. Un gueto judeu de cent mil persones fon construït en Minsk. La ciutat va ser lliberada pels soviètics el 3 de juliol de 1944. Al final de la guerra, prop del 80% de la ciutat estava en ruïnes. Minsk fon reconstruïda a l'estil soviètic.

En els anys 1980, l'accident de Chernóbil afectà a una gran part del surest del país, l'accés a algunes zones es troba encara restringit. La ciutat fon capital de la República Socialista Soviètica de Bielorrússia des de 1919 fins a 1991, quan es va convertir en la capital de la República de Bielorrússia.

Actualment Minsk és una gran metròpoli en una arquitectura predominant de l'época soviètica, encara que també en edificis moderns que daten de despuix de la caiguda de la URSS.

Geografia

Clima

Minsk té un clima continental humit (Köppen Dfb), per la seua ubicació entre la forta influència de l'aire humit de l'Oceà Atlàntic i l'aire sec de la massa continental eurasiàtica. El seu clima és inestable i tendix a canviar en freqüència. La temperatura mija de giner és -4,5 °C, mentres que en juliol és 18,5 °C. La temperatura més baixa registrada fon de -40 °C el 17 de giner de 1940, i la més càlida es registrà el 29 de juliol de 1936 i fon de 35 °C. Això dona lloc a freqüents boires en l'autumne i primavera. Minsk rep una precipitació anual de 690 milímetros, de les quals una tercera part és en el periodo de fret (com neu i pluja) i dos terços a l'época de calor. A lo llarc de l'any, bufen vents de l'oest i nort-oest portant aire fresc i humit de l'Atlàntic.

Economia

Minsk està molt industrialisada i produïx tractors, transmissions, camions, textils, gelats, frigorífics, televisors, aparats de ràdio, bicicletes i molts atres bens de consum. A pesar d'açò, la taxa de desocupació és prou alta.

Transports

Aeroports

Minsk té dos aeroports. Minsk-1 es troba just al sur del centre de la ciutat i rep majoritàriament vols domèstics. En el futur podria ser reconvertit en un districte residencial. L'atre aeroport, a 42 km a l'est de la ciutat, és Minsk-2. És un aeroport internacional que està sent modernisat en vols a Àustria, Chipre, França, Alemanya, Irlanda, Israel, Itàlia, Polònia, Turquia, el Regne Unit i atres països, operats per l'aerollínea nacional Belavia i l'alemanya Lufthansa. L'estació ferroviària central de Minsk fon recentment modernisada.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Minsk.