Diferència entre les revisions de "Valencià Apichat"
Anar a la navegació
Anar a la busca
Dialectes del Valencià
(Pàgina nova, en el contingut: «right|thumb|Dialectes del Valencià L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta de Valéncia, ...».) |
m (Canvià el nivell de protecció de «Valencià Apichat» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit))) |
||
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|<center>Dialectes del [[Valencià]]</center>]] |
| − | + | ||
| + | El [[Valencià Apichat]] o simplement l'apichat és un [[Dialecte|dialecte]] de la [[llengua valenciana]] que es parla en la zona central del [[Comunitat Valenciana|territori valencià]], en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]]. | ||
| + | |||
| + | Es caracterisa per l'ensordiment de determinats sons, com la esse sonora, que es fa sorda, o la palatal africada sonora de mege, major, plaja, que també es realisa sorda; este dialecte també confon la ve, en la be i realisa abdós oclusives i bilabials. | ||
| + | |||
| + | == Característiques == | ||
* Manteniment dels artículs lo/los. | * Manteniment dels artículs lo/los. | ||
| Llínea 7: | Llínea 12: | ||
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir]. | * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir]. | ||
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple. | * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple. | ||
| + | * També li conferix una certa personalitat el fet de que en la majoria dels casos utilise la forma plena dels pronoms personals àtons: Me, te, se, ne. | ||
| + | *Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem | ||
| + | |||
| + | |||
| + | El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) també ho definix com el parlant de sons, ensordits. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Dialecte]] | ||
| + | * [[Dialectes del valencià]] | ||
| + | * [[Llengua valenciana]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Apichat}} | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Gimeno Juan, M. ([[1993]]) ''El parlar apichat de la comarca de l’[[Horta de Valéncia]]'', [[Valéncia]]: [[Lo Rat Penat]]. | ||
| + | |||
| + | {{Dialectes del valencià}} | ||
| + | [[Categoria:Llingüística]] | ||
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Dialectes del valencià|Apichat]] |
| + | [[Categoria:Definicions]] | ||
Última revisió del 17:19 29 set 2022
El Valencià Apichat o simplement l'apichat és un dialecte de la llengua valenciana que es parla en la zona central del territori valencià, en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta de Valéncia, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.
Es caracterisa per l'ensordiment de determinats sons, com la esse sonora, que es fa sorda, o la palatal africada sonora de mege, major, plaja, que també es realisa sorda; este dialecte també confon la ve, en la be i realisa abdós oclusives i bilabials.
Característiques
- Manteniment dels artículs lo/los.
- El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
- L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
- Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
- Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
- També li conferix una certa personalitat el fet de que en la majoria dels casos utilise la forma plena dels pronoms personals àtons: Me, te, se, ne.
- Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també ho definix com el parlant de sons, ensordits.
Vore també
Enllaços externs
«Apichat». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Bibliografia
- Gimeno Juan, M. (1993) El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valéncia, Valéncia: Lo Rat Penat.
