Juan Vanrell Nadal

Joan Vanrell

Joan Vanrell

Juan Vanrell Nadal és un filòlec i professor mallorquí. Naixqué en Algàida, poble rural de Mallorca, als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa. Prop del seu poble es troba el santuari, de "La Mare de Deu de la Pau", construït per orde de Jaume I en acció de gràcies per la conquista de Mallorca.

Estudis

Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época a soles parlava balear, la seua llengua mare.

En l'any 1937 entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com Germans de la Salle. Deprengué castellà i francés, se formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana.

"Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".Joan Vanrell

Se llicencià en el títul de magisteri en l'Escola Normal de Palma

Desenroll professional

Va eixercir la seua professió de mestre en diversos Coleges de La Salle.

Destaca els deu anys que va impartir classe en Maó (1948-1958), a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, despuix de la Guerra Civil Espanyola.

Donà gran impuls al bàsquet, creant en 1950 el C.B. La Salle que en el temps s'ha convertit en l'actual 'Bàsquet Menorca' de 1ª divisió.

En l'any 1959, ingressà en l'Universitat Lliterària de Valéncia, obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en 1963.

En l'any 1968 guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de Tavernes de la Valldigna a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser-ne secretari i director.

En l'any 1982 accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en Nules i Carcaixent i es jubila en 1992 en l'Institut de Chirivella.

Actualitat

En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la llengua valenciana i de la Llengua Balear.

Atres càrrecs

• En l'any 1978 és triat President Nacional de l'Associació de Professors Agregats d'Ensenyança Mija.

A on treballà per la millora salarial.

"Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional".

• Fon President de l'Associació Valenciana de Catedràtics i vocal de la eixecutiva nacional.
• En l'any 2002, és nomenat President de l'Acadèmia de la Llengua Balear.

Antics alumnes

• Tinent General D. Lluís Aleixandre Sintes.
• D. Manuel Elices Calafat.

Premis

• En l'any 2009, el Grup d'Acció Valencianista li va concedir el 'Premi Llealtat 2009', per la seua incansable lluita en pro de les llengües valenciana i balear.

Publicacions

• Ha publicat artículs docents en defensa de la calitat de l'ensenyança, en els diaris Levante-EMV i Las Provincias.
• Artículs periodístics en els periòdics ABC, La Razón, El Mundo, Diario de Baleares, Las Provincias, Diario de Valencia, Valéncia Hui i actualment en els digitals El Palleter i Baleares Liberal.

Cites

• Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, digué en juliol de l'any 2012 que les comunitats autònomes desapareguen, excepte Galícia, País Vasc i Catalunya, per ser comunitats històriques.

¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes... ¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca (1229) y a Valencia (1238) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?

¿Qué derechos históricos? (Diario de Valencia, 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal

• Juan Vanrell, també comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol (el Pacte de Reus) per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):

En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (Diario de Valencia, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!

Baleares y Valencia, moneda de cambio, per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004)

Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban... No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...

Baleares y Valencia, moneda de cambio, per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004)

Enllaços externs

• Biografia de Juan Vanrell - Ma Vida
• Juan Vanrell Nadal - S'Enciclopèdi
• Artículs de Juan Vanrell - Associació Cardona i Vives