Diferència entre les revisions de "Joan Fuster"

Revisió de 11:26 8 set 2022

Joan Fuster i Ortells


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor.
Naiximent:	23 de novembre de 1922
Lloc de naiximent:	Sueca, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	21 de juny de 1992
Lloc de defunció:	Sueca, Regne de Valéncia, Espanya

Joan Fuster i Ortells (Sueca, Comunitat Valenciana, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992), fon un escritor valencià pancatalaniste^[1]^[2] i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític països catalans . La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig Nosaltres, els valencians (en valencià, Nosatres, els valencians) en l'any 1962.

Biografia

Carnet de la Falange de Joan Fuster

La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del Partit Carliste), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques.

En l'any 1960, Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el "Suplemento Dominical" del diari Levante-EMV, diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'agost de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català Max Cahner l'opúscul "Nosaltres els valencians", Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic:

«En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.»

^[3]

Ya en l'any 1962, Fuster trobà en el pancatalanisme una bona forma de viure de l'escritura:

«"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco: no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.»

^[4]

Si be per l'época que escrigué el seu ensaig Nosaltres, els valencians se declarava lliberal,^[5] en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al tindre la majoria d'edat, a la Falange.^[6]^[7].

Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Quan faltà, en el seu testament donà el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca^[8], encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual és propietària al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic se conserva tot sancer en Sueca^[9].

Obra

L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:

Ensaig

Antología del surrealismo español. Alacant, Verbo, 1952
La poesia catalana fins a la Renaixença. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer. Barcelona, Barcino, 1955
El descrèdit de la realitat. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
Antologia de la poesia valenciana. Barcelona, Selecta, 1956
La poesia catalana. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
Les originalitats. Barcelona, Barcino, 1956
El món literari de sor Isabel de Villena. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957
Figures de temps. Barcelona, Selecta, 1957
Indagacions possibles. Palma de Mallorca, Moll, 1958
Recull de contes valencians. Barcelona, Albertí, 1958
Ausiàs March. Antologia poètica. Barcelona, Selecta, 1959
Un món per a infants. Valéncia, 1959
Judicis finals. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler. Barcelona, Aedos, 1961
Valencia. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
Nosaltres, els valencians. Barcelona, Edicions 62, 1962
El País Valenciano. Barcelona, Destino, 1962
Poetes, moriscos i capellans. Valéncia, L'Estel, 1962
Qüestió de noms. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
El bandolerisme català II. La llegenda. Barcelona, Aymà, 1963
Raimon. Barcelona, Alcides, 1964
Diccionari per a ociosos. Barcelona, A. C., 1964
Alicante y la Costa Blanca. Barcelona, Planeta, 1965
Causar-se d'esperar. Barcelona, A. C., 1965
Combustible per a falles. Valéncia, Garbí, 1967
L'home, mesura de totes les coses. Barcelona, Edicions 62, 1967
Consells, proverbis i insolències. Barcelona, A. C., 1968
Examen de consciència. Barcelona, Edicions 62, 1968
Heretgies, revoltes i sermons. Barcelona, Selecta, 1968
Obres completes I. Llengua, lliteratura, història. Barcelona, Edicions 62, 1968
Abans que el sol no creme. Barcelona, La Galera, 1969
Obres completes II. Diari 1952-1960. Barcelona, Edicions 62, 1969
"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
L'Albufera de Valéncia. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
Obres completes III. Viatge pel País Valencià. Barcelona, Edicions 62, 1971
Babels i babilònies. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
Literatura catalana contemporània. Barcelona, Curial, 1972
Rebeldes y heterodoxos. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
Contra Unamuno y los demás. Barcelona, Península, 1975
Obres completes IV. Assaigs. Barcelona, Edicions 62, 1975
La Decadència al País Valencià. Barcelona, Curial, 1976
Un país sense política. Barcelona, La Magrana, 1976
El blau en la senyera. Valéncia, Tres i Quatre, 1977
Contra el noucentisme. Barcelona, Crítica, 1977
Obres completes V. Literatura i llegenda. Barcelona, Edicions 62
Destinat (sobretot) a valencians. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
Referències d'un desficiós. Valéncia, Almudín, 1980 [pròlec de Vicent Ventura]
Ara o mai. Valéncia, Tres i Quatre, 1981
Indagacions i propostes. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròlec de Carme Arnau]
País Valencià, per què?. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
Veure el País Valencià. Barcelona, Destino, 1983
Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
Sagitari. Valéncia, Diputació de Valéncia, 1984
Pamflets polítics. Barcelona, Empúries, 1985
Punts de meditació (Dubtes de la "Transición"). Valéncia, Tres i Quatre, 1985
Llibres i problemes del Renaixement. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
Textos d'exili. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona, Edicions 62, 1991

Poesia

Sobre Narcís. Valéncia, Torre, 1948
3 poemes. Alacant, Verbo, 1949
Ales o mans. Valéncia, Editorial Torre, 1949
Va morir tan bella. Valéncia, 1951
Terra en la boca. Barcelona, Barcino, 1953
Escrit per al silenci. Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1954
Set llibres de versos. Valéncia, Tres i Quatre, 1987

Cites

Días atrás, visitando la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión en la Gran Vía Marqués del Turia de Valencia -en los años 30 “Vía Durruti”, no se nos olvide la historia- pude ver una pila de libros en oferta, rebajados, en saldo, del “Nosaltres” de Fuster, sic transit, quién lo diría, apenas hace nada libro de cabecera, catecismo, catón, añalejo, evangelio nacionalista para la recua de sus epígonos, los inquebrantables de “la raó, tonant pare, vent i núvol, trascendència”; para el propio autor “libro de caja”, que por algo era un hombre “más de precio que de aprecio”, según valoración que hiciera de si mismo, que por algo lo escribió a tanto alzado, por encargo, tú escribes lo que yo quiero leer, yo te pago lo que tú quieres cobrar… que por eso fue franquiciado vitalicio del Òmnium Cultural, como la Academia Valenciana de la Lengua lo es hoy de l'Institut d'Estudis Catalans.

Fuster, l'error valencià del sigle. Artícul d'Obduli Jovaní, publicat en el periòdic ABC/Comunitat Valenciana, dilluns, 7.3.2005)

Joan Fuster fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano

Mario Vargas Llosa, Premi Nobel de Lliteratura 2010

¿Fuster, entonces, sólo era el parapeto? Creo que se aprovecharon de Fuster porque él vivía muy encerrado en su vida, en sus libros y, más o menos, se dejaba llevar.

Entrevista a María Consuelo Reyna (Levante-EMV, 10.10.2010)

Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en Sanchis Guarner –l'historiador i llingüiste–, Enric Valor –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i Vicent Andrés Estellés –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes

Ara van a pel cant valencià (Editorial del Rogle, nº 141, juny 2018) editat pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

Vore també

Referències

↑ http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html
↑ http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes
↑ "Suplemento Dominical" de Levante-EMV, del 14 d'agost de 1960
↑ Nosaltres els valencians.Pròlec de l'edició en castellà
↑ Nosaltres, els valencians, Pròlec a la segona edició.
↑ Fuster, un esquema biogràfic. De la Càtedra Joan Fuster de l'Universitat de Valéncia .
↑ http://www.lenciclopedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg
↑ El Testament i la Casa de Fuster.
↑ El Testament i la Casa de Fuster.

Enllaços externs

[1] ttp://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html

[2] ttp://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes

[3] "Suplemento Dominical" de Levante-EMV, del 14 d'agost de 1960

[4] Nosaltres els valencians.Pròlec de l'edició en castellà

[5] Nosaltres, els valencians, Pròlec a la segona edició.

[6] Fuster, un esquema biogràfic. De la Càtedra Joan Fuster de l'Universitat de Valéncia .

[7] ttp://www.lenciclopedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg

[8] El Testament i la Casa de Fuster.

[9] El Testament i la Casa de Fuster.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Joan_Fuster.jpg|thumb|250px|right|L'escritor '''Joan Fuster''' en una conferencia.]]
+{{Biografia|
+| nom = Joan Fuster i Ortells
+| image = [[File:Joanfuster.jpg|250px|Joan Fuster]]
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
+| ocupació = Escritor.
+| data_naix = [[23 de novembre]] de [[1922]]
+| lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort = [[21 de juny]] de [[1992]]
+| lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+}}
+'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià [[pancatalanisme|pancatalaniste]]<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html</ref><ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes</ref> i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític ''[[països catalans]] ''. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' (en valencià, ''Nosatres, els valencians'') en l'any [[1962]].
-'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià [[pancatalanisme|pancatalaniste]]<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html</ref><ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes</ref> i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític ''[[Països Catalans]]''. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' (''Nosatros, els valencians'', [[1962]])
+== Biografia ==
+[[Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg|thumb|250px|right|Carnet de la Falange de Joan Fuster]]
-== Biografia ==
+La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Carlisme|Partit Carliste]]), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques.
+En l'any [[1960]], Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'[[agost]] de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul ''"Nosaltres els valencians"'', Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic:
+<blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref>
+Ya en l'any [[1962]], Fuster trobà en el [[pancatalanisme]] una bona forma de viure de l'escritura:
-La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Partit Carliste]]), que va deprendre l'ofici de talliste d'imàgens i va eixercir de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les últimes époques.
+<blockquote> «''"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco: no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.''»</blockquote><ref>''Nosaltres els valencians''.Pròlec de l'edició en castellà</ref>
-Fuster, si be per l'época que va escriure el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' es declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al conseguir la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]]''.</ref><ref>http://www.uiquipedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.
+Si be per l'época que escrigué el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]] '' se declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al tindre la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]] ''.</ref><ref>http://www.lenciclopedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.
-Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Al faltar, en el seu testament, va deixar el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, i per generositat de la Biblioteca catalana (a pesar de ser titular de part d'ella), es conserva sencer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.
+Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Quan faltà, en el seu testament donà el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref>[http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual és propietària al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic se conserva tot sancer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.
 == Obra ==
 L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:
@@ Llínea 29: / Llínea 47: @@
 *''Recull de contes valencians''. Barcelona, Albertí, 1958
 *''Ausiàs March. Antologia poètica''. Barcelona, Selecta, 1959
-*''Un món per a infants''. València, 1959
+*''Un món per a infants''. Valéncia, 1959
 *''Judicis finals''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
 *''Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler''. Barcelona, Aedos, 1961
@@ Llínea 47: / Llínea 65: @@
 *''Examen de consciència''. Barcelona, Edicions 62, 1968
 *''Heretgies, revoltes i sermons''. Barcelona, Selecta, 1968
-*''Obres completes I. Llengua, literatura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
+*''Obres completes I. Llengua, lliteratura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
 *''Abans que el sol no creme''. Barcelona, La Galera, 1969
 *''Obres completes II. Diari 1952-1960''. Barcelona, Edicions 62, 1969
 *"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
-*''L'Albufera de València''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
+*''L'Albufera de Valéncia''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
 *''Obres completes III. Viatge pel País Valencià''. Barcelona, Edicions 62, 1971
 *''Babels i babilònies''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
@@ Llínea 64: / Llínea 82: @@
 *''Obres completes V. Literatura i llegenda''. Barcelona, Edicions 62
 *''Destinat (sobretot) a valencians''. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
-*''Notes d'un desficiós''. Valéncia, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
+*''Referències d'un desficiós''. Valéncia, Almudín, 1980 [pròlec de Vicent Ventura]
-*''Ara o mai''. València, Tres i Quatre, 1981
+*''Ara o mai''. Valéncia, Tres i Quatre, 1981
-*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
+*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròlec de Carme Arnau]
 *''País Valencià, per què?''. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
 *''Veure el País Valencià''. Barcelona, Destino, 1983
 *''Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans''. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
-*''Sagitari''. Valéncia, Diputació de València, 1984
+*''Sagitari''. Valéncia, Diputació de Valéncia, 1984
 *''Pamflets polítics''. Barcelona, Empúries, 1985
 *''Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").'' Valéncia, Tres i Quatre, 1985
@@ Llínea 79: / Llínea 97: @@
 === Poesia ===
-*''Sobre Narcís''. València, Torre, 1948
+*''Sobre Narcís''. Valéncia, Torre, 1948
 *''3 poemes''. Alacant, Verbo, 1949
-*''Ales o mans''. València, Editorial Torre, 1949
+*''Ales o mans''. Valéncia, Editorial Torre, 1949
-*''Va morir tan bella''. València, 1951
+*''Va morir tan bella''. Valéncia, 1951
 *''Terra en la boca''. Barcelona, Barcino, 1953
-*''Escrit per al silenci''. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954
+*''Escrit per al silenci''. Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1954
-*''Set llibres de versos''. València, Tres i Quatre, 1987
+*''Set llibres de versos''. Valéncia, Tres i Quatre, 1987
+== Cites ==
+{{Cita|''Días atrás, visitando la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión en la Gran Vía Marqués del Turia de Valencia -en los años 30 “Vía Durruti”, no se nos olvide la historia- pude ver una pila de libros en oferta, rebajados, en saldo, del “Nosaltres” de Fuster, sic transit, quién lo diría, apenas hace nada libro de cabecera, catecismo, catón, añalejo, evangelio nacionalista para la recua de sus epígonos, los inquebrantables de “la raó, tonant pare, vent i núvol, trascendència”; para el propio autor “libro de caja”, que por algo era un hombre “más de precio que de aprecio”, según valoración que hiciera de si mismo, que por algo lo escribió a tanto alzado, por encargo, tú escribes lo que yo quiero leer, yo te pago lo que tú quieres cobrar… que por eso fue franquiciado vitalicio del Òmnium Cultural, como la Academia Valenciana de la Lengua lo es hoy de l'Institut d'Estudis Catalans.''|''Fuster, l'error valencià del sigle''. Artícul d'[[Obduli Jovaní]], publicat en el periòdic ABC/Comunitat Valenciana, dilluns, 7.3.2005)}}
+{{Cita|''Joan Fuster fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano''|[[Mario Vargas Llosa]], [[Premi Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]] [[2010]]}}
+{{Cita|''¿Fuster, entonces, sólo era el parapeto?''
+''Creo que se aprovecharon de Fuster porque él vivía muy encerrado en su vida, en sus libros y, más o menos, se dejaba llevar.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}}
+{{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en '''Joan Fuster''' al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
+== Vore també ==
+*[[Lluís Vicent Aracil]]
+*[[Manuel Sanchis Guarner]]
+*[[Eliseu Climent]]
 == Referències ==
 {{Reflist}}
+== Enllaços externs ==
+*[http://valenciaoberta.es/2017/05/joan-fuster-referente-ideologico-los-catalanistas-pspv-compromis/ Joan Fuster, el referente ideológico de los catalanistas PSPV y Compromís - Valéncia Oberta]
+*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2017/06/03/juan-fuster-ortells-mas-conocido-como-joan-fuster/ Juan Fuster Ortells, más conocido como Joan Fuster - Templers de Burjassot]
+* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']
+* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-paises-catalanes-invencion-auspiciada-y-subvencionada-izquierda-valenciana-202111101149_noticia.html «Países catalanes»: una invención auspiciada y subvencionada por la izquierda valenciana - ''ABC'']
+* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-origen-valenciano-entelequia-paises-catalanes-202110311038_noticia.html El origen valenciano de la entelequia de los «países catalanes» que ahora avala el Senado - ''ABC'']
+* [https://www.youtube.com/watch?v=XTE98FNsS5U&t=3s Joan Fuster, el pijor valencià de l'història - El Món de Juan i Patri - YouTube]
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Valencians]]
+[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Escritors valencians]]
+[[Categoria:Catalanisme]]
+[[Categoria:Pancatalanistes]]
 [[Categoria:Pancatalanisme]]
-[[Categoria:Biografies]]