Diferència entre les revisions de "Regne de Lleó"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
| empire = | | empire = | ||
| forma_de_govern = [[Monarquia]] | | forma_de_govern = [[Monarquia]] | ||
| − | | p1 = | + | | p1 = Regne d'Astúries |
| − | | bandera_p1 = | + | | bandera_p1 = Royal_flag_of_Ramiro_I_of_Asturies.svg |
| p2 = | | p2 = | ||
| bandera_p2 = | | bandera_p2 = | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
| s6 = | | s6 = | ||
| bandera_s6 = | | bandera_s6 = | ||
| − | | | + | | image_bandera = Banner of arms kingdom of Leon.svg |
| bandera = | | bandera = | ||
| − | | | + | | image_escut = Kingdom of Leon Arms.svg |
| símbol = | | símbol = | ||
| map = Kingdom of Leon 1037.svg | | map = Kingdom of Leon 1037.svg | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
| moneda = | | moneda = | ||
| era = | | era = | ||
| − | | esdeveniment_inici = [[ | + | | esdeveniment_inici = [[Successió del Regne de Asturies]] |
| data_inici = | | data_inici = | ||
| any_inici = 910 | | any_inici = 910 | ||
| Llínea 102: | Llínea 102: | ||
== Antecedents == | == Antecedents == | ||
| − | Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de | + | Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de Lleó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt de temps els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur d'Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de Lleó i la de Castella, i les Lleis de Bou ([[1505]]). |
[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|200px|Map de la divisió en prefectures de 1810.]] | [[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|200px|Map de la divisió en prefectures de 1810.]] | ||
| − | El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, | + | El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, als que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial a soles es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[País Lleonés]] | *[[País Lleonés]] | ||
*[[Idioma lleonés]] | *[[Idioma lleonés]] | ||
| − | |||
*[[Província de Lleó]] | *[[Província de Lleó]] | ||
| − | *[[Zamora]] | + | *[[Província de Zamora]] |
| − | *[[Salamanca]] | + | *[[Província de Salamanca]] |
*[[Castella i Lleó]] | *[[Castella i Lleó]] | ||
| Llínea 122: | Llínea 121: | ||
{{Traduït de|es|Región de León}} | {{Traduït de|es|Región de León}} | ||
| + | [[Categoria:Regnes d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Regne de Lleó| ]] | [[Categoria:Regne de Lleó| ]] | ||
[[Categoria:Castella i Lleó]] | [[Categoria:Castella i Lleó]] | ||
Última revisió del 16:23 20 ago 2022
| |||||
| |||||
| |||||
 | |||||
| Capital | Lleó | ||||
| Idioma oficial | Llatí | ||||
| Atres idiomes | Astur-lleonés, castellà, galaicoportugués y vascónico. | ||||
| Religió | Catòlica | ||||
|
Història |
|||||
| • Successió del Regne de Asturies | 910 | ||||
| • Unió en el Regne de Castella | 1230 | ||||
| Forma de govern | Monarquia | ||||
El Regne de Lleó fon u dels regnes migevals de la Península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que tingué un paper protagoniste en la Reconquista i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
La regió de Lleó, regió lleonesa o Regne de Lleó, és una regió històrica espanyola, definida despuix de la divisió territorial d'Espanya en 1833. Dita divisió territorial agrupava les províncies de Lleó, Salamanca i Zamora; com el restant de regions definides llavors, caria de qualsevol tipo de competències ni òrguens comuns a les províncies que agrupava, tenint un caràcter classificatori, sense pretensions d'operativitat administrativa.[1]
En cap dels periodos de l'història moderna d'Espanya en la que ha existit descentralisació (despuix de les constitucions de 1931 i 1978) estes tres províncies han constituït ent autònom algun.
En 1978, en el procés de descentralisació iniciat despuix de la mort de Francisco Franco, les tres províncies varen ser integrades en un "ent preautonòmic" junt en atres 8 províncies. En acabant de que els successius governs centrals (de UCD i del PSOE) negaren a la regió la possibilitat de constituir-se en una autonomia pròpia, en 1983 es va consolidar eixa divisió imposta des de Madrit, cita requerida formant-se una Comunitat Autònoma de Castella i Lleó de nou províncies. Per a constituir esta autonomia el govern central es va negar a autorisar qualsevol tipo de referèndum o consulta oficial en la regió. cita requerida
En l'actualitat, solament les forces polítiques del lleonesisme (entre les que destaquen UPL i PREPAL) reclamen actualment l'autonomia per a estes províncies.
Antecedents[editar | editar còdic]
Els seus orígens es troben en l'antic regne de León, sorgit al principi del sigle X en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu regne d'Astúries. Despuix de l'anexió del Regne de Lleó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de 1188). Durant molt de temps els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur d'Oteruelo otorgat en 1417), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. 1265), l'Ordenament d'Alcalà (1348) que encara manté al Pisuerga com a ralla tradicional entre la Regió de Lleó i la de Castella, i les Lleis de Bou (1505).
El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en 1810, per mig d'un decret dictat pel rei José Bonaparte dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les prefectures de Esla (en capital en Astorga), Tormes (en capital en Salamanca) i Águeda (en capital en Ciutat Rodrigo) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual província de Càceres). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, als que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial a soles es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses.
Vore també[editar | editar còdic]
- País Lleonés
- Idioma lleonés
- Província de Lleó
- Província de Zamora
- Província de Salamanca
- Castella i Lleó
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975-1983, tesis doctoral de Mariano González Clavero, pg. 60.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Región de León de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.