Diferència entre les revisions de "Riu Palància"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Traduït de|es|Río_Palancia}} | {{Traduït de|es|Río_Palancia}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Palancia River}} | ||
[[Categoria:Rius d'Espanya]] | [[Categoria:Rius d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 23:56 26 jul 2022
| Palància | ||
| ||
| Llongitut: | 85 km | |
| Altura del naiximent: | 1.618 msnm | |
| Cabal mig: | 1,5 m³/s | |
| Superfície conca: | 910 km² | |
| Conca hidrogràfica: | Confederació Hidrogràfica del Xúquer | |
| Països que travessa: | Espanya | |
| Desembocadura: | Mar Mediterràneu | |
| Ample desembocadura: | Delta en dos ramals d'aproximadament 50 m | |
El riu Palància és un riu de la Comunitat Valenciana. Naix en el parage denominat "el estrecho del Collado del Cascajar" en la Serra del Toro, en el terme municipal d'El Toro, en la comarca de l'Alt Palància i desemboca en el terme municipal de Sagunt, despuix de 85 Km. de recorregut.
El Riu Palància brolla del parage conegut com "el estrecho del Collado del Cascajar" als peus de la Serra del Toro. El "Cascajar" és un bell parage format per altes parets de roca, en les que la falaguera i el verdet sorgixen aportant frescura a l'ambient. És un lloc idílic per als amants de la naturalea, a on se pot vore com brolla l'aigua per les fissures, humint les parets buscant el seu caixer a través de la passera entre parets naturals erosionades pel temps i el pas dels sigles. En el seu recorregut l'aigua transcorre per la coneguda com Rambla Seca, a on l'aigua s'embassa en alguns trams.
La superfície de la conca és de 910 km² i el cabal mijà d'1,5 m3/s en la localitat de Viver.
A causa del seu alt valor ecològic, la capçalera del Riu Palància va ser arreplegada en l'Inventari de riberes, màrgens i atres espais hídrics d'interés de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (1988), com espai natural a protegir.
El curs alt del riu manté una aigua de gran purea fins a la localitat de Begís, pero a partir d'esta localitat, els abocaments urbans de diverses poblacions com Teresa, Viver o Xérica empobrixen la calitat de les aigües.
Este curs d'aigua se troba molt aprofitat per al rec de camps de llabor, fins al punt que al passar la localitat de Sot de Ferrer i degut a la presa d'aigua de la séquia Major de Sagunt fa que el llit quede pràcticament sec.
Pantans i preses[editar | editar còdic]
- Pantà del Regajo, de 6'6 hm³.
- Presa d'Algar, (pendent de l'instalació de les comportes) 6'29 hm³.
La presa d'Algar se feu tristament famosa degut a que en l'episodi de gota freda d'octubre de 2000 encara no tenia instalades les comportes lo que dugué a pensar en una possible afecció a la seua estructura ademés d'impedir-li complir la seua missió principal que es la de previndre les avingudes.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Río_Palancia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Palància.