Diferència entre les revisions de "Jorge Juan"
m |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Jorge Juan i Santacilia''' ([[Novelda]], [[Província d'Alacant|Alacant]]. [[1713]] - † [[Madrit]]; [[1773]]) fon un científic i marí [[Comunitat valenciana|valencià]]. | '''Jorge Juan i Santacilia''' ([[Novelda]], [[Província d'Alacant|Alacant]]. [[1713]] - † [[Madrit]]; [[1773]]) fon un científic i marí [[Comunitat valenciana|valencià]]. | ||
| − | + | == Biografia == | |
| − | En l'any [[1734]] embarcà, junt | + | Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de [[Novelda]], concretament en "El Fondonet" i fon batejat en [[Monforte del Cid|Monfort del Sit]]. Estigué molt vinculat a l'orde dels [[Cavallers de Malta]] de la mà de son tio, qui ocupava u dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acabaria rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en l'any [[1729]] ingressà en la ''[[Escuela Naval Militar de San Fernando]]''. Participà en l'expedició contra [[Orà]] i en la campanya de [[Nàpols]]. |
| + | |||
| + | En l'any [[1734]] embarcà, junt a [[Antonio de Ulloa]], en l'expedició organisada per la [[Real Acadèmia de Ciències de París]] a les órdens de [[Charles de la Condamine]], per a medir un grau del meridià terrestre en la llínea equatorial en [[Amèrica del Sur]], específicament en la ''Real Audiencia de Quito'' (actual [[Equador]]). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre. | ||
'''Jorge Juan''' estigué dèneu anys en [[Amèrica]], estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, [[Ferràn VI]] li ascendí a capità de nau. | '''Jorge Juan''' estigué dèneu anys en [[Amèrica]], estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, [[Ferràn VI]] li ascendí a capità de nau. | ||
| Llínea 11: | Llínea 13: | ||
En l'any [[1757]] fundà el ''[[Real Observatorio Astronómico de Madrid]] '' i en [[1760]] fon nomenat ''jefe de escuadra de la [[Armada Real]] ''. | En l'any [[1757]] fundà el ''[[Real Observatorio Astronómico de Madrid]] '' i en [[1760]] fon nomenat ''jefe de escuadra de la [[Armada Real]] ''. | ||
| + | Les seues restes mortals es guarden en el ''Panteón de Marinos Ilustres'', de [[San Fernando (Càdis)|San Fernando]] ([[Càdis]]). Sa image es ben familiar en [[Espanya]], puix figurava en els antics billets de deu-mil pessetes. | ||
| − | + | == Obra escrita == | |
| − | |||
*''Compendio de navegación'' ([[1757]]) | *''Compendio de navegación'' ([[1757]]) | ||
*''Examen marítimo teórico-práctico'' ([[1771]]) | *''Examen marítimo teórico-práctico'' ([[1771]]) | ||
| Llínea 27: | Llínea 29: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
*[http://www.jorgejuan.net/JorgeJuanDigital/ JorgeJuanDigital] | *[http://www.jorgejuan.net/JorgeJuanDigital/ JorgeJuanDigital] | ||
*[http://www.levante-emv.com/cultura/2013/01/07/300-anos-sabio-valenciano/965336.html Los 300 años del ´sabio´ valenciano - Levante] | *[http://www.levante-emv.com/cultura/2013/01/07/300-anos-sabio-valenciano/965336.html Los 300 años del ´sabio´ valenciano - Levante] | ||
| Llínea 33: | Llínea 36: | ||
{{Traduït de|es|Jorge_Juan}} | {{Traduït de|es|Jorge_Juan}} | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Militars]] | ||
| + | [[Categoria:Militars valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Científics]] | ||
[[Categoria:Científics valencians]] | [[Categoria:Científics valencians]] | ||
| − | |||
| − | |||
Revisió de 10:56 20 jul 2022
Jorge Juan i Santacilia (Novelda, Alacant. 1713 - † Madrit; 1773) fon un científic i marí valencià.
Biografia
Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de Novelda, concretament en "El Fondonet" i fon batejat en Monfort del Sit. Estigué molt vinculat a l'orde dels Cavallers de Malta de la mà de son tio, qui ocupava u dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acabaria rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en l'any 1729 ingressà en la Escuela Naval Militar de San Fernando. Participà en l'expedició contra Orà i en la campanya de Nàpols.
En l'any 1734 embarcà, junt a Antonio de Ulloa, en l'expedició organisada per la Real Acadèmia de Ciències de París a les órdens de Charles de la Condamine, per a medir un grau del meridià terrestre en la llínea equatorial en Amèrica del Sur, específicament en la Real Audiencia de Quito (actual Equador). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre.
Jorge Juan estigué dèneu anys en Amèrica, estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, Ferràn VI li ascendí a capità de nau.
Conscient de que l'armada espanyola escomençava a estar antiquada, el Marqués de la Ensenada li encomanà viajar a Anglaterra per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant les atarassanes. Sa activitat tingué tan bons resultats que pocs anys despuix els anglesos feren una visita per a estudiar ses innovacions.
En l'any 1757 fundà el Real Observatorio Astronómico de Madrid i en 1760 fon nomenat jefe de escuadra de la Armada Real . Les seues restes mortals es guarden en el Panteón de Marinos Ilustres, de San Fernando (Càdis). Sa image es ben familiar en Espanya, puix figurava en els antics billets de deu-mil pessetes.
Obra escrita
- Compendio de navegación (1757)
- Examen marítimo teórico-práctico (1771)
- Estado de la astronomía en Europa (1774).
En colaboració én Antonio de Ulloa
- Plan del camino de Quito al río Esmeraldas, según las observaciones astronómicas de Jorge Juan y Antonio de Ulloa (1736-1742)
- Observaciones astronómicas y físicas hechas en los Reinos del Perú (Madrid, 1748)
- Relación histórica del viaje hecho de orden de su Majestad a la América Meridional (Madrid, 1748)
- Disertación Histórica y Geográfica sobre el Meridiano de Demarcación entre los dominios de España y Portugal (1749)
- Noticias Secretas de América, sobre el estado naval, militar y político del Perú y provincia de Quito (1748, obra publicada en Londres en 1826 puix fon prohibida pel govern espanyol).
Enllaços externs
- JorgeJuanDigital
- Los 300 años del ´sabio´ valenciano - Levante
- Jorge Juan, al servicio de su Majestad - El País
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Jorge_Juan de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.