Diferència entre les revisions de "Organisació dels Estats Americans"
| Llínea 94: | Llínea 94: | ||
[[Archiu:Bandera Oficial de la OEA.png |thumb|250px|Bandera de l'Organisació dels Estats Americans]] | [[Archiu:Bandera Oficial de la OEA.png |thumb|250px|Bandera de l'Organisació dels Estats Americans]] | ||
[[Archiu:Mapoeaestados miembros.png|right|250px|right|thumb|{{Leyenda|#00a000|Membres Fundadors}}{{Leyenda|#00ff00|Membres Posteriors}}{{Leyenda|#9b9b9b|Encara no són Membres}}]] | [[Archiu:Mapoeaestados miembros.png|right|250px|right|thumb|{{Leyenda|#00a000|Membres Fundadors}}{{Leyenda|#00ff00|Membres Posteriors}}{{Leyenda|#9b9b9b|Encara no són Membres}}]] | ||
| − | L''''Organisació d'Estats Americans''' (OEA) és una organisació de caràcter regional, en la que estan integrants tots els estats independents del continent americà (excepte [[Cuba]]). La OEA fon fundada pels 21 països que el [[30 d'abril]] de [[1948]], durant la [[IX Conferencia Panamericana]], | + | L''''Organisació d'Estats Americans''' (OEA) és una organisació de caràcter regional, en la que estan integrants tots els estats independents del continent americà (excepte [[Cuba]]). La OEA fon fundada pels 21 països que el [[30 d'abril]] de [[1948]], durant la [[IX Conferencia Panamericana]], subscrigueren el [[Pacte de Bogota]]. |
Naixcuda en el context del panamericanisme, el seu precedent més immediat fon l'[[Oficina Internacional de les Repúbliques Americanes]] (nomenada Unió Panamericana des de l'any [[1910]]), fundada en [[1890]] i que en l'any [[1948]] es va convertir en Secretaria General de la OEA. | Naixcuda en el context del panamericanisme, el seu precedent més immediat fon l'[[Oficina Internacional de les Repúbliques Americanes]] (nomenada Unió Panamericana des de l'any [[1910]]), fundada en [[1890]] i que en l'any [[1948]] es va convertir en Secretaria General de la OEA. | ||
| Llínea 100: | Llínea 100: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | En l'any [[1890]], la [[Conferències | + | En l'any [[1890]], la [[Conferències Interamericanes|Primera Conferència Internacional Panamericana]], efectuada en la ciutat de Washington, va establir la [[Unió Internacional de les Repúbliques Americanes]] i la seua secretaria permanent, l'Oficina Comercial de les Repúbliques Americanes, precursora de la OEA. En l'any [[1910]], esta organisació es va convertir en la [[Unió Panamericana]]. El [[30 d'abril]] de [[1948]], 21 nacions de l'hemisferi es varen reunir en [[Bogotà]] ([[Colòmbia]]), per a adoptar la ''[[Carta de l'Organisació dels Estats Americans]]'', en la qual varen confirmar el seu respal a les metes comunes i el respecte a la sobirania de cada u dels països. La OEA va tindre una inauguració turbulenta, ya que l'IX Conferència Panamericana va deure ser traslladada als camps del [[Gimnasi Modern]] pels [[Bogotazo|disturbis del 9 d'abril]]. |
== Estructura == | == Estructura == | ||
| − | |||
Els principals òrguens de la OEA són: | Els principals òrguens de la OEA són: | ||
* Assamblea General | * Assamblea General | ||
* Reunió de Consulta de Ministres de Relacions Exteriors | * Reunió de Consulta de Ministres de Relacions Exteriors | ||
* Consell Permanent | * Consell Permanent | ||
| − | * | + | * Secretaria General |
Entre els seus organismes especialisats es troben: | Entre els seus organismes especialisats es troben: | ||
* Consell Interamericà per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (CIECC) | * Consell Interamericà per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (CIECC) | ||
| Llínea 115: | Llínea 114: | ||
* Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) | * Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) | ||
* Institut Indigeniste Interamericà (III) | * Institut Indigeniste Interamericà (III) | ||
| − | * | + | * Organisació Panamericana de la Salut (OPS) |
Darrere la ratificació del [[Protocol de Managua]], un nou Consell Interamericà per al Desenrroll Integral reemplaçara al CIES i al CIECC. | Darrere la ratificació del [[Protocol de Managua]], un nou Consell Interamericà per al Desenrroll Integral reemplaçara al CIES i al CIECC. | ||
| Llínea 121: | Llínea 120: | ||
== Objectius == | == Objectius == | ||
| − | |||
Els principals objectius de l'OEA, tal com l'explica en els seus estatuts, són: | Els principals objectius de l'OEA, tal com l'explica en els seus estatuts, són: | ||
* Consolidar la pau i la seguritat en el continent | * Consolidar la pau i la seguritat en el continent | ||
Revisió de 22:36 28 jun 2022
| ||||||||||||||
| ||||||||||||||
.svg)
L'Organisació d'Estats Americans (OEA) és una organisació de caràcter regional, en la que estan integrants tots els estats independents del continent americà (excepte Cuba). La OEA fon fundada pels 21 països que el 30 d'abril de 1948, durant la IX Conferencia Panamericana, subscrigueren el Pacte de Bogota.
Naixcuda en el context del panamericanisme, el seu precedent més immediat fon l'Oficina Internacional de les Repúbliques Americanes (nomenada Unió Panamericana des de l'any 1910), fundada en 1890 i que en l'any 1948 es va convertir en Secretaria General de la OEA.
Història
En l'any 1890, la Primera Conferència Internacional Panamericana, efectuada en la ciutat de Washington, va establir la Unió Internacional de les Repúbliques Americanes i la seua secretaria permanent, l'Oficina Comercial de les Repúbliques Americanes, precursora de la OEA. En l'any 1910, esta organisació es va convertir en la Unió Panamericana. El 30 d'abril de 1948, 21 nacions de l'hemisferi es varen reunir en Bogotà (Colòmbia), per a adoptar la Carta de l'Organisació dels Estats Americans, en la qual varen confirmar el seu respal a les metes comunes i el respecte a la sobirania de cada u dels països. La OEA va tindre una inauguració turbulenta, ya que l'IX Conferència Panamericana va deure ser traslladada als camps del Gimnasi Modern pels disturbis del 9 d'abril.
Estructura
Els principals òrguens de la OEA són:
- Assamblea General
- Reunió de Consulta de Ministres de Relacions Exteriors
- Consell Permanent
- Secretaria General
Entre els seus organismes especialisats es troben:
- Consell Interamericà per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (CIECC)
- Consell Interamericà Econòmic i Social (CIES)
- Comité Jurídic Interamericà (CJI)
- Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH)
- Institut Indigeniste Interamericà (III)
- Organisació Panamericana de la Salut (OPS)
Darrere la ratificació del Protocol de Managua, un nou Consell Interamericà per al Desenrroll Integral reemplaçara al CIES i al CIECC.
El secretari general, responsable màxim de la Secretaria General, és triat per l'Assamblea General per un periodo de cinc anys i no pot ser triat per més de dos periodos consecutius. La seu de la Secretaria General es troba en la ciutat de Washington (Estats Units), encara que també conta en oficines en atres països membres.
Objectius
Els principals objectius de l'OEA, tal com l'explica en els seus estatuts, són:
- Consolidar la pau i la seguritat en el continent
- Promoure i consolidar les democràcies representatives, respectant les polítiques de no intervenció.
- Previndre possibles causes de dificultats i assegurar l'acort pacífic de les disputes que pogueren sorgir entre els països membres
- Conseguir arribar a un acort entre els països en cas d'agressió
- Buscar la solució dels possibles problemes polítics, jurídics i econòmics que pogueren sorgir entre ells
- Promoure, a traves d'una cooperació activa, el seu desenroll econòmic, social i cultural.
- Conseguir que efectivament es llimite l'adquisició d'armes convencionals, lo que permetra que estes grans inversions de recurs es destinaren al desenroll econòmic i social dels països membres.
Membres
Els membres fundadors de la OEA foren Argentina, Bolivia, Brasil, Chile, Colombia, Costa Rica, Cuba (expulsada de l'Organisacio en 1962), Republica Dominicana, Equador, El Salvador, Estats Units, Guatemala, Haiti, Hondures, Mexico, Nicaragua, Panama, Paraguay, Peru, Uruguay i Veneçuela.
Posteriorment adquiriren la condició d'estats membres: Barbados (1967), Trinitat y Tobac (1967), Jamaica (1969), Granada (1975), Surinam (1977), Dominica (1979), Santa Lucía (1979), Antiga i Barbuda (1981), Sant Vicent i les Granadines (1981), Bahamas (1982), Saint Kitts i Nevis (1984), Canada (1989), Belice (1991) i Guyana (1991).