Diferència entre les revisions de "Valencianisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 4: Llínea 4:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
El valencianisme ha estat present en la societat valenciana des dels inicis d'esta. Com a moviment politic, ideològic i cultural el valencianisme escomença a caminar a finals del segle XIX en la fundacio d'entitats com [[Lo Rat Penat]] en 1878 i en el discurs de personalitats com [[Teodor Llorente]], [[Constanti Llombart]] o [[Fausti Barberà]].  
+
El valencianisme ha estat present en la societat valenciana des dels inicis d'esta. Com a moviment politic, ideològic i cultural el valencianisme escomença a caminar a finals del [[segle XIX]] en la fundacio d'entitats com [[Lo Rat Penat]] en [[1878]] i en el discurs de personalitats com [[Teodor Llorente]], [[Constanti Llombart]] o [[Fausti Barberà]].  
  
 
[[Image:Regionalisme Valentinicultura.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' (1902) de [[Fausti Barberà]], considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern]]
 
[[Image:Regionalisme Valentinicultura.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' (1902) de [[Fausti Barberà]], considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern]]

Revisió de 01:47 15 jun 2009

Archiu:Senyera en llibertat.jpg
Real Senyera Valenciana, símbol de llibertat

El Valencianisme és un moviment polític, ideològic i cultural basat en la defensa de la llengua valenciana, la cultura valenciana, el poble valencià i la terra valenciana.

Història

El valencianisme ha estat present en la societat valenciana des dels inicis d'esta. Com a moviment politic, ideològic i cultural el valencianisme escomença a caminar a finals del segle XIX en la fundacio d'entitats com Lo Rat Penat en 1878 i en el discurs de personalitats com Teodor Llorente, Constanti Llombart o Fausti Barberà.

Archiu:Regionalisme Valentinicultura.jpg
Portada del llibre “De Regionalisme i Valentinicultura” (1902) de Fausti Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern

Des dels inicis de la transicio democràtica valenciana, ha estat representat per algunes entitats com Lo Rat Penat o la RACV en el terreny cultural, el Grup d'Acció Valencianista en el terreny de la movilisacio i en lo politic per alguns partits polítics sorgits despres de la desaparició d'UCD.

A finals dels anys 70 va sorgir Unio Regional Valenciana (URV) que trague 1 regidor en l'Ajuntament de Valencia en les primeres eleccions democràtiques. URV va desapareixer per a posteriorment, el sector mes nacionaliste i d'esquerres fundar Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) i el sector mes moderat i de centre fundar en 1982 el partit Unió Valenciana, que arribà a condicionar governs locals, autonòmics i que va obtindre per al valencianisme representació parlamentaria en Vicent Gonzalez Lizondo.

Per la heterogeneïtat d'este moviment (de dretes, d'esquerres, republicans, de centre, etc) existixen sectors que tenen posicionaments nacionalistes o independentistes com la Plataforma Jovenil Valencianista o mes proxims al regionalisme valencià com la formacio Coalicio Valenciana.

No obstant, per l'intromissió del pancatalanisme, corrent minoritària que vol destrossar les senyes d'identitat valencianes, actualment alguns vinculen al valencianisme en l'anti-pancatalanisme.

Defensa de la llengua valenciana

La defensa de l'independència llingüística i la singularitat de la llengua valenciana és la seua caracterisació per excelència.

El valencianisme està en contra de l'imposició llingüística del català, rebujant les catalanistes Normes de Castelló de 1932 i de la catalanista Academia Valenciana de la Llengua per a optar per les Normes d'El Puig, propostes per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en 1981, que reflectixen la forma de parlar dels valencians.

Valencianisme Polític

El valencianisme polític està representat històricament per Unió Valenciana encara que tambe n'hi han atres partits tals com:


Es important resenyar que actualment estos dos ultims partits no compartixen totalment els postulats del valencianisme, puix fan una defensa poc clara de la singularitat de la llengua valenciana i no utilisen ni defenen les Normes de la RACV, utilisant, abdos, una normativa ortografica catalanisada per al valencià i acceptant, en el cas d'ONV, la catalanista AVL, per lo que esta formació es trovaria en una posició molt proxima a la Tercera via.

Veja's també

Enllaços externs