Diferència entre les revisions de "Juan Vanrell Nadal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Juan Vanrell.jpg‎|thumb|rigth|<center>Joan Vanrell premiat</center>]]
+
[[Archiu:Juan vanrell.jpg‎|thumb|250px|<center>Joan Vanrell</center>]]
 
[[Image:Juan Vanrell2.jpg‎|right|thumb|<center>Premi Llealtat</center>]]
 
[[Image:Juan Vanrell2.jpg‎|right|thumb|<center>Premi Llealtat</center>]]
 
'''Juan Vanrell Nadal''' és un filòlec i professor mallorquí. Naixqué en [[Algàida]], poble rural de [[Mallorca]], als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa.  
 
'''Juan Vanrell Nadal''' és un filòlec i professor mallorquí. Naixqué en [[Algàida]], poble rural de [[Mallorca]], als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa.  

Revisió de 12:07 27 març 2022

Joan Vanrell

Juan Vanrell Nadal és un filòlec i professor mallorquí. Naixqué en Algàida, poble rural de Mallorca, als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa.

Prop del seu poble trobem el santuari, de "La Mare de Deu de la Pau", construït per orde de Jaume I en acció de gràcies per la conquista de Mallorca.

Estudis

Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época a soles parlava balear, la seua llengua mare.

En l'any 1937 entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com Germans de la Salle. Deprengué castellà i francés, se formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana.


"Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".Joan Vanrell

Se llicencià en el títul de magisteri en l'Escola Normal de Palma

Desenroll professional

Va eixercir la seua professió de mestre en diversos Coleges de La Salle.

Destaca els deu anys que va impartir classe en Maó (1948-1958), a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, despuix de la Guerra Civil Espanyola.

Donà gran impuls al bàsquet, creant en 1950 el C.B. La Salle que en el temps s'ha convertit en l'actual 'Bàsquet Menorca' de 1ª divisió.

En l'any 1959, ingressà en l'Universitat Lliterària de Valéncia, obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en 1963.

En l'any 1968 guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de Tavernes de la Valldigna a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser-ne secretari i director.

En l'any 1982 accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en Nules i Carcaixent i es jubila en 1992 en l'Institut de Chirivella.

Hui

En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la llengua valenciana i de la Llengua Balear.

Atres càrrecs

A on treballà per la millora salarial.

"Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional".

Antics alumnes

Premis

Publicacions

Cites

¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes... ¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca (1229) y a Valencia (1238) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?
¿Qué derechos históricos? (Diario de Valencia, 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal
En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!
Baleares y Valencia, moneda de cambio, per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004)

Enllaços externs