124 964
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − + + + + + + + + + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − ----+
sense resum d'edició
[[File:Pont i xalet de Panach, Benimàmet.JPG|thumb|200 px|Chalet de Panach, actual biblioteca de Benimàmet]]
[[File:Pont i xalet de Panach, Benimàmet.JPG|thumb|200 px|Chalet de Panach, actual biblioteca de Benimàmet]]
'''Benimàmet''' és una pedania de [[Valéncia]], que llimita pel nort i junt en el camí vell de [[Llíria]] en el municipi de [[Burjassot]]; i per l'oest a través de l'Horta en el barri de [[Beniferri]]. Al sur fins a la séquia de [[Mestalla]], en el barri de [[Campanar]], i a l'oest en el municipi de [[Paterna]] pel barranc d'Endolça.
'''Benimàmet''' és una pedania de [[Valéncia]], situada en el noroest del seu terme municipal, en el districte de [[Poblats de l'Oest]], i que llimita pel nort i junt en el camí vell de [[Llíria]] en el municipi de [[Burjassot]]; i per l'oest a través de l'Horta en el barri de [[Beniferri]]. Al sur fins a la séquia de [[Mestalla]], en el barri de [[Campanar]], i a l'oest en el municipi de [[Paterna]] pel barranc d'Endolça.
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2019]], conta en una població de 14.363 habitants.
== Toponímia ==
El terme Benimàmet prové de la forma [[àrap]] Benimahaber, Benimahabar o Benimabar, provablement escrita بني محبر (Banī Maḥbar). No obstant, també li l'ha fet derivar de بني محمد (Banī Muḥ ammad). Carmen Barceló, per la seua banda, defén la forma بني محبط (Banī Maḥbit), antropónimo àrap conegut. En tot cas, el topònim deriva d'un antropónim format per banī («fills de») i el nom en qüestió. L'actual forma Benimàmet apareix mencionada per primera volta en l'any [[1310]]
== Història ==
Es creu que en Benimàmet va poder haver un assentament [[Antiga Roma|romà]], ya que hi ha hagut en el seu terme algunes troballes, sobretot monetaris. No obstant, solament hi ha certea de que va ser una [[alqueria]] [[Al-Andalus|andalusí]], i a penes es té documentació anterior a la seua conquista per [[Jaume I d'Aragó]]. La seua primera menció apareix en el [[Llibre del Repartiment]] en la forma Benimahaber. En ell consta que el [[21 d'agost]] de [[1238]] s'entreguen a Sanchís de Stada els bens pertanyents fins a llavors a Hibraim Alfachar.
Fins a l'any [[1882]] va ser un poble independent, moment en que va ser anexionat per [[Valéncia]] d'acort en una llei que permetia a les ciutats anexionar-se a municipis limítrofs a elles en menys de 2000 habitants; a causa d'açò, en l'actualitat, el colectiu '''Benimàmet''' Poble va iniciar a finals de la década dels 90 un procés de segregació de [[Valéncia]].
Fins a l'any [[1882]] va ser un poble independent, moment en que va ser anexionat per [[Valéncia]] d'acort en una llei que permetia a les ciutats anexionar-se a municipis limítrofs a elles en menys de 2000 habitants; a causa d'açò, en l'actualitat, el colectiu '''Benimàmet''' Poble va iniciar a finals de la década dels 90 un procés de segregació de [[Valéncia]].
En el seu territori es troba ubicada gran part de la [[Fira Valéncia|Fira de Mostres de Valéncia]] i el [[Velòdrom Municipal Lluís Puig]]. És ademés el lloc de naiximent de l'arquitecte [[Santiago Calatrava]] i del pintor miniaturista [[José Meseguer Benedito|Meseguer]].
== Geografia ==
Benimàmet es troba al noroest de la ciutat de [[Valéncia]], i està considerat com a part de Valéncia. La superfície geogràfica és plana en gran part. Encara que, en la zona norest, en la zona de la [[Fira de Valéncia]], s'eleva entre dèu i vint metros més que en el centre de Benimàmet, que es troba a quarantatrés msnm. Sobre la distància, es troba a cinc quilómetros en setcents metros de Valéncia.
== Economia ==
En tractar-se d'una ciutat dormitori, la major part dels seus habitants treballen fòra de la població, raó per la qual, en l'actualitat, tant l'indústria com l'agricultura tenen una importància marginal en l'economia de la població.
Històricament, l'activitat principal de Benimàmet va ser l'agricultura (cítrics fonamentalment) i alguna chicoteta indústria manufacturera, encara que entre els [[Anys 1960|anys xixanta]] i [[Anys 1980|huitanta]] del [[sigle XX]] va tindre certa importància la fabricació de mobles, particularment Sanfélix Villarrubí, a on a principis dels [[Anys 1970|setanta]] del sigle passat va aplegar a tindre més de cent treballadors. En l'actualitat, a conseqüència de l'urbanisme desaforat que sofrix la població, les zones dedicades a l'agricultura són mínimes.
En el seu territori es troba ubicada gran part de la [[Fira Valéncia|Fira de Mostres de Valéncia]] i el [[Velòdrom Municipal Lluís Puig]].
== Patrimoni ==
* Fira de Mostres de Valéncia
* Velòdrom Municipal Lluís Puig
* Iglésia i colege de Ave Maria i San José
* Iglésia de San Vicent Màrtir
* El Castell
* Chalet de Joanet
* Chalet de Panach
És ademés el lloc de naiximent de l'arquitecte [[Santiago Calatrava]] i del pintor miniaturista [[José Meseguer Benedito|Meseguer]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==