Diferència entre les revisions de "Unió Europea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 75: Llínea 75:
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|[[File:Flag of Ireland.svg|thumb|center|100px|[[Repùblica d'Irlanda|Irlanda]]]]
+
|[[File:Flag of Ireland.svg|thumb|center|100px|[[República d'Irlanda|Irlanda]]]]
 
|[[Dublin]]
 
|[[Dublin]]
 
|1 de giner de 1973
 
|1 de giner de 1973
Llínea 103: Llínea 103:
 
|25 de març de 1957
 
|25 de març de 1957
 
|-
 
|-
||[[File:Flag of Poland.svg|thumb|center|100px|[[Polònia]]]]
+
|[[File:Flag of Poland.svg|thumb|center|100px|[[Polònia]]]]
 
|[[Varsòvia]]
 
|[[Varsòvia]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
||[[File:Flag of Portugal.svg|thumb|center|100px|[[Portugal]]]]
+
|[[File:Flag of Portugal.svg|thumb|center|100px|[[Portugal]]]]
 
|[[Lisboa]]
 
|[[Lisboa]]
 
|1 de giner de 1986
 
|1 de giner de 1986
 
|-
 
|-
|{{flagicon|United Kingdom}} '''[[Regne Unit]]'''
+
|[[File:Flag of Portugal.svg|thumb|center|100px|[[República Checa]]]]
|[[Londres]]
 
|1 de giner de 1973
 
|-
 
|'''[[República Checa]]'''
 
 
|[[Praga]]
 
|[[Praga]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Romania}} '''[[Romania]]'''
+
|[[File:Flag of Portugal.svg|thumb|center|100px|[[Tomania]]]]
 
|[[Bucarest]]
 
|[[Bucarest]]
 
|1 de giner de 2007
 
|1 de giner de 2007
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Suecia}} '''[[Suècia]]'''
+
|[[File:Flag of Portugal.svg|thumb|center|100px|[[Suècia]]]]
 
|[[Estocolm]]
 
|[[Estocolm]]
 
|1 de giner de 1995
 
|1 de giner de 1995

Revisió de 11:09 4 jul 2021

Bandera de l'Unió Europea

L'Unió Europea (UE) és una comunitat singular[1] de vintisset Estats europeus que va ser establida el 1 de novembre de 1993, quan va entrar en vigor el Tractat de l'Unió Europea (TUE), sent la successora de facto de les comunitats Europees, creades en els anys 50 del sigle XX.

La seua singularitat residix en el seu caràcter en part supranacional i en part intergovernamental, lo que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix ordenament jurídic, i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del Dret comunitari sobre lo nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en que les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).

L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa.​ Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu.

Estats membres

Els membres de l'Unió han creixcut des de els sis estats fundadors (Alemanya, Bèlgica, França, Italia, Luxemburc i Països Baixos) als 27 que conformn l'Unió Europea, tras la eixida del Regne Unit (1973-2020):


Nom de l'estat Capital Data d'adheriment
Berlin 25 de març de 1957
Viena 1 de giner de 1995
Brusseles 25 de marzo de 1957
Sofia 1 de giner de 2007
Nicosia 1 de maig de 2004
Zagrep 1 de juliol de 2013
Copenhague 1 de giner de 1973
Bratislava 1 de maig de 2004
Liubliana 1 de maig de 2004
Madrit 1 de giner de 1986
Tallin 1 de maig de 2004
Helsinki 1 de giner de 1995
París 25 de març de 1957
Atenes 1 de giner de 1981
Budapest 1 de maig de 2004
Dublin 1 de giner de 1973
Roma 25 de març de 1957
Riga 1 de maig de 2004
Vilna 1 de maig de 2004
Luxemburc 25 de març de 1957
La Valeta 1 de maig de 2004
Àmsterdam 25 de març de 1957
Varsòvia 1 de maig de 2004
Lisboa 1 de giner de 1986
Praga 1 de maig de 2004
Bucarest 1 de giner de 2007
Estocolm 1 de giner de 1995

Referències


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia